Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 7 de novembre de 2018

Esportiva a Sant Llorenç del Munt

Escalada esportiva a Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Novembre 2018

Torno a la Mola, aquesta vegada amb l'Edu, que vol fer una matinal fins al migdia, així que tenim poc temps. Li proposo d'anar al sector dels Diedres, pensant (com diu a l'Aplicació Climb Around), que tindrem "sol fins a mig matí". Però a les 10:30h, quan hem arribat al sector, la majoria de les parets ja estaven a l'ombra. Així que després de fer una via i patir el tacte fred de la roca ens n'anem al sector Sardineta de Baix, on com a mínim tindrem sol.

Podem trobar les ressenyes al web Santllors, i a l'aplicació Climb Around.

Els Diedres

Orientació nord/nord-est (?). Per arribar-hi, abans de la Paret Gran de la Font Soleia. Menys de 30 minuts.
 
http://www.santllors.com/res/206_fonsu-diedres_1.jpg
Ressenya de Santllors.com

Alcántara Molina (6b): via de diedre i placa lleugerament desplomada, amb bon cantell aquesta última part. L'inici es pot fer sense tocar l'arbre. Recomanable.


Sardineta de Baix

Orientació sud/sud-oest (?). Per arribar-hi cal prendre el camí que va cap a l'esquerra i cap a baix, a la bifurcació, enlloc d'anar a la dreta cap a la Font Soleia. Uns 30 minuts. Vies curtes i explosives, en general.

http://www.santllors.com/res/204_sardinetabaix_1.jpg
Ressenya de Santllors.com

El meu petit país (6c): via curta i amb una primera part molt explosiva i a bloc, difícil a vista. La segona part és més tranquil·la, però tampoc cal baixar la guàrdia. Recomanable.

Blackout / Ceguera temporal (6b): just a l'esquerra de l'anterior, via més continuada, agraïda i llarga que l'altra, amb algun parell de preses polidetes a l'inici. Molt recomanable.

Mirage (6b): primer tram vermell ens deixa a una placa amb passos interessants, superar un relleix i acabar atacant un sostre amb una bavaresa genial. Molt recomanable.






Juliol 2018

El Gruyère (Font Soleia, La Mola)

Feia temps que volia tornar a la Mola, i sobretot tenint en compte la major proximitat que hi tinc ara, és un bon lloc per anar-hi. Però és estiu i fa calor, així que no tenim massa opcions i la millor opció és anar al sector per excel·lència de l'estiu: el Gruyère. Del qual ja n'havia sentit a parlar, i molt bé. Així que toca anar a descobrir-lo. Hi vaig amb l'Alba i l'Oriol, en un matí bastant fresc i molt agradable.

Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

http://www.santllors.com/res/209_fonsu-gruyere_1.jpg
Ressenya de Sanllors.com


Hem fet això durant el matí:

26. Punt vermell (6a): via del mig de les tres que comparteixen inici, qua va per un diedre o esperó (depèn per on vagis), molt xula i amb prou canto, bastant contínua. Molt recomanable.

25. Ella es así (6b): inici conjunt amb l'anterior, i de seguida ja se'n va cap a l'esquerra per una línia de químics. Panxeta amb canto, i després placa amb forats i un pas més fi per sortir, que et fa navegar una mica. Molt recomanable.

24. Ganyon (6b+): seguim netejant cap a l'esquerra i fem aquesta altra. Pas raro al començament per xapar la segona (a més m'he trobat un munt d'aranyes), i tram de bon canto, fins arribar al pas clau, que s'ha de fer ràpid. Última part fàcil, tombada, acaba abans que la resta de vies de la paret. No he encadenat al primer intent, he hagut de fer un segon intent. Molt recomanable.




23. Esperó del Moru (6c): i em poso en aquesta, la que serà la de més grau del dia. Primera part de desplom amb molt bon canto, i al sortir ens trobem el pas dur, que es pot resoldre bé pujant peus i col·locant-te bé. Segueixo i ja la última part és molt fàcil, fins arribar molt content a reunió. Molt recomanable.

28. Quan farem grau? (6b): acabem "tornant a la calma" amb aquesta via, que té una primera part força desplomada, amb canto però física, i una segona part de ressalts verticals que a poc a poc es va tombant. Al principi té diversos cantos picats. Recomanable.



Juny 2017

El Diafragma (La Mola)

Avui accepto la proposta del Robe d'anar a Sant Llorenç del Munt a escalar, lloc on encara no hi he posat els peus de gat. Sembla increïble, després de quasi dos anys d'escalar, que encara no hagi tastat el conglomerat de Sanllors, però així és. Com que farem una escalada matinal, el Robe em proposa d'anar al sector d'El Diafragma, ja que altres sectors que estan a l'ombra ja se'ls coneix molt. Més tard han arribat reforços, en Marçal, que hem pogut comprovar que està molt fort.

Deixem el cotxe al carrer de les Boixaderes, i iniciem l'aproximació pel camí dels Monjos. Al cap d'uns 25 minuts de pujada ens plantem a peu de via. Durant el recorregut ens hem trobat formacions rocoses dignes de fotografiar, com la de sota, un bolet de conglomerat.



Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

http://www.santllors.com/res/203_diafragma_1.jpg
Ressenya de Sanllors



Ens hi hem posat de seguida i hem fet això:

(23) Die-drosi (6a+): ens posem a aquesta via per "escalfar". I escalfar és poc...és una via física, de fissura i placa, i ben vertical. Ens posa a to i ens ofereix el grau de Sanllors. Tot i així, encadenem. Molt recomanable.



(24) Astènia (6b+): just a la dreta hi ha aquesta altra, i aprofitem per posar cintes. La via és duríssima, sobretot la primera meitat, amb passos molt durs de mans, que dificulten el xapatge, i el desplom es nota. Una mica més amunt pas fi, i ja a la meitat de la via la cosa es suavitza. He hagut de descansar a cada xapa de la primera meitat, i després anar fent fins a reunió. Flipa amb el grau! Recomanable de totes maneres!

(4) Sonrisas rotas (6a): anem més cap a l'esquerra, al principi del sector, a buscar vies més assequibles. Ens posem a aquesta, que ens crida l'atenció. És una via molt bonica, que et fa gaudir amb les seves bones preses, i una roca excepcional. Vertical i mantinguda en el seu grau. Molt recomanable.



(5) Los 5 contra el calvo (6b): amb un inici conjunt (3 primeres xapes) amb l'anterior, aquesta s'en va cap a la dreta. Justament aquest flanqueig és el pas clau de la via, i arribar a la següent xapa. Passos de col·locació i invertit, després cap amunt amb les preses justes i la segona meitat es suavitza. També he encadenat. Molt recomanable.



(8) Mai Askatu (6b): més a la dreta, hi ha aquest altre 6b. Després del tram vermell, un petit sostre, amb bones mans (que no he trobat i he descansat, tonto de mi), i després passos continuats amb bona presa, alguna excepció més fina, però opcions suficients per anar progressant, i l'última part és més fàcil. Queda pendent, quina ràbia. Molt recomanable.



(1) via KK (6a): a l'esquerra de tot, trobem aquesta primera via, que comença en un tram blanquinós amb forats molt grans. Més amunt els forats es van fent cada cop més petits, fins arribar a un tram abans de la última expansió que és molt finet, res de 6a. S'ha de fer un pas de dos foradets molt petits amb tibadeta a pujar els peus. I arribar a la reunió tampoc resulta senzill, les mans són molt romes. Finalment, però, arribo encadenant. Recomanable.

(2) Final de trajecte (6a/+): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta curta via, que té un començament senzill, sortida inicial d'un sostre senzill però més amunt la cosa es complica, just a l'alçada de la planta que hi ha a la dreta. Les mans són força dolentes, i les bones es troben molt amunt, haurem de pujar en equilibri estirant molt els braços, i quan trobem algo bo, tibar i amunt. Déu-n'hi-dó per ser un 6a! L'he pogut acabar, però. Recomanable.

 

Fins aquí la matinal d'avui, així en un pim-pam i sent 3 he pogut fer 7 vies, no està gens malament. La valoració que faig és (resumidament): grau molt apretat, vies físiques, molt bona roca, adherent i compacta exceptuant la primera part vermella, vies molt fanàtiques, i entorn espectacular. Queda tot un món per descobrir...



Cap comentari:

Publica un comentari