Escalada esportiva al Coll de Merolla (Ripollès)
15/7/17
Feia molt de temps que teníem ganes de conèixer aquesta zona del Ripollès, i ho havíem provat més d'una vegada amb el Jordi. Aquest cap de setmana, finalment, i tot i que no és la millor època per venir-hi, ja que totes les parets es troben orientades al sud, ho hem aconseguit, amb la Clàudia i el Sergi també.
Coll de Merolla és una escola que es troba just al punt més alt d'aquest coll (a uns mil metres d'altitud aproximadament), i que es compon de dos sectors principalment. El primer, i més proper al Refugi (que trobem a peu de carretera), es tracta dels Totxos del Refugi, que té una part esquerra (més a prop) i una part dreta (just a darrere l'anterior), cadascuna amb una quinzena de vies més aviat curtes (entre 10-15m). L'altre sector es diu La Cot, i també es divideix en dos parts: la de l'esquerra, amb una paret amb una trentena de vies entre el V+ i el 6c; i la part dreta, amb unes 16 vies pel moment, entre 6a+ i 8c. Aquests sectors disposen de vies més llargues, la part esquerra de fins a 25 metres i la dreta de fins a 40m. Entremig d'aquestes dues encara hi ha una paret amb possibilitats d'explotar-se, però encara s'ha de comprovar, pel que ens han dit al Refugi.
Aquests sectors són de roca calcària blanca, i s'han equipat a base de parabolts pels equipadors propers al Refugi, com el Toti Valés, el Roger Pérez, entre d'altres. Des d'aquí, els donem les gràcies per la feina ben feta! Les ressenyes les podeu trobar a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà". Nosaltres l'hem fet servir i els números que posem a les vies corresponen amb les seves ressenyes.
Arribem al Refugi ben entrat el matí, i decidim fer una primera incursió als Totxos, que són més a prop, amb la idea d'escalar-hi durant el matí, i parar a dinar durant l'estona de més calor. Com que als Totxos de l'esquerra ja hi ha unes quantes cordades, decidim anar al de la dreta, i això és el que hem fet:
Totxos del Refugi dreta
ATENCIÓ!! Els noms als peus de via estan equivocats, des la via 8. U.P.A. a la 14. Erase the rictus. El problema és que estan moguts un lloc a l'esquerra, perquè la via U.P.A. està marcada sota un parabolt que sobra completament, entre la via 7. Jardineria vertical i la 9. Masovera caníbal. D'aquesta manera, la ressenya de la guia "Montgrony" és correcta, només que no heu de fer cas dels noms escrits a peu de via de la 8 a la 14.
8. U.P.A. (6a+, ressenyat de 6a): via amb un pas a la segona xapa molt complicat, sense bons peus i encara menys bones mans, que fa molt difícil el xapatge i la sortida del bombo. Després es suavitza i continua per una espècie de diedre fins a la reunió a l'esquerra. Recomanable, però difícil d'encadenar a vista.
9. Masovera caníbal (6a): via més agraïda, a la dreta de l'anterior (es veuen les cintes posades a la foto de dalt), que comença per una placa amb més canto i acaba per un desplom amb bones preses, que fem lleugerament cap a la dreta. Molt recomanable.
6. Barbacoa i tunning (6b?, ressenyat de 6a+): via amb un pas molt difícil, de bloc, per sortir d'una panxa enorme, sense peus i sense mans (encara els estic buscant). És un pas de bloc i amb mans i peus molt minsos, excessivament dur, que m'atreviria a dir que ni de 6b, sinó més dur encara. Al final l'he resolt fent un gran esforç i ja amb la corda xapada per dalt. Poc recomanable.
5. Bimbocàcia (V+): via molt divertida, amb inici molt fàcil i un pas més físic al final, per superar un petit desplom, però assequible. Molt recomanable.
14. Erase the rictus (6a+): via molt entretinguda i plaent, la millor de les que hem fet. M'ha encantat, molt contínua i que et fa pensar una mica també, ja que els passos no són totalment evidents. Molt i molt recomanable.
13. Diedre Woses (6b, ressenyat de 6b+): via molt bonica també, que segueix un diedre exigent i amb un pas més complicat bastant amunt, de col·locar-te especialment bé. Molt recomanable.
10. Dieta estricte de tapes i alcohol (6a, ressenyat de 6a+): via amb passos d'adherència però també bones preses per les mans, que flanqueja en diagonal per sota una panxa i finalment la supera amb un pas més exigent, però assequible pel seu grau. Molt recomanable.
