6a, 140m
26/10/18
Un altre divendres amb l'Ana, anem a fer una vieta a Montserrat. La triada és l'Esperó del Místic a la zona del Càmping de Montserrat, una via a priori no gaire difícil, amb sol al matí, i prou llarga. Som-hi!
Característiques i informació general
Oberta per J. Martin i J. Reche l'any 1984
Dificultat: 6a
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 10 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Bastant bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.
 |
| La Roca d'Esparreguera |
Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i agafem el camí que surt des de l'estació del funicular, en direcció a l'ermita de sant Miquel. Després de passar la tanca per l'esquerra veurem una paperera, i uns metres més endavant, a la dreta, una obertura on s'intueix un corriol. Ja no hi ha la pedra amb la marca groga com diu a altres ressenyes (adjuntem foto). Seguim el corriol, que ens duu fins al peu de via, una mica cap a l'esquerra, on trobem un parabolt molt rovellat. Nosaltres hem començat la via una mica més amunt i a l'esquerra, just on hi ha un parabolt amb un cordino.
 |
| Inici del corriol |
Ressenyes
Descripció de la via
Tot i el nom de la via, aquesta discorre per una sèrie de plaques majoritàriament verticals, i també amb alguns trams ajaguts, amb molt bona roca. La via es troba equipada, amb certs allunyaments quan el grau baixa de V+. Força ràpida de fer, i amb sol només al matí.
1a tirada (6a+, 20m): comença l'Ana, amb una entrada vertical i un pas de 6a+, curt, però intens. Després la cosa suavitza fins arribar a reunió, al costat d'un matoll, no gaire còmoda.
 |
| Arribant a la R1 |
2a tirada (6a, 40m): segueixo jo, entrant una mica per l'esquerra fins a xapar el primer parabolt, i es tracta d'una tirada força llarga, ben vertical, molt mantinguda i amb allunyaments importants, però amb molt bona roca. Després hem vist que la via original anava més a l'esquerra, així que nosaltres hem fet la variant que va recte (a la ressenya del Luichy). Cal anar llegint el recorregut més adient, cosa que et fa fer esses en algun moment. Tirada sensacional. Reunió còmoda.
3a tirada (V,
30m): hi torna l'Ana, atacant (ara sí) un curt esperó per la dreta de la panxa, per després anar cap a l'esquerra, quan comença a ajeure's la paret, i de seguida ja és a la R, molt còmoda.
4a tirada (L4 + L5) (V+, 45m): acabo la feina, enllaçant les dues últimes tirades. La primera comença flanquejant a l'esquerra per un tram bastant amable i molt equipat, fins a arribar a una fissura on seguim amunt en placa i bastant cantell. Arribem a una petita panxa i després ja a un relleix, amb molta roca solta. Segueixo a buscar la última tirada, que supera un tram vertical i amb certa panxeta, amb bon cantell si anem lleugerament per la dreta del bolt, i en dos metres ja som a la reunió, força incòmoda (penjada).
Descens: per baixar podem fer-ho en dos ràpels, amb cordes de 60m, des de la R5 a la R2 (justos 55m), i d'aquesta al terra (aquest últim molt net i divertit).
Valoració general
La via ens ha agradat molt, gràcies a la bona roca que hi trobem, i a la dificultat mantinguda que presenta, sobretot en les tirades 2 i 4 (personalment he trobat més difícil la segona). La via, després de fer-la, m'ha resultat un xic més difícil del que em pensava després de veure la ressenya, però deu ser perquè la dificultat es manté bastant i no baixa gairebé del cinquè grau. La única pega que hi trobo és la sorollada que podem trobar als entorns del camí i l'ermita de sant Miquel, sobretot quan coincidim amb grups d'escolars que no paren de cridar. Una llàstima, però si sou capaces d'escalar obviant això la via us agradarà molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada