Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell

Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell (Vall de Núria)
6a, 200m

Aprofitant la meva situació aquest estiu, se m'acudeix fer una altra llarga a la Dent d'en Rossell, i no ha costat gens ni mica trobar un voluntari. Així doncs, amb el Christian hem anat cap allà, amb la intenció d'escalar La Tardor d'en Nebjeperura, una gran clàssica de la paret.

Característiques i informació general

Oberta per J. Romeu, P. Vila, J.M. Parareda, J. Martí i G. Peix el gener de 1998
Dificultat: 6a, V+ obligat
Llargada: 200 metres
Equipament: semi-equipada amb parabolts, claus i altres. Reunions rapelables excepte la reunió-cimera.
Material necessari: 12 cintes exprés, joc de friends i tascons
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Cara Est de la Dent d'en Rossell, amb la primera part de la via ben visible

Aparcament i aproximació: podem deixar el cotxe a l'últim revolt abans d'arribar a Fontalba, i en el mateix pàrquing hi ha un sender que baixa una mica per la dreta del límit entre el bosc verd i el cremat, i sempre per aquest últim. Baixem avall fins que ens trobem un corriol més marcat, que segueix baixant bastant recte cap avall, fins que trobem una sèrie de blocs i rocs grans, buscant les fites que ens van conduint cap avall, amb algun pas amb cordes fixes. Finalment arribem a un petit coll que ens mena cap a l'esquerra fins al peu de via, molt visible, amb un gran sostre damunt.

Ressenyes

Les millors ressenyes que podem trobar a Internet són les següents:

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Romàntic Guerrer

Ressenya del Luichy

Descripció de la via

Vistes des de la via

1a tirada (6a, 50m): comença el Christian, i la via s'inicia amb un tram de placa, per després atacar una gran fissura que es troba sota un sostre i va en diagonal cap a l'esquerra, fàcil però a controlar, amb alguns claus i amb la possibilitat d'equipar. Sortim per una petita xemeneia i un pas atlètic una mica desplomat, i ja som a reunió.

2a tirada (6a, 60m): segueixo jo aquesta tirada, que és molt llarga, i comença amb uns metres rectes, per terreny fàcil, i ràpidament se'n va cap a l'esquerra en placa i a buscar una fissura per equipar, amb passos atlètics i bonics, seguim recte i altre cop una mica a l'esquerra, posant diferents flotants, fins que la continuació es veu dubtosa, però a la dreta veig un clau i tiro cap allà, per una altra fissura, amb pas vertical. Ja es comença a veure el jardí i el fregament de la corda és molt gran, em costa molt avançar, i la corda s'està acabant, així que decideixo fer reunió en un arbre, 5 metres abans d'arribar a la reunió correcta.

3a tirada (V+, 40m): anem fins a la reunió de la via, i surt el Christian per un tram vertical de blocs en diedre i fissura, que de seguida va cap a l'esquerra evitant un sostre, i després ve un altre pas finet en una fissura a l'esquerra, que reforça, i ja per terreny més fàcil fins a la reunió, en una petita lleixa.

4a tirada (V+, 25m): toca el llarg que té la sortida estrella, de travessa i de petit desplom a superar amb molts bons cantos, i li ofereixo al Christian. El fa ràpidament i sense problemes, i un cop a dalt per terreny fàcil i amb un pas més delicat abans d'arribar a reunió, que és en una còmoda lleixa.

5a tirada (6a, 30m): ara surto jo, amb un altre inici de flanqueig fàcil, i després per placa amunt fins arribar a una fissura i un desplom, que supero posant algun friend, i que té bona presa, una petita travessa i amb un pas atlètic ja sóc a dalt, i acabo els últims metres de la via fins a una còmoda lleixa, on em trobo dos claus una mica rovellats. Reforço la reunió-cim amb un friend.

Reunió-cim reforçada

Descens: o més aviat s'hauria de dir "ascens", ja que hem de seguir amunt per alguns blocs i després per bosc, fins a trobar el camí de tornada que hem fet anteriorment, fins al cotxe. Uns 30 minuts.

Valoració general

M'ha semblat una via molt bonica, on totes les tirades tenen alguna cosa especial, bé un desplom amb bones preses, bé una travessa guapa, o bé alguns passos de fissura a equipar. Un altre element positiu d'aquesta via és el fet que estigui semiequipada, donant la possibilitat d'equipar alguns trams, ja sigui amb friends o amb tascons. Nosaltres hem posat entre 3 i 5 flotants en cada llarg, i encara se'n podrien posar més si es vol. La dificultat, més que tècnica o física, és psicològica pel fet d'haver d'anar equipant amb material. Per altra banda, cal anar amb cintes llargues, ja que sinó el fregament pot ser important, sobretot en el primer i segon llargs. En definitiva, una via per xalar de valent, molt ràpida de fer, en un entorn increïble, amb molt bona roca, i molt variada pel que fa a l'estil d'escalada, i amb una exposició mitjana pel fet d'estar semi-equipada.