V+, 370m
Feia temps que havia sentit a parlar de la famosa Dent d'Orlu, algú me n'havia parlat, em sembla que el Jordi, i de les seves llargues i boniques vies, on es podien fer 400 metres d'escalada. Va sortir en algun altre tema de conversa, i la meva curiositat anava creixent a poc a poc. Fins que planegem un cap de setmana per la Catalunya Nord, i se m'ocorre mirar si tal muntanya és a la vora. I voilà! Està relativament propera, a una hora i mitja aproximadament, és la millor ocasió per anar-hi doncs! Proposta que de seguida és gratament acceptada per la Laura, així que som-hi cap allà!
 |
| Espectacular paret tombada de la cara est de la Dent d'Orlu |
Característiques i informació general
Oberta per D. Fourcade i R. Vignolles el juny de 1993
Dificultat: V+, V obligat
Llargada: 370-425 metres (les ressenyes no es posen d'acord amb això)
Equipament: via equipada amb parabolts
Material necessari: 9 cintes exprés i reunions
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores d'escalada efectiva
Aquestes són les vies que trobem a la cara est de la Dent d'Orlu. L'escollida és la nº 14:
 |
| Ressenya de les vies de la cara est de la Dent d'Orlu extret del CAFMA |
Per anar a la Dent d'Orlu s'ha de mirar bé la meteorologia, ja les vies són llargues i et pots passar moltes hores a la paret. Nosaltres vam escollir el dia més assolellat dels tres que teníem, i vam encertar, perquè tot i tocar-nos el sol durant quasi tot el dia (aproximadament cap a les 15-16h s'amaga) no vam passar excessiva calor. Aquestes vies no es poden fer fins l'abril, doncs abans hi pot haver neu, i evidentment hi deu fer molt de fred.
Aparcament i aproximació: per arribar a l'aparcament, si venim de Puigcerdà, cal seguir fins a Acs, després desviar-nos cap a Ascon per la D613 i després seguir per la D25 cap al pantà de Goulors. Passat aquest, hem de desviar-nos a la dreta anant cap al càmping Ascou la Forge, i seguir per la pista forestal, que seguirem fent un revolt, i després tot recte, durant aproximadament 45 minuts. La pista no està en gaire bon estat, però es pot fer a poc a poc amb un turisme no gaire baix.
Un cop al pàrquing, agafem el corriol que baixa al costat de les senyals, i el seguim al principi pel mig d'un bosc ombrívol molt bonic en lleugera pujada, i després es va posant més empinat, però molt tranquil·lament. Sortim del bosc i ja veiem la Dent d'Orlu, seguim pel camí fins arribar al coll de l'Euga, que prenem a mà esquerra cap avall, fins arribar al peu de via, amb el nom ben visible escrit a la paret. Hem trigat 1 hora aproximadament.
Un cop al pàrquing, agafem el corriol que baixa al costat de les senyals, i el seguim al principi pel mig d'un bosc ombrívol molt bonic en lleugera pujada, i després es va posant més empinat, però molt tranquil·lament. Sortim del bosc i ja veiem la Dent d'Orlu, seguim pel camí fins arribar al coll de l'Euga, que prenem a mà esquerra cap avall, fins arribar al peu de via, amb el nom ben visible escrit a la paret. Hem trigat 1 hora aproximadament.
Ressenyes
Les ressenyes que podem trobar a Internet són les següents:
La via és una successió de plaques tombades amb alguns sostrets, diedres i plaques d'adherència.
Atenció a la primera tirada, ja que la nostra via i Les dalles blanches comencen una al costat de l'altra, però la Tapa sans dalle va a buscar els parabolts de l'esquerra.
1a tirada (IV, 40m): comença la Laura, ja que ens hem repartit els llargs per anar alternant les dificultats. Llarg senzill de placa molt tombada que va cap a l'esquerra.
2a tirada (IV+, 35m): segueixo jo per placa tombada fins a trobar un petit sostret que se supera sense problemes, més placa i després un petit diedre molt entretingut, i ja arribem a la reunió.
3a tirada (III+, 35m): llarg de placa tombada que va una mica cap a la dreta a buscar la reunió.
4a tirada (V, 40m): segueixo per una tirada que comença fàcil i que abans d'un altre sostret té uns metres de placa més vertical amb petits bolets i d'adherència més fi, fins arribar a un xapatge lluny i una mica incòmode. Amb calma aconsegueixo xapar i després ja som a reunió.
5a tirada (IV, 40m): placa tombada amb un petit relleix a mitja tirada, i després la reunió queda a la dreta.
