Esportiva a Les Antenes

Escalada esportiva a Les Antenes (Serra de Rubió)
13/8/17

Feia molt de temps que tenia ganes de venir a aquesta petita zona de la Serra de Rubió, absolutament desconeguda i de la qual no hi ha cap crònica ni ressenya a Internet, tot i estar ressenyada tant a la guia Hotrock com a la nova guia de Barcelona i alrededores (2017). Sobretot em van créixer les ganes d'anar-hi després de llegir els comentaris que en fa el Luichy, que encara em van deixar més misteri al respecte. Això no obstant, no era fàcil enredar ningú perquè m'hi acompanyés, i això sumat al fet que és una zona on s'hi ha de venir a l'estiu, ja que està orientat al Nord, i per la proximitat del riu, només la fa apta per venir-hi quan fa calor. Ja havia anat al sector que hi ha a l'altra banda de la Serra, anomenat Les Puces, i concretament al subsector Les Pucetes, i m'havia sorprès gratament, tant que vaig repetir visita. Aquest cop, però, he aconseguit enredar una colla d'aventurers i aventureres, que per altra banda no tenien ni idea d'on anaven, ja que els havia enganyat vilment sense donar-los massa informació del que suposadament ens trobaríem. Però la veritat és que jo tampoc en sabia gairebé res del que ens apareixeria davant dels morros, així que per mi també era una sorpresa. Aquí teniu, doncs, la única crònica que hi ha a Internet d'aquest especial sector!

Característiques del sector

El sector de Les Antenes és una zona d'escalada que es troba a la Serra de Rubió, molt a prop del massís de Montserrat, però que no pertany a aquest. Podríem qualificar aquest sector de mig abandonat, ja que pel que hem pogut comprovar és un lloc on no hi ve ningú en molt de temps. Quan hem arribat, el camí d'accés després de la primera fita es trobava completament tapat per la vegetació. Però com que en Luichy ja avisa a la seva nova guia que és recomanable portar estisores de podar, així ho he fet. I avui, a més d'escalar, també m'he dedicat a condicionar i netejar el camí d'herbes i de malesa, perquè pugui ser accessible per qui hi vulgui anar. 

Pel que fa al tipus de roca, trobem una situació ben excepcional i curiosa, ja que es tracta d'una barreja de tres tipus de formacions tan diferents com el calcari, el gres i el conglomerat. Això li dóna un aspecte estrany, que confon, i que a primera vista no aporta una sensació de confiança. El color de la roca al sector central, ben fosc i ennegrit, encara augmenta més aquesta sensació, i un cop t'acostes a la roca i la toques, les sospites es confirmen una mica, doncs en alguns punts la roca és terrosa i sorrenca. Per altra banda, l'equipament és ben variable, doncs trobem des de vies equipades amb parabolts ben segurs, fins a vies amb burils una mica antics, i també molts ponts de roca l'estat dels quals caldria conèixer. Això no obstant, al palpar una mica més de prop la roca, aquesta sembla segura en les preses, i penso que ofereix una seguretat acceptable.

Pel que fa a les zones, també trobem diferències, doncs no és el mateix el mur de les vies Eau de Puda i Sofra, que el sector central. Per altra banda, també hi ha un altre tros de paret, més a la dreta del sector principal, el qual s'accedeix a través d'uns passamans que travessen un petit precipici, i al qual no hem accedit en aquesta visita, degut a la incomoditat de passar amb les cordes i el material. Queda pendent per una altra ocasió, si es presenta. En el sector central el peu de via és una mica delicat, ja que és un petit passadís d'un metre i mig d'ample, i a darrera un precipici, que no dóna gaire bones sensacions, tot i que tenim ancoratges a la paret per assegurar-nos. Per altra banda, el sector Totxo dels covards és completament diferent, oferint una escalada més atlètica però amb més bona roca i bon equipament. Les tres primeres vies de la placa de l'esquerra, però, es troben completament tapades per la vegetació, deixant únicament practicables les vies del desplom i voltants.

Treballs de condicionament i posterior aspecte del camí d'accés al sector

Accés/aproximació 

Venint des d'Olesa per la C-55, un cop passat el pont que travessa el riu Llobregat, i deixant el desviament a l'esquerra de la carretera B-113, cal travessar la carretera i entrar per la primera pista que trobem a l'esquerra (també es pot seguir i donar mitja volta per no cometre infracció). És una entrada que sembla que no hi hagi res, però és una petita pista amagada una mica entre la vegetació (marcat amb una fletxa al mapa de sota). Un cop a la pista cal avançar uns metres (es pot fer amb un turisme), girar a la dreta i travessar el pont per sota, i aparcar al lateral, abans d'arribar a l'entrada d'una propietat privada. 

