Esportiva a Llo

Escalada esportiva a Llo (Cerdanya, Catalunya Nord)
18/08/17

Llo és, pel que sembla, una de les millors escoles que té la Cerdanya, i per això volem anar a veure què tal és. Hem llegit que és una de les que té més vies (més de 50) entre el IV i el 8è grau, equipades en una roca de tipus quarsita molt compacta, que transmet molta seguretat, i que presenta diferents tipus de preses (regletes, fissures, forats, bústies, etc). L'escalada és sobre plaques, desploms i algunes sortides a bloc.

L'equipament que hem trobat és majoritàriament a base de químics, i algunes vies que hem fet estaven molt cosides. L'orientació del sector és Sud/Sud-Oest, per la qual cosa tenim sol la major part del dia. Nosaltres ens pensàvem que essent al Pirineu no faria tanta calor, però no ha estat així, doncs feia sol i hem passat moltíssima calor. Per tant, no recomanem anar-hi durant l'estiu, sinó durant la resta de l'any.

Parets a l'inici de la zona de Llo

Per arribar-hi hem de posar rumb al poble de Llo, i un cop hi arribem hem de seguir en direcció a una petita torre que es veu a la part alta del poble, i aquí és on podem aparcar. Al mateix lloc on surt una pista forestal bastant ascendent. Hem de seguir-la fins arribar al coll, on veurem un cartell indicador, i just en aquest punt hem de prendre un petit corriol que baixa una mica cap a la dreta, fins a trobar les parets. Podem veure també aquest enllaç.

Lloc on agafem el corriol de baixada cap a la dreta

Situació dels sectors de Llo, al web lloescalade:
 

Sector CNEC (esquerra)

Decidim anar al sector CNEC, on sembla que hi ha més vies i de graus més diversos. 

Sector CNEC

Ressenya de Llo escalade

1. (IV+): comencem per aquesta via, que és la més fàcil, per tal de tastar la roca i el tipus d'escalada. La via és curta, fàcil i està cosidíssima de químics. Es comença en un petit replà amb un cable per assegurar-se. Escalada fàcil i amb canto, fins arribar a una petita panxa que superem gràcies a les bones preses. Recomanable.

Centenars d'ocells volen i s'endinsen als forats de la paret

2. (V+): seguim per la següent, una via que va a buscar una fissura, però que escalem també per placa, fins arribar a un imponent sostre, que superem una mica en diedre al principi i amb un pas de bloc al final, situant-nos en una repisa, on acaba la via. Molt recomanable.

3. (6a): em poso a la següent via, aquest 6a de placa amb regletes petites al principi, després una mica més de presa, i finalment un parell de passos de bloc amb les preses una mica allunyades, però que es deixen fer bé. La reunió està col·locada en tal lloc (sobre un petit sostre), que fa que la corda fregui excessivament amb la roca, justament a l'aresta del sostre. Molt recomanable.

4. (V+): aquesta via la faig per desmuntar l'anterior, ja que no l'hem pogut desmuntar des de la mateixa línia. Bona presa i escalada plaent i sense complicacions, seguint la tònica de la roca.

5. (V+): aquesta via la fa la Laura, i pel que he vist i ha explicat sembla fàcil, excepte algun punt més complicat, on cal fixar-se més degut a la disminució d'opcions.

6. (V+): em poso en aquesta altra via, fent-me un embolic amb la gran quantitat de vies que ocupen la paret. M'he pensat que estava fent el 6b que marca a la ressenya (sense número). Però un cop l'acabo veig que no pot ser, ja que tot i el lleuger desplom, la via és molt fàcil, amb cantos impressionants. La reunió es troba molt a prop de la Krav maga (el 6b+ de veritat). Molt recomanable.

Krav Maga *(sense número en ressenya) (6b+): aquest cop sí que em poso al 6b que marca a la ressenya. Però no és realment 6b, sinó que és un bon 6b+ (gens fàcil), com està escrit al peu de via, amb el nom inclòs. És evident que m'he equivocat, ja que aquesta via està equipada amb parabolts, destacant sobre la resta, que ho estan amb químics, cosa que explica que és més nova a la resta. La via en qüestió té una entrada que ja és desplomada, amb canto però difícil de veure. Pas de bloc explosiu i segueix la mateixa tònica fins a la meitat de la via, però amb algun descans. Un cop superat el desplom la cosa es tranquil·litza, i de seguida ja som a la reunió. No l'he encadenada, ja que he descansat just després de xapar la primera expansió, al no veure correctament el pas. Molt recomanable.

10. (6b): abans de marxar, vull acabar amb aquesta via, que es veu molt guapa, més llarga que les altres, i diversa. Comença amb un desplom semblant a la Krav maga, amb presa però s'ha de tibar, no ho veig i descanso. Baixo fins a baix i torno a atacar-la. Després de la primera xapa té un pas de bloc bastant dur, però aconsegueixo superar-lo i es torna més fàcil, fins arribar a una lleixa. La segona part de la via és una placa que de seguida es dreça cap enrere, amb presa però més aviat fineta, passos d'equilibri, aguantar i cap amunt a la següent presa. Té una variant de 6a que va una mica per l'esquerra, però jo segueixo recte, trobo un repòs una mica a l'esquerra i ataco els últims metres, en una escalada sensacional de placa molt divertida. Finalment acabo els últims passos, més fàcils, i arribo a la R ben content. Molt i molt recomanable.

Fins aquí el dia a Llo, una escola ben completa i divertida, amb una roca excepcional, vies ben equipades, però molta calor. Millor venir-hi a l'hivern i estacions consecutives. L'indret val la pena per fer-hi més d'una visita, i el seu emplaçament és molt bo. L'aproximació és curta i fàcil, i l'escalada aporta molt bones sensacions, per tant el recomano força. Quan tornem i baixem per la pista d'aproximació fa més calor, i s'agraeix molt la Font de la Monja que trobem al costat del pàrquing. Fins una altra!

Font de la Monja al costat del pàrquing