Esportiva a la Falsia

Escalada esportiva a la Falsia (Moià, Moianès)

La Falsia és un petit sector molt a prop de Moià, que té un subsector dreta, on hem anat avui, i també un subsector esquerra, molt més dur. Hi he anat amb el Sergi i la Marta, en un dia de molta calor, i hem estat fent algunes vies. Jo ja el coneixia perquè hi havia vingut en els meus inicis de l'escalada, ara farà una mica més d'un any i mig, i recordo haver fet la via 9 (6a+), i algunes de la part de la dreta de tot, però poca cosa més. En aquella època mirava més que no pas escalava. Avui era el dia de fer-ho a consciència.

Les característiques del subsector (part dreta) són les següents: 

- Unes vint vies, de grau entre el V i 7a+

- Roca calcària bastant bona, amb algunes preses (poques) una mica sobades

- Vies curtes, entre 8 i 12 metres

- Orientació sud, amb sol la major part del dia

- Equipament molt bo, amb alguns mosquetons

- Aproximació nul·la, ja que el cotxe es deixa a peu de via

Les ressenyes es poden trobar al blog de SensePell, però com que falten tres vies, també adjunto més avall les ressenyes modificades pel Fernando.

Ressenyes de SensePell

Així doncs, això és el que he fet:

Sector dreta

Ressenyes modificades de Fernando

Sense nom (nº 13 en ressenya de Fernando) (V+, 8m): via que comença més o menys fàcil però que té un pas amb mans romes dolentes a la tercera xapa. Després sortir i ja som a reunió. Recomanable.

Sense nom (nº 14) (V, 8m): espècie de diedre  que queda molt propera entre dues vies, amb bones mans. Escalada molt fàcil i curta. Es pot acabar anant cap a la reunió de l'esquerra o cap a la de la dreta, com hem fet nosaltres. Recomanable.

Sense nom (nº 15) (V+, 8m): via d'esperó amb mans molt bones, passos atlètics però fàcils. Sense problemes fins a la reunió, comuna amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom  (nº 18) (6a+, 8m): via de placa amb regletes bastant bones, però una mica allunyades. Se'n va cap a l'esquerra a buscar la reunió de la via Turbio. Molt recomanable.

Turbio (V+, 8m): via de fissura-diedre però amb bones preses i d'anar fent, buscant als dos costats. Recomanable.

Marqués de Cáceres (6a+, 8m): via amb començament vertical i final desplomat, però amb molt bones mans. Es pot fer una mica més fàcil anant a buscar preses una mica cap a l'esquerra, enlloc d'atacar-la directament pel desplom. Molt recomanable.

Sense nom (nº 12) (6c): amb ganes de fer més de grau, em poso aquesta via, sense saber ben bé el que em trobaré. El començament es fa bastant bé, agafant un parell o tres de regletes, i després va una mica a la dreta, amb dos invertits molt bons i ja comença a desplomar. Aquí ve un pas molt dur, que cansa molt, ja que hi ha molt pocs peus o estan molt amunt i separats. A partir d'una mà esquerra lateral, s'ha d'anar a buscar unes mans que no són gaire bones, primer una a la dreta i després, sense canviar, un altre cop la dreta a dalt però que només aguanta la mà encasant-la. Llavors s'han de recol·locar peus i anar buscar una mà bona amb esquerra. Es pot xapar aquí o amb la mà d'abans, però el xapatge resulta molt complicat. He fet 4 intents, i 0 encadenaments, caient un munt de vegades. A la tercera he fet el pas dur bé i he caigut després, i a l'últim intent també ha estat impossible acabar-la. És bastant dura de físic, i de col·locació del cos en el pas. El proper dia caurà si o sí, hagi de fer els intents que calgui.. Molt recomanable i fanàtica.

Seqüència abans del pas dur i durant:

Estic bastant petat, he fet molts pegues al 6c i la calor apreta molt, així que decidim marxar a fer una birreta fresca. De segur que tornaré, a acabar els reptes pendents. Fins aviat!