Agost 2018
 |
| Secció de la paret nord-oest |
Riugréixer és un sector molt interessant, que he descobert en aquesta primera visita, buscant llocs on escalar a l'ombra aquest estiu tan calorós que està fent. Es troba a prop de la població de Bagà, a la comarca del Berguedà, al vessant sud de la serra del Moixeró, poc abans de la boca sud de l túnel del Cadí, i per anar-hi haurem d'anar per la carretera BV-4024 que va cap a Coll de Pal. Les parets es troben ben bé al costat d'aquesta carretera, una mica abans d'arribar al km 3. El pàrquing és un petit descampat al costat de la carretera, ben bé a 100 metres de les parets.
El sector de Riugréixer va néixer tal com el coneixem ara pels volts del 2008, quan en Ricard Calmet obre la majoria de vies, juntament amb altres equipadors. L'escola comprèn dos sectors, a banda i banda del riu Gréixer i de la carretara, i aquests estan orientats al nord-oest i al nord-est, per la qual cosa es pot escalar durant tot l'any, i especialment durant la primavera-estiu-tardor, ja que degut a la seva altitud imagino que durant l'hivern hi farà força fred. Així doncs, podem buscar l'ombra durant tot el dia quan apreta la calor. La roca és calcària, d'un tipus característic de la zona, que no he vist a gaires llocs, que formen plaques verticals i lleugerament o molt desplomades.
Hi trobem unes 25 vies, on l'escalada és principalment sobre regletes de diferents tipus i mides, i preses laterals, en plaques verticals o desploms generalment amb bona presa. És per això que hi predomina l'escalada de força-resistència, i també amb alguns passos a bloc en algunes vies. El grau d'aquestes va del 6a+ fins al 7c+, amb predomini dels sisens alts i setens. L'alçada de les vies pot anar dels 12 fins als 40 metres, però sobretot ens mourem en vies d'entre 20 i 30 metres generalment. La roca és molt compacta, dóna gust escalar-la, i pot ser que es desgasti més ràpidament que altres tipus de roca, però no podem dir que les preses estiguin sobades, per sort. L'equipament és a base de parabolts i químics, en bon estat i ben col·locats, i en les reunions hi ha una mica de tot, sempre segures.
Hi trobem unes 25 vies, on l'escalada és principalment sobre regletes de diferents tipus i mides, i preses laterals, en plaques verticals o desploms generalment amb bona presa. És per això que hi predomina l'escalada de força-resistència, i també amb alguns passos a bloc en algunes vies. El grau d'aquestes va del 6a+ fins al 7c+, amb predomini dels sisens alts i setens. L'alçada de les vies pot anar dels 12 fins als 40 metres, però sobretot ens mourem en vies d'entre 20 i 30 metres generalment. La roca és molt compacta, dóna gust escalar-la, i pot ser que es desgasti més ràpidament que altres tipus de roca, però no podem dir que les preses estiguin sobades, per sort. L'equipament és a base de parabolts i químics, en bon estat i ben col·locats, i en les reunions hi ha una mica de tot, sempre segures.
També cal anotar que hi ha una restricció al sector, concretament en dues vies, que segons la nova guia del Berguedà és en les vies Rara avis i Fashion victim (que suposadament estan desequipades) en les quals no s'hi pot escalar per a protegir una petita falguera endèmica dels Pirineus (asplenium seelosii subs catalanicum) que està legalment protegida, i des del 2005 es va acordar fer un estudi per valorar l'afectació de l'escalada sobre aquesta planta. Aneu molt amb compte i respecteu sempre la verdor.
Pel que fa a les ressenyes de l'escola, podem trobar-les no actualitzades al llibre Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà, i actualitzades a la nova guia Berguedà Vertical. També podem trobar les ressenyes a Internet (tot i que no actualitzades) al bloc Topos Berga. En els dos llibres on trobem ressenyes hi ha algunes diferències pel que fa al grau d'algunes vies, que referenciem més avall en les que hem fet.
Ressenyes de Topos Berga
Pel que fa a les ressenyes de l'escola, podem trobar-les no actualitzades al llibre Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà, i actualitzades a la nova guia Berguedà Vertical. També podem trobar les ressenyes a Internet (tot i que no actualitzades) al bloc Topos Berga. En els dos llibres on trobem ressenyes hi ha algunes diferències pel que fa al grau d'algunes vies, que referenciem més avall en les que hem fet.
Ressenyes de Topos Berga
En aquesta primera visita hem fet les següents vies:
Cara Oest
Rikiparc (6a+/b, 18m): via curteta i vertical amb un pas tens cap a la meitat, per raro de col·locació. La resta de la via més fàcil. Bona per entrar ràpidament en calor. Recomanable.
Derbi variant (6b/+, 15m): una altra via més curteta d'aquest tros de paret vertical, que segueix una fissura i va cap a la dreta oferint una última part física i tècnica. Molt recomanable.
Tiramilles L1 (6c/+, 25m): via amb uns primers metres molt fàcils, fins que arribes a la part central desplomada, amb bon cantell però difícil de trobar a simple vista, i que et va cansant, fins a sortir en vertical amb un pas fi abans de la reunió. Encadenada al segon intent. Molt i molt recomanable.
Decotació Addicte (6b+, 35m): combinació de la via Decotació absoluta i Viatgeaddicte (sortint per aquesta després de passar la reunió de la primera). Té una primera part fàcil i contínua, i una segona part amb algun pas tens. Preveure unes quantes cintes llargues o molt llargues, ja que algunes assegurances estan col·locades molt separades de la línia recta (de memòria: la 2, 4, 8, 10, 12). No l'he pogut encadenar, perquè el fregament de la corda em tirava cap avall, i els últims 10 metres, després de passar la reunió, són prou tensos. Recomanable.
Cara Est
L'Orfe esquerra (6a+, 30m): via molt bona, amb desploms lleugers successius, llarga i contínua, amb un passet més tens al principi de tot. Molt i molt recomanable.
Després d'aquestes vies, ben contents i satisfets, i sobretot per haver descobert aquest genial lloc per escalar, marxem cap a casa molt contents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada