Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 22 d’agost del 2018

Esportiva a El Castell

Escalada esportiva a El Castell (Montserrat Sud)


De totes les zones d'escalada esportiva del sud de Montserrat, només em quedava una que tenia moltes ganes de conèixer: El Castell. Aquesta es troba entre el Vermell del Xincarró i el Clot del Boixar, una mica per sota d'ambdós sectors. Es tracta d'una zona on actualment ja es pot escalar durant tot l'any, ja que segons la última regulació ja no està restringit de gener a juliol, com diu a la guia de Montserrat Sud. I diem durant tot l'any perquè l'escalada es desenvolupa principalment en dues parets enfrontades, orientades a l'est i a l'oest, que permeten passar d'un lloc a l'altre en poca estona. Així doncs, podem escalar al sol o a l'ombra segons convingui en funció de l'època de l'any.


Per arribar-hi, actualment caldrà deixar el cotxe a l'aparcament del Bruc, i fer el camí a peu per la pista, primer asfaltada, que ens duu a El Castell, fent algunes esses, fins a l'antic pàrquing, conjunt amb el del Clot del Boixar. Seguim el camí travessant camps d'oliveres, i quan veiem que el camí es desvia cap a l'esquerra l'hem de seguir (si anéssim a la dreta aniríem al Clot). El camí segueix sense pèrdua fins al sector. Hem trigat exactament 30 minuts.

A la part esquerra, orientada a l'est, i que veiem primer arribant als sectors, trobem vint-i-tres vies entre el 6a+ i el 7b, amb predomini de 6b-6c. La majoria de vies tenen 18-20 metres, però també en trobem algunes de fins a 25 metres, i algunes més curtes, així que són vies tirant a curtes. Vies verticals i amb alguna panxa aïllada. La zona té diferents totxos, però dos de principals, un molt a prop del camí, i l'altre més a la dreta i elevat del terra, on s'hi accedeix a través d'una instal·lació de cordes fixes. Sembla que no ve gaire gent per aquesta paret, ja que ens hem trobat el camí molt tapat de vegetació, sobretot a l'inici.

A la part dreta, orientada a l'oest (ombra fins les 14-15h), hi trobem unes trenta vies, entre el V i el 7b, amb predomini de sisens alts. L'alçada de les vies va dels 15 als 32 metres, però la majoria es mou entre 20 i 25 metres. Hi ha majoritàriament vies de placa vertical, i també algun diedre, algun esperó, i també algunes vies de xemeneia darrera l'Agulla del Castell, molt divertides. En general trobem vies físiques, tècniques i continues. La quantitat d'arbres fa que el peu de via sigui molt ombrívol.

Per acabar de completar les possibilitats d'escalada, també hi ha un parell de blocs molt grans torrent amunt, el Totxo del Clot del Tambor (vuitens) i el Plàtan. Les ressenyes, com sempre, a la guia de Montserrat Sud.


Agost 2018

Avui he vingut amb l'Ana, a escalar per primera vegada amb ella, i he fet les següents vies:

El Castell dreta

Sense nom (V, 25m): via de xemeneia a la part esquerra de l'escletxa, i amb les xapes a la paret oest (la contrària a l'agulla), escalable gairebé completament en tècnica de X, amb moltes xapes i que a poc a poc es va engrandint la gran escletxa. Els últims metres els fem per la placa, atenció a la roca, que està delicada. Molt recomanable.

Terrorismo judío (6b, 25m): via a l'agulla que comença sobre un ressalt, atacant un petit desplom, inici conjunt amb el 6c, que va cap a l'esquerra. Via de placa i fissura, bastant contínua, i amb uns últims metres més apretats. Molt recomanable.

Pinos Puente (6c, 25m): inici conjunt amb l'anterior i se'n va a l'esquerra per la placa, amb força cantells i aprofitant un mini-diedre poc evident, fins arribar a la part de dalt de tot, més fina i amb un pas que no m'ha semblat molt evident. M'he penjat i després de descansar l'he vist i he acabat la via. Queda pendent. Molt recomanable.

Tierra virgen (6b, 18m): via de placa, amb el més difícil a l'inici, amb preses molt rentades i magnesiades, i un arbre a darrere que fa una mica de nosa per possibles caigudes. Després de la tercera xapa la cosa baixa i apareixen més preses i més grans, contínua fins al final. Molt recomanable.


El Castell esquerra

Jordi jardiner (6b, 16m): via força curta  de placa on tot el tomàquet està als últims metres, un parell o tres passos de bloc ben verticals. Recomanable.

Arcadi arcada (6c, 18m): semblant a l'anterior, amb els últims passos a bloc per superar el lleuger desplom. He caigut abans d'atènyer la reunió, així que també queda pendent aquest 6c. Recomanable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada