Esportiva a Montserrat Nord

Escalada esportiva a la cara nord de Montserrat


17/6/17 - Sector del Piteu (Monistrol de Montserrat)

Avui la proposta és tornar a Montserrat Nord, concretament al sector del Piteu, a prop de Monistrol de Montserrat, amb la Núria, que és d'aquí i s'ho coneix prou bé. Quedem a la plaça del poble i pugem cap al sector. Un cop allà més tard han arribat els companys de projectes d'escalada, i allò semblava una congregació d'escaladors haha!

L'aproximació són uns 15 minuts, per un corriol que comença cap a la dreta, i va baixant fins a trobar unes cordes fixes i un pas de via ferrada, per poder accedir al peu de via. Seguim un tros fins a trobar les parets que surten ressenyades a l'app Climb Around, que són les que hem fet servir per orientar-nos. Molt bona feina companys!

Així que comencem a escalar, i la tarda ha estat molt productiva:

Via gra (V+, 15m): via de placa fina, sobretot la part de la meitat, i superar una petita panxa amb millors mans. Exigent pel seu grau. Recomanable.

Pa calentar (V+, 15m): paret una mica tombada, amb ressalts, la via té una entrada fineta, i després millora amb més bona presa, que et condueix ràpidament fins a la reunió. Recomanable.

No me siento las yemas (6a, 20m): anem més cap a l'esquerra, fins a una placa amb unes quantes vies. Aquesta, a la dreta de tot, abans de l'esperó, té un inici molt dur, per pujar a la paret s'ha de fer un bon salt des d'un peu dret molt alt, amb una mà dreta que fa de mal agafar (al final l'he agafat amb pinça), i una mà esquerra també molt petita. Un cop aconseguim pujar el peu esquerre, la via es deixa fer a poc a poc, per terreny vertical amb una petita panxa, una mica exigent pel seu grau, però assequible. Se'n va cap a l'esquerra a buscar la reunió, en terreny més tombat. Recomanable.

Solitarium (6b, 25m): deixem la paret i anem cap a l'esquerra, que la Núria em recomana una via que diu que m'agradarà. La del mig de la zona (a la dreta hi ha un suposat 6c/+), és l'escollida. Té un inici força dur de desplom, amb mans però explosiu, que no aconsegueixo encadenar. A la segona xapa descanso, i m'ho miro. Només per aquesta entrada ja li posaria 6b+. Encara hi ha un tros més de desplom, però més suau, i uns metres més amunt es posa vertical. Ja segueixo anant fent fins a la reunió, per una roca gens gastada, per estrenar, on es trenquen algunes pedretes, amb canto en general bo, però també passos més fins de col·locació. Una via guapíssima, m'ha encantat! L'hauré d'encadenar a la propera visita, i la de la seva esquerra també l'hauré de provar, que deu ser molt semblant. Molt recomanable.

Janis Joplin (6b, 15m): tornem a la paret d'abans, però just a la seva dreta hi ha una petita placa vertical amb dos vies. Comencem per aquesta, la de l'esquerra, i resulta ser una via molt xula de placa fina típica montserratina, amb un pas més fi cap al principi de la meitat. Després una mica més fàcil i recte amunt fins a la R. Molt recomanable.

De la fisura (6b, 15m): la de la dreta té un inici ben diferent, en bavaresa molt xula per una fissura i quan aquesta s'acaba continuació per l'esquerra per placa amb un pas fi al mig. Se'n va a l'esquerra a la reunió compartida amb la Janis Jolpin. Molt recomanable.

Larry (6b+, 20m): tornem a l'esquerra, i em poso en aquesta línia, ja que és la única que resta lliure després que el grupet hagi colonitzat la paret haha. Entrada semblant a la de la dreta, però més fàcil. Resulta ser una molt bona via, vertical i de continuïtat sobre preses entre mitjanes i fines però suficients per anar progressant, i final de panxa amb bona presa. Fàcil pel seu grau. Molt recomanable.

Del espaldazo (6a, 20m): fem la de la dreta de tot, passat l'esperó, en aquesta via bastant vertical, amb bon canto però fina en algun punt. Molt entretinguda i divertida. Molt recomanable.

El ocho de la Bernarda (6b, 18m): anem cap a la dreta, a una altra placa de color més fosc, amb una gran bauma a la part dreta. Aquesta bauma oliga a fer una entrada per les dues vies de la placa per l'esquerra, per una fissura. No és senzilla, cal fer un pas atlètic i explosiu per col·locar-se a la paret. Després la via continua per placa fina, amb algun forat de tant en tant. Molt recomanable.

Rampa de lanzamiento (6b, 15m):  inici conjunt amb l'anterior, que jo he fet exactament igual, i després he flanquejat cap a la dreta, perquè la gran fissura vertical que hi ha a la dreta no sé ni com agafar-la, si és que la via s'inicia per aquí. Després se'n va cap a la dreta, doncs, amb preses bastant finetes, de mirar molt bé la col·locació. Recomanable.

Bocanegra (6a+, 15m): finalment, em poso en aquesta via per tornar a la calma i acabar la jornada. Té un inici molt físic, de pas de bloc, i continuació  cap a la dreta en placa amb bon canto en general, i alguns forats grans, per acabar en un final de panxeta fàcil. Molt recomanable.

Vistes al Cavall Bernat des del pàrquing

I fins aquí la llarga i aprofitada (onze vies i deu encadenades) tarda de dissabte a aquestes parets de conglomerat tan aptes per xalar de valent amb la roca montserratina, moltes vies i bona companyia. El sector m'ha agradat força, petit però amb unes quantes vies bones, curtes però intenses. El grau bastant ben posadet, excepte els V+, una mica picants. Més a l'esquerra també hi ha més vies, que hauré de descobrir en una futura visita. Tornarem!



3/6/17 - Cova de l'Ós (Monistrol de Montserrat)

Avui la idea és anar a Montserrat nord, zona on no hi he estat mai (mentida, al principi de la meva iniciació a l'escalada vaig anar a "veure com escalaven" a El Prohibitivo), i la proposta del Robe és anar a la Cova de l'Ós, molt a prop de Monistrol de Montserrat. Pel que llegeixo a les diverses ressenyes que es poden trobar a Internet (1, 2, 3, 4, etc) el grau està molt i molt collat, pels equipadors que les han graduat. Tot i així, segur que podem fer coses, així que som-hi (si la pluja ens deixa, és clar)!

Podeu trobar les ressenyes actualitzades el gener de 2012 a el bloc de la sargantana. I també a l'app Climb Around. A més a més, a sota la cova podeu trobar les ressenyes impreses de tota l'escola i de més a l'esquerra, penjades d'un arbre. Encara hi ha vies noves que no hi surten, però.

Ressenya de Sargantana

Ressenya de Sargantana

Llistat de vies de Sargantana

L'aproximació és un moment, aparcant al descampat de sota, i de seguida arribem a peu de via seguint un corriol que puja cap amunt i a l'esquerra. Això és el que hem pogut fer:

Sense nom (V+, orientada de V) (entre la 28 Estripaestanqueres 7a i la 29 Intringulis 7b+): ens quedem a una roca d'uns 12 metres d'alt a escalfar en una via no gens fàcil, amb escalada de pocs i dubtosos peus, on li has d'agafar confiança. Arribo fins a la primera reunió, just quan s'acaba el tros de paret. Se suposa que la via segueix per la placa, però ja decideixo que ja està bé per escalfar i baixo. Recomanable.

Sector Cova

Anem cap a la cova, que sembla que és on hi ha el més interessant que podem fer.

Núm. 9 (6b, orientada de 6a+, 15m) (a l'esquerra de Casum l'ós pedrer 6b): mentre en Robe escalfa a la núm. 10, jo em poso a fer aquesta via, fina, fina, però que es deixa fer. Més amunt es posa millor, amb més bon canto, i poc a poc fins a la R. Placa fineta de col·locació de peus i mans petites. Molt recomanable.

Quan encara estic a reunió es posa a ploure una fina pluja (aquí tot és fi, fins la pluja!) i decidim deixar les cintes posades i aixoplugar-nos a la cova, a l'espera que pari. Al cap d'una estona para una mica i ens hi tornem a posar.

Núm 10. Casum l'ós pedrer (6b, orientada de 6a+, 15m): m'hi poso però amb la roca una mica mullada, i la idea és anar trampejant-la per desmuntar i marxar. Arribo a la R però veig que la pluja ha parat completament i la roca s'està assecant. Així que li faig una altra repetició per encadenar, i va sortint força bé, fins a la reunió. Una mica més fineta que l'anterior. Molt recomanable.

Desmunto la via i es posa a ploure altre cop. Ara sí, desmuntem tot i ens quedem a la cova a veure què passa.. Al cap d'una estona para de ploure i m'animo a seguir escalant, s'ha d'aprofitar!

Núm. 8 (6c, orientada de 6b+, 15m) (a la dreta de la Roma 7a): la roca encara esta una mica molla, però em poso a aquesta via més dura. No hi ha por haha. Xapo la primera cinta, la segona, i caic, em rellisquen els peus. M'hi torno a posar i al xapar la tercera expansió torna a ploure. No m'ho penso i segueixo, mentre va caient una fina pluja jo segueixo amunt, amb passos molt durs i de col·locació més difícil encara. Vaig fent i finalment arribo a la reunió, molt content per encadenar aquesta via amb pluja. Això sí que és increïble! Molt recomanable.

Pleguem veles, perquè així no es pot escalar. Mengem i xerrem una mica, i enfilem el camí de tornada. Però de cop i volta surt un sol esplèndid i els proposo de fer un parell de vies més a un sector de més enllà, abans de marxar definitivament d'aquí.

Sector Gualtrapilla

Benedictus centrus comercialus (6b, 16m): via amb entrada acrobàtica per xapar la primera cinta, superar la repisa i a partir d'aquí placa amb canto més o menys generós. La roca és més bona que a la cova. I per fi una via ben graduada! Molt recomanable.

La bella Easo (6b+, 15m): just a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra, amb entrada de desplom atlètica però amb bon canto a dalt. Sortida i escalada en placa semblant a l'anterior, però amb algun pas una mica més complicar, d'anar navegant. Molt recomanable.

I ara sí, ja estem satisfets i ja podem marxar, tot i que el dia s'ha arreglat molt bé i podríem seguir escalant amb immillorables condicions. El proper cop que vinguem haurem d'apretar força més. Fins llavors!