Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimarts, 13 de novembre de 2018

Esportiva al Grau dels Matxos

Escalada esportiva al Grau dels Matxos (Sant Martí de Centelles)


Ressenyes del Grau dels Matxos



Ressenya de L'Obaga

*La via 1 és un 6b+/6c, i la via 2 és un 6c+/7a.

Ressenya de Bloc Empotrat


Novembre 2018

Altre cop als Matxos, aquesta volta escalant per primera vegada amb en Guillem i en Víctor (bones coneixences!), on en un curt matí hem pogut fer les següents vies:

Pakos (6b+): comencem amb aquesta, que té una primera part rarota, poc convencional, i un pas de panxa sense massa problemes. Després anar fent per la placa calcària de preses romes i a més amb força pols. Recomanable.

Drone (6b+): via amb un inici de placa, un pas fi abans d'arribar a la panxa, i una superació d'aquesta també amb un pas tècnic i molt xulo, que fa vibrar. Després fissura i placa molt semblant a l'anterior: pols i terra. Recomanable.

Comando garriguenc (7a): ens posem en aquesta per apretar una mica més els cargols, a petició meva. Vaig fent fins a l'últim parabolt, fins a on és fàcil, i tot el grau es concentra bàsicament d'aquí a la reunió, on ja vas cansat de braços, i has de fer un pas una mica a bloc i buscant fissura i equilibri, no diré per on.. He hagut de descansar abans de fer-lo, i per tant ha sortit al segon intent. Recomanable.



Octubre 2018

Seguim amb l'estrenada temporada d'hivern als Matxos, avui ja amb fred de debò, però com sol passar en aquest increïble racó, hem acabat escalant a ple sol i amb màniga curta. Avui amb el Benoit he fet les següents vies que havia provat però no havia pogut encadenar:

Saligarda (6b+): escalfo amb aquesta, que és curteta i només té el final apretadet, desplomat però amb bona presa. Sense problemes i em sembla que l'he escalat molt millor que l'altra vegada. Molt recomanable.

A tranques i barranques (7a): projecte del dia ja de seguida, com ha de ser. Només l'entrada ja té tela, passos molt durs de bloc sense gairebé peus i amb mans ínfimes. Finalment surt, però ja he esgotat força reserves, i just després ve un altre pas també molt dur, i sobretot llarg, sense gairebé peus. Ho aconsegueixo i segueixo, intento descansar una mica però la via no et deixa gaire opció. Arribo al tram desplomat, però gràcies a la bona presa el passo ràpid i arribo a la bauma. Última apretada de panxa després de descansar una bona estona per desinflar els avantbraços, i finalment surt! El nom li ve genial, ja que l'he acabat encadenant una mica a tranques i barranques. Molt recomanable.

Fumar perjudica seriosament el coit (6c): després de descansar una bona estona, em poso en aquesta, que no havia encadenat per no saber per on anava (la via té truc, i no el diré). Aquest cop la faig seguida sense massa problemes. Recomanable.

Furangi Ingera (6c): encara em queda tralla, i em poso en aquesta via pensant que la puc encadenar, il·lús de mi, no recordava prou bé que per fer aquesta via has d'estar bastant fresc. I com no podia ser d'una altra manera, em penjo al pas clau. Així que segueix sense ratllar, i un altre cop serà (nota mental: però com a segona o tercera via màxim!, no la última).



Vinc als Matxos un altre cop, però ara ja al matí buscant el sol, amb el Miki, després d'uns dies de pluja, però avui ja estava tot sec, i fem les següents vies:

Astre intercomarcal (6a+): via que fa una diagonal cap a l'esquerra, seguint una fissura més o menys evident, amb bona presa i fàcil, molt adient per escalfar la musculatura. Recomanable.

Jimmy Aglans (6b): inici dur de bloc, curt tram de bavaresa, i després la via es relaxa bastant, i segueix una fissura-diedre a la part de calcari. Recomanable.

Dr. Who (6b+): començament compartit amb la via Gris (6c+) i es desvia cap a la dreta, té el grau més homogeni, de força-resistència, molt divertida, amb una panxa suau a la meitat. Molt recomanable.



Catalonia Girls (6c): inici de placa, i després trobem una panxa amb unes roques molt sortides que m'han donat molt mala espina, ja que t'hi has de repenjar per escalar la via, primer amb les mans i després amb els peus. Després d'aquest tram la via es suavitza una mica, per placa, fins arribar a la R. Recomanable, però ull!

Insomni de paternitat (6b): acabem amb aquesta via, amb un passet més tens a l'inici, i la resta és anar fent tranquil·lament, força entretinguda. Recomanable.




Setembre 2018

Més tardes "d'estiu" als Matxos per sumar vies, avui per primera vegada amb en Xevi, i fem les següents línies:

Pernil d'ós original? (6a+): comença en un replà arbrat, per una placa, i de seguida se'n va cap a la dreta, fent un flanqueig fins arribar a un diedre, passant per una variant que acaba abans, i arribem a una petita bauma, on fem la reunió. Recomanable desmuntar de segon, i anar amb compte amb el descens. Recomanable.

El negocio familiar (6b): comença per la Pernil d'ós, però segueix recte, superant un tram més vertical i presa més petita, fins a la bauma. Recomanable.

Copa, lliga i Champions (6b+): inici conjunt amb la Indesinenter, però aquesta segueix recte. Trobem un tram força vertical i una mica desplomat, que es passa bé. Molt recomanable.

Aina (6b/+): comença en una fissura, i ràpidament tomba cap a la dreta, passant per sota un sostret, amb uns passos físics però amb bon canto, i després segueix una placa calcària amb bons roms, fins a la bauma. Molt recomanable.

Petri Fiuu (6b+): via nova, variant cap a l'esquerra de la Aina, que voreja el sostret per l'altre cantó, i té uns passos atlètics i després un altre de placa de roms una mica tècnic, i després fàcil fins a la bauma. Molt recomanable.

Furangi ingera (6c): acabo amb aquesta via, on cal estar fresc per fer-la, ja que té un inici de bloc, i una secció força dura a dalt, amb presa petita i paret una mica desplomada. De força-resistència. El fet de trencar les regles de l'adaptació progressiva a l'esforç em juga una mala passada, ja que no encadeno. Nota mental: no deixar la via més difícil pel final. A la propera ho tornaré a intentar. Molt recomanable.



Una altra tarda als Matxos, després de pocs dies, aquesta vegada amb l'Edu i el Benoit:

C. E. G. Dreta (6b): com que l'últim cop em vaig equivocar, avui repeteixo la via sortint pel costat correcte, i la faig sense problemes.

Regalim (6b+): via amb una entrada plaquera, tram de panxa fissurat a la meitat, i final de bauma, en general força entretinguda. Té una blocs dubtosos a la fissura desplomada. Recomanable.

Arrels (7a): repeteixo aquesta via, que no tinc encadenada. Avui la trec, poc a poc i bona lletra, i el tram final quasi se'm resisteix, però ho he aconseguit. Molt recomanable.



Agost 2018

Torno als Matxos amb el Javi, ara a la tarda, i fem les següents vies:

C. E. G. Dreta (6b): via amb dues variants, comencem per la de la dreta, que té una tercera xapa massa allunyada (falta una entre la 2a i la 3a), però com que no és difícil la fem. Pas de panxa amb bona presa, sortida a la bauma, i no sé com me'n vaig al final de la variant esquerra, que em sembla molt dura, però acabo traient. Recomanable.

C. E. G. Esquerra (6c+): ara sí, fem la variant de l'esquerra, amb una secció desplomada força dura i rara, amb pas llarg, flanqueig llarg, i es complica la cosa. M'ho trec mercès a les preses més aviat bones que hi ha, i quan surto a la bauma, com que ja em conec el pas el trec sense problemes. Recomanable.

A tranques i barranques (7a): via de placa fina a l'inici i desplom continu però amb bona presa, on cal tenir una bona pila de força-resistència. Per desgràcia no la tinc i he de descansar a mitja via. L'acabo i la deixo pendent per un altre dia. Molt recomanable.


Saligarda (6b+/c): acabem amb aquesta via, i ja estem prou fosos. Tant que no puc ni encadenar-la, tot i no ser gaire difícil la sortideta de la panxa. Queda pendent. Recomanable.



Juliol 2018

Feia aproximadament un mes que no venia als Matxos, perquè ara només s'hi pot anar a les tardes, i jo puc als matins. Ja es trobava a faltar! Una tarda rara amb vies rares:

Surfejant l'esperó (6a+): comencem amb aquesta, la més "normal" de totes les que hem fet, una entrada desplomada amb bon cantell, i després una fissura i una sortida d'equilibri i roms. Recomanable.

Mazas 40 (6b/+): primera part molt fàcil, fins arribar a una placa, fina no, finíssima. Bàsicament només hi ha un foradet per bitis i regletes pels dits on has de tibar de força de dits. Si és un 6b segurament és el 6b més difícil i dur dels Matxos! I n'he fet exactament 23, gairebé tots encadenat a vista. Després d'agafar un bon rom la via ja està feta. Aneu amb compte amb el grau.

Ràbia (6c/+):  després ens posem en aquesta altra, que al Joan li va cridar l'atenció. M'hi poso jo, i ja veig que a l'inici hi ha uns passos durs una mica a bloc. Després un tram més fàcil fins arribar a sota la panxa, on desapareixen les preses i només trobem adherència, roms impossibles i desplom. Sembla que es pot anar per la dreta a 1 metre de la via, doncs hi ha restes de magnesi i de peus de gat, però llavors t'has d'allunyar de la via fins atènyer un invertit magnesiat i finalment un canto per arribar al diedre, que també ofereix les seves complicacions posturals. Un cop superat aquest la via ja es "normalitza". A mi no m'ha agradat, i mira que això és difícil en mi. L'he hagut de trampejar agafant-me a les cintes, ja sense ganes de fer-la. És una opinió personal, evidentment, sembla que al Joan l'ha satisfet, tot i que tampoc l'ha encadenat.



Juny 2018

Torno amb el Joan a la zona del Grau dels Matxos, però aquesta vegada anem al sectoret anomenat L'Obaga, més a l'esquerra del sector principal dels Matxos.


L'Obaga


Per la informació que en teníem, al Bloc Empotrat, ens pensàvem que estaria a l'ombra al matí, però d'ombra res de res, sinó que es troba orientat a l'EST com el Grau dels Matxos, i la paret està al sol tot el matí. Trobem com a molt una mica d'ombra al peu de via de la paret central. El sector està dividit en tres parts, l'esquerra, amb cinc vies entre IV i 6a (desconeixem els graus), la central, amb quatre vies entre 6b-6c, i la dreta, amb tres vies entre V+ i 6b. L'alçada màxima de les parets és d'uns 18 metres. Equipament a base de parabolts i químics, molt abundant. La roca és gairebé en la seva totalitat com el típic gres de la zona, i només trobem una mica de calcari al final d'algunes vies.


Part esquerra (5 vies)

Part central (4 vies)

Part dreta (3 vies)


Avui hi hem anat i hem tingut temps de fer les següents vies:

7. "Esperó" (V+): via de placa majoritàriament, a l'esquerra d'un esperó, amb escalada de moviments llargs i preses a base de regletes i roms. Recomanable.

5. Pegot (nom a peu de via) (6a): via que comença en una panxeta amb bones nanses, i segueix per fissura i després placa, molt entretinguda i fàcil tota ella. Molt recomanable.

4. Brigada Bavaresa (6b+): el Joan veu aquesta via i li crida molt l'atenció, així que ens hi posem. Comença amb una marcada fissura on fem bavaresa, tot i que tampoc hi ha molt d'espai, passa per sota un sostres fissurat i segueix una fissura a la placa, d'uns centímetres d'amplada. En Joan la fa ajudant-se en diedre de la roca de la dreta, i a la part final surt cap a la dreta. Jo l'he fet seguint la fissura i sense deixar la placa, i sortint recte. Quedem d'acord que sense tocar el diedre és més difícil. Molt i molt recomanable.


6. Factor K (6b): via de placa amb passos molt guapos i llargs, on el crux es pot fer una mica per l'esquerra o bé una mica per la dreta. Molt recomanable.

3. Incerta Glòria (6c): ens posem en aquesta altra, la més difícil del sectoret. Només començar ens posa en problemes, ja que té un pas a bloc força dur. Ho provo, la mà no aguanta i caic. Ho torno a provar i al final surt, i la continuació de la via és més de resistència, amb un tram de regletes més finet, però que et fa vibrar. Sortida de calcari. Després li vaig una repetició i l'encadeno. Molt recomanable.


La via 1 (Llamps) és un 6b+/6c, i la via 2 (Trons) és un 6c+/7a.



Grau dels Matxos

Per treure'ns el mal sabor de boca que ens va deixar la última visita, tornem als Matxos a escalar una mica amb en Joan. Fem les següents vies:

Merlín (6b): via una mica posada amb calçador entre dues altres vies, buscant l'espai entremig, i recorrent una segona meitat de roca calcària amb romos que no hi diries que per allà va una via. Tot i això es va fent. Recomanable.

Sati Sati (6b+): Inici conjunt amb la Merlín, però se'n va cap a l'esquerra a buscar una placa llisa amb un esperò afilat a la dreta, però on fem la variant dreta, i després tram difícil a vista de roms i amb una mica de panxeta. No ho he trobat i els roms se'm relliscaven, i he caigut. Després he fet una repatició i l'he encadenat, molt més fàcil. Recomanable.

Janroc (6b): via molt fàcil que recorre tota l'estona una fissura on hi trobem molt bones mans, també pels costats. Ultim tram de panxa amb molt bona presa. Molt recomanable.

Indesinenter (6b/+): acabem amb aquesta via, que té una primera part molt divertida i fàcil, una panxa amb bones mans i un últim tram de calcari amb roms i regletes, d'anar fent, i bauma final amb la reunió bastant amunt i roca a controlar. Molt recomanable.



Un mes sense venir als Matxos! Mare meva, com pot ser, això s'ha d'arreglar! Així que quedo amb el Joan i la Serena, i també ve el Sergio. Ens posem a escalar: 

Sherlock (6c): començo amb aquesta via, que ja havia fet però no havia pogut encadenar. Avui la torno a provar i no me'n recordo gaire com anava la part central, que és el tram més complicat. Me'n vaig sortint i acabo superant-lo, i després ja la bauma i la panxeta fàcil fins a la reunió. Molt recomanable.

Fumar perjudica seriosament el coit (6c?): em poso en aquesta altra, que té una entrada una mica a bloc, tot i que apareixen coses. Després es suavitza fins arribar a un petit diedre que té diversos cantos invertits, i a partir d'aquí ja no sé com seguir. Anant recte no hi ha res on agafar-se, i els peus són inexistents. Em penjo i després de descansar ho provo per la dreta, tot i que no m'agrada, per on hi ha una fissura. T'allunyes molt de la via i la caiguda seria en pèndul. Però segueixo i torno a la línia fins que trobo molt bones mans. Segueixo fins a la bauma, amb passos roms, i ja arribo a reunió. No m'ha agradat tal com l'he fet, i si hi ha una altra manera no sé pas quina és.

Mentre en Joan està repetint la via Sherlock comença a ploure i hem de plegar els trastos, i marxar amb la cua mullada entre les cames.



Abril 2018

Després de 12 dies sense poder escalar per malaltia i lesió muscular, ja més recuperat quedo amb la Serena per anar a fer algunes vies fàcils al Grau dels Matxos. Després vénen el Joan i la Judith. Fem escalada tranquil·la i de vies fàcils:

Dana-Up (V+): via fàcil, amb la primera meitat de gres vertical, i segona de calcari amb romos però molt bones preses. Recomanable.

Blade Runner (6a): via amb un pas a la meitat, per superar una panxeta per la dreta, i un altre pas més fi cap a la placa del final. Recomanable.

Muntanyes d'emocions (6a): via amb una primera de placa vertical i en direcció cap a la dreta, fins a trobar un esperó bastant definit a la part de roca calcària. Molt recomanable.

Chek in (6a+): via amb un inici força dur, amb peus bastant dolents, i un pas de bloc molt llarg. A partir d'aquí se suavitza molt la cosa, amb algun pas de romos a dalt més exigent. Molt recomanable.

El Jardiner (V+): via fàcil i divertida, sobretot la segona part, on es pot escalar un tram de bavaresa, i una última part vertical i xula. Molt recomanable.

Apretty woman (6b+): via que segueix una fissura estreta i molt bonica d'escalar, amb passos concentrats i que requereixen equilibri en aquest tipus d'escalada. Molt recomanable.

Sargantana (6a): via amb una primera part de placa i diedre de gres, i una segona de calcari de romos. Recomanable.

Roc one (6a): via molt nova, a l'esquerra de tot del sector, que encara s'ha de rentar. Escalada en diedre-xemeneia a la segona part de la via, i sortida cap a la reunió de placa. Molt recomanable.

sense nom (6a+): via entre El Jardiner i Pel teu somriure la revolta, molt nova i no graduada a la paret ni a les ressenyes. Després de fer-la creiem que pot ser un 6a+, sobretot per un pas de panxa a la meitat i la verticalitat i preses no tant bones a la part vertical de calcari.

Joves centenaris (6a+): acabem amb aquesta via, que segueix per entre blocs, amb un pas a la meitat més complicat, tècnic i de col·locació, que la fa una via molt bonica. Molt recomanable.

Un dia molt ben aprofitat i molt bo per recuperar les sensacions amb l'escalada, i també pel genial retrobament amb la Serena, amb qui segur repetirem aviat!



Feia molt dies que no venia als Matxos, i avui, per fi, hi he pogut tornar, amb en Joan. Matí relativament relaxat, però amb alguns bons projectes:

Té verde (6b): comencem per aquesta via, que combina la primera part de la Olor de matxo (6a) i la part final de La Flauta (6a+), enllaçant-les amb una llarga travessa en diagonal cap a la dreta. Recomanable.

MAT 2009 (6c): em poso en aquesta altra, que tenia molt pendent de provar. L'inici el fem una mica per l'esquerra, anant després a buscar la primera xapa, i ja cap amunt. A la meitat veig que es pot fer per la dreta (més lògic) però veig a l'esquerra unes repises prou grans i m'aventuro a veure què tal. Però una mica més amunt veig que no és gaire viable i que m'he allunyat molt de la línia, així que torno avall i segueixo recte, amb una successió de passos fins i una mica d'equilibri, fins a xapar la següent. Segueix uns trams de calcari rom fins a la R. Força recomanable.

Piano, piano (7a): li proposo al Joan de fer aquesta via, que ja havia provat una vegada, i m'havia semblat molt dura, i l'haviem escaquejat per l'esquerra, m'atreviria a dir com molta gent que s'hi posa. La intenció és encadenar-la fent aquesta variant, però un cop a la quarta xapa el Joan m'anima a provar-ho recte. Aconsegueixo aixecar-me de la mini-regleta amb el peu esquerre, pujo el dret, i m'aguanto cop puc a la repisa invertida. Intento pujar per anar a buscar la regleta clau i caic. Després ho torno a provar, i em surt fent un dinàmic bastant espectacular. Un cop aquí només queda un pas físic sense peus, i després segona part de calcari de roms. Queda molt pendent d'encadenar, el proper cop que torni, a veure si em sento més convençut. Molt recomanable.




La vall dels voltors (6a): i finalment em poso en aquesta via, que és bastant nova, i que comença on la Merlin (6b), però se'n va cap a la dreta fent una travessa força llarga, per sota un desplom, i després segueix recte amunt, per roca encara una mica bruta, i seccions poc interessants d'escalar. Part final de calcari típic. Poc recomanable.