Ja és hora de dinar i decidim baixar al refugi per dinar i descansar una mica sota l'ombra dels seus arbres, mentre juguem amb el rei de la casa.
15/7/17
Feia molt de temps que teníem ganes de conèixer aquesta zona del Ripollès, i ho havíem provat més d'una vegada amb el Jordi. Aquest cap de setmana, finalment, i tot i que no és la millor època per venir-hi, ja que totes les parets es troben orientades al sud, ho hem aconseguit, amb la Clàudia i el Sergi també.
Coll de Merolla és una escola que es troba just al punt més alt d'aquest coll (a uns mil metres d'altitud aproximadament), i que es compon de dos sectors principalment. El primer, i més proper al Refugi (que trobem a peu de carretera), es tracta dels Totxos del Refugi, que té una part esquerra (més a prop) i una part dreta (just a darrere l'anterior), cadascuna amb una quinzena de vies més aviat curtes (entre 10-15m). L'altre sector es diu La Cot, i també es divideix en dos parts: la de l'esquerra, amb una paret amb una trentena de vies entre el V+ i el 6c; i la part dreta, amb unes 16 vies pel moment, entre 6a+ i 8c. Aquests sectors disposen de vies més llargues, la part esquerra de fins a 25 metres i la dreta de fins a 40m. Entremig d'aquestes dues encara hi ha una paret amb possibilitats d'explotar-se, però encara s'ha de comprovar, pel que ens han dit al Refugi.
Aquests sectors són de roca calcària blanca, i s'han equipat a base de parabolts pels equipadors propers al Refugi, com el Toti Valés, el Roger Pérez, entre d'altres. Des d'aquí, els donem les gràcies per la feina ben feta! Les ressenyes les podeu trobar a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà". Nosaltres l'hem fet servir i els números que posem a les vies corresponen amb les seves ressenyes.
Arribem al Refugi ben entrat el matí, i decidim fer una primera incursió als Totxos, que són més a prop, amb la idea d'escalar-hi durant el matí, i parar a dinar durant l'estona de més calor. Com que als Totxos de l'esquerra ja hi ha unes quantes cordades, decidim anar al de la dreta, i això és el que hem fet:
Totxos del Refugi dreta
ATENCIÓ!! Els noms als peus de via estan equivocats, des la via 8. U.P.A. a la 14. Erase the rictus. El problema és que estan moguts un lloc a l'esquerra, perquè la via U.P.A. està marcada sota un parabolt que sobra completament, entre la via 7. Jardineria vertical i la 9. Masovera caníbal. D'aquesta manera, la ressenya de la guia "Montgrony" és correcta, només que no heu de fer cas dels noms escrits a peu de via de la 8 a la 14.
8. U.P.A. (6a+, ressenyat de 6a): via amb un pas a la segona xapa molt complicat, sense bons peus i encara menys bones mans, que fa molt difícil el xapatge i la sortida del bombo. Després es suavitza i continua per una espècie de diedre fins a la reunió a l'esquerra. Recomanable, però difícil d'encadenar a vista.
9. Masovera caníbal (6a): via més agraïda, a la dreta de l'anterior (es veuen les cintes posades a la foto de dalt), que comença per una placa amb més canto i acaba per un desplom amb bones preses, que fem lleugerament cap a la dreta. Molt recomanable.
6. Barbacoa i tunning (6b?, ressenyat de 6a+): via amb un pas molt difícil, de bloc, per sortir d'una panxa enorme, sense peus i sense mans (encara els estic buscant). És un pas de bloc i amb mans i peus molt minsos, excessivament dur, que m'atreviria a dir que ni de 6b, sinó més dur encara. Al final l'he resolt fent un gran esforç i ja amb la corda xapada per dalt. Poc recomanable.
5. Bimbocàcia (V+): via molt divertida, amb inici molt fàcil i un pas més físic al final, per superar un petit desplom, però assequible. Molt recomanable.
14. Erase the rictus (6a+): via molt entretinguda i plaent, la millor de les que hem fet. M'ha encantat, molt contínua i que et fa pensar una mica també, ja que els passos no són totalment evidents. Molt i molt recomanable.
13. Diedre Woses (6b, ressenyat de 6b+): via molt bonica també, que segueix un diedre exigent i amb un pas més complicat bastant amunt, de col·locar-te especialment bé. Molt recomanable.
10. Dieta estricte de tapes i alcohol (6a, ressenyat de 6a+): via amb passos d'adherència però també bones preses per les mans, que flanqueja en diagonal per sota una panxa i finalment la supera amb un pas més exigent, però assequible pel seu grau. Molt recomanable.
Ja és hora de dinar i decidim baixar al refugi per dinar i descansar una mica sota l'ombra dels seus arbres, mentre juguem amb el rei de la casa.
 |
| Refugi del Coll de Merolla |
La Cot esquerra (part dreta)
Ben entrada la tarda ens traiem la mandra de sobre i sant tornem-hi a escalar. Aquest cop pugem més amunt cap a La Cot, primer pel camí i després travessant unes feixes, fins que veiem la paret a sobre nostre. Anem fins al final del sector ressenyat, i ens enganxem les mans a la primera via que fem:
9. Vés que t'enxampo (6b+, ressenyada de 6a+): començo per aquesta via, que es troba, juntament amb la de la seva esquerra, en una franja de roca vermellosa. Des de baix es veu bé, fa bona pinta, amb moltes fissures i esquerdes, sobretot verticals. Però quan m'hi poso, ja després de xapar el primer parabolt, flipo amb el tema. No puc ni avançar mig metre més, no hi ha preses bones i la següent presa està llunyíssim. Ho intento diverses vegades i per diferents llocs, però resulta impracticable. Finalment segueixo per la fissura de la via de l'esquerra, i aconsegueixo xapar la segona. A partir d'aquí se succeeixen una sèrie de passos molt tècnics, molt físics i molt explosius per fissures verticals principalment, amb encastament de dits i preses laterals duríssimes. Conclusió: el que l'ha graduat de 6a+ és un bou que s'ha quedat més a gust que un arbust. M'he hagut de penjar en dos ocasions, i encara sort que està ben cosida. Poc recomanable.
8. Que tens 3 cames? (6a+, ressenyada de V+): la via de l'esquerra segueix la tònica de la primera, però una mica més amable. De V+ es converteix en 6a+, que he encadenat i que m'ha agradat molt. Passos de fissura vertical i col·locació de peus. Molt recomanable, però tingueu en compte el biaix del grau.
8. (part esquerra) Dru (6a/+): una mica escarmentats amb el problema del grau, marxem d'aquesta zona i anem a buscar el calcari més gris, que té més bona pinta. Aquesta via, graduada de 6a, és la víctima. Passos de continuïtat i algun pas aïllat de bloc sobre preses de diferents tipus, al volant del 6a/+, amb moviments bonics i preses generoses en general. Molt recomanable.
2. Puputs (6b/+): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra, graduada de 6b, però duret. Passos majoritàriament de bloc per fissures verticals, encastaments, etc, per un viatge curt però potent, molt satisfactori haver-la encadenat. Molt recomanable.
1. Txomango (V+/6a): just a l'esquerra hi ha aquesta més facileta, amb la que comparteix reunió, que resulta fàcil però jo arrodoniria més dient que és 6a. Té un pas més dur cap al final, cosa que li marca la dificultat. Recomanable.
3. Este año no me hago daño (Zacarías) (6b/+): encara em queden forces i ganes, i em poso en aquest altre 6b, al qual jo li donaria el +, ja que és molt semblant al Puputs però amb algun pas més exigent encara. Se'n va en diagonal cap a la dreta i ràpidament ja som a reunió. Molt recomanable.
I fins aquí l'espectacular dia, ple de vies i d'experiències, ple de riures i de bones sensacions. Personalment m'ha agradat molt aquest racó del Ripollès, té una roca molt bona, amb moltes vies per explorar. Nosaltres ens hem quedat a dormir al Refugi, cosa que recomano molt a tothom, ja que l'indret és molt bonic, el tracte ha estat genial i molt proper, i les instal·lacions s'ho valen. És ideal per venir-hi a escalar dos dies, però si ho feu millor a l'hivern, a la tardor o a la primavera, perquè a l'estiu hi fa força calor, tot i que els sectors són a l'ombra a la tarda. El que és segur és que nosaltres tornarem!
A la dreta de la via Vés que t'enxampo hi ha com a mínim 9 vies noves, que ressenyem a continuació, ja que no apareixen a la guia (d'esquerra a dreta):
Hug (6b+)
Jos (6b)
Max (6b+)
Ewok (6a)
Txalaparc (6a)
La Fonda caníbal (V+)
Pagecidi (6a)
La xispa de l'espontaneïtat (?)
Arre so boche (?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada