Esportiva al sector Xapat (Fígols)

Escalada esportiva a Fígols, al sector Xapat

18/3/17

Subsector Indian Summer

Avui, amb la Neus i el Kiku, és el dia de visitar el subsector Indian Summer, perquè fins ara només havia escalar a L'Alzinar. Aquest és el que queda més avall, i com que aquest cop hem arribat a les parets pel camí de Narieda (pista en bastant mal estat, recomano fer-la només amb 4x4 o cotxe molt alt), ens plantem a peu de via en un moment. Aquesta paret, a diferència de l'altra, té vies una mica més plaqueres, a simple vista. Parets més verticals, i més fines. Hi ha vies en general de més grau (veure ressenya més avall). També les trobareu a la guia Lleida Climbs.

Hem fet aquestes vies:

El regal d'en Pere (6a, 30m): comencem per la més facileta de totes, aquesta via que comença per un diedre fàcil i continua per una placa amb bon canto, amb un pas bastant fi al final de tot, que et posa bastant a to. Recomanable.

Esperant el Màstil (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra, aquesta altra també bastant assequible, i molt llarga també. Té una entrada una mica dura, sobretot per un canto bo bastant lluny, i després és d'anar fent per placa amb canto acceptable, passant just pel mig de dos arbres. Bastant divertida. Molt recomanable.

Si tens por queda't a casa (6b, 30m): a la dreta de tot ens crida l'atenció aquesta via, i ens hi fiquem de cap. Té una entrada fineta amb poca cosa, després es posa vertical però amb més canto, amb alguns passos fins d'equilibri i col·locar-se bé, que et fan gaudir d'allò més. La recordo molt guapa, així que la recomano molt.

Neus en acció a la via Si tens por queda't a casa (6b)

Makira (6b+, 33m): via bastant de pila, amb un parell de passos molt difícils, però escaquejables. Em va semblar una via bastant mantinguda de força, però no excessivament dura, excepte dos passos molt fins. El primer es troba just després d'un marcat desplom, que es pot evitar fent el pas per l'esquerra. I l'altre és al final de tot, en una placa molt fina, que també es pot fer més fàcil anant una mica per l'esquerra, amb millors mans. Molt recomanable.

Un bon dia, amb la feina ben feta (tot encadenat a vista), poques vies però ben llargues per gaudir tibant de valent!



18/2/17

Subsector L'Alzinar

Aquest sector em va agradar tant que he aconseguit convèncer la Maria, la Laura i la Clàudia per venir. I em sembla que ho han gaudit molt! Vies llargues i molt disfrutones, calcari agraït i del bo, i solet. Què més es pot demanar?

Això és el que hem fet:

Guillemet (6a+, 32m): via de fissura molt atlètica i tècnica, de col·locar molt bé els peus i les mans, i a més de pila. Bastant complicat encadenar, he hagut de descansar a mitja via. Molt recomanable.

Laura a la via Estripajecs (6a+)

Valiga Balaga (6b, 33m): via molt però molt bonica. Escalada de plaer, bona presa, alguns passos fins (sobretot un), col·locació, bona roca, buff, una joia. I a més té una sorpresa al final (que totes ens hem saltat tot i tenir-la just davant la cara), un fòssil molt maco. Jo no encadeno perquè descanso al final del pas, però la Maria sí. Molt i molt recomanable.

Fòssil a la via Valiga Balaga (6b)

Mar de Núvols (6b+, 33m): a la dreta de l'anterior tenim aquesta altra, que fa molt bona pinta. Molt semblant a l'anterior, però més complicada, amb més passos finets, on toca fixar-se bé a l'escalar. La Maria l'encadena oferint-nos un gran espectacle d'escalada d'a poc a poc i bona lletra, però jo no ho aconsegueixo. Molt recomanable.

Maria a la via Mar de núvols (6b+)

No em Tallis (6b, 33m): via rara i quasi que diria lletja. Només començar té una entrada de bloc impossible de fer. No hi ha mans, no hi ha peus.. Després l'escalada és discontínua, res a veure amb les anteriors vies que hem fet. A dalt de tot l'escalada és fina i amb un pas de mantle que m'ha costat força, després d'una bona caiguda. Per cert, s'han de seguir els parabolts que van cap a l'esquerra, i obviar el que segueix cap a la dreta. A mi no m'ha agradat, definitivament. A la Maria si que li va fer el pes. Poc recomanable.

Intentant resoldre l'entrada de la via No em tallis (6b)

Diedre (6a+, 35m): encara tenim temps, i em poso a fer aquest bonic i llaaarg diedre. Al principi es va fent fàcil, però poc a poc la cosa es va tornant una mica més complicada i tècnica. A més a més hi ha uns alejandros del copón.. Però es deixa fer i poc a poc fins a dalt. Un bonic encadenament (per fi!). Molt recomanable.

Jo a dalt del Diedre (6a+) i la Clàudia a la reunió del seu primer 6b de primera :)

Fent una mica de resum, ha estat un dia genial! Bona roca, bones vies, bona companyia, solet, tibades, i rialles. He de dir que no ha estat el meu dia, perquè no he encadenat pràcticament res. Però per contra, sí que ha estat el dia de la Maria, que s'ha anat lluint a cada escalada. Ole tu! En total he fet uns 166 metres d'escalada entre 6a+ i 6b+, així que el resultat quantitatiu és considerable.. Demà més! I millor!

