Esportiva a les Penyes de Can Marcer

Escalada esportiva a les Penyes de Can Marcer (Sant Pere de Ribes)

10/6/17

És dissabte i busquem ombra per escalar a gust, ja que el dia és molt calorós. Ens ve al cap les Penyes de Can Marcer, on ja hi vam ser l'any passat i on degut a la seva orientació nordoest no hi toca el sol en pràcticament tot el dia a la paret. Aquest és un sector peculiar, per diverses raons: 

1- El lloc, a prop d'urbanitzacions (Can Lloses-Can Marcer), no és gaire de muntanya.

2- El grau està una mica collat, pràcticament en totes les vies li podeu pujar mig grau més com a mínim.

3- La roca en alguns llocs està recoberta d'una espècie de molsa blanca polsosa, cosa que dificulta l'adherència.

4- És possible que us trobeu mosquits, depèn de l'hora. A nosaltres només ens han donat la benvinguda a l'arribar, i després ni els hem notat.

5- S'han obert gran quantitat de vies noves, a la dreta del sector principal (en vam comptar unes 10), i també vam sentir que bastant cap a l'esquerra estàven equipant.

6- El lloc és ple de margalló (chamaerop humilis), i d'un frondós bosc.

7- Trobem algunes vies ben llargues, algunes continuacions i segons llargs.

Per tot i això, el lloc està bé per anar-hi un parell de cops durant l'estiu, i nosaltres hem encetat la temporada avui. Podeu trobar les ressenyes (no actualitzades) a la guia Escalades a 10 minuts de Vilanova i la Geltrú i també a l'app Climb Around. També molt desactualitzades a la guia Barcelona y alrededores, i també alguna cosa a Internet.

Hem anat fent això:

Diedre L1+L2 (V, 35m): viot de 5 estrelles, malgrat el tràmit del primer llarg. L'escalada del diedre és guapíssima, amb assegurances allunyades, ambient de via llarga, i preses molt bones, alguns blocs a dins la fissura. No hem pogut fer l'últim llarg, però de segur que val la pena. Molt recomanable.

Sida (6a, 12m): via dura i exigent, entrada potent, i petit flanqueig a l'esquerra dur, amb presa d'apretar, pocs peus. 6a em fa riure. Recomanable.

Via del Curset (6a+, 20m): via molt xula, primera part tècnica amb fissura, algun forat, anar pujant peus, fins arribar a sota la panxa, on la cosa es complica. Escalar a vista tenint en compte el grau que marca resulta difícil. Però si li tibes més es treu sense problemes. La panxa té bones mans, i un cop surts de tràmit fins a la reunió, en una gran repisa. Té una continuació de 6c. Molt recomanable.

Nyaga (6c, 20m): aprofitant el muntatge de l'anterior via, provo aquesta de segon. Fins a la tercera xapa es pot anar fent, a partir d'aquí la cosa es posa negra. O blanca millor dir, degut al recobriment de tota la roca d'aquesta molesta pols. Al principi hi ha un pas d'equilibri molt bèstia, i la continuació ja és de flipar en color (blanc): preses dolentíssimes, peus inexistents. Una burrada. Sortir resulta complicat, però amb alguna ajudeta i molt d'esforç ho aconsegueixo. Un cop passada la panxa la cosa resulta més fàcil. Si em diuen que és un 7b m'ho crec, tot i que no n'he fet mai cap. Recomanable?

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): aquesta via la tinc pendent, ja que l'any passat no la vaig poder encadenar. L'entrada és molt dura, de bloc amb mans (dits millor dit) molt petits, fotre-li canya fins a pillar una bona esquerra i situar-te sobre la repiseta. A partir d'aquí comença la placa amb ben poques preses en forma de foradets i fissuretes, ben allunyades, només per alts (com jo). Poc a poc la falta de presa et va portant cap a l'esperó de la dreta, per on segueixo sense problemes. Aquest cop sí! Té diverses continuacions. Recomanable.

Zipi (V+, 20m): fem aquesta via per acabar. No resulta gens fàcil, sobretot la part de la meitat, amb passos a bloc més amunt del V+. Se'n va a la dreta i la corda frega molt amb la roca al baixar. Poc recomanable.

A la dreta del sector central hem descobert que hi ha dos zones més equipades des de fa poc, pel que es veu. A la primera paret hi ha tres vies, amb els noms marxats al peu de la roca (Emma, Rita i Miquel). Més a la dreta hi ha una altra paret amb cinc vies més, sense noms. Desconec els seus graus. Si algú té informació li agrairia molt que me la fes arribar.

Vies noves sense noms

Vies noves: Emma, Rita i Miquel

                                          

I fins aquí el dia a les Penyes, encara ens queda molta teca per fer aquí, però ens haurem de posar més forts! Tot i això, una altra visiteta aquest estiu caurà..

A última hora de la tarda comença a tocar el sol a la part esquerra

24/7/16

L'any passat recordo que vaig fer aquestes vies:

Navarro-Ramos (V, 25m): diedre molt guapo però bastant tècnic, i amb assegurences una mica allunyades. Tranquil·lament 6a. Recomanable.

Mari-Carme (V+, 20m): entrada una mica dura de bloc, i després millora. Podria ser 6a. Recomanable.

Esperó Àngel-Vicens (V+, 20m): via tècnica i dura pel seu grau, cal apretar-li (mínim 6a). Recomanable.

Emportillo Àngel-Franco (6a+, 20m): diedre-fissura molt tècnic, amb presa per peus molt petita, importantíssima la col·locació. Sense exagerar 6b. Recomanable.

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): no encadenada. Via amb un començament molt bèstia de bloc, continuació foradets i fissuretes allunyades i final d'esperó més fàcil.