Esportiva a Subirats

Escalada esportiva a Subirats

1/7/17

Avui hem tornat a Subirats a escalar, evidentment, en aquesta època de l'any, a la tarda a gaudir de l'ombra que ofereix aquesta escola orientada a l'est. Avui amb la companyia del nombrós grup d'escalada de les xarxes socials, i amb el Jordi com a company de cordada.

Aclariments: a l'esquerra de la via Hot dog (V) hi ha una altra via també molt llarga (25-30m) que comença en placa, i que no apareix ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes que trobem a Internet. El seu nom és desconegut i el grau seria un V/+.
També trobem una altra via no ressenyada, a la dreta de la Noche de frío (6a), que comentem en aquesta visita.


Hem anat directament al subsector Cinema i he fet les següents vies:


Destierro de un animal (V+): via fàcil per escalfar, amb bon canto i cert ambient, amb algun pas més fi a la meitat i al final. Compte que entre la 2a i la 4a xapa hi ha un parell de blocs que es mouen. La placa del final es pot fer per la dreta i també per l'esquerra. Recomanable.

Només pels teus ulls (6c): després d'escalfar poso tota la carn a la graella, a l'objectiu d'aquesta via. Comença en placa fina amb un passet de mirar-s'ho, després més fàcil fins arribar a la panxa, on s'ha de tibar de valent fins a sortir-ne, sobretot al principi. No està molt sobada, per sort. Abans d'atacar la panxa no ho he vist molt clar i he demanat que em pillessin, tonto de mi, perquè després el pas ha sortit sense problemes. Així que a la propera haurà de caure sí o sí. Després del desplom hi ha algun altre pas més exigent en un gran bloc, però la resta és anar fent. Molt recomanable.

The Class (7a): em poso en aquesta altra via, que m'han comentat que només té un parell de passos de 7a/+ a la panxa. I certament, és ben bé així, es concentra tot en dos passos per sortir de la petita panxa, però les mans són molt dolentes i els peus també, així que demana passos acrobàtics, dits de ferro i un bon equilibri. Ho intento diverses vegades, però em resulta impossible, el veig molt dur. Al final acero i tiro cap amunt, fins a la reunió sense més problemes. Recomanable.

Fitzcarraldo (6b): aquesta via la tinc creuada, ja que les dues vegades que l'he intentat no he aconseguit encadenar-la. Just quan volia fer-la avui han començat a caure algunes gotes, i com que ja estava muntada, he decidit fer-la de segon. I resulta que ha sortit genial, apretant de valent en el pas patinoski del mig, però sense caure ni que em tibessin. Una llàstima no haver-la provat de primer, perquè les quatre gotes s'han convertit en res. La propera sí o sí també! Recomanable.

Sense nom (6a+/6b): via a la dreta de la Noche de frio (6a), que no surt ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes, que comparteix reunió amb la citada via. L'inici és fàcil, té un pas de panxa amb bon canto, i allò complicat es troba al final, de la última xapa a la reunió, en que s'ha de fer una mica de flanqueig amb poc canto i en alguna posició incòmode. No l'he pogut encadenar ta poc perquè un compi estava fent la de l'esquerra, i hem coincidit abans d'arribar a R i l'he deixat que passés, penjant-me de la cinta. Potser estic molt cansat, però m'ha semblat com a mínim 6a+. L'hauré de tornar a provar. Recomanable.

I fins aquí l'escalada de tarda d'avui. La veritat és que ha estat prou productiva, tot i que els encadenaments de primer han estat ben pocs. Quants deures pendents! Tornarem!

13/11/16

Vistes del castell de Subirats des del sector

Aquest diumenge tornava a tocar Alt Penedès, i hem anat a Subirats la Clara, la Cris, el Marçal, la Raquel i jo. Feia un bon dia de sol, i quan hem arribat a quarts de dotze ja feia una bona temperatura, que ens ha fet escalar amb samarreta curta. El sector ja el coneixíem la majoria, calcari bastant bo, una mica polit en alguns trams. Vies de tot una mica pel que fa a la llargària, la inclinació, les preses i la diversió. El subsector El Triangle té algunes vies més que les que surten a la guia Hotrock, algunes d'elles força juntes. A l'aplicació Climb Around també les podeu trobar.

A l'hora que hem arribat (11h..) això començava a semblar les Rambles de Barcelona. Suposo que degut a que és un sector amb varietat de vies d'iniciació. Tot i així, no hem hagut d'esperar per cap via, hem anat al nostre ritme.

El nostre juganer i vigilant company Lluç, que ens ha entretingut i observat durant tota l'escalada

Hem començat pel subsector Triangle, i el dia ha donat això de si:

Partera acelera (IV+): En aquesta zona hi ha una mica d'embolic amb les vies, perquè sembla que hi ha més línies que a la ressenya. Hem començat per aquesta i la següent. Aquesta resulta una escalada senzilla per placa tombada que acaba en una paret vertical de blocs amb molt bones preses. Sense problemes. Recomanable.

Esquerra: la Raquel a Partera acelera (IV+)

Dreta: la Cris a Popurrí (V+)

Popurrí (V+):  A la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra via, bastant semblant però amb un final ben diferent. Aquest és una mica desplomat, i amb una fissura vertical al mig per posar-hi les mans. Resulta una mica explosiu per escalfar, així que ens ho hem de pensar una mica abans d'atacar-lo. Finalment, però, acaba sortint. Recomanable.

La Clara al pas final de Popurrí (V+)

Pan de higo (6a+): Aquesta via va per l'esquerra del característic sostre, atacant la part final per la dreta, posant-se a sobre del desplomat. Si es fa per la dreta resulta més senzill, però també es pot fer per l'esquerra, seguint la via No pas passaràs (6a), que d'entrada sembla més finet. Aquesta via ja té més d'encant. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Pan de higo (6a+)

Dreta: la Raquel a la via Senglars (6a+)

Senglars (6a+): Aquesta altra va per l'altra banda del sostre (per la dreta), superant-lo per un bon desplom amb mans molt bones. L'entrada no és gaire clara, ja que sembla que hi ha una línia no ressenyada. Resulta força interessant. Molt recomanable.

Tot seguit ens n'hem anat més a la dreta, al subsector Cinema:

Fitzcarraldo (6b): Aquesta via ja l'havia fet de segon fa 5 mesos, i avui volia provar d'encadenar-la de primer. És una línia divertida i maca, sobretot per les seves xorreres i els seus bonics passos. No obstant, està molt polida en alguns passos, sobretot el més dur d'ells (al lloc on estan fetes les fotos). Això la fa una via difícil, també tenint en compte el seu lleuger però continuat desplom, que et fa tibar molt de braços. Un cop superat el pas central, que ens ha fastiguejat l'encadenament, es torna molt més planer fins a la reunió. Tot i la sobamenta, una via molt maca i recomanable.

 El Marçal en dos moments seguits de la via Fitzcarraldo (6b).

Delicatessen (6a): A prop de l'anterior també trobem aquesta bonica i agradable via, que ens va de perles per acabar amb un bon regust de mans i peus i tornar a la calma abans de marxar. Molt divertida per la seva varietat de passos, molt assequibles, i també per la seva llargària. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Delicatessen (6a)

Dreta: el Marçal a la Fitzcarraldo (6b)

I fins aquí el dia d'avui, cap a casa que ja és ben fosc!