Esportiva a Cavallers

Cap de setmana a Cavallers (La Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Torno a Cavallers, aprofitant abans que s'acabi l'estiu, i aquest cop amb la Clàudia passarem un parell de dies fent esportiva en aquest lloc tan excepcional. Com que ens coneixem alguns sectors, repetirem per fer altres vies i en coneixerem un de nou, tots a la zona de la presa.

25/8/17

Arribem a mig matí, i la nostra intenció és començar per la placa Xalmet, i ens dirigim cap allà. La sorpresa ha estat veure la quantitat de gent que hi havia, un divendres al migdia, tanta que es feia impossible escalar (totes les vies que volíem fer estaven ocupades). Des d'aquí mirem la placa Tuka i només es veuen un parell de cordades, així que canviem i anem cap allà.

Placa Tuka

8. Encanto de canto (6a): via ja feta que faig per escalfar.

(sense número, no ressenyada) ?? (6b+): a la dreta de la via 6. Examinator hi ha una via que té dues entrades diferents, que segueixen per una mateixa línia ben vertical, i al principi una mica desplomada. Jo he fet l'entrada de l'esquerra. Aquest inici, una mica dur, m'ha fet parar a la segona xapa per descansar. Després ja he anat fent, amb preses més o menys bones, amb alguns trams de fissura vertical, i bastant mantingut. Recomanable.

6. Examinator (6c): via que va per l'esquerra de l'anterior, bastant dura, amb preses més aviat petites, que demana molta col·locació de peus, també trobem alguns passos de fissura vertical, que t'obliguen a col·locar-te bé i tibar fort. La meitat es suavitza una mica, però al arribar a la reunió tenim un altre pas de desplom amb presa però una mica allunyada, que no he pogut encadenar. Recomanable.

5. Sasotsnager (6b+): segueixo escalant a la via de l'esquerra, que m'ha agradat molt, continuïtat absoluta sobre preses entre bones i petites, anar fent, demana una mica de resistència, però m'ha sortit bé. Molt recomanable.

3. Malahe (6b+): passo del 6c+ i continuo per aquesta, que ja comença ben bé a la part negra de la paret, amb una mica de desplom però fàcil. Després la cosa es torna vertical i d'anar fent, semblant a l'anterior, amb un pas més delicat uns metres abans de la reunió, i una mica d'aleje, però que he anat fent sense més problemes. Recomanable.

(sense número, no ressenyada) ?? (6a+): via nova que va per l'esquerra de la via 7 (6b) i per la dreta de la segona via feta (6b+), que està equipada amb uns parabolts relluents. Sembla més difícil del que és, doncs les vies del seu costat enganyen, i no és més que 6a+, molt entretingut i divertit, d'anar fent sense cap pas aïllat més difícil. Molt recomanable.

I fins aquí el que hem fet avui, que no ha estat poc! Comfirmem la postura que la placa Tuka ens encanta, i almenys a mi ja no m'hi queden gaires vies per fer.

26/8/17

Avui matinem i anem ràpidament a la placa Xalmet, avui sí és la nostra ocasió, i a les 9:00 del matí ja som a peu de via, sols i ben fresquets. Així que som-hi!

Placa Xalmet

16. Chapa Jom (6a+): després que la Clàudia faci la bonica Mjelva, jo em poso en aquesta, que va més per la dreta, buscant una fissura que per mi ha estat el tram més difícil, ja que és petita i demana bona col·locació de peus, i després de passar per la dreta de l'arbre fa una llarga travessa sota uns petits sostres que ofereixen algunes mans invertides, per anar a buscar la mateixa reunió del V/+. És recomanable desmuntar aquesta via fent-la de segon, ja que sinó la corda fregaria molt amb l'arbre. Molt recomanable.

4. El tío Calambres (6b+): segueixo per aquesta via, que va per la dreta del guapo 6a+ La farradura, cap a la mateixa reunió. És una via de placa per excel·lència, de presa petita i molt petita, amb alguns passos a bloc i d'aguantar de mini-regletes, de col·locació i d'anar fent a poc a poc. Una altra joia boníssima, i de les duretes de la paret. Molt content d'haver-la encadenat. Molt i molt recomanable.

7. Trekking Pirineus (6b/+): una mica més a la dreta trobem aquesta altra, i l'he fet pensant-me que estava fent L'artijol (per la confusió amb la nova via no ressenyada que hi ha a la seva esquerra). La via discorre per una placa amb bones i abundants preses, i no passa de 6b, ni tan sols el pas de sostret, excepte els últims metres abans d'arribar a reunió, que té un parell de passos més difícils i tècnics, que he pogut resoldre sense massa problemes. Recomanable.

(sense número, no ressenyada) ?? (6b+): via nova amb parabolts relluents que va entre la 6 (Cándida ingenuidad, 6c) i la 7 (Trekking Pirineus, 6b+). Em poso a fer-la perquè em pica la curiositat del grau que pot tenir, i que dos escaladors han proposar 6b+ i 6c, així que em toca confirmar el grau hehe. La via és ben variada, perquè té trams de poca presa i adherència, altres de placa amb regletes petites, i alguns passos més explosius, sobretot el petit sostre i la continuació en lleuger desplom. Una via molt maca, que he pogut encadenar, i que no m'ha semblat més dificil que per exemple El tío Calambres, així que confirmo el 6b+. Molt recomanable.

I fins aquí el matí, que hem exprimit molt. Déu-n'hi-do les vies que hi ha aquí, molt llargues, i increïblement bones, de placa fineta, col·locar peus i anar fent. Un gaudi en tota regla. Però anem a dinar i a la tarda més, i completament diferent!

African Wall

36. Sinbamba (6a/+): comencem per aquesta via, que és una rampa però bastant vertical, i que en la seva segona part segueix un "diedre" (entre cometes perquè no s'escala com un diedre), i finalment va a la dreta a buscar la reunió. La primera part m'ha semblat bastant dureta, adherència a tope i pocs bolets. L'he fet bastant per l'esquerra, aprofitant alguna fissura més irregular. I la segona part, que s'escala per placa majoritàriament però també fent servir alguna fissura petita del diedre, també m'ha costat una mica. La part final sense problemes. Personalment, aquest tipus d'escalada em costa força, i em puja almenys mig grau la via. Tot i això, l'he encadenat i la recomano.

37. Muñeke (6b): aprofitant el muntatge del 6a, demano a la Clàudia que em monti aquesta via per fer-la de segon, vistes les dificultats en l'adherència. Un cop fora el factor psicològic, només em queda treballar la tècnica d'aquest estil d'escalada. M'hi poso i vaig fent, aprofitant alguns bolets que ofereix la via, i va sortint, bastant bé. La segona part encara és més fàcil, així que arribo a reunió sense penjar-me i amb més facilitat del que em pensava. Recomanable.

31. Conbombo (6a/+): aquesta via és ben variada, perquè comença vertical amb bon canto, té un petit desplom, i després et col·loques a sota un altre desplom, amb bona presa i un cop a dalt et trobes una rampa d'adherència d'uns 20 metres amb 3 parabolts, si no recordo malament. Flipa! És a dir, fins al primer (des del de sobre la panxa) hi ha uns 5 metres, fins al següent uns 6 metres, i fins a la reunió uns 8 metres. Personalment, em sembla un perill equipar una via així, perquè en cas de caiguda et pots fer molt de mal. Tot i que és fàcil (V/+), he patit força abans d'arribar a la reunió. Poc recomanable, pel perill que comporta.

13. Cópulas pendientes (6b): tot i el mal moment, encara tinc ganes d'escalar, i escullo aquesta via, sense saber el que em trobaré, evidentment. Doncs ja us ho dic jo, el que us trobareu si la feu: és una via bruta de vegetació, lletja, mal equipada (impossible evitar un fregament descomunal) i que no té gens d'interès, segons la meva opinió. Com a molt els primers 10 metres. Més amunt et trobes una secció que és una placa ben llisa, després que tota la via tingui bon canto, especialment fissures. Aquí m'he agafat de la cinta i he tirat amunt, perquè n'estava una mica cansat. Què hi vols fer, hi ha vies que t'agraden molt i altres que gens, és el que té escalar. Gens recomanable (per si no havia quedat clar).

I amb aquest final, marxem de Cavallers, però això no ens ha tret les ganes de tornar-hi, evidentment. Tot i que això possiblement ja no serà fins l'estiu que ve, amb moltes ganes de descobrir els sectors de sota la presa. Fins la propera doncs!

Tres dies d'escalada esportiva per Cavallers (La Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Feia molt de temps que havia sentit a parlar de Cavallers, i me n'havien dit meravelles. Per l'espai natural on es troba, per la seva alçada, pels paisatges, per la roca granítica, per la temperatura agradable a l'estiu, i per un seguit de coses que han acabat mitificant en la meva ment aquest racó del nostre país. Així que ja trigava a anar-hi, i quan ha sortit l'ocasió d'escapar-nos amb la Laura ho hem fet amb moltes ganes.

L'escalada a Cavallers és prou coneguda per la roca granítica i la tècnica d'adherència, però també té, com moltes escoles, varietat de parets i formes, que ofereixen també l'escalada en fissures de molts tipus, en plaques verticals, diedres, esperons, i parets desplomades, a més de les plaques tombades d'adherència. I trobem una gran diversitat de preses: bolets, bons cantos com bústies, fissures, regletes, romes, etc.

En aquesta primera visita, ens hem centrat en la zona dels costats de la presa, sobretot el costat esquerre (majoritàriament orientat a l'est), per la proximitat a l'aparcament, i per tenir els sectors amb més varietat de grau i de tipus d'escalada. La majoria de subsectors que hem visitat es troben a menys de 20 minuts d'aproximació des del pàrquing, que per cert, és apte per acampar amb furgoneta, i també disposa d'uns lavabos. Hi ha un altre aparcament més amunt, que encara queda més aprop de les parets.

Les ressenyes les podeu trobar a la guia "Cavallers, Travessani, Aigüestortes" publicada per La noche del loro de Luis Alfonso. És la que hem fet servir nosaltres, i és una meravella. Al citar el nom de les vies també afegim abans el número que correspon a la guia.

7/7/17

El Casco (Sud)

Sector a l'esquerra de la presa, orientat al Sud, situat a sobre de les Escaleras i a la dreta i una mica per sota de la Placa Tuka. Hi arribem en 15 minuts. Es tracta d'una paret entre tombada i vertical, que compta amb una escalada predominant d'adherència amb bolets de diferents mides, on caldrà un ús intel·ligent dels peus. La primera part és més vertical i la segona és més tombada. Hi ha vies entre els 10 (a l'esquerra) i els 25 metres (a la dreta).

18. Hot rock (V, 25m): via fàcil d'adherència, amb una entrada d'un pas fi, i la resta anar fent, buscant els millors llocs per posar els peus. Recomanable.

17. 0% de materia gris (V+, 25m): via a l'esquerra de l'anterior, que té un pas duret de fissura i sortida d'aquest tram vertical amb poques mans i peus minsos, de mirar-s'ho molt bé. Reunió i entrada compartida amb l'anterior (Hot rock). Recomanable.

22. Diagonal del loro (6a, 25m): anem a la dreta de tot del sector, a intentar aquesta via, que es troba una mica a la dreta d'un l'esperó poc marcat. Fa molt de vent, però m'hi poso confiant que no serà molt complicada. I oi tant que ho és! És fina, fineta, sobretot en un parell de trams. Molta adherència amb poca i petita cosa, i flanqueig en diagonal (com el seu nom indica) cap a la dreta. Té una continuació de V (Tochín, 10m), que no he fet (el descens és a peu). Feia molt de vent. A la part final s'ajunta amb el segon llarg de la via Tan san fot (6a) del subsector El Casco (Est), compartint la última expansió. L'he trobat difícil pel grau proposat. Recomanable.

Placa Tuka

Decidim anar cap a la placa que hi ha a l'esquerra i una mica per sobre d'El Casco, i a dalt de La Kanalla, ja que té una pinta boníssima. Aquest subsector és únic a Cavallers, doncs es tracta d'una paret totalment vertical, amb repises i fissures horitzontals que ofereixen unes preses variades (regletes grans i petites, planes i romes)  en una escalada de molta continuitat.

11. La brigada (V, 18m): comencem per aquesta via, a la dreta de tot, que és molt fàcil, amb molt de canto, i que va lleugerament cap a l'esquerra a buscar la reunió compartida amb les dues vies a la seva esquerra. Recomanable.

10. Asco de casco (6a, 20m): ens posem a la del mig de les tres, un 6a molt bonic i molt ben posat. Passos de placa amb fissura horitzontal, amb bon canto en general, això vol dir: bones mans, bons peus. Gaudint i sense més problemes. Molt recomanable.

9. Lindo pulgoso (6a+, 20m): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra, que és molt semblant, però amb les preses no tan bones, més tirant a romes en alguns passos. Escalada plaent de placa i molt ben assegurada. Molt recomanable.

