Via Sobao Pasiego a la Paret d'Escales

Via Sobao Pasiego a la Paret d'Escales (Sopeira, Ribagorça)
6a, 205m

Després d'estar dos dies a Cavallers fent esportiva, baixem a Sopeira a fer una via llarga, ja que ens han recomanat força el lloc. Escollim la Sobao pasiego, ja que sembla que és la que està millor en quant a roca-equipament-grau. És a dir, és una via amb bona roca, equipada a base de parabolts amb algun allunyament, i amb grau asseguible (de V a 6a). Així doncs, som-hi!

Característiques i informació general

Oberta per David Brascó i Luis Alfonso el 1996
Dificultat: 6a, V+ obligat
Llargada: 205 metres
Equipament: equipada amb parabolts (49 concretament)
Material necessari: 11 cintes exprés
Orientació: Sud-oest
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:40 hores

Vista de la Paret d'escales des del pàrquing

Aparcament i aproximació: aparquem a una vora bastant gran que hi ha a la carretera que duu a la central elèctrica d'Escales, a uns 100 metres abans d'arribar-hi. Traspassem la volta on hi ha un fanal, ajudant-nos d'unes escales metàl·liques. Seguim el caminet  en baixada fins al peu de via. 5 minuts.

Accés a la curta aproximació

Ressenyes

La ressenya és una foto del llibre "Roca caliente en los Pirineos. Vol. I. Escales", extreta de todoescalada.net:

Ressenya extreta de todoescalada

Descripció de la via

La via segueix en pràcticament tota la seva trajectòria un pany de paret entre tombat i vertical, que discorre en placa a l'esquerra d'un diedre poc marcat, a partir del qual canvia absolutament la roca. L'escalada és sobre placa per una roca vermellosa amb uns curiosos forats (anomenats "oueres") a tot arreu, i també algunes fissures. Els tres primers llargs són bastant semblants, i a l'últim la placa es posa ben vertical i amb forats més petits.

Línia que segueix la via Sobao pasiego

1a tirada (V+, 50m): la Clàudia comença la via, per la placa gris, bastant tombada, fins arribar al primer gir de les escales, on segueix per un tram una mica desplomat, i després verticalitat que a poc a poc es va tombant, apareixent preses més bones. Hi ha una xapa una mica més allunyada que les altres, però es fa bé. Una mica abans de 50 metres trobem la reunió. Aquest llarg ja et posa bastant a to per afrontar més còmodament les següents tirades.

1a tirada

2a tirada (V, 50m): segueixo jo en un llarg fàcil i molt bonic, on trobem més bona presa, a l'inici una mica tombat i després va guanyant verticalitat, que després minva. Escalada continuada i plaent, amb una roca curiosa que ofereix un tipus de preses molt semblants, però divertida.

Vistes al riu i el seu entorn des de la via

3a tirada (V/+, 55m): hi torna la Clàudia en una tirada bastant semblant a l'anterior, però amb algun pas diferent i més delicat. El primer, un sostre que es passa una mica per l'esquerra. I després algun diedre i esperó, i un pas curiós abans d'arribar a la reunió.

 3a tirada, a l'inici (esquerra), i al final (dreta)

4a tirada (6a+, 50m): i enceto la última tirada de la via, la més difícil i la més vertical. El llarg comença amb un tram desplomat amb una fissura, amb algun pas de tibar i una roca una mica dubtosa, que bàsicament és el millor canto per sortir de la panxeta. Després és una mica més fàcil fins atacar la placa espectacular, vertical i fina, amb les preses molt més petites, tant per peus com per les mans, de tota la via. Uns 20 metres d'anar agafant petits forats, algun pas de bloc que jo he trobat de 6a+, i poc a poc s'arriba al gran replà, fent la reunió a la paret del davant. Penseu a agafar la càmera, perquè hi ha unes fotos impressionants al segon (jo no la portava per desgràcia). Una tirada d'escàndol, la cirereta del pastís de la via.

Inici de la 4a tirada

I ja arriba la Clàudia al cim de la via, ben cansada per la tibadeta de l'últim llarg. Contemplem el paisatge des de dalt d'aquest racó, amb unes vistes al riu i a les parets del voltant espectaculars, ens fem unes fotos, mengem alguna cosa i ens decidim per fi a baixar.

Foto-cim

Descens: per baixar hem d'anar pel camí cap a l'esquerra, fins a trobar un cable que assegura el flanqueig, fins a un gran túnel, que fa baixada, assegurat amb una corda. Arriba un moment que aquest es divideix en dos, per seguir hem d'anar a la dreta, sortir i contemplar el pantà en tota la seva extensió, i seguir a la dreta pel cable. Seguim el camí cap a l'esquerra, fins al pont, i des d'allà baixar per unes escales metàl·liques fins a un flanqueig de cables, i d'allà comencen les escales que van fent ziga-zagues fins al peu de via. Un descens curiós i molt aventurer, que m'ha agradat molt. Hem trigat uns 30 minuts.

Valoració general

La via m'ha semblat una escalada entretinguda, diferent, continuada, en un entorn curiós, al costat mateix de la presa, i com a única nota una mica negativa diria que una mica monòtona. Tot i així, la via està molt ben pensada, i va per un tram de paret molt bo, cosa que no ofereix la roca de la via de la seva dreta (la Xin Xan, almenys pel que vèiem des de la nostra via). Una escalada ràpida (vam trigar tan sols 2:40 hores) i amb tirades llargues i en general ben assegurades (tot i alguns allunyaments puntuals). Una aproximació curtíssima, i una tornada aventurera i també curiosa. En definitiva, una molt bona experiència, en un lloc que ofereix alguna altra via interessant.

I com que hem acabat molt d'hora, i just al costat tenim un petit sector d'esportiva, anem a completar el matí a El Puente.


Escalada esportiva a El Puente

Petit sector d'escalada esportiva equipat el 1993 per R. Gómez i L. Alfonso, just després del pont que travessem per anar a la Paret d'Escales. El sector compta amb tan sols 8 vies, entre el IV i el 6c (pràcticament una de cada grau), en una roca semblant a la de la Paret d'Escales a les vies centrals, però diferent en la placa on hem escalat, que és ben llisa i amb petites regletes i irregularitats, donant com a resultat una escalada d'equilibri i presa petita.

Petit sector de El Puente

Er Pescailla (6b, 20m): començo per aquesta via, que s'inicia amb un petit desplom amb una fissura, i després segueix per una placa entre lleugerament tombada i vertical, amb petites preses, en una escalada molt divertida, tècnica, i entretinguda. Arribo còmodament a la reunió, compartida amb el 6c de l'esquerra. Molt recomanable.

Er Tomatito (6c, 20m): faig aquesta altra, evitant bastant l'inici de desplom, perquè la roca fa l'efecte que s'hagi de trencar. Així que començo a escalar de primer des de la placa, esdevenint una escalada molt semblant a l'anterior, i en aquest cas aprofitant una mica l'esperó de l'esquerra, i en la última part ja s'ajunta amb l'altra via. Recomanable.

I fins aquí el dia d'escalada. És migdia, fa molta calor i ja hem d'anar tornant cap a casa, així que enfilem el camí de tornada, ben satisfets del llarg i profitós cap de setmana.