Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

diumenge, 4 de novembre de 2018

Via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret

Via Aresta Brucs o Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret o Mitra (Agulles, Montserrat)
IV+, 90m

4/11/18


La via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret va ser oberta fa exactament 61 anys i sense expansions per la cordada Cerdà-Riera. Avui la repetim la Mònica i jo, perquè s'estreni en això de la via llarga. Una petita llaminadura en un immens paradís d'agulles rocoses.. Per cert, la meva segona Cerdà-Riera, i la meva primera Aresta Brucs!


https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2017/06/003-Regio-Agulles-Panorama-79-83-revelada-rotulada-1.jpg
Foto de Tot Montserrat

Característiques i informació general

Oberta per J. Cerdà, J. Riera i E. Auqué el novembre del 1957
Dificultat: IV+
Llargada: 90 metres
Equipament: poc equipada amb parabolts i espits
Material necessari: 5 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà i baix
Valoració: molt bona.
Temps emprat: 1:15 hores aprox.


Les cabres ens donen la benvinguda

Aparcament i aproximació: aparquem a Can Massana i prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé, desviant-nos a la dreta per passar pel Coll de la Portella. Descendim cap a la dreta i un cop arribem al refugi prenem el camí que puja cap al nord, i es desfà en un canal ample a l'esquerra de les Bessones. Just passada la bessona inferior ens desviem i pugem cap a l'esquerra a buscar el coll on comença la via al peu de l'Agulla de l'Arbret. 1h aproximadament. Petita bauma i espit rovellat a l'inici.



Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, al del Col·leccionista de Vies i al de Silencio Mineral, entre d'altres.

https://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2010/04/aresta-brucs-arbret.jpg
Ressenya d'Escalatroncs



Descripció de la via

La via recorre la part central de la cara sud de l'Agulla de l'Arbret, en tres tirades amb bona roca en general. Poc equipada, només ens calen 5 cintes exprés per fer la via. La primera tirada és més difícil del que sembla, i a l'estar a l'ombra també trobarem la roca més freda i ens pot constar entrar.


1a tirada (IV+, 35m): la via comença vertical i amb la roca a l'ombra. Trobem el primer espit a pocs metres del terra, i després alegria entre assegurances, i anar fent, amb algun passet més delicat (potser IV+), en lleugera tendència a l'esquerra. Fem la reunió en una gran bauma, molt còmoda. A la dreta trobem la reunió de la via Om Mani Padme Hum, que trepitja la nostra via.



2a tirada (IV+, 40m): sortim de la bauma cap a l'esquerra a buscar la primera expansió, i seguim recte amunt per terreny més amable, i ja al sol, molt més còmodes, fins arribar a una petita panxeta que superem fàcil per l'esquerra, i d'aquí a la reunió ja és ple de bones preses. Passem una reunió i la fem a un relleix, ple de cagades de cabra, molt còmode.



3a tirada (III, 15m): ens queda una grimpada a pèl de III grau, fins a la reunió cimera o al famós arbret que dóna nom a l'agulla, on també podem fer la reunió. Per cert, l'arbre sembla estar ben mort, pobre. Si ho volem podem grimpar fins al cim a dalt de tot, però després haurem de desgrimpar fins al ràpel.




Descens: es pot baixar fent un ràpel de 50 metres per la cara est, o bé dos ràpels per la mateixa via (un de 45m fins a la R1 i un de 35m fins al terra). Escollim aquesta última opció, ja que just a sobre la instal·lació de ràpel de la cara est, on hi ha un canal, hi ha dues roques molt grosses mig esllavissades, que fan molt de mal rotllo (veure foto de sota).

Reunió de la cara est, sota les roques esllavissades

Valoració general

La via m'ha agradat molt, i a la Mònica també! Una via amb força història, que es va obrir sense assegurances, i ara es pot escalar tan sols amb 5 cintes, és un bon exemple de com es pot intentar preservar al màxim l'esperit clàssic d'una via, tot i adaptar-se als temps actuals. La roca molt bona en general, i sense gaires sorpreses. Una bona recomanació per començar a fer via llarga, tot i l'exposició.

Les Bessones, i el refugi Vicenç Barbé al mig

Cap comentari:

Publica un comentari