El camí d'aproximació es troba abans de fer la corba, ben visible i marcat amb una fita. Avancem en direcció al riu, i uns metres abans d'arribar a una antena ben visible, cal agafar un camí a l'esquerra que a hores d'ara ja és ben visible, i està marcat amb una fita que vam fer abans de marxar. Aquest camí segueix, passant alguns trams de grimpada, amb alguna corda fixa (atenció que el seu estat no és molt bo), cosa que no és apta per nens ni per gossos. Seguim amunt fins a trobar el sector Totxo dels covards. Per arribar a les Antenes cal seguir el camí uns 5 minuts més. El camí està marcat en vermell al mapa de sota (aproximadament). La primera estrella és l'inici del camí d'aproximació, i la segona és el sector de les Antenes.

Mapa d'accés al sector Les Antenes

Les Antenes

Aspecte del sector central de Les Antenes

Eau de Puda (6a, 22m): comencem per aquesta via i per la de la seva dreta, ja que es veu la roca una mica més compacta que les vies del sector central. Aquesta comença per una primera part vertical, bastant calcària, amb bona presa, sobretot forats, fins arribar a una panxa, que se supera bé amb molt bona presa, i la cosa es va tornant més argilosa. Finalment arribem a un gran sostre, amb milers de forats, especialment un d'impressionant, rodó i molt fons, quasi perfecte, en que hi cabria tot el braç. Superar el sostre es complica una més, ja que fa impressió tirar-se enrere, i la roca no convida a agafar-se gaire. Tot i això es troba una bona presa invertida que ens permet xapar amb comoditat. La sortida és de mans més aviat fines, però un cop s'aixequen peus ja se surt bé. La última part és de placa tombada, fàcil, però compte que abans d'arribar a la reunió hi ha un petit replanet terrós. La reunió, compartida amb la via de l'esquerra, es troba en molt bon estat (dos parabolts i una anella). Recomanable.

Diazepam (6a+, 18m): anem una mica a l'esquerra, per fer la primera via que trobem al sector central, just al començament del passadís/precipici. La via té una roca amb més predominant del gres, però es veu més compacta que les vies de la seva dreta. També trobem trams de conglomerat. Està equipada amb burils, que no acaben de donar gaire confiança. Això no obstant, el Carlos ha caigut de la segona xapa i aquesta ha aguantat perfectament. La via comença per terreny fàcil, després ataca una fissura, i després d'aquesta es troba el pas, principalment perquè la posició és incòmoda, i la lògica et porta a agafar una regleta força gran. El problema és que aquesta presa està molt descomposta, jo ja ho he vist i no l'he volgut agafar, i això m'ha fet parar i mirar-m'ho. Després ja he vist altres preses més amunt i he pogut superar el pas sense dificultats. Aquí és on després s'ha agafat el Carlos, i com era de preveure, la regleta ha cedit en part i l'ha fet caure. Arribem a una petita panxa, que se supera bé mercès a les bones preses que ofereix. I finalment a la reunió, que és molt precària (un buril i un pont de roca una mica deteriorat). Recomanable, però aneu amb compte.

Sofra (V+, 22m): em poso en aquesta altra via, per desmuntar-la, i resulta ser una via molt fàcil i divertida, que supera una placa fàcil al principi, s'arriba a un replà i segueix per una altra placa més vertical però amb molt i bon canto, per ajuntar-se en la última part amb la via Eau de Puda. Molt recomanable.

Totxo dels covards

Als companys no els agrada gaire aquesta zona, així que decidim marxar cap al Totxo dels covards, on hi ha una roca més compacta, neta i principalment calcària. En definitiva, una roca més amable, però amb vies més dures.

Aparença del Totxo dels covards

Del caserío no me fio (6b, 12m): per tastar la roca d'aquest racó em poso en aquesta via, que es veu factible i divertida, doncs transcorre una marcada fissura en flanqueig cap a l'esquerra, una mica terrosa, per després transitar un petit i no gaire marcat diedre, fins a superar una placa amb una repisa, on ja trobem la reunió just a sobre. L'inici és molt divertit i tècnic, la part mitja no té complicacions, i la part final és més tècnica, doncs per atacar-la per la dreta, que és per on va la línia, t'has d'anar col·locant una mica cap a la dreta, i ja després pujar a la repiseta i xapar la reunió. Aquesta és conjunta amb la via Valiente cobarde, i està en bon estat (parabolts i anella). Molt recomanable.

Rat-penat cagat (6a, 15m): segueixo per aquesta altra via, que s'inicia amb la primera xapa del 7b i continua en una llarga travessa per sota el sostre, aprofitant la gran fissura de sota, principalment per les mans, i col·locant els peus a la placa de sota, amb alguns peus petits. Finalment acabem la via superant una panxeta amb un pas més de col·locació que altra cosa. Una via molt divertida, excel·lent per treballar els flanquejos. Atenció a la fissura, que en alguns trams no és gaire compacta. Molt recomanable.

Valiente cobarde (7b, 13m): finalment em poso en la via estrella del sector, que ha muntat el company, sense poder encadenar, però poc li ha faltat. Tal com l'hem vist, sembla factible, almenys d'acabar en lliure. La via s'inicia per la placa, i va a buscar l'espectacular sostre, que té un parell de fissures per les mans, i per sortir-ne t'obliga a treballar molt bé amb els peus, i obrir-te molt a l'esquerra per agafar un bon forat amb les mans. Després el problema és sortir d'allà pujant el cos, gràcies a un altre forat, i seguir per la placa. Aquí també hi ha un passet, doncs costa de veure el que ve després, i es troba lluny. Finalment anem cap a l'esquerra a la següent xapa, que té molt bones mans, i sortir ja és pot dir que és de tràmit. He hagut de descansar en dos moments: a la xapa de sota el sostre, i a la següent. Però l'he pogut acabar! Treballant-la una mica, l'hem vist factible. Molt recomanable.

Valoració personal

Després d'haver visitat i escalat a la zona, la meva opinió pren diverses dimensions. Per una banda, ha estat un descobriment especial, ja que és una zona quasi abandonada, però que penso que té certes potencialitats. El fet que geològicament sigui un lloc curiós degut a la barreja de tipus de roca, considero que això li aporta un punt de misteriós i de positiu, doncs poques vegades trobarem aquesta diversitat. Per altra banda, la meva opinió és que l'estat tant de les vies (almenys les que hem escalat) i de l'equipament és més que acceptable, tot i que no ofereix una seguretat tant bona com la resta de llocs on l'ésser humà pot escalar. No desestimaria el fet de portar material complementari per assegurar certes vies.

Així doncs, tot i que la roca no és en el millor estat, penso que aquesta ofereix prou informació de quines preses són bones i quines són més dubtoses, i és qüestió de fixar-s'hi una mica i parar atenció. Un altre aspecte positiu és que a nivell d'altres cordades, podem estar segurs que estarem tranquils. La part negativa, però, és que aquesta tranquil·litat es veurà trencada pel soroll dels cotxes que passen per la C-55, just a sota dels nostres peus. Una altra informació rellevant, és que en tot el matí no hem advertit la presència de mosquits, però a primeres hores del migdia han començat a fer acte de presència (cap a les 14h aproximadament, al Totxo dels covards).

Per concloure una mica tota aquesta dissertació, opino que si es vol descobrir aquest curiós i salvatge sector cal venir preparat i amb ganes del que et trobaràs, perquè d'una altra manera l'escalada pot ser un infern, com a sigut per alguns dels que han vingut avui. Això no obstant, personalment li donaria una oportunitat, almenys per venir-hi en una ocasió, i descobrir un tipus de roca i d'escalada que ens farà afrontar nous reptes. Jo, personalment, tinc ganes d'anar-hi una altra vegada, sobretot per veure la part dreta del sector, i també per tornar a provar la via Valiente cobarde. Si algú es vol presentar voluntari/a que m'ho faci saber, siusplau!

Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell

Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell (Vall de Núria)
6a, 200m

Aprofitant la meva situació aquest estiu, se m'acudeix fer una altra llarga a la Dent d'en Rossell, i no ha costat gens ni mica trobar un voluntari. Així doncs, amb el Christian hem anat cap allà, amb la intenció d'escalar La Tardor d'en Nebjeperura, una gran clàssica de la paret.

