Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

divendres, 2 de novembre del 2018

Esportiva a la Costa del Garraf

Escalada esportiva a la Costa del Garraf


Al Garraf trobem diversos sectors d'escalada, tant esportiva com de diversos llargs. El més conegut és la Falconera, una gran paret amb vies clàssiques, però també trobem escalada a la Cantera Sud i Nord, abans d'arribar a l'anterior. El sector d'esportiva més conegut és el Pas de la Maladona, i a continuació d'aquest també trobem el conegut com Cafè del Mar o Balcó del Teixi.

Roca i mar al Garraf



Novembre 2018

Sector Cafè del Mar / Balcó del Teixi

El nom original del sector és Cafè del Mar, però posteriorment ha estat rebatejat pel de Balcó del Teixi, en memòria de l'escalador i equipador de la zona Xavi Teixidor "Teixi". Les parets es troben a sota de la carretera C-31 (les Costes del Garraf), al límit del parc natural del Garraf, i a prop del petit poble del mateix nom. El sector es considera una extensió del del Pas de la Maladona, ja que es troba a continuació d'aquest i va ser equipat en temps posteriors. Normalment és una zona menys concorreguda que el Pas de la Maladona, que té un peu de via més còmode i una aproximació més curta.


El sector està format per gairebé una trentena de vies, entre el 6a i el 8a, però amb predomini dels sisens alts. L'alçada de les vies és de màxim 25 metres, i l'orientació de la paret és al sud (sol quasi tot el dia), i el peu de via és còmode però amb força vegetació (la terra dels margallons) que dificulta l'accés a algunes vies. La majoria de vies estan equipades amb més soltesa de l'habitual (alegria entre assegurances), cosa que trobo molt encertada, perquè estan col·locades als llocs justos. Per cert, la majoria amb químics, però també algunes amb parabolts. La roca és calcària, força abrasiva, amb molts forats, algunes fissures, regletes i preses romes, i les parets són verticals i desplomades.


Per arribar-hi l'aproximació més ràpida és deixar el cotxe al mirador que hi ha (venint des de Bcn) passat el punt quilomètric 47, i des d'aquí baixar per un sender i després seguir per les escales de descens al sector del Pas de la Maladona, passar tot el sector i al final d'aquest seguir per un camí que puja fins a les parets de més amunt. Però és més recomanable i segur aparcar a una explanada que hi ha abans d'entrar al port esportiu del Garraf, i des d'aquí creuar el túnel i seguir el camí cap a l'esquerra, fins a trobar un revolt molt tancat a l'esquerra i amunt, i quan veiem un cartell baixar per les escales fins al Pas de la Maladona.

Les ressenyes de la zona es poden trobar publicades a la guia Hotrock (2014), a la nova guia de Barcelona y alrededores (2017), així com a l'aplicació Climb Around.



Hem començat escalant al subsector Mar de fons (a l'esquerra), on hi ha vies més curtes i amb varietat de graus:

Diedre CEM L1+L2 (6a+, 20m): comencem pel començament, és a dir per la primera via que es va equipar al sector. Equipament a base d'espits antics, i la segona reunió és més nova. La via discorre per un diedre amb poca presa, i la segona tirada té un pas interessant per canviar de paret. Molt recomanable.

La liga de los Sinbata (6b, 20m): seguim amb aquesta, molt a prop, equipada amb químics. Via una mica forçada, intentant buscar un bon pany de paret, però amb força sika en un tram de blocs, i amb un tram més físic a la meitat. Recomanem desmuntar de segon. Recomanable.



Seguim al subsector Ivori (a la dreta), on les vies semblen més interessants. Vies més llargues i en general amb bon canto:

Ivori (6b, 20m): via vertical amb un tram desplomat i bona presa, i després passet més fi per sortir cap a la reunió. Bastant bona.

Kundalini (6b+, 22m): via vertical i lleugerament desplomada amb molt de canto i passos molt goril·les, on el més difícil possiblement és l'últim tram abans d'arribar a la reunió. Boníssima.

La tocha (6b+, 25m): via amb força canto, vertical i lleugerament desplomada i amb un final més desplomat i potent. Equipada amb parabolts (alguns afluixats). Boníssima.

Figuer-cafè (6c, 25m):  via de placa vertical força contínua, amb successions de bona presa i no tan bona, amb una segona part més tensa i vertical. Molt bona.

Milamores (6b, 25m): via més de placa, amb bona presa en general, i vertical. Bastant bona.

Satnam (6b+, 25m): acabo la marató de vies amb aquesta, ja amb poca pila, que em fa penjar-me una mica més amunt de la meitat, en un pas més tens que la resta de la via. Així que queda pendent per la propera visita. Bastant bona.

1 comentari: