Esportiva a El Pla de Manlleu

Escalada esportiva a El Pla de Manlleu (Vall de l'Infern, Aiguamúrcia, Alt Camp)
3/9/17

Feia un temps que vaig descobrir l'existència d'aquesta escola de l'Alt Camp, que està formada per una sèrie de sectors agrupats en diferents zones de l'anomenada Vall de l'Infern. No recordo si va ser gràcies a l'aplicació Climb Around, o a algun bloc que corre per Internet, però el cas és que tenia ganes d'anar-hi per veure què tal era, ja que pel que havia vist semblava un lloc interessant: diversos sectors amb moltes vies, amb diferents orientacions, diferents tipus d'escalada, etc. Aquesta escola té vies majoritàriament curtes, de màxim uns 20 metres, en una roca calcària bastant compacta, amb varietat de preses. Com he dit, es poden trobar les ressenyes a Climb Around, així com també a la nova guia de Barcelona y alrededores (2017) del Luichy. També trobem alguna crònica i ressenya a Internet.

La Porta de la Vall

Comencem al matí per aquest sector, que es troba orientat a l'oest, i per tant tindrem ombra durant les primeres hores del dia. La paret està dividida en diverses zones, separades per vegetació, i en total compta amb unes 23 vies, entre el V+ i el 7c, amb predomini dels sisens. A continuació podeu veure en fotografies les diferents parets, en ordre d'esquerra a dreta.

Patxi ahora-cenas (6a, ressenyat V/+): la Laura comença per aquesta via, que és curta, amb bona presa, però amb un tram una mica desplomat. Abans de marxar també la faig jo i m'ha agradat molt, però és més 6a que V+. Molt recomanable.

Las pioneras (6c+): amb aquesta via he començat, pensant-me que m'havia posat a la via 'Limpia, brilla i da esplendor' (6a), però després he vist que aquesta està desequipada i va per la fissura i el diedre de l'esquerra. Però d'això me n'he adonat després.. He començat la via, que s'inicia en desplom, amb presa petita, i a l'agafar-me d'una regleta se m'ha trencat a la mà i he caigut de la primera cinta. Després he seguit una mica per l'esquerra per evitar una secció finíssima, que en realitat és el tram dur de la via, perquè després he seguit sense gaires problemes per passos de lleuger desplom però amb presa més bona. Recomanable.

Petirrojo (6b, ressenyat 6a+/6b): anem més a la dreta a provar alguna via més fàcil que l'anterior, a veure si podem fer quelcom. Em poso en aquesta, que té un inici estrany, que finalment faig per la gran laja, i després passos de presa molt petita o roma, pocs peus, i moviments a bloc, que sincerament no penso que siguin de 6a+, sinó de 6b com a mínim. Poc recomanable.

La xemeneia (IV+): anem als blocs de la dreta, on a dalt hi ha aquesta via, curta, però molt bonica i fàcil, que escalem completament en tècnica de cames en X. La reunió es pot xapar des del bloc de l'esquerra, si som alts. Molt recomanable.

Pica moixons (6b, ressenyat 6a+): tornem on abans, a intentar aquesta altra, que discorre per un esperó. Després de xapar la primera ja es posa dur, en un pas desplomat de bloc que resolc gràcies a l'arbre. Sortida dura amb mans romes i després apareixen més preses bones. Igual que amb l'altra via, el grau està molt collat. Recomanable.

No ens han acabat d'agradat algunes vies, i el grau està molt apretat, així que decidim provar sort a un altre sector, després de dinar.

Can Llepaculs

Aquesta altra zona es troba una mica més al sud que l'anterior, deixant el cotxe a un lateral de la carretera. A la tarda es troba a l'ombra (orientació nord-est), té una mica més d'alçada (18m aprox.) i unes 18 vies, entre el IV+ i el 7b, amb predomini dels sisens.

Diedre gran (V+, ressenyat IV+/V): comencem per una via suposadament fàcil i de diedre, que ens agrada. Aquesta, però, no és tan fàcil com diuen i sembla, ja que les preses pels peus no són tan bones. A més les xapes estan molt allunyades, cosa que augmenta l'exposició. Ho fem bé fins al sostre, on per arribar a reunió cal fer un pas de bloc i atlètic amb la xapa bastant lluny i la reunió també. El pas és molt perillós, perquè una possible caiguda suposaria topar contra la paret de l'esquerra. Després de pensar-ho molt, desgrimpo i xapo el parabolt de la via de la dreta, per reduir l'exposició, i més tranquil resolc el pas i arribo fins a la reunió. Una xapa a sota i una mica a la dreta del sostre seria bastant adient. Recomanable, però ull.

Bous o Vaquetes (V+, ressenyat IV+/V): seguim per una altra teòricament fàcil. Doncs segueix la tònica del grau, perquè resulta una escalada bastant atlètica i física, amb bon canto però on cal apretar un xic i col·locar-se bé. Bona però més dura del que marca la ressenya.

Hansel (6a/+, ressenyat V+): tal com està el pati, decidim seguir amb els "cinquens", i anem a l'esquerra de tot a fer la primera via. Entrada una mica desplomada però amb bon canto, cal mirar-ho bé i buscar bons peus, amb passos atlètics i una mica de bloc anem avançant, la meitat es suavitza una mica però a dalt de tot trobem una sorpresa que no esperàvem: un sostre que s'ha de superar amb un pas atlètic amb bons cantos, molt divertit, però que li confereix més grau del que està ressenyat, possiblement 6a+. Molt recomanable.

Dr Team (6a+/6b, ressenyat 6a): no ens queda cap "V", i estem entre marxar i fer alguna altra via. L'únic 6a que m'entra pels ulls és aquest, i m'hi poso encara amb una mica d'esperança. Doncs he tingut molta sort, perquè ha resultat ser una via boníssima, variada, exigent, i molt fanàtica. Lleugerament desplomada durant tots els seus metres, ofereix passos molt bonics, on cal mirar una mica la tècnica i fer algun pas llarg. Sort que he pogut trobar una via així abans de marxar. El grau, tampoc és 6a segons la meva opinió, més aviat 6b. Molt i molt recomanable.

I fins aquí el dia en aquest racó de l'Alt Camp. La tònica del dia ha estat les queixes per la graduació de les vies, que pràcticament totes segueixen el mateix patró: cal pujar entre un plus i un grau sencer com a mínim, per poder comparar la dificultat amb el grau més comú que et trobes a la majoria d'escoles d'escalada, siguin del tipus que siguin i de la roca que tinguin. Això és la meva opinió, i n'he trobat d'altres a Internet que pensen el mateix, així que penso que no m'invento res. L'escalada no m'ha desagradat del tot, però cal anar preparat amb el que ens trobarem, si no volem passar un mal dia. Personalment, és possible que torni, però segurament haurà de passar un bon temps.