Via Chani a La Falconera (Garraf)

Via Chani al penya-segat de La Falconera (Garraf)
V+, 155m

11/11/18

La Falconera és un penya-segat a la vora del mar que banya el poblet del Garraf. La via Chani és una de les vies més conegudes i de segur més repetides d'aquesta espectacular paret que hi ha entre el port esportiu i el sector d'escalada esportiva de la Maladona. Jo és la primera vegada que hi escalo, i els proposo la via a l'Edu i l'Ana, que accepten entusiasmats.

Foto de Ireneu Castillo al bloc Memento Mori!

Característiques i informació general

Oberta per J. Álvarez (Chani), Eliot i Josep Romeu l'any 1972
Dificultat: V+
Llargada: 155 metres
Equipament: poc reequipada (el 2017) amb material divers
Material necessari: 10 cintes exprés i un joc de friends i/o tascons
Orientació: Sud-est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

Gos abandonat al ràpel de descens

Aparcament i descens/aproximació: deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha abans d'entrar al port esportiu, creuem el túnel i seguim la pista, cap a l'esquerra, i pujar fins a trobar un cartell a prop d'un forat. Seguim cap a l'esquerra i a pocs metres prenem un corriol poc marcat que ens porta fins al ràpel de descens, al costat d'un arbre. Ens trobem també un gos lligat, però sol, bordant com un desesperat i sense aigua. La gent que tracta així els animals no n'hauria de poder tenir... A més ens trobem durant tot el ràpel una instal·lació de cordes per fer espeleologia. Dos ràpels: un de 20m i un altre de 45m. M'encanten aquestes vies que tenen el ràpel al principi...i no al final.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya de la Montse Molano, i també pot ser útil la dels kutrescaladors ke pa team, a partir de la de Caminos verticales.

Ressenya de Montse Molano

Descripció de la via

La via Chani és una de les més conegudes, amb grau amable, i fa poc ha estat re-equipada mantenint el seu estil, només alguns parabolts en reunions i on el material estava massa deteriorat. Tot i això, la via és un gaudi per a l'autoprotecció, ja que dóna moltes possibilitats i al final acabarem posant el que necessitem segons l'exposició que estem disposats a assumir. Normalment les ressenyes recomanen portar un joc de friends i de tascons. Nosaltres hem utilitzat només un joc de friends bàsic i el semàfor d'aliens.

1a tirada (III, 20m): comença l'Ana des de la R0, fent una travessa fàcil (només cal parar atenció als primers metres), que es pot fer amb sabates de muntanya. Un cop a la còmoda repisa ja ens podem calçar els peus de gat.

2a tirada (V, 20m): hi va l'Edu, en un començament vertical i diagonal per una fissura, amb un pas aeri a la meitat. Trobem un parell de ponts de roca i alguna expansió.

3a tirada (V, 35m): segueixo jo, ben recte per terreny fàcil, fins que, gairebé abans d'arribar a la reunió veig que hi ha una cordada de 3 a la reunió, així que per no haver d'esperar decideixo, improvisant, seguir per la variant de l'esquerra, separant-me de la via en els últims 8 metres.

4a tirada (V+, 25m): segueix l'Ana per la variant de l'esquerra, que solca un seguit de fissures i blocs, fins que va cap a la dreta a buscar la gran feixa. Algunes expansions, sobretot al principi, i després es pot col·locar de tot.

5a tirada (V, 30m): hi torno jo, amb uns primers metres verticals i amb molt bona roca, per seguir per unes fissures i diedres molt divertides d'escalar, fins arribar a la reunió en un molt bon replà. He col·locat diversos friends, a part de les expansions que ja hi ha.


6a tirada (IV+, 25m): acaba la via l'Edu, superant la llaminera placa gris amb fissuretes boníssimes, saltant-se una reunió intermitja i arribant al cim més ràpid que una llebre! No ha posat res, només les expansions que hi ha.

(Des)aproximació: per tornar al cotxe només caldrà seguir el camí més evident (cap a la dreta) entre la vegetació fins a trobar el camí principal, que caldrà seguir cap a l'esquerra i ja desfer el camí d'anada.

Valoració general

La via ens ha semblat a tots tres molt bona: per l'entorn, pel ràpel d'aproximació, per la bona roca que trobem, per la facilitat d'autoprotecció que presenta, per l'agradable solet, per la remor del mar al darrere, per la rapidesa amb que es pot fer, i més coses. És la primera via que faig a La Falconera, però segur que no serà la última...