Esportiva al Vermell del Xincarró

Escalada esportiva al sector Vermell del Xincarró, a Montserrat sud

Agost 2018

Vermell del Xincarró - Esquerra

Torno al mateix sector on vaig anar la última vegada que vaig venir al Vermell del Xincarró, a la paret de l'esquerra. Però aquest cop en una època de l'any totalment diferent, a l'estiu, i buscant l'ombra a la tarda, i amb el Joan Carles. Aquesta vegada és la primera que he d'aparcar a la zona habilitada a El Bruc, des de la prohibició d'aparcament, i anant ràpid hem trigat mitja hora fins al peu de via des del cotxe. Fem les següents vies:

Caixa o faixa (6a, 25m): via de placa que comença molt a prop del 6a de la dreta (Si lo sé no vengo), i que de seguida segueix lleugerament en diagonal cap a l'esquerra, superant una sèrie de plaques verticals o una mica tombades amb seccions de bona presa i de més fineta, escalada típicament montserratina. Molt recomanable.

Sílvia (6a+, 20m): comença en un petit llavi i un esperó poc marcat, on trobem el pas de la via: un flanqueig amb poca presa i allunyada. Amb una mica d'equilibri, però, es pot resoldre el pas i seguir cap amunt més ràpidament, amb una dificultat regular semblant a la via anterior. Molt recomanable.

45 Aniversari (6b, 25m): em poso en aquesta, que tenia pendent des de la última visita. El Joan Carles fabrica una canya improvisada per poder xapar el primer parabolt, força allunyat i amb caiguda exposada, i m'hi poso. M'equivoco en un pas al desè metre i caic. L'acabo i després la repeteixo i aconsegueixo per fi encadenar. Boníssima via de placa tirant a fineta, amb pocs descansos. Molt recomanable.

Madame tortuga (6c+, 27m): aprofitant l'avinentesa muntem aquesta via per fer-la de segon, ja que no ens veiem amb forces per fer-la de primer. Trobo uns passos molt durs després de la segona cinta, potser massa per ser 6c+, i a més llargs i amb peus dolentots. Però superat el desè metre la via canvia absolutament i és molt més fàcil. Tot concentrat als deu primers metres, doncs. Queda pendent. Recomanable.



Desembre 2017

Avui quedo amb el Lluís per anar a Montserrat. Li proposo d'anar a la part esquerra del Vermell del Xincarró, paret on encara no he escalat mai, i on hi ha algunes vies que tinc moltes ganes de fer. Així que anem cap allà, ben entrat el matí, amb el sol tocant de ple a la roca i una temperatura molt agradable.

Vermell del Xincarró - Esquerra

He fet les següents vies:

Si lo sé no vengo (6a, 25m): bona via de placa per escalfar, prou llarga i amb cantell molt bo, amb algun pas més fi. Recomanable.

Brugera-Matas (V+, 28m): boníssima via de diedre-xemeneia, que m'havia recomanat el Pol, i que és una delícia escalar. El primer terç l'he fet en diedre, amb les cames obertes, el segon terç l'he fet encastat dins la xemeneia, i l'últim he tornat a sortir en diedre. Molt recomanable.

San Agustín (6b, 28m): a l'altra banda de la placa i ha aquesta altra boníssima via, en aquest cas de diedre-fissura. La dificultat en aquesta via és més aviat de resistència, ja que se't cansen prou els peus, i és important anar descansant quan es pot, però sense gaire treva es va fruint pels seus gairebé trenta metres. Molt recomanable.

45 Aniversari (6b, 25m): tornem més a l'esquerra i trio aquesta altra via, de placa, que té una entrada exposada, ja que la primera xapa és molt amunt i els peus estan una mica relliscosos, cal anar molt amb compte perquè la caiguda és sobre una roca amb aresta. Xapo amb la pànic i segueixo amunt, en una escalada molt bona sobre roca excel·lent, exigent i mantinguda, però molt bonica. Molt recomanable.

Fascistas del alpinismo (6a+, 15m): acabo el matí amb aquesta via, que és més curta i té inici en diedre estret, i després continuació cap a l'esquerra per placa, amb passos bonics i una mica tècnics. Recomanable.

Molt bon dia, boníssimes vies, bons encadenaments, i solet: què més es pot demanar?



Octubre 2017

Feia gairebé un any que no tornava al Vermell del Xincarró, sector d'escalada per excel·lència de Montserrat sud. Suposo que per les comunes aglomeracions, sobretot a l'hivern, i pel consegüent descast de la roca que això suposa en algunes vies. Però tot i això, és un sector que val molt la pena. Els proposo a la Laura i el Sergi d'anar-hi, i després de veure que hi ha un tros de paret amb varietat de graus, accepten encantats. Després s'hi afegirà la Lorena. Em refereixo a la part més central de la zona dreta, entre les vies 7 i 22 de la guia de Montserrat sud (majoritàriament cinquens i sisens). Els números abans del nom de la via correspon, doncs, a la numeració de la guia esmentada. També podeu trobar les ressenyes al web de Kpujo.


(8) Parabolts del Miki (6a+, segons criteri propi, 6a en ressenya): via ben vertical i fina, amb passos d'equilibri, sobretot a la primera meitat. La graduació està prou collada, graduació d'antany, vaja. D'anar fent a poc a poc. Recomanable.

(18) sense nom (V+, segons criteri propi, V en ressenya): anem cap a la dreta per obrir aquesta via, que és més fineta del que sembla. A la segona xapa tinc una relliscada d'un peu, que em fa caure. Però segueixo sense problemes, i més amunt es torna més fàcil. La reunió és una mica precària. Recomanable.

Lorena fent la via (18), a l'esquerra

(9) Trituri l'Uri (6b): tornem a la paret d'abans, i faig aquesta via que m'agrada molt, i la trobo més ajustada en el grau, gairebé em costa menys que la primera. Escalada vertical i de finura montserratina, però em sembla més lògica de seguir que l'altra. Molt recomanable.

(10) I see cows (6b+): i després faig la de la dreta de tot. Just abans de xapar la tercera expansió es complica la cosa, i abans de provar-ho em rellisca un peu, o una mà, no ho sé, i volo quan estava per sobre la segona xapa. Hi torno i aconsegueixo fer el pas, i després continuació de més finura, anar fent, fins a la reunió. La deixo per un altre dia. La reunió és comuna amb la via (9), i és una mica precària, tot i que té un mosquetó per despenjar-se. Molt recomanable.

(22) Aina (V): anem més cap a la dreta a fer vies més fàcils. Aquesta comença per una fissura molt bona i després escalada lleugerament tombada i molt fàcil. Recomanable.

(21) sense nom (V+): per acabar la jornada, faig la de la seva esquerra, també fàcil, però una mica més vertical. Tot i així els passos són molt entretinguts i plaents. Molt recomanable.

Sergi fent la via (14) Moroño L1, IV

Desembre 2016

Arriba diumenge i tenim mono d'escalar. Tenim ganes de tornar al conglomerat, i amb la Maria anem cap a ca la Montse. No sabem molt bé on anar, així que el més fàcil és anar al Vermell del Xincarró, que tenim ressenyes i és molt gran. Després de la pista tenim certs problemes per aparcar el cotxe, la zona està plena de gent, però trobem un racó en un voral. Ens dirigim pel marcat camí amunt, cap al sector.

Un cop a les parets, ens mirem una mica les ressenyes però ens costa decidir-nos per on començar a escalar. Finalment triem una zona ja coneguda per mi, ja que hi vaig estar fa uns mesos.

Ressenyes de lanochedelloro.com

Vistes del sector esquerre del Vermell del Xincarró

Aquestes són les vies que hem fet:

Arlequí, 25m (V+): via molt característica que comença per una petita xemeneia que gira a l'esquerra, i després de posar-te a una lleixa, has de continuar escalant per una espècie de laja molt gran amb una fissura que la recorre de dalt a baix, i que se'n va cap a la dreta i després recte amunt. Fins arribar a un sostres, que s'ha de flanquejar per sota cap a l'esquerra amb uns bons invertits i bons peus, fins atènyer la reunió, compartida amb la via del costat (un 6c). Tota la via fa una gran essa, i l'ambient és delicat, cal mirar-s'ho bé i et fa treballar amb el coco, ja que una caiguda no seria gens agradable, sobretot a la primera part de la via. Recomanable.

La xemeneia inicial de la via Arlequí (V+)

Más vale fuerza, 25m (6a): una mica a l'esquerra de l'anterior trobem aquesta via, una mica tombada, que ressegueix un esperó poc marcat, que es va fent fàcilment, amb algun tram més finet, però assequible i entretinguda. Recomanable.

Maria arribant a la R de la via Más vale fuerza (6a)

Sense nom, 30m (6b): tot seguit decidim posar-nos a aquesta altra via que ens recomanen, que comença pel mateix lloc que l'anterior, però que a la tercera xapa se'n va cap a l'esquerra fent un petit flanqueig per buscar una altra paret, abans d'un terreny herbós. Resulta una paret amb alguns ressalts espaiosos i entretinguts, amb un parell de passets en panxetes més delicats que es deixen fer a poc a poc i amb bona lletra, però en el seu conjunt bastant assequible i divertida. I el millor, més llarga que les altres. Arribem a la R ben satisfets. La Maria encara més, que encadena, però jo no, que he hagut de descansar en un pas. Molt recomanable.

Lau ben amunt de la via sense nom (6b)

Maria a l'inici de la segona paret

Sorpréndeme, por favor, 25m (6b): via que va per la dreta de la Más vale fuerza (6a), i amb la qual comparteix reunió. Aquesta, però, és més fineta que l'altra, i a més les expansions estan més separades. La via et fa escalar mirant-te bé els passos, a voltes molt finets amb nyapetes i foradets petits, o simplement mans d'adherència, però suficients pes anar progressant. Un cop a dalt torna cap a l'esquerra per buscar la reunió. Ens ha sorprès. No hem pogut encadenar, per tant queda pendent un altre dia. Molt recomanable.

La Maria a dalt de tot de la via Sorpréndeme, por favor (6b)

Maria de perfil a la mateixa via

Sebastià, 25m (6c): estem bastant satisfets de l'escalada, i el sol comença a pondre's darrera les parets del costat esquerre del sector, però la Maria vol aprofitar l'oportunitat que li brinden de fer en tope aquesta via que hi ha a la zona. Per la seva opinió, una via molt fineta i amb passos una mica llargs, però de grau assequible, exigent i fanàtica, i amb moviments molt guapos. Ella se'l treu de segona molt còmoda. Jo prefereixo deixar-ho per un altre dia. La propera vegada haurem de provar-la de primers. Recomanable.

La Maria provant la via Sebastià (6c) en tope

Ben contents, pleguem veles i baixem cap al cotxe, amb un dia més d'escalada a aquest paradís de conglomerat. Tenim una gana increïble, així que complim amb el ritual de parar al bar Granada del Bruc a fer un cus-cus i un té de menta en companyia de la Farners, el Mic, la Laia i el Lau, que ens acaben d'arrodonir el dia! Fins una altra company(e)s!

S'acaba el dia i una cabra aguaita la marxada dels escaladors