7. Circulo vicioso (6b, 25m): tinc ganes de tibar més, i em poso en aquesta via, que resulta ser molt bonica i facileta. Seguim amb les fissures horitzontals, regletes, però aquest cop més allunyades i més petites, i amb algun pas més variat i atlètic. M'ha encantat, i l'he fet molt ràpidament i sense cap problema. Molt recomanable.

8. Encanto de canto (6a, 22m): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, amb la que comparteix reunió, i que és més fàcil. Aquest cop trobem una entrada una mica més difícil, però un cop superada aquesta la cosa es suavitza, encaminant-nos recte i canto rere canto fins a la R. Molt recomanable.

Aquesta placa m'ha encantat, pel tipus d'escalada, que és molt agraïda, i és de les meves preferides. És per això que és dels sectors que m'ha agradat més de Cavallers.

8/7/17

Avui tornem a l'esquerra de la presa, ja que al matí hem intentat anar a la dreta però de seguida s'ha posat a ploure, i a la tarda hem provat sort al Pas de l'Ós. Per arribar-hi hem passat per sota els contraforts de la presa, on podem veure el potent raig d'on surt l'aigua expulsada cap avall formant el riu.

Pas de l'Ós - Esquerra

Aquest sector es troba per sobre de la Placa Tuka, i té una part esquerra i una dreta. La primera és majoritàriament de paret vertical, però té alguna part tombada on practicar l'adherència. Els últims metres de la part central recorden a la Placa Tuka, però la resta es caracteritza per l'escalada sobre preses de diferents tipus, sobretot per fissures.

2. Tumba + variant 1. Wolfstone (6a+, 40m): la primera part, la via Tumba, és una placa tumbada que escalem fàcilment en adherència, i abans d'arribar a la reunió, m'he desviat cap a l'esquerra a buscar la via Wolfstone, que fa una corba que després torna cap a la dreta. Passa en terreny vertical per una fissura coberta de liquen negre (?), cosa que li treu una mica d'atractiu. Després passos llargs i atlètics en lleuger desplom fins a sortir a la R. M'ha costat trobar-los a la primera, així que he hagut de descansar. Poc recomanable.

3. Rut L1+L2 (6a, 38m): aquesta via té dos llargs, amb una reunió intermitja comuna amb la via Tumba. La primera part és d'adherència però una mica més empinat que l'anterior, i les dues primeres xapes els passos d'adherència m'han semblat complicats. Després he seguit per la placa vertical, que té canto però els passos són llargs i explosius. Per sort m'han sortit, estirant-me bé i movent bé els peus. Molt recomanable.

7. Los Planetas (V+, 25m): anem més cap a la dreta, a buscar vies més verticals. La més a prop que trobem és aquesta, amb molt bon canto en general, moltes bústies i fissures. Al principi hi ha un bon aleje (a la segona xapa), però es fa bé. Després és anar navegant per les fissures i les repises, cap a l'esquerra, i amb final molt xulo, vertical, de fissura i després placa. Molt recomanable.

8. Gamarús (6a, 25m): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, que té un pas difícil entre la 3a i la 4a xapa, que a més està mal assegurat, i que hem fet una mica per l'esquerra, perquè una possible caiguda és molt perillosa, caient a sobre la repisa de sota amb molts metres de volada. No és difícil, però et jugues el físic. Hi ha un altre aleje més amunt, i després entrem a la placa, amb bon cantell i d'anar fent, amb un pas dur i llarg al final de tot, per xapar la reunió. Recomanable, però s'hauria pogut assegurar millor.

La Kanalla

Aquest sector és principalment d'iniciació, i es troba a l'esquerra de les Escaleras i a la dreta de l'Afrikan Wall. Les vies són majoritàriament rampes on gaudir de l'adherència, amb alguns bolets de tant en tant, i alguna via més vertical i de més grau.

12. Perico los palotes (V, 20m): ens posem en aquesta via, que la ressegueix una marcada fissura, i que és molt fàcil. Només té un pas més difícil a l'inici, per sortir del lleuger desplom. Després és anar fent adherència en placa tumbada i ajudant-se de la fissura per les mans. Hem continuat sense saber-ho per la via Vamos a llevarnos bién, a la seva dreta, fins a acabar a la seva reunió. En total 27m, doncs. Molt recomanable.

11. Camarón (V+, 20m): a l'esquerra de l'anterior, aquesta via si que acaba en la seva reunió, en línia recta, però hem aprofitat i hem seguit altre cop fins a la reunió de la via Vamos a llevarnos bién. Té un primer terç difícil, molt fi i passos d'equilibri molt equilibristes, i bastant verticals, i després es suavitza. Recomanable, però no us fieu gaire del grau proposat.

Finalment hem hagut de marxar, perquè estava ple de mosquits que estaven disposats a massacrar-nos. I a més no mosquits qualsevol no, sinó mosquits tigre enormes que traspassen la roba i tot. Així que cap avall, i demà més!

9/7/17

Avui finalment aconseguim poder escalar a la part dreta de la presa, que ens ofereix un tipus d'escalada una mica diferent al que hem vist, però que també presenta una gran varietat de vies i de tipus d'escalada, com veurem.

Drinking

Aquest subsector el trobem al peu del camí que duu al refugi, amb unes primeres vies curtes i més amunt més vies una mica més llargues i apartades del camí per on passen els excursionistes. L'escalada es desenvolupa entre l'adherència i les fissures, on col.locar els peus serà clau, un cop més.

3. Trident con azúcar (V+, 26m): comencem per aquesta via, que es veu interessant, i sobretot perquè no es veu mullada (la nit anterior i durant la primera hora del matí ha estat plovent). Comença amb uns passos de bon canto, després finura i una mica d'adherència en placa, que hem suavitzat un xic anant per l'esquerra, i després més canto, una mica d'esperó, un sostret i el pas final difícil per xapar la reunió. L'he trobat una mica més difícil que el grau proposat. Tot i això, la recomano.

Placa Xalmet

Pujem més amunt fins a aquesta gran i espectacular placa, de més de 30m d'alt, i amb parts ben verticals i d'altres una mica tombades. Aquí la cosa canvia, doncs ens trobem un estil d'escalada sobre regletes petites de continuitat, principalment. També alguna via de fissura i cantos més grans, així com algun diedre i algun sostre, i com no, una mica d'adherència també.

14. Mjelva + 15. Continuación (V+, 25m): proposo de fer aquesta via, que es veu xula. El seu inici està una mica mullat, però penso que el podré fer, evitant una mica el tros xop. Inici fàcil, després més fi, i cap a l'esquerra en placa amb algun canto bo de tant en tant, alguna fissura, i després es suavitza i es torna molt divertit amb el festival de cantos, fissures, bústies, i que al no estar molt a prop et fa moure't de la millor manera possible. Sobretot m'ha agradat la continuació després de la primera reunió. Reunió amb mosquetó. Molt recomanable.

3. La farradura (6a+, 30m): anem més amunt a tastar placa regletera, tal com diu la ressenya en aquesta via. L'inici és molt fàcil, i després de la segona xapa trobem un festival de regletes petites, que et fan moure't a banda i banda de la línia, navegant i gaudint dels petits cantos, una mica allunyats, però sempre presents. Un goig de via, de 5 estrelles, i ben llarga. Molt i molt recomanable.

25. Arfonzopenco (6a, 38m): tornem a baixar ja amb la intenció d'anar acabant la jornada, però abans em poso en aquesta via, que fa una pinta brutal. Com es veu, és una llarga fissura-diedre, seguida d'una xemeneia, i després placa amb fissura vertical. He anat fent, al principi sense tocar gaire la fissura, i més aviat per la placa i fent una mica de diedre, perquè darrere la fissura estava mullat. Més amunt, un cop a la xemeneia, m'ho he trobat tot completament mullat, m'he fotut a dins de tot buscant preses darrere, i n'he trobat una que m'ha permès xapar la següent expansió, i després sortir, que ha estat el més complicat. Un cop a la placa, he xapat una sabina per més seguretat i he seguit per la fissura fins arribar a la gran repisa, on hi ha la reunió. L'he fet amb corda de 70m (atenció al despenjar-se!). Molt recomanable, però no la feu si ha plogut.

I fins aquí arriba aquest llarg cap de setmana d'escalades en aquest paradís de granit en aquest espectacular entorn de bellesa poc igualable i a aquesta alçada pirinenca. Realment, és un gran plaer escalar i simplement visitar aquest racó privilegiat de la Vall de Boí, que té un rocam amb uns colors i unes formes d'insomni. No et canses de contemplar el paisatge, que t'abdueix des del primer moment. Evidentment, no ho cal dir, que tornarem, i de segur que ben aviat!