Esportiva a La Cascada (Vallirana)

Escalada esportiva a La Cascada (Vallirana)
3/2/17

Avui repetim a escalar a prop de Vallirana, però aquest cop a un lloc diferent, desconegut per nosaltres, i que ens hi fixàvem cada cop que tornàvem d'escalar a Les Casetes, una interessant paret que s'aixeca a dalt de tot del poble, i que tant ens ha picat la curiositat. Avui, finalment, ens hem decidit d'arribar-nos fins a aquest racó de roca calcària dolomia, que representa una paret de dimensions mitjanes bastant abandonada en l'oblit de la història de l'escalada.

Vistes de les parets de La Cascada, El Mirador i La Placa d'en Ramón

Característiques del sector: compta amb poques vies (una trentena màxim), distribuïdes en diversos subsectors, com són La Cascada (al centre), El mirador (a l'esquerra i amb vies de diversos llargs), La Placa d'en Ramón (a sobre de La Cascada), i El Soldat Romà (a la dreta, i amb algunes vies desequipades). També trobem el Cap de la Serp, més amunt a l'esquerra (que s'hi accedeix per un altre pàrquing). Per arribar a La Cascada l'aproximació és pràcticament nul·la, i des d'aquest sector es pot accedir a La Placa d'en Ramón escalant alguna de les seves vies. Vies entre 15 i 45 metres, majoritàriament verticals però amb estils d'escalada diversos: fissures, diedres, de placa, i desploms, entre el V+ i el 7b+. La qualitat de la roca és bona excepte en alguns trams més trencats, però es pot escalar bé. L'orientació és sud-est, i si toca el sol a l'hivern s'hi està molt bé. Les ressenyes es poden trobar per Internet (parcialment), i també a la guia Hotrock.

Això és el que hem fet:

El Mirador

Metropolis (L1, V+): hem començat per aquesta, de les més fàcils del sector, que es comença bé, però a la meitat té un pas una mica atlètic de fissura, i després una petita travessa cap a la dreta amb poques mans per anar cap a la reunió. Ens ha posat a to per començar. Recomanable.

L'Antiga (6a): després tenim aquesta altra via, amb inici conjunt amb l'anterior, però que segueix recte fins a superar un petit desplom, on cal mirar-se bé els peus i d'aquesta manera es pot fer bé. Després plaqueta fina fins a la reunió. Molt recomanable.

La Cascada

?? (núm. 2) (V+): una mica més a la dreta tenim aquest altre 5è, que ens ha agradat molt i molt. De placa però amb mans i peus bons, que ajuden a la progressió amb passos molt bonics, algun més exigent que altre, però en el seu grau. Arriba a una petita palmera i fem reunió a sobre la feixa. Molt recomanable.

Bavaresa (6a): una via que des de baix sembla espectacular, però amb això em sembla que em quedo curt. Una fissura guapíssima que recorre la via de dalt a baix et fa escalar amb bavaresa, amb els dos peus a la placa però més fàcil amb les cames obertes, i anar progressant i fruint dels moviments. Fins arribar a un sostret que es ressegueix en travessa a la dreta amb bones mans i peus i se supera per la dreta (on es pot fer un descans encastant genoll), i ja fàcil fins a la reunió. Molt i molt recomanable.

Josemite (L1, 6b/+): un poc a l'esquerra tenim aquesta altra, amb un sostre que fa respecte, però té una fissura que li dóna força interès. L'entrada és força dura, però mirant bé es troben coses. Arribes a sota el sostre i la cosa ja es complica. Per xapar el parabolt ja té el seu què, però per sortir d'allà has de fer mans i mànigues, perquè no saps què fer amb els peus. Jo ho he provat diverses vegades i de diverses maneres, i al final me n'he sortit no sé com, trobant unes bones mans i pujant molt els peus en un pas atlètic a més no poder. Després, ja respirant, fàcil fins a la reunió, una mica a l'esquerra. Recomanable.

 

La veritat és que ens hem endut una agradable sorpresa, perquè les expectatives que teníem amb aquest sector no eren molt altes, però ens han agradat molt algunes de les vies que hem fet. El lloc té pinta d'estar una mica abandonat, i de fet està molt brut i ple de brossa des de fa molt de temps, així que fa una mica de pena. També trobem algunes vies desequipades, però les del sectors on hem escalat es troben en bon estat. El punt negatiu ha estat aquest, i hem posat el nostre granet de sorra enduent-nos una bossa plena de deixalles. Però l'escalada val la pena la visita i la nova descoberta. Potser ens podem deixar caure un altre dia a fer algunes vies de La Placa d'en Ramón, o alguna llarga d'El Mirador. A reveure!