Característiques i informació general

Oberta per J. Romeu, P. Vila, J.M. Parareda, J. Martí i G. Peix el gener de 1998
Dificultat: 6a, V+ obligat
Llargada: 200 metres
Equipament: semi-equipada amb parabolts, claus i altres. Reunions rapelables excepte la reunió-cimera.
Material necessari: 12 cintes exprés, joc de friends i tascons
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Cara Est de la Dent d'en Rossell, amb la primera part de la via ben visible

Aparcament i aproximació: podem deixar el cotxe a l'últim revolt abans d'arribar a Fontalba, i en el mateix pàrquing hi ha un sender que baixa una mica per la dreta del límit entre el bosc verd i el cremat, i sempre per aquest últim. Baixem avall fins que ens trobem un corriol més marcat, que segueix baixant bastant recte cap avall, fins que trobem una sèrie de blocs i rocs grans, buscant les fites que ens van conduint cap avall, amb algun pas amb cordes fixes. Finalment arribem a un petit coll que ens mena cap a l'esquerra fins al peu de via, molt visible, amb un gran sostre damunt.

Ressenyes

Les millors ressenyes que podem trobar a Internet són les següents:

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Romàntic Guerrer

Ressenya del Luichy

Descripció de la via

Vistes des de la via

1a tirada (6a, 50m): comença el Christian, i la via s'inicia amb un tram de placa, per després atacar una gran fissura que es troba sota un sostre i va en diagonal cap a l'esquerra, fàcil però a controlar, amb alguns claus i amb la possibilitat d'equipar. Sortim per una petita xemeneia i un pas atlètic una mica desplomat, i ja som a reunió.

2a tirada (6a, 60m): segueixo jo aquesta tirada, que és molt llarga, i comença amb uns metres rectes, per terreny fàcil, i ràpidament se'n va cap a l'esquerra en placa i a buscar una fissura per equipar, amb passos atlètics i bonics, seguim recte i altre cop una mica a l'esquerra, posant diferents flotants, fins que la continuació es veu dubtosa, però a la dreta veig un clau i tiro cap allà, per una altra fissura, amb pas vertical. Ja es comença a veure el jardí i el fregament de la corda és molt gran, em costa molt avançar, i la corda s'està acabant, així que decideixo fer reunió en un arbre, 5 metres abans d'arribar a la reunió correcta.

3a tirada (V+, 40m): anem fins a la reunió de la via, i surt el Christian per un tram vertical de blocs en diedre i fissura, que de seguida va cap a l'esquerra evitant un sostre, i després ve un altre pas finet en una fissura a l'esquerra, que reforça, i ja per terreny més fàcil fins a la reunió, en una petita lleixa.

4a tirada (V+, 25m): toca el llarg que té la sortida estrella, de travessa i de petit desplom a superar amb molts bons cantos, i li ofereixo al Christian. El fa ràpidament i sense problemes, i un cop a dalt per terreny fàcil i amb un pas més delicat abans d'arribar a reunió, que és en una còmoda lleixa.

5a tirada (6a, 30m): ara surto jo, amb un altre inici de flanqueig fàcil, i després per placa amunt fins arribar a una fissura i un desplom, que supero posant algun friend, i que té bona presa, una petita travessa i amb un pas atlètic ja sóc a dalt, i acabo els últims metres de la via fins a una còmoda lleixa, on em trobo dos claus una mica rovellats. Reforço la reunió-cim amb un friend.

Reunió-cim reforçada

Descens: o més aviat s'hauria de dir "ascens", ja que hem de seguir amunt per alguns blocs i després per bosc, fins a trobar el camí de tornada que hem fet anteriorment, fins al cotxe. Uns 30 minuts.

Valoració general

M'ha semblat una via molt bonica, on totes les tirades tenen alguna cosa especial, bé un desplom amb bones preses, bé una travessa guapa, o bé alguns passos de fissura a equipar. Un altre element positiu d'aquesta via és el fet que estigui semiequipada, donant la possibilitat d'equipar alguns trams, ja sigui amb friends o amb tascons. Nosaltres hem posat entre 3 i 5 flotants en cada llarg, i encara se'n podrien posar més si es vol. La dificultat, més que tècnica o física, és psicològica pel fet d'haver d'anar equipant amb material. Per altra banda, cal anar amb cintes llargues, ja que sinó el fregament pot ser important, sobretot en el primer i segon llargs. En definitiva, una via per xalar de valent, molt ràpida de fer, en un entorn increïble, amb molt bona roca, i molt variada pel que fa a l'estil d'escalada, i amb una exposició mitjana pel fet d'estar semi-equipada.

Via La Història Inacabable a la Dent d'en Rossell

Via La Història Inacabable a la Dent d'en Rossell (Vall de Núria)
6a+, 220m

Característiques i informació general

Oberta per Patu, Xexu, Aleix C. i Josep D. el setembre de 2013
Dificultat: 6a+ en lliure, o V+/A0
Llargada: 220 metres
Equipament: equipada amb espits i parabolts
Material necessari: 20 cintes exprés per enllaçar tirades
Orientació: Nord-est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 4:00 hores

Aparcament i aproximació: pugem cap a Queralbs i després cap a Fontalba, deixem el cotxe on comença el camí que va a Núria, i seguim l'antic traçat del cremallera durant tota l'estona, fins creuar el segon pont, on trobem uns esgraons i unes cordes fixes per pujar fins al peu de via. Aproximadament uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar informació al blog dels equipadors, i una molt bona ressenya aquí i una altra aquí, entre d'altres:

Ressenya de Romàntic Guerrer

Ressenya de Joan Asín

Ressenya dels equipadors (Escalades al Ripollès)

Descripció de la via

Avui faig cordada amb la Lena, i també ens acompanyen la Camille i el Jordi, que faran la via Doctor Neret, que va a l'esquerra de la nostra. Només ens hem vist durant la primera tirada. Hem arribat a peu de via una mica tard, cap a les 13 hores, i llavors tota la paret nord-est ja es trobava a l'ombra. Com que hi havia previsió de pluja, hem anat per feina. Per començar la via hem pujat fins a on comença la roca, però si aquesta és la R0 és molt incòmoda i perillosa, estaria prou bé haver col·locart algun parabolt per anclar-se..

1a tirada L1 + L2 (6a, 50m):  començo jo pel diedre, amb bona presa i passos evidents. Més amunt es complica una mica, en algun pas flanquejant cap a l'esquerra per sota el sostre, però res no factible. Atenció si empalmeu els dos llargs, mireu bé de posar cintes llargues per evitar el fregament. Reunió bastant còmoda en un petit relleix.

2a tirada L3 + L4 (6a+, 45m): surt la Lena en un primer pas curiós, creuant un esperó en un pas força aeri que ella fa bastant per dalt, i després terreny més fàcil amb alguns passos més de mirar-s'ho que un altre. Primer cap a la dreta i després cap a l'esquerra, però amb menys problemes a l'hora d'enllaçar llargs. Reunió molt còmoda en una gran lleixa.

3a tirada L5 + L6 (6a+, 45m): surto altre cop en uns primers metres de placa fina i entretinguda, i continuació cap a la dreta, passo la primera reunió, segueixo amunt superant una panxa-sostre amb un pas de 6a atlètic però amb bon canto i ràpid, i llavors em sembla que m'he passat la reunió i no l'he trobat. La Lena em crida que s'està acabant la corda, només em queda una exprés i decideixo muntar una reunió improvisada amb un parabolt i un tascó encastat d'una manera una mica precària. Diria que he fet uns 55 metres.

4a tirada L7 (6a+, 30m): surt altre cop la Lena, xapa dos parabolts i supera un sostret ben tècnic amb les cames ben obertes, de manera magistral, i després es troba un diedre i ràpidament arriba a reunió, que segurament és més a prop perquè no ha fet tots els metres reals de la tirada. Reunió molt còmoda a la dreta d'un diedre.

5a tirada L8 + L9 (6a, 50m): torno a sortir jo en la última tirada de la via, per un canal ple d'herba, caminant bàsicament. He de pujar per la dreta d'un arbre molt gran, perquè la corda no fregui, i després tornar a la roca encarant una placa amb un pas de 6a, i després no sé per on tirar. No veig més parabolts enlloc, pujo una mica però res. Finalment, la lògica em diu que vagi a buscar una altra canal cap a l'esquerra, flanquejant una mica enmig de diversos arbrets (un dels quals xapo per protegir una possible caiguda. Arribo al canal, i pujo enmig de l'herba, fins que trobo un bon arbre per fer una reunió i acabar la via. Realment, aquest llarg és una tirada molt lletja.

Descens: pugem uns minuts més (màxim 5) pel canal, ja amb vambes i amb les cordes plegades, fins que trobem un corriol que travessa la nostra trajectòria, i que hem de prendre cap a la dreta i avall. Cal seguir-lo en baixada, creuar un tros amb pedres grans, i tornar a baixar pel corriol, fins arribar al camí de l'antic cremallera. Ara només ens faltarà desfer el camí de baixada i ja serem al pàrquing. Aproximadament una hora i mitja, màxim.

Valoració general

M'ha semblat una via bonica de fer, no gaire difícil, amb alguns passos més complicats (de placa, sostret, etc), però molt ben equipada, jo diria que massa i tot en alguns punts. Totes les tirades són bones, menys la última. Es poden enllaçar tirades, però cal anar amb compte amb el fregament. Com a primera via a la Dent d'en Rossell està prou bé, ara ja podem provar alguna altra via més picant o semi-equipada. L'entorn és molt bonic, envoltat de verd i de muntanyes, a uns dos mil metres d'alçada, el lloc s'ho val. Em recorda una mica a Cavallers, i la roca granítica és magnífica. En definitiva, una bonica via en un lloc molt esplèndid. Tornaré!

   

Esportiva a Ogassa

Escalada esportiva a La Cantera, a Ogassa (Ripollès)


6/8/17

Avui torno a Ogassa amb la Lena, el Jordi i la Camille. El Sergi s'incorpora més tard a la colla.

Aprèn a volar (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que no m'ha semblat per res fàcil. Comparada amb l'altre 6a+ de la seva esquerra, aquesta és bastant més dura i tècnica. Pas a la meitat mal assegurat (parabolt molt a l'esquerra i després aleje) i excursió cap a la dreta amb una lleugera panxa. Després passos tècnics i amb ambient de fissura. M'ha costat, però l'he encadenat. Recomanable.

Això és una merda (6b): em torno a posar en aquesta via, després de la Lena, que ha punxat al pas final abans de la reunió, però s'ha tret la panxa de manera genial. L'objectiu és encadenar i ho he aconseguit, un cop amb els passos sabuts, i l'arribada a la reunió ha estat millor que l'altre dia. Molt recomanable.

Sostre del pela-roques (6c+/7a): ens posem en aquesta via com a projecte del dia. Primer ho prova la Lena, però el sostre se li creua. Ho prova diverses vegades i de diferents maneres, però no hi ha manera. Al final se'n cansa i baixa. Ho provo jo i corro més o menys la mateixa sort. En un dels intents aconsegueixo agafar una presa lateral roma amb la mà dreta, i pujar els dos peus bastant a la dreta, però estic incomodíssim i molt cansat, i caic. Ho provo una mica més per la dreta després de veure una petita regleta, però se'm fa molt dur. Un cop aixecat, es fa molt difícil pujar el cos i els peus, i encara menys arribar fins al que s'intueix una presa bona a dalt. També veig una petita fissura més avall i a l'esquerra, però ni de bon tros hi arribo tampoc. Dono la via per impossible, però se m'ha creuat tant que no tinc ni ganes de deixar un maillon, així que amb força esforços vaig desgrimpant i traient les cintes exprés. Si algú sap com es fa la via, siusplau, que m'ho digui. Mentrestant, per a mi és un 7a mínim.

5. Sense nom (6b): els altres marxen, però es queda el Sergi i seguim escalant. Després que ell provi el 6c, jo em poso en aquesta altra, que es troba just a la dreta de la Pájaro Rioby. Via desplomada de continuïtat, amb bones preses i passos bastant evidents, però de pila. Amb una mica d'esforç aconsegueixo encadenar-la. Molt recomanable.

Pájaro Rioby (6b): després que el Sergi torni a provar el 6c em poso en aquesta altra, que és molt semblant a l'anterior, però entre que estic molt cansat i que els passos no són tan evidents, la pila se m'acaba i m'he de penjar a la meitat. L'acabo després de descansar una mica, i la segona meitat se'm fa més fàcil. Hauré de venir un altre dia per encadenar-la. Molt recomanable.

Marxem ben fosos, el Sergi ben content perquè finalment ha aconseguit encadenar El ballet del trencadits (6c), i jo perquè almenys he pogut encadenar dos 6b de desplom. Això és mereix una altra cervesa a Ogassa!

4/8/17

Visita de tarda a La Cantera amb el Sergi a ratllar vies.

12. Sense nom (6a+): entre El retorn de l'herniat i Aprèn a volar. Via fàcil de placa amb bona presa en general, amb un pas més difícil a la meitat, on t'has d'allargar per agafar una petita repisa. Final de blocs amb una mica de yuyu. Recomanable.

Això és una merda (6b): més a la dreta hi ha aquesta, que comença en placa fàcil amb un passet de regletes, després col·locar-se sota la panxa i xapatge complicat, i sortida del desplom amb bona presa però físic. Final tècnic i difícil d'encadenar a vista, ja que la reunió queda força amunt. Té una variant abans del desplom que se'n va cap a la dreta, del mateix grau. No he pogut encadenar perquè abans del desplom no ho he vist clar i he descansat. Al final també m'he liat i he entrat malament a la reunió (per la dreta). L'hauré de repetir. Molt recomanable.

El ballet del trencadits (6c): em poso en aquesta via com a projecte del dia. La provo un cop i em caic al pas dur, per agafar una mà que no se m'ha fet bona, m'ha relliscat el peu i he fet la porta. Segueixo i acabo la via, amb algun problema més al pas (xapatge dur i següent pas complicat). Repisa per descansar i segona part més fàcil, amb bons cantos. La repeteixo i em torno a encallar al pas, baixo i descanso. Faig l'últim atac concentrant-me en el pas, i surt millor, descanso a la lleixa i faig la segona part sense problemes. Molt recomanable.

Via del gat mesquer (6a): finalment faig aquesta via de segon amb vambes per desmuntar-la, que ja havia fet l'any passat. Via d'aventura, diedre i bons blocs, llarga i entretinguda. Recomanable.

S'acaba el dia i anem a fer una cerveseta a Ogassa.

14/7/17

Tornem a La Cantera d'Ogassa, sector que m'agrada molt, aquest cop amb la Clàudia, que surt d'una lesió al braç i es mor de ganes de provar com li està anant la recuperació. Al descriure les vies, afegim el número abans del nom que correspon a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà" (2015). La tarda ha estat molt ben aprofitada:

2. Les arenes (V): via que comença per un diedre, i acaba en placa amb algun ressalt, molt i molt fàcil, ideal per començar a escalfar. Preses boníssimes a tot arreu. Molt recomanable.

Flotant a la via Les arenes (V)

9. Roc volador (V+): anem una mica cap a l'esquerra, a sobre el monticle on hi ha un bon grapat de vies. Seguim amb aquesta, amb un inici fàcil, un pas gairebé a dalt de tot, però molt assequible. Molt recomanable.

Clàudia a la via Roc volador (V+), i la línia de la via de la seva dreta i la ubicació del vesper

10. Sense nom (V+): ens posem a la via de la dreta de la Roc volador, i m'hi poso, però ATENCIÓ!! hi ha un petit niu de vespres a l'alçada de la segona xapa, un metre a l'esquerre aproximadament. Al posar la mà esquerra a una bona bústia, a un pam del rusc, han començat a sortir i m'han anat directes al braç, on m'hi han fet nombroses picades. Encara no havia xapat, però ho he hagut de fer in extremis i demanant que em baixessin a corre-cuita (vegeu foto de dalt). Al cap d'una estona he pogut acabar-la, passant molt per la dreta i amb molt de compte. La via té un pas a dalt estrany, en que has de xapar a l'esquerra, després anar-te'n a la dreta a unes bones mans, xapar, i després tornar a l'esquerra, fent una ziga-zaga rara. Igualment, via recomanable.

3. King Kong (6b): em poso en aquesta via, que no sembla gaire difícil. Així és, doncs gairebé tota la via, fins al desplom, és molt fàcil, i el desplom també ho és bastant. Es pot suavitzar anant una mica per la dreta, però recte també és factible. Molt recomanable.

Clàudia fent la via King Kong (6b) en top rope

11. El retorn de l'herniat (6b): anem més a la dreta i trio aquesta via, que l'havia vist fer en una ocasió anterior. La via és bastant fàcil, excepte el desplom-sostre, que és força físic però amb molt bones mans, i un pas més llarg que els altres. Es xapa un parabolt molt a l'esquerra, just abans d'aquest. Et va inflant, però just per arribar a la reunió sense problemes. Molt recomanable.

??? Sense nom, i no ressenyada (6a+, segons l'equipador i segons el meu criteri): via nova, entre la núm. 5 (6b) i la 6. Els ulls de la Gemma (6a), equipada amb parabolts. La via és un gaudi, física i contínua, en lleuger desplom, i amb passos molt bonics. M'ha agradat molt i per tant la recomano molt.

La Clàudia també ha fet la via més nova de més a l'esquerra de tot el sector (a l'esquerra de la Churrimangui (6a), que no surt ressenyada al llibre, de nom desconegut i de grau 6a: 

Clàudia acabant la primera via (6a)

Fins aquí el dia, o millor dit, la tarda, que hem aprofitat molt bé, acabant vies sense fer en aquest sector tan bo, però encara ens en queden unes quantes pendents, així que fins la propera!