6a tirada (V+, 40m): uns metres després de sortir trobem un petit sostre que per a mi ha resultat possiblement el pas més difícil de la via, ja que demana una mica de flanqueig, tècnica i flexibilitat, però està ben assegurat. Després fàcil fins a la reunió.
7a tirada (V+, 45m): segueixo aquesta tirada jo, ja que es preveu un altre pas difícil sota el sostre, que la cordada de davant ha estat una bona estona per resoldre. Arribo i després d'uns metres d'adherència fàcil és qüestió de buscar una petita regleta a dalt, pujar molt un peu dret i sortir pujant la resta del cos. No m'ha semblat tan complicat. Després en diagonal cap a la dreta a buscar una molt còmoda reunió.
8a tirada (IV, 40m): hi torna la Laura en un llarg fàcil amb plaques tombades senzilles. Ja només és qüestió d'anar fent metres i més metres.
9a tirada (IV, 35m): hi vaig jo en un llarg molt semblant a l'anterior, amb les xapes justes.
10a tirada (III+, 40m): llarg que segueix la tònica dels anteriors, amb algun diedre i una mica herbós.
11a tirada (III+, 35m): acabo jo la última tirada, que surt cap a la dreta, es xapa un parabolt i després ja no hi ha res més, fent uns 30 metres per roca i herba que no m'ha molat gens, la veritat, tot i ser fàcil. Ja em diràs què costava posar algun parabolt per saber per on s'ha de tirar i per estar més segur? Arribo al cim una mica cap a la dreta i he de fer 10 metres cap a l'esquerra per trobar una pedra amb un sol parabolt com a ancoratge de reunió. Afegeixo una cinta envoltant un bloc i cap amunt hi falta gent!
6a tirada (V+, 40m): uns metres després de sortir trobem un petit sostre que per a mi ha resultat possiblement el pas més difícil de la via, ja que demana una mica de flanqueig, tècnica i flexibilitat, però està ben assegurat. Després fàcil fins a la reunió.
7a tirada (V+, 45m): segueixo aquesta tirada jo, ja que es preveu un altre pas difícil sota el sostre, que la cordada de davant ha estat una bona estona per resoldre. Arribo i després d'uns metres d'adherència fàcil és qüestió de buscar una petita regleta a dalt, pujar molt un peu dret i sortir pujant la resta del cos. No m'ha semblat tan complicat. Després en diagonal cap a la dreta a buscar una molt còmoda reunió.
8a tirada (IV, 40m): hi torna la Laura en un llarg fàcil amb plaques tombades senzilles. Ja només és qüestió d'anar fent metres i més metres.
9a tirada (IV, 35m): hi vaig jo en un llarg molt semblant a l'anterior, amb les xapes justes.
10a tirada (III+, 40m): llarg que segueix la tònica dels anteriors, amb algun diedre i una mica herbós.
11a tirada (III+, 35m): acabo jo la última tirada, que surt cap a la dreta, es xapa un parabolt i després ja no hi ha res més, fent uns 30 metres per roca i herba que no m'ha molat gens, la veritat, tot i ser fàcil. Ja em diràs què costava posar algun parabolt per saber per on s'ha de tirar i per estar més segur? Arribo al cim una mica cap a la dreta i he de fer 10 metres cap a l'esquerra per trobar una pedra amb un sol parabolt com a ancoratge de reunió. Afegeixo una cinta envoltant un bloc i cap amunt hi falta gent!
Descens: des del cim busquem el camí de la via normal que ens porta fins al coll, i d'aquí desfem el tram de tornada. Hem trigat 45 minuts.
Valoració general
La via m'ha agradat molt, ideal com a primera via d'aquest pic i agafar confiança en la seva escalada. Una via on fas metres i més metres i quasi no te n'adones, amb alguns passos aïllats més complicats, però sempre ben assegurats i assequibles amb el Vè grau ben posat. És clarament una escalada love climb, sense masses dificultats però en un entorn increïble, unes vistes fantàstiques, i una tranquil·litat immensa. El punt negatiu l'ha posat avui la gran quantitat de gent, i la majoria fent la mateixa via. Quan hem arribat ens hem trobat fins a 4 cordades, i per aquest motiu hem trigat molt més, ja que hem hagut d'anar parant i esperant quasi a cada llarg. No obstant això, ens ho hem passat genial i hem gaudit meravellosament de l'escalada. La roca m'ha agradat molt, t'hi vas acostumant al llarg dels metres, i l'equipament és excel·lent (exceptuant l'últim llarg), ni massa ni poques expansions, les justes. En definitiva, un lloc on tornar perquè és un gran plaer escalar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada