Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dissabte, 17 de novembre de 2018

Esportiva a la Penya del Moro

Escalada esportiva a la Penya del Moro (Begues-Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)


Penya del Moro, a prop de les poblacions de Begues i Torrelles de Llobregat, és un conjunt de petites parets que es va donar a conèixer a inicis d'aquesta dècada, i que conté gairebé una cinquantena de vies entre els graus IV+ i 7a+, amb un predomini dels cinquens i els sisens. L'alçada de les vies és majoritàriament baixa, entre els 10 i els 18 metres, però també trobem algunes vies més llargues al subsector Tirolina, fins als 28 metres. El tipus de roca és calcari, amb les característiques molt semblants a la de Vallirana. El tipus d'escalada és de parets verticals o amb algun pas desplomat, i les preses que trobem són regletes, fissures i "lajes", principalment. Algunes vies tenen les dificultats concentrades en algun pas. L'orientació de les parets és sud-est, per la qual cosa tindrem sol gairebé tot el dia. L'equipament és sobretot a base de parabolts, amb alguna excepció, i l'equipador és l'Albert Ribera, entre d'altres. El seu estat és molt bo en general. Podem trobar les ressenyes a un bloc d'internet, Escalada Torrelles, i també a la nova guia de Barcelona y Alrededores. Per arribar al sector la forma més senzilla és a través de Begues, tal i com explica el blog. Des de Barcelona es triga bastant (una mica menys d'una hora, depenent d'on sortim), perquè molta part del trajecte és per pista de terra, però en bon estat. És un lloc tranquil i bonic, però petit i modest, on trobarem alguns escaladors locals. Tot i això, bé mereix una visita.

http://4.bp.blogspot.com/-KNl63_UGNoY/UwefSQ6sDHI/AAAAAAAAB_4/mv0MkuhDiCY/s1600/mapa+acces+penya+del+moro.jpg
Mapa d'accés a les diferents parets. Escalada Torrelles

Novembre 2018

Avui, després d'uns dies de fortes pluges, proposo d'anar a Penya del Moro a en Javi, ja que segons la previsió del temps farà sol. Però quan arribem ens trobem les parets molles encara en alguns punts. Serà qüestió de buscar vies amb trams secs, doncs. Comencem a escalfar al sector Boskimano:

http://1.bp.blogspot.com/-oMAaroiyb8o/TxB-RRIScqI/AAAAAAAAAWg/utwFCHHWQaE/s1600/Diapositiva2.JPG
Ressenya extreta d'Escalada Torrelles

El Llesques (6a+): comencem amb aquesta via, on a mig recorregut, en una fissura força ampla (on hi cabem tots els dits), sento un xiulet d'algun animal que remuga, i m'aparto de seguida. Sembla que era un muricec. Segueixo escalant anant ara per l'esquerra per no molestar-lo, vertical i amb bona presa. Molt recomanable.

Seguim escalant al sector Caos:
http://4.bp.blogspot.com/-UixO0aVSiCA/UwsAwL-t3mI/AAAAAAAACAo/07W92zIkfDM/s1600/sector+caos.png
Ressenya extreta d'Escalada Torrelles

Tranki tronko (6c): em poso en aquesta via, que tot i que té un bon regueró d'aigua a la seva dreta, sembla que la podrem evitar anant per l'esquerra. Error. La via va necessàriament per la dreta, així que té força mans i peus mullats, i l'he d'acabar com puc, anant finalment per la via de l'esquerra. Un altre dia l'hauré de fer en condicions.

Nasti de plasti (6c/+): seguim per aquesta altra, just a l'esquerra de l'anterior, amb un pas fi cap a la meitat, que no resolc bé, i una segona part física i molt guapa. L'encadeno en un segon intent, i just es posa a ploure, obligant-nos a marxar. Molt recomanable.



Gener 2018

Torno a la Penya del Moro, aquest cop amb una bona colla, i en un dia que s'ha despertat rúfol però que ha acabat fent-nos suar de valent. La roca, boníssima, i les vies molt xules. He fet el següent:

El Park (totes les vies entre 10-12m)

http://4.bp.blogspot.com/-npsKe0_ueIA/T9rubOPRGvI/AAAAAAAAAZI/8R_G2h-uwK4/s1600/sector+park.png
Ressenya trobada al blog d'Escalada Torrelles

Trempera matinera (6b): començo amb aquesta via, que és fàcil fins al petit sostre, que m'agafa una mica fred, i té un pas de tibar força, lleugerament per la dreta de la última xapa. Recomanable.

La prisa mata (6b): una via amb un inici finet, dur, la meitat una mica més fàcil i després cal atacar un petit desplom però que costa veure el pas. Com que he vist primer com la feia el Situ després no m'ha costat gaire, però també infla força. Molt recomanable.

Orzowei (6b+): em poso en aquesta altra, que té uns primers metres de placa una mica tècnica, una sortida a una repisa complicada, i finalment un pas que has de trobar per on fer-lo. Molt xula, i m'ha semblat més fàcil que les altres dues anteriors. Recomanable.

Tururu Fumanchú (7a): finalment, i inevitablement, acabo fent aquesta via, tan llaminera des de baix. Inici que ja et posa a to, tot i els bons peus, secció mitja amb bona presa però panxa que comença a apretar, després acabes agafant el tronc tallat de manera inevitable, per xapar tranquil·lament la cinta, i ja toca penjar-te a la presa per superar el sostre, i ja sortir amb bones preses en general amb l'ajuda dels peus. Molt bona via, que he encadenat al segon intent. Molt recomanable.



Tirolina

Els Co (6a+, 28m): via molt xula i mantinguda, amb una entrada fina, i després continuïtat sobre placa majoritàriament, amb un parell de seccions un pèl desplomades, però sempre amb bona presa. Molt recomanable.

Dame papito (6a, 10m): via curta i una mica rara, amb un pas a la meitat de confiar d'una mà. Recomanable.

PHP (6a, 20m): via amb un inici de fissura i una mica desplomat, però de seguida passa a ser una placa/esperó discontínu/a amb passos molt entretinguts i divertits, amb una part final de placa més fina. Molt recomanable.


I fins aquí el gran dia, amb molt bones escalades i millor companyia. Salut i roca!!



Novembre 2017

Vistes que ens hem trobat a l'arribar, ple de boira

Avui he anat amb el Javi i el Pedro, i allà ja ens esperaven escalant el Carles i l'Stephen. L'aproximació des del pàrquing és ràpida, baixant per un tram amb cordes fixes, però fàcil de desgrimpar. De seguida ens hem posat a escalar per aprofitar el matí. Ha fet sol i a la roca s'hi estava genial, ha fet bastanta calor, però s'aguantava.


Cartell indicador, anem cap a la dreta

Sector Tirolina

Anem directament al subsector Tirolina, que és el que té les vies més llargues, i on trobarem graus del nostre gust.

http://2.bp.blogspot.com/-jOwoMXiHfBU/U32pT-Na91I/AAAAAAAACDs/ldrRQg9avYw/s1600/La+Penya+del+Moro+Derecha+-+Sector+Tirolina+2014.jpg
Ressenya trobada al blog d'Escalada Torrelles


Hem fet això:

Combo Tirolina + 689 (6a, 28m): via per escalfar, que m'ha semblat bona, però el fet que combina una via amb els últims metres d'una altra s'ha de vigilar amb el fregament de la corda i posar cintes llargues a partir de la reunió de la via Tirolina, si volem seguir amunt. Recomanable.



De la Seca a la Meca (6a+, 28m): seguim amb aquesta via, que a la guia del Luichy diu que és 6b, però no ens ho ha semblat. Té l'inici conjunt amb la via Els Co (6a+), i després segueix recta, anant lleugerament per la dreta del sostret. Via molt bona i recomanable.



Vete a Cuenca (7a, 20m): tenim ganes d'apretar i provar algun projecte ambiciós, i veiem aquest 7a i ens motivem de seguida. És una via més curta, però desplomada i molt variada. Té un inici fi i tècnic, però assequible, després segueix cap a la dreta fins a col·locar-se just a sota el sostre, que es passa més fàcilment del que sembla, i segueix una placa amb fissures als dos costats, molt entretinguda d'escalar, un pas de col·locar-se en un replà, i després sortida en lleuger desplom amb mans bones però que s'han d'encertar, i uns metres finals de col·locació una mica incòmode, però que remata la via. La reunió és de mosquetó. L'he començat jo, posant les cintes, i a la segona cinta no sabia ben bé per on anava, i he descansat. Després he vist que va cap a la dreta, he seguit i he tornat a descansar a sota el sostre. Sortida més fàcil del que em pensava, placa molt entretinguda, i un cop a la repisa i sota la panxa m'he confós i he xapat la variant de 7a+. Després de veure l'error he rectificat i he seguit pel desplom. Després l'ha fet el Javi i tampoc l'ha encadenat, i el Pedro tampoc. Després del descans li he fet un segon intent i me l'he tret sense gaires problemes, sabent els moviments i apretant en els passos justos, el més complicat el després del replà, al meu criteri. Molt i molt recomanable. Molt content, ja que és el primer 7a en calcari que encadeno! 
*Només afegir que la part central està una mica descomposta i cauen trossos de roca fàcilment, cal anar amb compte!



El Cirerer (6a, 28m): després d'aconseguir el projecte del dia, el Pedro i jo decidim acabar amb aquesta via. Ell la fa primer i després m'hi poso jo. Mentre pujava he flipat una mica amb la quantitat de xapes que té, fins a 16 cintes exprés (per 28 metres)! Així que he decidit constatar que la via està excessivament cosida i l'he fet xapant una cinta sí i la següent no, fins a la reunió. És a dir, l'he fet amb 8 cintes exprés + reunió, i no per fer-me el valent, sinó simplement perquè aquest tipus d'equipament excessiu no l'entenc. Tot i això, la via és força recomanable.


Fins aquí el fantàstic dia, amb el primer 7a en calcari al sac, i la descoberta d'una nova escola, que m'ha agradat força, on segur que repetiré! Salut i roca!!

Cap comentari:

Publica un comentari