31/12/16

Subsector L'Alzinar

Avui és l'últim dia de l'any, i què millor que acabar-lo escalant. Deixar aquest 2016 enrere fent el que més ens agrada, pujant per les parets. Però també cal dir-ho, portem 4 dies seguits escalant, i un d'excursió, i això ens passa factura i estem una mica cansats. Això no obstant, com que som uns motivats de la vida fem un esforç i anem a treure el cap a aquest sector de Fígols, que a ressenya vista té bastanta bona pinta. El sector, que es diu Xapat, té dues parets separades, però amb roca molt semblant. Ens decidim per la que queda més al final, que es diu L'Alzinar. Les ressenyes les podeu trobar a la guia Lleida Climbs, i també fàcilment a Internet.

Aproximació: és el més complicat de tot plegat, perquè la més senzilla, que és pel camí de Narieda, només s'hi pot accedir amb 4x4, i a més en teoria pel camí està prohibit passar-hi. L'única alternativa que ens queda, i la que utilitza la majoria de gent que ve aquí és agafar el camí de Romanins, a dalt de tot de Fígols, aparcar a prop de la masia de Can Serra (del qual ens vam trobar l'amo i ens va avisar que per allà no s'hi podia passar, i que va inutilitzar l'aparcament que es feia servir anteriorment), i després travessar la muntanya per un corriol i finalment baixar fins al camí de Narieda, i des d'allà, una mica més amunt, pujar fins a les parets. En total una mitja hora de caminada.

Característiques del sector: està format per un una quinzena de vies, entre el 6a+ i el 6c+, de bona roca calcària, i distàncies llargues entre els 20 i els 35 metres. L'equipament és molt bo i nou, algunes vies estan força cosides, i les reunions són excel·lents. Trobem sobretot vies de placa, però també algunes amb amples fissures que es van estrenyent, i en general parets verticals amb lleugers desploms o poc tombades. Personalment em va semblar un sector maquíssim, i em van quedar moltes ganes de tornar.

Agradable racó d'esbargiment "domingueril"

L'objectiu d'avui no era gaire ambiciós pel que fa a la quantitat de les vies, tenint en compte el cansament acumulat, així que ens vam plantejar donar importància al factor qualitatiu. El fred tampoc ajuda gaire, tot i que al sol s'hi està de categoria, i muntem una manteta per estirar-nos-hi. Així que ens proposem com a objectiu fer un 6c (de tope en principi), després de muntar alguna via veïna més facileta.

Ressenyes trobades a Internet

Després de trobar el nostre objectiu, el resultat va ser aquest:

Estripajecs, 25m (6a+): una genial via de fissura i placa, molt bonica i tècnica. La fissura comença sent d'un pam d'amplada, i a poc a poc es va estrenyent, fins a convertir-se en una estreta fissura de menys d'un centímetre. Un cop s'acaba, passos de flanqueig en diagonal fins a la reunió, sota un gran sostre. Escalada molt agradable i bonica, que et fa moure't amb delicadesa i buscar els passos més òptims. No es regala, però poc a poc es va fent. Molt content d'escalfar amb aquesta via, i a més encadenant. Molt recomanable.

 Jo en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

La Clara en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

Accés restringit, 25m (6c): un cop acabada la via anterior, muntem aquesta per fer-la en tope rope. La via la podem dividir en dos parts, una primera meitat bastant dura i fina, i una segona meitat molt més fàcil, de placa una mica tombada de 6b més o menys. Els primers passos em semblen força durs, i com que just hi ha un arbre que no fa gaire bona pinta per una possible caiguda, l'utilitzem per progressar els primers metres. Anant de segon es va fent, però les preses són petites i la tibada és important. Algun pas més fàcil gràcies a unes bones mans, i després un altre pas més tècnic, i a mitja via la cosa canvia completament, tornant-se molt més fàcil, amb preses abundants i bones, que et conviden a escalar fins a la reunió sense gaires problemes. La fa la Clara després, i deixem la via muntada de segon fins a la meitat, i li faig un altre intent amb la primera meitat de tope, i la segona de primer. Una mica millor en general, però encara fa yuyu fer-la sencera de primer. El proper cop serà. Molt recomanable.

Jo esbufegant a la primera part de la via Accés restringut (6c)

 La Clara en dos bonics passos de la via Accés restringut (6c)

Se'ns passa el dia volant, entre via i descans, i decidim marxar perquè no tenim temps de fer cap altra via, ja que es farà fosc aviat i no volem fer el camí de tornada de nit.

 Pedrots que cauen entremig dels arbres i s'hi queden clavats

Anem baixant i veiem com la gebrada s'ha fet més intensa. A la masia de Can Serra ens trobem a l'amo, que ens avisa que no podem passar per allà, ja que és un camí particular, i que hem d'anar pel camí de Narieda o pel barranc de Codonyes. Li demanem disculpes, i es queixa que algú va posar en un llibre que hi ha un pàrquing al costat del camí (del qual ell mateix ha tallat l'accés), i ens acomiadem d'ell. I cap a descansar, que fa fred del bo! I bon any nou!!

 La gebrada ens mostra espectaculars obres d'art natural