Esportiva a Can Paulet (Nanai de la Xina)

Escalada esportiva a Can Paulet (Cervelló): subsector Nanai de la Xina

Avui hem tingut l'oportunitat de fer una altra matinal entre setmana. Feia temps que m'havia mirat el sector de Can Paulet, degut a la seva proximitat a la city. I dels diferents subsectors que té, ens cridava més l'atenció el Nanai de la Xina, que té 10 vies, entre el V i el 6b, cosa que d'entrada podíem fer-les totes. Havíem llegit algunes ressenyes a Internet, i teníem curiositat per descobrir aquest racó de roca. Podeu trobar les ressenyes a la guia Hotrock, però també a Internet.

Un cop visitat, les nostres valoracions són les següents: les vies són bastant curtes, entre 10 i 15 metres com a màxim. La roca és calcària, en algunes vies poc adherent, amb alguns trams de blocs discontinus, però amb algunes vies amb cert interès. La morfologia de la roca és generalment discontinu, amb blocs, lleixes, diedres i esperons (tot menys placa) i pràcticament vertical o lleugerament tombat en tota la paret. L'equipament es troba en algunes vies bastant deteriorat, tot i que en altres s'agraeix la tasca de reequipament que s'hi ha fet. L'escalada que predomina és de tipus tècnic i a bloc, i les preses que trobem són de diferents tipus: fissures, esquerdes, lleixes, alguna regleta, etc.

I aquí teniu la descripció de les vies que hem pogut fer:

La crosta o la molla (V): Via de placa amb una roca poc adherent, no gaire agradable d'escalar, però que ens serveix per escalfar una mica aquesta freda jornada de novembre. Comença ajudant-se amb una paret a l'esquerra però que es deixa per anar cap a la dreta a buscar una fissura amb més bones preses. Al final té un passet amb una certa complicació, i no te n'adones i ja ets a reunió. Poc recomanable.

La meva cuca (V+): Via de l'esquerra, més divertida, amb més bona roca en general, que et demana una mica d'atenció. Nosaltres al principi no sabíem com encarar-la, i una solució ha estat flanquejant una lleixa cap a l'esquerra. Però després el Jordi ha vist que s'havia de fer recte, agafant una mà molt bona per xapar l'últim espit. Un cop fet, pas de bloc fins a la reunió (en un pi). Després l'hem repetit per encadenar-la en el seu recorregut correcte. Recomanable.

En el primer intent, per l'esquerra / Jordi anant cap a la dreta (via La meva cuca, V+)

Cimoc (V+): Via força curiosa que segueix un esperó per la seva dreta, i que et fa passar per entremig d'un altre esperó, cosa que resulta un tram de diedre on  pots encastar tot el cos pràcticament. Després el deixes i acaba en una sortida de placa amb bones mans evitant una panxeta per l'esquerra. Recomanable.

Jordi encastat al diedre / Jo al mateix lloc (via Cimoc, V+)

Nanai de la Xina (6a): Via molt guapa i entretinguda, amb una entrada una mica de bloc, amb passos molt bonics i atlètics, fins a superar una gran lleixa amb pocs peus. Després un curt passeig per un diedre poc marcat i amb un final molt divertit amb varietat de passos, tot i que molt curts i ràpids de fer. Molt recomanable, la que més ens ha agradat.

Jordi a sobre la lleixa / Jo al mateix pas (via Nanai de la Xina, 6a)

Metal Hurlant (6a): Via bastant curiosa i insòlita, sobretot per la seva entrada. Una espècie de xemeneia a 2 metres del terra, que es comença per una doble escletxa vertical, i amb algunes mans a les dues parets enfrontades, recobertes en part per petites xorreres. Un cop més amunt es pot superar amb oposició però mentre et vas endarrerint per passar la xemeneia. Un cop surts se segueix una placa amb diverses esquerdes per les mans, fins a la R. Bastant singular tot plegat, tot i la seva curta durada. Recomanable.

Jo superant la xemeneia a la via Metal Hurlant (6a)

Cairo (V+): No ens quedava molt de temps, i hem decidit acabar amb aquesta via més facileta. La primera part molt divertida, amb infinitat de bones mans de tipus lleixa, amb passos llargs, fins a arribar a un balcó de grans dimensions. Tot i això, la via encara segueix uns metres més, amb un pas final de lleugera panxa abans d'arribar a la reunió. Recomanable.

Aquest sector, d'interès bàsicament local, bé val una visita. Nosaltres segurament hi tornarem per fer les vies que ens han quedat pendents, també als altres petits subsectors com l'Omelette, el Flameric, i el 3 spits.