Març 2018

Una altra visita al Grau dels Matxos, aquest cop amb en Joan i en Sergi, que em porten fins al final del sector, a l'esquerra de tot, on la paret fa un gran gir en forma de diedre. No havia arribat mai fins aquí, i el lloc és molt xulo. Ara toca veure si la roca també.

Right side of history (6a+): comencem per aquesta via, que va per una curta placa fissurada a la meitat. Primer s'hi posa el Joan, que m'avisa que la roca no està el gaire bon estat. Quan m'hi poso ho veig, la roca és molt bruta, polsosa, i les preses, al ser majoritàriament romes, resultes força relliscoses, igual que on posem els peus. Tot i així es pot escalar i l'hem encadenat sense gaires problemes. Poc recomanable.

I amb un somriure, la Revolta (6b+): anem cap al projecte que ens proposa el Joan. Primer ho intenta el Sergi, que ha de descansar al desplom, però després segueix i acaba la via. Hi va el Joan, que també s'ha de penjar a la sortida desplomada. Finalment m'hi poso jo, després d'haver vist com escalaven els dos. L'inici és una mica bloquero, però per la meva morfologia llarga no m'ha costat gaire. El desplom he anat fent, trobant les preses, i la sortida de la panxa ha estat molt intensa, però he aconseguit aguantar-me i sortir, i després ja és tomba per calcari de roms. Molt recomanable.

Xirinacs (6c): en acabat els proposo fer una altra via, que tinc pendent, doncs la vaig intentar fa 5 mesos i no la vaig poder encadenar. A dia d'avui ja no me'n recordo com es fa, però m'hi poso a muntar-la, passo bé l'inici de bloc però punxo al tram difícil, que són ben bé tres xapes. Segueixo i arribo a reunió. Després la proven el Joan i el Sergi però no aconsegueixen encadenar-la. Jo li faig un segon intent, i molt més tranquil i concentrat, la trec. És una via força exigent, amb un tram força llarg bastant dur, on si no vas on toca és fàcil confondre's i equivocar-se. Hi ha qui inclús la gradua de 6c+. I és una via molt recomanable.





Avui volíem canviar una mica i anar al Sot de la Guillota, però les condicions meteorològiques ens han fet canviar de destí a últim moment i hem acabat una altra setmana als Matxos amb el Situ. Aquests dies de neu i pluja han deixat la paret una mica molla d'aigua, i avui hi havia força regalims d'aigua. Seguim descobrint les vies més cap a l'esquerra de la paret:

Quark (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que a l'alçada del diedre-cova estava una mica mullat, però hem pogut passar sense massa problemes, essent a partir d'aquí el tram més difícil de la via. Encadenada a vista. Recomanable.

Jam & Co (6b+): seguim per aquesta altra, que té un inici amb una roca molt llisa, on rellisquen força els peus. Fem un pas de bloc fins a la segona cinta, i després anem cap a l'esquerra per terreny més generós, fins arribar a una panxa sota una fissura, amb trams atlètics i després una altra on escalem fent una bavaresa genial. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Berta (6c): continuem amb aquesta, que no encadeno al primer intent. Diria que té fins a 4 trams durs, així que és una via molt mantinguda en el seu grau, un d'ells tècnic i morfològic, un altre psicològic, i un altre físic. En definitiva, una via molt completa i exigent. L'encadeno al segon intent, molt més còmode. Molt recomanable.

Suara (6c): acabem la jornada matinal amb aquesta via, al costat de l'anterior, que té un inici de bloc, i després bona roca fins a un tram amb presa petita i roma, que supero una mica al límit, i després segueixo sense aturar-me fins a la reunió. Encadenada al flash. Molt recomanable.



Febrer 2018

Altre cop als Matxos amb el Situ, com cada setmana, gairebé. Avui la pista es troba en perfecte estat, i ens encaminem a fer algunes vies pendents. El dia ha estat genial, amb un bon sol a estones, que ens ha deixat escalar en molt bones condicions. He fet el següent:

John Boy (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que queda amagada rere un arbre, que per cert, ens ajuda a fer els primers metres. D'altra manera no ho hem aconseguit. Després hi ha un tram duret i força exposat, fins a xapar el tercer bolt. Després segueix per terreny més amable, amb un últim tram de calcari amb balma amb un pas explosiu abans de xapar la reunió. Recomanable.

Cop de gas (6c): seguim per aquesta altra via, curiosa, rara, inusual. Comença amb un pas de bloc bastant dur (6c) comú amb la Joronya que joronya, i després fa un llarg flanqueig cap a la dreta per unes repises fins a arribar a una aresta flotant. Anem per un dels costats d'aquesta per blocs (compte el seu estat) fins arribar a una placa de calcari amb una mica de panxa i la roca una mica precària, però si utilitzem les preses correctes es passa relativament fàcil. Es recomana desmuntar en top rope. Recomanable.

Joronya que joronya (6c): el que fem és aprofitar les dues primeres cintes de la via anterior per fer aquesta altra. Repetim el pas de bloc, d'una manera diferent, i també ens acaba sortint, i la continuació és molt entretinguda, amb un pas a la meitat força tècnic i físic, que si trobes la manera s'alleuja una mica. Després trobem el calcari, amb una bauma final amb preses romes, però un cop hem sortit ja ho tenim fer. Molt recomanable.




Mutiny (6c): anem cap al principi, amb la idea de fer aquestes dues vies que sempre havia passat pel costat i les havia ignorat completament. Avui em motiven. L'entrada és fàcil, amb molt bon canto, i passos guapos, i després se'n va cap a l'esquerra, amb passos més fins i una mica desplomats, anant  a buscar l'esperó poc marcat. La segona part és més fàcil, una mica de tràmit, per blocs on s'ha d'anar molt amb compte, doncs es veuen una mica solts. Molt recomanable.

Clone club (6c+): després faig la seva germana, que segueix per la dreta després de la primera cinta, i a partir d'aquí i fins a la quarta xapa és on es concentra la dificultat, amb passos a bloc físics i relativament llargs. En un punt estic a poc de caure, però aguanto i faig un rebot a buscar una presa roma, i sortosament me'n surto. Passada aquesta part, la via esdevé de tràmit sobre repises i blocs fàcils. Molt recomanable.

I fins aquí el matí, molt exprimit i molt divertit! Seguim!



Un altre matí als Matxos amb el Situ, aquest cop ens hem trobat la pista que puja des de Sant Martí de Centelles amb algunes plaques de gel, de la nevada dels dies anteriors. Tot i això, el dia ha estat assolellat i hem pogut escalar amb màniga curta. De seguida hem anat per feina, ja que teníem poc temps.

Enderrocs Puigdomenech (6a+): via molt xula amb repises successives i allunyades, que et fa fer passos llargs d'equilibri. Final una mica diferent, de fissura i panxeta. Molt recomanable.

Rodarocs (6b): entrada plaquera i bloquera, continuació més fàcil, amb bona presa i passos molt xulos, poc a poc es va verticalitzant, evitem una panxa anant per l'esquerra i després flanquegem a la dreta per anar a buscar la reunió, després de superar una panxa amb bona presa. En general de dificultat continuada. Molt recomanable.

Sherlock (6c): seguim amb aquesta, que comença amb un pas de bloc de panxa, i segueix per una placa amb diversitat de passos, sobretot per regletes, i a la part de dalt apareix una fissura en la roca calcària grisa, que se supera amb passos guapíssims. Arribem a la típica bauma i hem de superar una altra panxa amb presa més escadussera. Aquí he caigut, just abans d'arribar a la reunió, així que l'encadenaré un altre dia. Molt recomanable.

Rat apenat (7a): finalment ens posem en aquesta via, que comença amb una placa amb regletes petites, segueix per placa amb passos variats, també a base de regletes grans, amb un pas més fi cap a la meitat. De seguida es va desplomant, superant un tram amb bona presa, i sortida amb romos. Finalment queda una placa i una panxa, on la via es torna molt xunga, però molt. No trobo la manera de sortir a la reunió, les preses són bastant dolentes, i una part de la paret sota la panxa està mullada, per la qual cosa no hi puc posar els peus. Ho provo diverses vegades, i a cadascuna faig una caiguda cada vegada més gran, volant fins a 4 vegades just abans d'atènyer la reunió. Descanso llarga estona, i finalment ho aconsegueixo, quasi extasiat. Baixo i deixo que la provi el Situ de segon, abans de plegar. S'haurà de provar un altre dia amb més forces i amb la paret completament seca, però és una sortida difícil de pelar, molt explosiva.




Avui vaig a la tarda als Matxos, on em trobo amb en Jaume, en Joan, l'Enric, en Sergi i na Judith. Jo arribo l'últim, al migdia, després de treballar, i ràpidament em poso a escalar. Ha fet una mica de fred, però es podia escalar a gust.

Sorral (6a): via bastant nova, que va per un tros de paret molt i molt sorrenc i humit. Has d'anar trobant les preses que no tenen sorra, fins que arribes a la part calcària de dalt, on es troba el més interessant i tècnic. Recomanable.

Chorten (6b/+): via que comença on hi ha un gran roc, des del terra, fins arribar a la fissura. Després trobem un arbre tallat, que ens serveix de presa, fins arribar a un sostre. Superar-lo és el més difícil de la via, i m'ha costat força. Finalment ho he aconseguit, però no per on et porten els ulls. La última part també té un pas una mica tècnic, i ja arribem fàcilment a la reunió. L'he encadenat al segon intent. Li posaria més de 6b pel pas del sostre. Recomanable.

Popper (6a+): via fàcil, amb una primera part de gres, fins arribar a una enorme repisa, i després calcari, passant per una petita cova amb un enorme pont de roca a dins i petites canaleres, per acabar ràpidament a la R. Recomanable.

La Flauta (6a+): via de xemeneia/diedre, molt xula de fer, amb algun "aleje" fàcil, com a molt té un pas més dur que la resta de la via. Molt recomanable.

CAT (6b): finalment acabem amb aquesta via, que té l'inici conjunt amb la Xirinacs (6b+?), molt a bloc (potser més de 6b?). Avui me'l trec amb èxit, i segueixo flanquejant cap a l'esquerra per seguir aquesta via, que m'ha agradat molt, sobretot la última part. Molt recomanable.

Una tarda força exprimida, tot i fer vies majoritàriament fàcils, he escalat molt a gust amb dels nous companys. Fins molt aviat!



Gener 2018

Venir al Grau dels Matxos s'està convertint en un costum, però és d'aquells positius i motivadors. Avui hi torno altre cop amb el Situ, que l'anterior vegada li va agradar el lloc i va tenir una experiència molt bona. Avui, també com de costum, hem arribat a la cinglera amb un mar de núvols immens sota els nostres peus, que en fer la primera via i contemplar l'espectacle des de dalt ha estat sorprenent. Hem fet les següents vies:

Ziga (6a+): comencem amb aquesta via que ja havia intentat fa més d'un any. Entrada xula de bloc, meitat de bavaresa xula però de moviments raros, i part final de placa en tendència a l'esquerra, amb una sortira fina. Encadenada, aquest cop sí. Recomanable.

Zaga (6b): les 2/3 parts són comunes amb la via anterior, i després seguim recte en lleugera tendència a la dreta, superant una petita panxa amb uns passos molt fanàtics i bonics, i amb una entrada a la reunió més fàcil. Encadenada al flash. Molt recomanable.

Tulku (6c): anem cap a la dreta a fer aquesta altra, que té un pas fi a la meitat de la primera part, que he superat sense fixar-m'hi gaire, i després se'n va una mica a l'esquerra fins a la segona part, de calcari gris de romos. Al principi fàcil, i la última part més fi, fins a la reunió. Encadenada al flash. Recomanable.

Anxaneta (6c+): ens canviem l'ordre i em toca a mi començar. L'inici ja és dur, i em penjo de la primera cinta. Un diedre molt tècnic i amb poques preses, i zero cantos. Tenim alguna fissura petita, romos, alguna regleta petita, i un lateral. Moviments segurs i ràpids. Vaig fent la via descansant de tant en tant, temptejant el terreny. La segona part de calcari típic, amb un altre pas dur a la meitat de la placa, però que trobo després de penjar-me. Repeteixo una segona vegada i aquest cop l'encadeno de seguit. Molt recomanable.

Joana (6c): ens posem en aquesta bonica via (torna a començar el Situ), que té una primera part de desplom però amb presa acceptable, després un altre petit desplom que superem en bavaresa, una mica expo però molt guapo, i després un altre pas fi a la placa calcària de dalt, però que estirant bé els braços supero sense gaires problemes. Finalment, trobem un aleje per flipar des de la última cinta fins a la reunió, gairebé de 4-5 metres, en un tram de panxa. Tot i això, vaig trobant les mans i xapo la reunió una mica in extremis, però més pel "coco" i el cansament que per la dificultat. Encadenada al flash i a vista la última part. Molt recomanable.

De conya (6a+): acabem amb aquesta via, més tranquil·leta, que supera una placa de gres amb algun pas de romos, i després ataca una placa lleugerament tombada de calcari típic, amb algun pas més fi, però en general fàcil i senzill. Recomanable.

Un matí molt ben aprofitat, augmentant el nivell en quant a volum i dificultat de l'anterior visita. Seguim així, Situ!



Tornem a repetir als Matxos, aquest cop amb el Situ, que només hi ha estat una vegada i es va pelar de fred. Avui, però, hem escalat amb samarreta de màniga curta i tot. Un dia esplèndid. Hem fet el següent:

Levita & Climb (6a+): ja l'havia fet fa molt de temps, però avui l'he pogut encadenar. Via amb una primera part de gres vertical i divertit, amb una sortida d'un petit desplom, i després calcari amb passos més aviat tècnics. Recomanable.

Dits de sorra i d'or (6b): just a l'esquerra hi ha aquesta, que segueix una fissura de gres, que té algun pas més tècnic, a la meitat una mica humit, i després supera un pas lleugerament desplomat amb bona presa. Feta a vista. Molt recomanable.

King of Kong (6b+): anem cap al principi, i fem aquesta via, que ja havia provat fa molt de temps. L'entrada, explosiva però amb bon canto, té un pas més dur després de la segona xapa. Després una mena de diedre i ja anem cap al tram desplomat del final. Molt recomanable.

Torchwood (6c): ens podem en aquesta, just a la dreta de l'anterior. Una via curiosa i variada, amb una primera part tècnica de gres que es va fent en diedre i oposició, i una part final desplomada amb bona presa, molt divertida. Feta a vista. Molt recomanable.

Namasté (6b): i acabem amb aquesta altra, que ja havia intentat fa temps, però el tram abans de la reunió no havia pogut fer per tossut i voler anar per on no toca. Aquest cop, sense problemes. Recomanable.




Boira sota els Matxos

Tornem al Grau dels Matxos, un altre cop amb el Javi, i allà ens trobarem al Joan Marc i al Max. Com que els dos estem una mica cansats dels dies anteriors, decidim fer vies d'un grau mig al nostre, i fer així una "escalada de resistència", en comptes d'embarcar-nos en un projecte difícil. Ens hem quedat a la part de més a la dreta, i hem fet les següents vies:

S de Sorra (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que té una primera part de gres, placa amb un flanqueig al diedre i canviar de paret, en passos bonics i amb bona presa, i després segueix per la dreta d'una aresta afilada, amb un pas delicat, sobretot perquè una possible caiguda podria ser lletja. Però amb coco i determinació s'arriba poc a poc a la reunió (rodolí!). Recomanable.



Núvol blanc (6b+): aquesta via l'havia fet fa molt de temps i recordo que els primers metres eren durs de pelar. Aquest cop l'objectiu és encadenar-la. Començo però a partir de la segona xapa em dóna una bona hòstia, no trobo la manera de passar la corda. Caic unes quantes vegades, però no puc. Al final ho aconsegueixo i xapo la tercera, però altre cop dificultats. Em penjo fins que aconsegueixo passar el pas, i la continuació ja és fàcil fins a la reunió. Les tres primeres xapes són molt a bloc. El Javi se la treu al flash, trobant una altra manera de superar el primer xapatge, i jo li faig un altre intent, i sortosament me'n surto. Apa, una menys! Entrant recte bé podria ser un 6c de bloc. Recomanable.

La Reina dels Popots (6b): tornem a la dreta i fem aquesta altra, que és molt bonica i variada. Una primera part de placa, després un diedre fissurat, i després un altre diedre amb una placa molt fina, amb uns passos molt bonics i atlètics. Molt recomanable.

Anathema (6b): acabem el matí amb aquesta altra, que també em sembla molt bona. Una entrada desplomada però fàcil, i després es va cap a l'esquerra a poc a poc per preses sobretot laterals, passos una mica equilibristes però molt xulos, i finalment superar una aresta força afilada i en desplom, amb molt bona presa. Molt recomanable.




Novembre 2017

Ressenyes del Fernando

I tornem al Grau dels Matxos, aquesta vegada amb el Javi, i el Carles i l'Álvaro, que venen junts. Fa fred però solet, així que té pinta que escalarem a gust. Som-hi, doncs! Jo m'he posat amb el Javi, i hem fet això:


I love NY (6a+): escalfem amb aquesta via, que va per la típica roca arenosa del Grau dels Matxos, rollo desert, amb bones preses i a la part final s'arriba fins al sostre i es fa un flanqueig a la dreta per xapar la reunió. Bonica i entretinguda. Molt recomanable.



El Flòstic (6c): seguim i busquem un objectiu més ambiciós. Un 6c, i el més proper és aquest, doncs som-hi. Comença per roca arenosa, i té el pas després de la segona xapa: passar un sostre amb un pas de bloc. Després la via és molt més fàcil, i a la meitat la roca canvia a la típica roca més calcària i preses tipus romes, que apareix a la part alta de la roca d'aquestes parets. Només un pas més delicat, i la resta és bufar i fer ampolles. Tant el Javi com jo ens la traiem al segon intent, ja que el pas "a vista" no ens ha sortit. Molt recomanable.



Arrels (7a): i finalment busquem més teca. Anem més a l'esquerra fins que trobem aquest 7a que visualment ens convenç. El començament ja mola, per una enorme canalera, però que apreta, i costa de fer, segueix per un tram de placa amb presa però passos llargs, després superar una gran repisa, i arribem a una arrel d'un arbre, que ens ajuda molt a seguir. Llavors arribem a la gran fissura, que podem escalar encastant el cos, com ha fet el Javi, i utilitzant preses de fora en diedre, com he fet jo. Sortida fàcil fins a un sostre, el pas clau de la via, al meu entendre, que a vista ens ha costat molt (sobretot al Javi), fins que jo n'he trobat l'entrellat. No hem encadenat, així que el Javi ha repetit un segon cop però tampoc ha pogut ser, per cansament, i jo només he tingut temps de fer-li un pegue de segon, perquè havíem de marxar. Però m'ha sortit tota la via i la veig encadenable. Un viot molt recomanable. Tornarem!


I fins aquí el matí, amb poques vies però molt intenses! I molt fanàtiques, per altra banda. No cal dir que tornarem, i molt aviat!



Octubre 2017

Torno al Grau dels Matxos, aquest cop amb la Tam, que es coneix molt bé l'escola. Hi anem de tarda, quan ja no hi toca el sol, amb l'objectiu d'atacar tots els 6b que se'ns posin pel davant i que tinguem temps, és clar.


Misfits (6b): comencem per aquest, que la Tam ja ha fet, i em recomana. Entrada vertical i una mica a bloc, després et col·loques a una repisa i se segueix per un marcat diedre, per després girar-se a la dreta i sortir pel costat d'un petit arbre. Estètica i una mica malabarista. Molt recomanable.

Xirinacs (6c, segons criteri propi, 6b+ en ressenya): la via ja comença amb un sostre sense peus gairebé, i amb mans molt romes. Sort de l'arbre, perquè sinó no sé com començar. La gent l'escala sense tocar l'arbre? Després de col·locar-se a sobre, la via segueix amb passos més fàcils, fins a atacar uns metres lleugerament desplomats, amb passos llargs i sense peus bons, en adherència, molt físics i tècnics. No veig com fer-ho i em penjo. Després de mirar-ho bé, provo el pas i em surt, però més amunt em trobo bastant incòmode, sense cap presa bona. Segueixo alguns passos en equilibri i aconsegueixo sortir dels problemes, fins a la reunió. Via bastant dura. L'haurem de tornar a provar, però en una altra ocasió. Recomanable.

Thycodroma Muraria (6b): la Tam em proposa fer aquesta via, que diu que és molt xula. M'hi poso i després de la placa comença una bavaresa espectacular, amb una fissura boníssima i amb possibilitat de jugar amb els peus. Atlètic però amb roca franca, i després pas molt xulo de passar a la dreta, i la cosa encara continua uns metres més. Molt i molt recomanable.



Dels cunyats (6b): sense marxar del lloc, proposo fer aquesta via, que ja havia fet fa temps, però tenia pendent d'encadenar. Escalada tècnica, vertical, i amb algun pas llarg. Passada la primera part, amb una roca tipus "dunes", passem a la segona meitat, amb preses més romes, i d'anar fent, però tècnic. La vaig traient i acaba sortint fins a dalt. Molt recomanable.




Juny 2017

Avui a la tarda he tornat al Grau dels Matxos, aquest cop amb la Nàdia (una altra fanàtica com jo), amb qui escalo per primer cop. Cap a les 14:30h, quan hem arribat al sector, el sol ja comença a amagar-se darrere la llarga cinglera. Com que he arribat una mica abans, he fet una petita excursió per l'esplanada de sobre la paret, des d'on es poden veure les reunions de moltes vies.


El Grau dels Matxos és enorme, i cada dia creix amb noves equipacions de vies. Avui precisament hem trobat un equipador treballant en alguna via entre El mestre peix (7b+) i el Drac (7a). Sembla mentida que encara hi hagi lloc per més vies en aquest tros de paret. 

Podeu veure les ressenyes de la zona on hem escalat en les següents imatges (cortesia del bloc Espacio, amor y locura):


Ressenya del Fernando

Ressenya del Fernando

Anem bastant a l'esquerra, i la Nàdia proposa "escalfar" amb la via Tron, que ja ha fet. D'aquí a l'esquerra encara hi ha una vuitantena més de vies.

Tron (6b): via amb l'inici conjunt amb la Svetlana (6c), que és finet fins a sortir per una repisa. Després és bastant fàcil i de seguida es posa vertical i exigent. Predominen les petites repises i les preses planes, i has d'anar navegant una mica, perquè els moviments no sempre són evidents. Encadeno a vista molt satisfet. Molt recomanable.



Svedlana (6c): aprofitem l'inici conjunt i fem aquesta altra via, que li han recomanat a la Nàdia, i que és més difícil. L'inici ja el sabem, després és bastant fàcil fins a l'inici de la panxa, que té una secció bastant dura. Abans de posar-m'hi, reposo una estona naturalment, i quan estic preparat ataco el pas i me'n surto amb èxit, amb bastant d'esforç, seguint la línia cap a l'esquerra. Una via molt xula i exigent. Molt recomanable.



Piano, piano (7a): l'altra vegada que havia vingut m'havien dit que aquesta via era un 7a de placa tirant a fàcil. Així que li proposo i ens hi posem, també per canviar una mica l'estil d'escalada. El primer terç de la via és fàcil i divertit, però arribes un moment que les regletes desapareixen i els cantos pels peus també. La cosa sembla que es pot fer recte, però el magnesi es veu a l'esquerra, en algunes mans petites. Ho provo recte i una mica per la dreta, però no hi ha manera. Falten mans i un peu esquerre. Baixo, descanso i ho torno a provar, però res. En un tercer intent caic finalment. Després de pensar-ho i mirar-ho molt ho dono per impossible i acabo fent la via per l'esquerra i ben cansat, i amb els dits bastant fets pols. Superat el pas has de tornar a la dreta a agafar una bona fissura en invertit i bavaresa, i després sortir amb un altre pas de pujar peus. La continuació és semblant a la part de dalt d'aquesta paret, amb preses romes. Per acabar de dificultar la via, a dalt de tot encara queda superar una panxa amb mans bones però molt amunt, i prèviament has de pujar molt els peus per terreny bastant fi. Arribo a reunió i baixo ràpidament. M'ha semblat una via molt difícil per ser un 7a. La Nàdia ha tingut la mateixa "sort" que jo. Ja ho provarem un altre dia que estiguem més forts i més inspirats. Recomanable.



Petit país (6b/+): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra via, que faig només jo, i que va per una gran fissura on fer una bona i exigent bavaresa i a dalt un petit sostre amb bones mans, on únicament has de col·locar-te bé i sortir amb una mica d'esforç. La continuació, igual que les vies del costat. Molt recomanable.

La berruga del presseguer (6c): li recomano de fer aquesta via, que va ser el meu primer 6c fet i encadenat, i l'entrada se li creua una mica. Després, al sostre, també li costa sortir, com em va passar a mi al primer intent. Finalment l'acaba. Jo decideixo repetir-la, a veure si aconsegueixo encadenar-la. Però al sortir del sostre cometo el garrafal error de no pensar gaire en els peus, i el dret em queda penjant, i em caic per no poder aguantar. Descanso i faig el pas bé i surt sense més problemes. Una llàstima i un aprenentatge: no confiar-se i escalar sempre amb els peus!! 

Fins aquí el dia, bones tibades i amb molt bona companyia. Repetirem, segur!



Març 2017


Tuareg (6a): via que fem per escalfar, a la dreta de tot del sector, que resulta molt divertida. Un pas inicial amb peus una mica d'adherència i anar a buscar una bona mà. Després verticalitat amb molt bones preses, i ràpidament a dalt. Recomanable.

Fent la variant Xirimiri (V+)

Rimpoche (6a+): més a l'esquerra trobem aquesta altra, que va recta i és ben vertical. Té passos bonics, i es va fent sense problemes. Agradable escalada, no recordo gaire més. Molt recomanable.

Namaste (6b): començant per la mateixa entrada que l'anterior, i anant a la dreta hi ha aquesta altra via, amb un pas de fissura que es pot fer de dues maneres. La més fàcil, per mi, és utilitzar les dues fissures fent oposició cap a l'interior. Així el pas resulta més fàcil. Tot hi això no ho he vist i no l'he pogut encadenar. Molt recomanable.

Robert escalant la via Namaste (6b)

Escarabat copulador (6b): i anem bastant més a l'esquerra, i fem aquesta via tan xula i diversa. Placa, bavaresa, cantos romus, una mica de tot. Fàcil pel seu grau. Molt recomanable.

La berruga del presseguer (6c, sense tocar l'arbre de dalt): buscant alguna via més dura he trobat aquesta, ben aprop de l'anterior. La ressenya diu 6b tocant l'arbre de dalt, i 6c sense tocar-lo. Doncs som-hi, a veure si aconsegueixo encadenar el primer 6c! Em vaig traient sense problemes la primera part, arribo a l'arbre i no em fa falta tocar-lo, estic apunt de sortir del desplom però he tibat massa i no trobo la manera de xapar, em canso massa i he de descansar. Déu-n'hi-dó com m'he inflat! Descanso els braços i segueixo fins a la reunió. Al cap d'una estona faig un segon intenent i l'acabo sense gaires problemes. Molt recomanable.

Línia de la via La berruga del presseguer (6c)


Senglar estimbat (6b): encara tenim més ganes d'escalar, i tornant cap a la dreta ens podem en aquesta via, bastant curiosa. Comença per placa, fins arribar a un sostre on t'has de col·locar a sota, flanquejar a l'esquerra i després progressar per una espectacular fissura en bavaresa, fins sortir-ne i acabar un final bastant finet de placa una mica desplomada. Molt recomanable.

I fins aquí el dia d'avui! Molt content i satisfet pel meu primer 6c, i pels que vindran! :)



Desembre 2016

Avui tocava anar una mica més lluny de l'habitual, cap a Osona, per tornar a visitar, amb el Sergi, després de 9 mesos (jo), el Grau dels Matxos. Escola àmpliament coneguda, no parlaré gaire de les seves característiques. Ens ha acompanyat un càlid dia, i també una visita molt agradable que tenia curiositat per això de l'escalada, i a més ha fet de reportera fotogràfica. Gràcies per les fotos, que són totes seves. Segur que la propera vegada s'anima a posar-se els peus de gat. ;)

 Foto artística de la Núria

Aquí podeu veure la zona on són les vies que hem fet (desconec l'autoria de la ressenya):

http://4.bp.blogspot.com/-SNOTt3TKY5s/VgwarIgqNaI/AAAAAAAAAUc/GFAkNaMQn5I/s1600/Grau%2Bdel%2BMatxos%2Bdreta.jpg
Ressenya trobada al bloc Muntanyes de coses

Al bloc d'en Cucu també és pot veure un llistat de les vies (actualitzat l'octubre de 2015).

Un matí ben aprofitat, on hem fet aquestes vies:

Olor de matxo (6a): via lleugerament tombada, que se'n va una mica cap a l'esquerra, superant una placa amb un seguit de ressalts, amb preses bastant generoses. Acaba en una placa més fineta que la resta de la via, però que fem sense massa problemes. Recomanable.

 Començant a escalfar amb la via Olor de matxo (6a)

Té verde (6b): via que comença al mateix lloc que l'anterior, i a partir de la segona cinta se'n va cap a la dreta en un marcat flanqueig en diagonal, que acaba a la via de la dreta (de nom La Flauta), que segueix una xemeneia bastant gran. No li he trobat gaire ambient, així que al acabar-la l'he desmuntat i cap a una altra. Poc recomanable.

 Després de la travessa a la dreta, i encastat a la xemeneia de la via Té verde (6b)


Dels cunyats (6b/+): ens hem mogut una mica i hem acabat en una placa amb tres vies. Hem triat aquesta, perquè a primera vista semblava interessant. La via ha resultat ser més picanteta del que ens imaginàvem, i en un tram allunyat el Sergi ha aprofitat per col·locar àvidament un tascó. Una mica més amunt no ho ha vist gaire clar i m'ha tocat a mi. El pas complicat és troba en una presa lateral bona que agafant-la amb l'esquerra i pujant força els peus et permet col·locar la següent cinta. Tot seguit la cosa es manté en dificultat constant, amb preses no gaire bones, la majoria romes, que no et deixen descansar gaire. Tot i així, he anat fent i poc a poc ha anat sortint, amb esforços. No he pogut encadenar, per descansar després del pas clau, però la via és molt interessant i val una altra repetició un altre dia. Recomanable.

 Gaudint de la dura via Dels cunyats (6b/+)


Diedre d'en Roc (6a): ja que estàvem aquí, ens ha semblat interessant fer la via de la dreta, que va per un diedre amb una escletxa molt gran. Aquest resulta ser molt finet, amb pràcticament gens de mans bones, que t'obliga a anar avançant a poc a poc pujant els peus en una obligada bona col·locació de cames oposades. Quan s'acaba el diedre es segueix en placa fins a la reunió, més fàcil. Recomanable.

Poc a poc pujant pel finet Diedre d'en Roc (6a)


Valls, Rocks, Llacs (6a+): ens movem una mica, i tenim dos vies més una al costat de l'altra. Comencem per aquesta, que s'inicia en una placa amb un diedre a la dreta, amb passos molt bonics. La segona meitat és una placa que es va desplomant lleugerament, i acaba en una panxa amb molt bones mans i que et fa fruir de l'escalada. Superada aquesta, trobem la reunió. Una via molt xula. Molt recomanable.

 Arribant a la placa desplomada de la via Valls, Rocks, Llacs (6a+)

 Moment del xapatge a la Valls, Rocks, Llacs (6a+)

Superant la bonica panxa de la Valls, Rocks, Llacs (6a+)


Jan i Trencapins (6b): i a la seva esquerra hi ha aquesta altra, que té un començament de bloc on s'ha de superar un petit sostre, amb un pas força atlètic, i sense gaire bones mans a dalt. Passos d'equilibri i avancem fins a un replà, a partir d'aquí terreny vertical i un final també de panxa, amb bones preses fins a la R. Recomanable.

 Pas d'equilibri després de passar el sostret de la via Jan i Trencapins (6b)

 Pas d'adherència a la via Jan i Trencapins (6b)

Bonic pas de fissura a la Jan i Trencapins (6b)


Un matí molt agradable i amb bones sensacions a l'escalar. Poc a poc sentint-me més còmode en el 6b. Seguim!

2 comentaris:

  1. La C.E.G dreta a 23/08/2020 sembla que s'ha trencat alguna cosa al desplom que fa pujar molt el grau. Ens hem baixat deixan't un maillon...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No en tenia constància, però gràcies per avisar!

      Suprimeix