Després
de l'estiu tenia uns dies de "vacances", així que vam planejar un
viatge a Còrsega, illa que tenia moltes ganes de visitar, i que m'havien
recomanat molt. Després de mirar algunes cròniques a Internet vaig
veure que hi havia molta roca, i va ser proposar-ho a la Laura i endavant!
Es
pot dir que Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània,
amb una extensió de 8.748 km², situada en latituds sensiblement
idèntiques a les dels Pirineus, i per tant amb una geografia i un clima
molt semblants. Té una població d'uns 300.000 habitants. La capital
històrica i cultural és Corti, seu de l'antic parlament i de la
universitat; la ciutat més gran i capital política és Aiacciu, seu de
l'assemblea regional; i la segona ciutat i capital econòmica és Bastia.
Altres ciutats importants són Calvi, Bunifaziu i Portu-Vecchjiu.
La bandera
de Còrsega (que té un origen relacionat amb l’estat català medieval)
representa un cap de sarraí de color negre portant un mocador blanc
sobre els ulls, tot sobre un fons blanc. Prèviament, el mocador cobria
els ulls, però Pasquale di Paoli va moure el mocador per sobre els ulls
per simbolitzar l'alliberament del poble cors. Malauradament, però, el
poble cors encara no és lliure, i segueix sota domini francès.
Per fer aquest viatge, hem utilitzat la guia d'escalada esportiva Falaises de Corse,
i concretament la seva edició de febrer de 2015. Ens ha anat molt bé, i
una cosa molt interessant és que les actualitzacions després de la seva
publicació les podeu trobar a Internet.
Vam planificar 10 dies de viatge, i després de trobar la guia d'escalada
esportiva, vam anar seleccionant els sectors que volíem visitar, per
diferents motius: graduació de les vies, tipus de roca, quantitat de
vies, ubicació, i altres motius. Així vam determinar una mica el
recorregut aproximat a seguir, que podeu veure al mapa de sota.
 |
| Recorregut aproximat que hem fet, i escoles visitades |
I
a continuació faré una descripció de les escoles que hem visitat, sense
entrar en detall, per qüestions d'extensió, de les vies fetes:
Cap de Còrsega - Bastia - Erbalunga: Sector e Torre
Un
cop arribem amb el ferri a Bastia, després de descansar una mica, ens
acostem a aquest petit sector amb unes 11 vies o més, sobretot per
conèixer el tipus de roca que té, que és esquist (o pissarra), el qual
no coneixem en el món de l'escalada. Ofereix unes vies verticals i amb
petites panxes i desploms, en general amb bon canto, i sobretot regletes
planes de diferents mides, alguns forats i també algunes fissures. Les
vies tenen entre 20 i 30 metres d'alçada, i la paret està orientada al nord. L'aproximació és curta, uns 10 minuts màxim. Si deixem el cotxe a
l'aparcament del mirador (el més recomanable), cal tornar enrere i
entrar per un sender en ascens que té una senyal de propietat privada o
quelcom així. Un bon sector per passar-hi una bona estona, ens ha
agradat força, i la graduació és correcta.
El
segon dia decidim fer una via llarga, en aquest espectacular racó de
muntanyes esculpides pel vent i els canvis de temperatura que originen
els famosos tafonis. Escollim la via Canistrelli (que encara no sabem què vol dir, però
més endavant ens n'adonarem ràpidament) perquè és bastant recomanada, i
el grau entra dins les nostres possibilitats. Una via de quatre llargs entre
el V i el 6a, on el més difícil de la via per mi ha estat un pas
d'adherència a la meitat de la segona tirada. La resta de la via són
passos d'adherència fàcil, fissures i tafonis, i una placa vertical
estupenda al tercer llarg. Per tornar a terra us recomanem fer dos
ràpels, des del cim fins a la segona reunió, i d'aquesta al terra
(necessitareu cordes dobles de 60m). Compte amb el primer ràpel,
nosaltres vam tenir un petit accident. La via és molt bonica, i permet
gaudir d'aquesta roca i d'aquest entorn en una escalada agradable,
variada i prou ràpida. Si aneu molt bé de temps potser podreu fer una
altra via i tot.
 |
| Recuperant la segona tirada |
Després
d'acabar la via, seguim el peu de paret i per sorpresa nostra trobem un
idíl·lic gorg només per a nosaltres, i aprofitem per fer un banyet. També
descobrim, just abans del gorg, un sector d'esportiva, amb unes quantes
vies.
Petit sector d'esportiva just abans del gorg
Portu: Sector de la platja
L'endemà
ens despertem a prop de Portu, i al matí anem a visitar les famoses
Calanches de Piana, impressionants. A la tarda anem fins a la platja de
Portu, on hi ha un sector d'esportiva molt xulo, just al costat del mar.
El sector té gairebé unes 30 vies, de tots els graus i gustos, des del
IV+ fins al 7a+. L'escalada és sobre granit, en una paret vertical i
lleugerament tombada, i les vies tenen una alçada màxima de 15 metres,
però són molt bones i variades, i ben equipades, i l'orientació és nord.
Podeu veure les ressenyes actualitzades aquí.
L'aproximació és gairebé nul·la, ja que podeu aparcar abans d'arribar a
la platja. En aquest indret podeu escalar mentre us feu un bany (si fa
bona mar), i escalar amb els esquitxos d'aquest. Una bona jornada, on he
tret la meva part més fanàtica fent fins a onze vies, entre el V+ i el
6c.
Centre de Corsica - Capuralinu: Sector Bulinu
 |
| Porcs en llibertat que podem trobar al costat mateix de la carretera |
Deixem
la costa i anem cap al centre de l'illa, una mica més amunt de Corti.
Al petit poble de Capuralinu hi ha diversos sectors d'escalada
esportiva. Un d'ells és el de Bulinu, aquest cop de roca calcària a la
qual estem tan acostumats (calcari gris), amb unes 34 vies entre els 20 i
els 30 metres, en escalada en paret vertical i amb alguns desploms, i
orientació sud-oest. Avui ens ha fet força calor, així que ens ha tocat
suar. Els graus es troben entre el V+ i el 7b+, amb predominança dels
cinquens i els sisens. Vies on trobem forats, fissures i regletes, amb
graduacions una mica ajustades i alguna via més a bloc. També hi trobem
alguna via de diversos llargs. L'escalada ens ha agradat, però tampoc és
res fora de lloc al que estem acostumats. Compte amb l'aproximació, cal
travessar la tanca que hi ha i pujar pel corriol que va cap a l'esquerra.
Un cop a la via del tren cal seguir pel camí tot travessant una tanca i
seguir una mica en tendència a la dreta, fins a trobar el bloc A Torra
(amb una construcció a sobre) i el sector es troba anant cap a la dreta.
 |
| Sector Bulinu |
Entremig dels dos sectors principals també hi ha un bloc (A Torra) amb nou vies:
I aquí podem veure el sector Fratericinu, amb diferents subsectors:
Corti - Vall de Restonica - Sorbellu: Sector U Fiancu / Pyramide
Finalment
arribem al cor de Còrsega, un dels llocs imprescindibles d'aquesta
illa, per les seves muntanyes espectaculars, els seus llacs increïbles a
més de dos mil metres, el seu cel blau i els seus rius i gorgs
cristal·lins. Si no has estat a Restonica és com si no haguessis estat a
Còrsega. Així doncs, no ens hem perdut la fantàstica excursió fins als
llacs de Melo i de Capitelo, que hem fet durant el matí.
I
a la tarda hem anat a escalar al sector Sorbellu. El més complicat,
però, ha estat trobar el pàrquing i el camí d'aproximació, ja que no és
un pàrquing gens ampli ni clar. A la foto de sota podeu veure per on
s'entra. Després cal anar pujant, seguint les fites, durant una bona
estona, fins que el camí es desvia clarament cap a la dreta, per anar a
buscar els subsectors U Fiancu / Pyramide.
Paret
de granit orientada al sud amb una vintena de vies, d'uns 25 metres
d'alçada la més alta, i vies molt verticals i lleugerament desplomades, amb
formacions irregulars, tafonis, etc, amb diferents tipus de preses, i
bastants passos a bloc. Ens ha semblat prou difícil pel grau i també per
les expansions una mica allunyades. Escalada força aèria, psicològica
però divertida i fanàtica, amb alguns regals en forma de tafonis, però
amb el grau una mica apretat, entre el V+ i el 6c+.
Esquerra: Fent la via Totem (V+) i dreta: fent la via G8 an 2001 (V+)
Corti - Vall de Restonica - L'Ortale: Sector Stella / Luna
No
n'hem tingut prou amb la roca de Restonica, així que ens quedem un
altre dia i anem a visitar el sector L'Ortale, que té una paret de
granit orientada al sud amb una desena de vies d'iniciació (entre el IV i
el 6c), amb predomini dels quarts i els cinquens. Vies de placa amb
bona presa en general, i algun pas aïllat més dur o a bloc. Vies de
màxim 15 metres d'alt, ben assegurades i força lògiques, malgrat alguna
excepció (Stella, 6a).
Ben
contents amb l'escalada, i aprofitant que fa calor, ens n'anem a
refrescar-nos a un gorg que hi ha just a sota del pàrquing. Un goig!
Aiacciu: Sector Barbicaghja
Seguim
el nostre periple per aquesta increïble illa, i el camí ens porta altre
cop a la costa, i concretament fins al cap que hi ha passat Aiacciu, el
Tour de la Parata. La idea era contemplar la famosa posta de sol a les
illes Sanguinàries, que diuen que les taca de roig (d'aquí el seu nom),
però justament avui el cel estava completament cobert de núvols, així
que ens hem quedat amb les ganes. Les vistes a les illes i la torre són
molt boniques, però, i val la pena fer-hi la volta.
L'endemà
anem cap al sector Barbicaghja, una espectacular torre de granit amb
unes formes de pel·lícula. La paret és una formació rocosa composta per
dues torres principals, amb una orientació que va d'oest a est, passant
pel sud. Hi trobem gairebé una trentena de vies, entre el 5a i el 7b,
però principalment cinquens i sisens, amb una alçada màxima de 35
metres, i una paret entre lleugerament tombada i vertical. L'escalada és
ben variada, des de vies tombades amb canto i poc canto, fins a vies
d'adherència, fissures, tafonis, petits desploms, etc. L'equipament és
molt bo, i algunes vies tenen el nom escrit a peu de via en un tros de
fusta. A nosaltres ens ha agradat molt el lloc, tant per l'escalada com
per les vistes al mar i a les illes Sanguinàries. L'aproximació és
senzilla, però una mica llarga i ascendent. Per sort, podeu trobar les
ressenyes aquí.
Tàravu: Col de la Tana
Baixem cap a la zona de Tàravu, passant per bonics i petits pobles, i l'endemà de dormir al càmping I Suvari
(que per cert us recomano molt), a Petreto-Bichisano (Pitretu
Bicchisgia), anem cap a la zona de Col de la Tana. Les roques són just
al costat de la carretera, i des del cotxe ja veiem les espectaculars
formacions rocoses, per al pur gaudi de la vista i de l'escalada. La
gran roca de granit té gairebé una trentena de vies, entre lleugerament
tombades i verticals, entre el III i el 6b+, i trobem tant vies
esportives com vies de diversos llargs. Les primeres tenen una alçada
màxima de 35 metres, i les segones arriben fins als 100 metres
aproximadament. La paret forma una gran U, cosa que ens ofereix
orientacions des de l'oest fins a l'est. Nosaltres hem començat fent
algunes vies esportives a la part dreta (est), i són prou bones, alguna
una mica difícil pel grau, però acceptables. La roca és genial, amb
formacions de tafonis molt divertides, i colors increïbles.
Després d'unes quantes vies hem menjat alguna cosa i ens n'hem anat cap a
l'esquerra a fer la via llarga L'arête de Zirubia, una via molt fàcil (màxim IV+/V),
que arriba fins a dalt de tot del gran totxo. Nosaltres hem empalmat la
primera i segona tirades, en 55 metres, i les altres tres també, uns 45
metres. És a dir, en dues tirades ens hem plantat a dalt. Per fer-ho,
però, necessitareu moltes cintes llargues i molt llargues (cinta-baga), i tot i
així hi pot haver molt de fregament. L'última part de la via és una
mica confosa: després d'arribar a una gran repisa la via continua per
l'esquerra, just al costat d'un arbre. A la reunió cimera hi ha una
vista impressionant, i es veuen les agulles de Bavella, espectacular. La baixada es pot fer en dos ràpels d'uns 50 metres cadascun.
Grand Sud - Bavella: Murzella
L'últim
dia d'escalada el teníem reservat per un lloc dels imprescindibles:
Bavella. Una gran zona plena d'agulles i roques per tot arreu, en un
ambient de muntanya a més de mil metres, que és un dels espais naturals
més visitats de l'illa. Hi ha diversos sectors d'escalada esportiva,
així com infinitat de vies llargues. Nosaltres hem triat el sector
Murzella, per ser un dels més recomanats. Hi ha una trentena de vies,
entre el V+ i el 7a+, però amb predomini dels sisens. L'alçada màxima de
les vies és de 30 metres, i algunes d'elles tenen segons llargs,
normalment de grau més alt. Roca granítica molt bona, vertical i
orientada al sud. Hem començat a fer algunes vies, i quan en portàvem
quatre ha començat a ploure i he hagut d'acabar plovent la via que havia
començat. Després d'aixoplugar-nos la cosa no ha parat, així que
ens n'hem hagut d'anar...quina llàstima! Però segur que és un senyal
que ens diu que hem de tornar a aquesta preciosa illa!
 |
| A l'esquerra veiem els sectors d'escalada esportiva |
 |
| Sector Murzella |
 |
| Sargantanes autòctones de cua verda |
 |
| A Bavella també hi ha un Cavall Bernat!! |
I
fins aquí arriba el nostre viatge a l'illa de Còrsega. Un indret que ens ha
encantat, per la seva bellesa natural: les muntanyes, els boscos, el
mar, la roca, els rius i els gorgs, per la tranquil·litat que s'hi
respira, etc. I pel que fa a l'escalada, personalment, la majoria de
sectors on hem escalat m'han agradat, el granit és de molt bona
qualitat, i l'espectacularitat de les formes ja de per si sola val la
pena. El que no hem tastat tant en aquests dies han estat les vies
llargues, però això mereix un altre viatge a part! En definitiva,
visitar aquesta gran illa és una molt bona recomanació, així que ja us ho
podeu apuntar a la llista!
Salute!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada