Via Chiricahua Roc al Roc de Benavent (Benavent de la Conca, Pallars Jussà)
6b+ (6a+/A0), 190m5/10/18
Aquesta setmana no he pogut escalar gaire, per assumptes diversos, i tenia moltes ganes d'anar-hi. No ha pogut ser fins divendres, i com que el Situ i jo teníem tot el dia lliure i podíem marxar dijous a la nit, hem fet una escapadeta més lluny del normal. Li vaig fer tres propostes, i va triar anar al Roc de Benavent, un lloc pel qual havia passat amb la Mònica anant cap a Abella de la Conca, i que m'havia despertat curiositat. Doncs anem a investigar!
Característiques i informació generalOberta per Joan Vidal l'any 2008
Dificultat: 6b+ o 6a+/A0
Llargada: 190 metres
Equipament: totalment equipada amb parabolts
Material necessari: 15 cintes exprés
Orientació: Oest
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bastant bona
Temps emprat: 3:30 hores aprox.
La paret per on discorre la via |
Aparcament i aproximació: cal arribar fins al poble de Benavent de la Conca, i agafar una pista a mà dreta només entrar al poble, seguir pel camí que va per baix, i en poca estona arribarem fins al tros de paret on hi ha una gran placa i l'enorme pont de roca que és el Sac Bernat, molt visible. Aparquem a un costat del camí, i accedim al peu de via passant pels camps de conreu, fins a trobar un corriol poc marcar que ens duu fins a l'inici de la via, just a la dreta del pont de roca gegant. 10 minuts.
* Cal dir que a l'inici de la via ens hem trobat un cartell que indica que l'escalada està restringida per nidificació d'aus des del 16 de febrer fins al 31 d'agost, quedant lliure per escalar l'altra meitat de l'any (tardor-hivern).
Restricció per nidificació |
Ressenyes
Podem trobar diverses ressenyes, i adjunto l'adaptada per Bloc Empotrat, perquè presenta els graus en lliure més adients segons la meva opinió. N'hi ha d'altres: Escalatroncs, aquí, i aquí.
Descripció de la via
La Chiricahua Roc és una via força llarga, tota equipada amb parabolts per no patir gens, i bastant fàcil, tenint en compte que els passatges més durs es poden fer en A0. Es troba en un indret molt bonic, solitari i amb unes vistes impressionants, i la seva roca calcària és molt bona en general, oferint una escalada variada, entretinguda i poc obligada.
1a tirada (6a, 35m): la via s'inicia en una fissura que mica en mica es va obrint, fins a quedar un diedre que escalem atlèticament, i acaba en un tram de placa. Vigilar amb alguns rocs que es mouen.
L'enorme pont de roca |
2a tirada (6b+, 35m): segueix l'anterior placa, amb passos entretinguts, fins que arribem a un tram més finet, on podem desviar-nos una mica cap a l'esquerra o seguir una mica recte, jugant amb l'equilibri i les petites preses. Tant jo, de primer, com el Situ de segon, l'hem passat totalment en lliure. Seguim cap a l'esquerra per terreny més fàcil, fins arribar a la reunió, molt còmoda.
3a tirada (6a+, 25m): segueix cap a l'esquerra per placa amb bona presa, fins que la via torna cap a la dreta i segueixen més metres de placa. Arribem a una gran repisa, i trobem una panxa que superem una mica per la dreta, just a sota de la reunió (6a+).
Tercera tirada |
4a tirada (6a+,
35m): l'inici és la part més difícil d'aquest llarg, una panxa de 6a+, però només són dos passos. Després apareix una placa tombada amb una mica de vegetació, oferint un llarg poc agradable. Arribem a una cova i cal flanquejar cap a l'esquerra, fent que la corda fregui molt.
La gran escletxa del Sac Bernat |
5a tirada (6a, 30m): sortim per l'esquerra, en un canvi de paret i uns metres força interessants, i després la cosa es tomba fins que arribem a un jardí terrós on hi ha la reunió.
El cim del Sac Bernat |
Camps i més camps en l'horitzó |
Descens: la via està equipada per rapelar, on trobem una anella i cordino amb dos parabolts per reunió. Possiblement (no ho hem comprovat) amb cordes de 60m es pot descendir en 4 ràpels (R6-R4; R4-R2; R2-R1; R1-terra).
No obstant, també es pot baixar caminant, i potser és el més recomanable, sempre i quant no ens equivoquem de canal. I és que el track d'una ressenya ens ha fet baixar per la canal (o potser seria millor dir barranc) que no tocava.
Atenció: des del cim cal caminar en direcció sud fins a trobar una pista, i seguir fins que trobem unes fites en un canal força evident i ampli, que està equipat en els últims trams. Finalment arribem als camps i a la pista.
No obstant, també es pot baixar caminant, i potser és el més recomanable, sempre i quant no ens equivoquem de canal. I és que el track d'una ressenya ens ha fet baixar per la canal (o potser seria millor dir barranc) que no tocava.
Atenció: des del cim cal caminar en direcció sud fins a trobar una pista, i seguir fins que trobem unes fites en un canal força evident i ampli, que està equipat en els últims trams. Finalment arribem als camps i a la pista.
Abella de la Conca al fons |
Valoració general
M'ha semblat una via bastant bona, ideal per als matins d'estiu i quan es vol estar tranquil i gaudir del paisatge en aquest racó apartat del Pallars Jussà, amb unes vistes impressionants dels camps de conreu i d'Abella de la Conca. Equipada per no patir, amb els trams més difícils trampejables, i amb bona roca conglomerada. Una bona opció a tenir en compte, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada