Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

Via Intrèpida Sirena (103m, V+) a la Cala Montgó (L'Escala)

3/10/16

Aquesta espectacular via i amb aquest nom tan suggerent es troba a la Punta Milà, un penya-segat de 103 metres d'alçada, aprop de la cala Montgó, al costat de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà.

Nosaltres hi vam anar un bon dilluns, aprofitant el bon temps que encara fa a principis d'octubre. Després d'una hora i mitja de cotxe, vam arribar fàcilment a l'Escala. Trobar la via, però, no és tan fàcil. Després de donar algunes voltes, vam aconseguir trobar el camí que et deixar just a 50 metres de la reunió-cimera. S'ha de seguir les indicacions del càmping Neus.

La ressenya de la via la podeu trobar al web dels equipadors. El croquis és aquest:

Per fer-la el més recomanable és anar en alguna embarcació fins al peu de via. Podeu trobar indicacions al web que he indicat més amunt. Però si hi aneu després de l'estiu, us trobareu que almenys des de cala Montgó l'embarcació que s'indica ja no fa el servei. Després d'estudiar-ho molt detalladament, vam decidir que baixaríem fins a peu de via rapelant per la mateixa des de la reunió cimera, que és un arbre.

Arribem, doncs, i després de dinar alguna cosa, identifiquem fàcilment el capdamunt de la via, amb el seu arbre característic. Muntem una reunió amb dues bagues, i després de comprovar-ho comença a descendir la Neus. Poc a poc va posant algunes cintes i passant la corda per evitar separar-se excessivament de la roca, ja que la via desploma en quasi tots els llargs. Al baixar jo vaig recuperant les cintes. L'operació és cansada i una mica incòmode, ja que a vegades et quedes molt exposat i volat, però poc a poc aconseguim baixar.

En el segon ràpel no podem evitar que es mulli un extrem de la corda, però seguim. Un cop arriba la Neus a 10 metres de la R0, decideix improvisar una reunió amb un friend i dos bagues estratègicament col·locades, ja que la marea ha pujat una mica (és mitja tarda) i les onades ja comencen a esquitxar la roca. Arribo fins a baix i comencem sense entretenir-nos gaire, que el temps apreta.

La primera tirada és força llarga, tot i que ens hem estalviat uns 6 metres, i abans d'arribar a la reunió fa un flanqueig a la dreta força aeri. Molt xulo, la roca està una mica bruta i humida degut a la proximitat de l'aigua, però poc a poc va millorant.

El segon llarg es pot empalmar amb el tercer de manera opcional, però caldria dur moltes cintes. Nosaltres no ho fem. Bon canto i desplom molt xulo. La roca et permet fer molts malabarismes, hi ha un tram de bavaresa, i la roca ha millorat molt.

El tercer llarg segueix amb la mateixa tònica, és una escalada molt plaent però que et fa estar al lloro. Nosaltres ens hem estalviat la R4 amb una gran destresa, enllaçant el tercer i quart llargs (uns 35m). L'escalada et fa gaudir molt perquè la roca és generosa, i l'ambient és una passada.

El quart i l'últim llarg també dóna la possibilitat d'enllaçar-los, però cal un bon nombre de cintes. L'últim llarg l'enceto jo i fins a dalt sense gaires problemes, després de superar un desplom un xic incòmode de posició.

La conclusió: una escalada molt divertida, emocionant, en un entorn espectacular, una experiència realment grata i que recordarem amb molta motivació. Segur que tornarem per pujar un altre cop aquests penya-segats..