27/5/17

Avui volíem canviar de lloc, i com que havíem de passar la nit a l'alberg El Negre (per cert, altament recomanable), una escola que ens quedava a prop és la d'Ogassa. Com que ja coneixia el sector de La Cantera, vam provar d'anar a descobrir el de Can Camps, que per alguna referència a la blogsfera (poques) semblava que tenia un cert interès.

Així que ens hi acostem, cosa que ens va costar una mica degut a que costa trobar com continua el camí després d'agafar el segon trencall a la dreta (el camí segueix cap a l'esquerra, però costa de veure la seva continuació), arribem ràpidament al sector. D'entrada ens impressiona una mica, ja que les parets desplomen molt, es veuen molts blocs i zones irregulars, i a més a més les parets estan bastant plenes d'herbes (senyal que no hi escala gaire gent).

Tot i això, em poso a la que sembla la via més fàcil (Tres en ratlla, suposadament 6a, segons les ressenyes). A poc a poc vaig pujant, però l'escalada em costa una mica, hi ha blocs i el terreny és molt desigual, i no em dóna gens de confiança. Arribo a un pas lleig amb poques mans i peus escadussers, ho intento però el cos no respon, ja que fa cas del cap que li diu: "marxa d'aquí, això és una m****!"). Així que decideixo fer cas del meu cos i del meu cap, poso un maillon, i toquem el dos pitant, directes cap a La Cantera. Per altra banda, si no puc ni fer un 6a (grau que suposadament tinc assolidíssim), anem malament..

 Can Camps: no m'ha agradat

*Que consti que això no és cap crítica als equipador(e)s ni a ningú en concret, simplement el lloc no m'ha transmès bones sensacions. És una opinió personal, i segurament hi haurà qui no hi estigui gens d'acord. Sort que a la vida hi ha aquesta diversitat.

Així doncs, anem ràpidament cap a La Cantera, sector que ja em conec i on he escalat dues o tres vegades. Com que ja és la tarda, el sector comença a gaudir d'una bona ombra, i ens posem a escalar amb ganes de treure el mal gust de boca que ens ha deixat Can Camps. Comencem per quelcom fàcil:

Bucaners (IV+): via molt fàcil per a iniciació plena de bones preses positives i grans.El tacte de la roca és molt bo. Recomanable.

Pirates (IV+): via molt semblant a l'anterior, però amb un pas fàcil de panxa. Comença per la dreta d'una petita cova. Comparteix una reunió amb mosquetó amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom (V) (nº 5 començant per l'esquerra, a la dreta de King Kong): via una mica més fina que les altres, però igualment amb molt bona presa, i anar fent sense problemes. Ideal per practicar passos de cama enrere. Comença per l'esquerra de la mateixa cova, i té reunió pròpia amb mosquetó. Molt recomanable.

Els ulls de la Gemma (6a): anem fins a la dreta de tot de l'escola per buscar aquesta via, que havia llegit que era molt bona. I dir això es queda curt. És una via guapíssima, vertical i lleugerament tombada, que comença per una enorme xorrera, que et fa gaudir de cada pas, presa rere presa, regleta rere regleta, en un camí sense aturador i que et fa notar-te els avantbraços a l'arribar a la reunió, que et trobes de cop i volta. Molt recomanable.

Veiem una nova via equipada a l'esquerra d'Els ulls de la Gemma, que un escalador local ens informa que ronda el 6a+.

També hem fet la via Corsaris (V+) per acabar el dia i completar la trilogia de noms relacionats amb la mar. Només falta el de filibuster. Una via amb una primera part fàcil, d'anar fent, i uns 5 metres finals més fins, però sense inconvenients. Recomanable.


Pleguem que ja és tard, i hem d'anar cap a El Negre. Confirmo les meves opinions que aquest és un sector de molta qualitat: bones vies, de tots els graus, bona roca, equipament excel·lent (moltes reunions amb mosquetó), i ombra a la tarda. Un regalàs! Tornarem!

P.D. En diverses anteriors visites (l'any passat) vaig fer les següents vies:

(Sense nom) (6a) primera via començant per l'esquerra, no ressenyada a la guia Montgrony.

Churrimangui (6a): fineta i bona.

Per sika akàs (6a): dureta pel seu grau.

Corsaris (V+)

Niu de falcons (V+)

Roc volador (V+)

(Sense nom) a la dreta de Roc volador (V+/6a): més 6a que V+.

Gran diedre (6a): diedre lleig, trencat.

Via de l'esparver (V+): rampa tombada amb bona presa.

Via del gat mesquer (6a): via una mica acrobàtica.

Pájaro Rioby (6b): no encadenada, lleugerament desplomada, de pila.