Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dijous, 6 d’abril del 2017

Esportiva a Les Escletxes

Escalada esportiva a Les Escletxes (El Papiol)

Avui amb el Jordi teníem ganes de conèixer algun sector nou. N'hi havia en ment un parell, però ens hem decantat per Les Escletxes perquè es troba a prop de Barcelona, i volíem veure què tal era. Les ressenyes que hem trobat no ens transmetien gaire bones sensacions pel que fa a l'escalada, però havíem d'anar-hi per poder confirmar-ho. Per cert, les ressenyes són les de Xapa't Bé i aquest altre lloc web. Hi ha dos subsectors, l'Antena/Dipòsit, i el de la carretera o més a prop del poble. Nosaltres hem triat el primer.

Després d'escalar a aquest sector, les conclusions que n'hem extret són les següents:

Aspectes negatius:
- Roca molt i molt relliscosa.
- Graus de les vies molt apretats (molt durs).
- Alçada de les vies curta.
- Està ple de cucs a la paret, i imagino que a l'estiu de mosquits.
- Equipament en alguns casos antiquat.
- El lloc, si s'omple de gent, pot resultar "claustrofòbic".

Aspectes positius:
- Se us acut algun?
- Com a molt diria la proximitat.
- I potser també l'entorn, que és curiós, si més no.
- A l'estiu s'hi deu estar fresc, però segons a quina hora també hi toca el sol.

Per tot això, és bastant probable que no hi tornem. Tot i que vam anar a visitar el sector de la carretera i a primera vista semblava interessant..

Hem fet les següents vies a L'Antena

Vistes des de dalt de l'escletxa del sector L'Antena

Paret esquerra (O):

Petrestoika/Pereastroika (6a): cap a la meitat hi ha aquesta via, que té una entrada molt dura i fina, de minipreses, que em fa descansar abans de continuar. Comencem a notar el caire relliscós de la paret, des de l'inici. Una mica més amunt millora una mica, passes un ressalt i cap a la reunió. Poc recomanable.

La Petitona (6a/+): via a l'esquerra de tot, molt curta, que té una sortida de bloc bastant dura. Després d'aquest pas es pot anar fent bastant millor, amb el caràcter de la roca. Poc recomanable.

Pajarito (V+): una mica més a la dreta de l'anterior, una mica més fàcil però amb un passet molt fi. No recordo gaire més. Poc recomanable.

Jam/Más difícil todavía (V): via bastant fàcil, que ressequeix una fissura, amb bon canto, algun més relliscós que altre. Però és del grau que marca. Recomanable.


Paret dreta (E):

Del CEM (6a): passem a l'altra paret, i ens posem a aquesta via, a veure què tal. I una agradable sorpresa que ens hem trobat, perquè m'ha semblat una via molt i molt guapa, que et fa gaudir d'escalada agradable, per fi!! És realment recomanable, i en el seu grau. Possiblement l'única via que realment valgui la pena de totes les que hem fet.

Mikromaster (V+): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que ressegueix la xemeneia, lleugerament per l'esquerra. Bastant atlètica, sobretot a la part de dalt. O potser és el cansament acumulat.. Recomanable.

La iaia Antònia (6a): i una mica més a la dreta, faig de segon aquesta altra via, que és bastant dura, té un pas de bloc que s'ha de fer en un dinàmic força llarg. Recomanable.

I em sembla que ja n'hi ha prou per avui, perquè estic escalant bastant per escalar, perquè el sector no m'ha transmès bones vibracions..

Aspecte del sector proper a la carretera i al poble
Per curiositat, hem pujat a la part de dalt i hem estat tafanejant per les esquerdes, i és ben curiós i bonic de veure. També hem anat a veure l'altre sector, i sembla una mica més interessant que aquest d'avui. Possiblement hi tornarem, si se'ns oblida el mal gust de boca que ens ha quedat. Hem aprofitat per fer algunes fotos divertides.. Fins una altra (o no).



L'escletxa m'engoleix

Encastament de cos sencer



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada