Esportiva al Pic de l'Àliga

Escalada esportiva al Pic de l'Àliga (Sant Andreu de la Barca)

Agost 2018

Pic de l'Àliga (NO)

Torno un altre cop al Pic de l'Àliga, visita matinal amb l'A. Hem fet el següent:

Traficantes de magnesio (6a+): via de diedre tombat i diagonal cap a l'esquerra, amb les expansions força lluny, fins que s'arriba a una placa vertical i lleugerament desplomada, amb més expansions i un pas físic per superar la panxa. Recomanable.

Un rato en cada postura (6b): via que ens ha costat identificar. Comença en una roca ennegrida, segueix per un diedre amb molts matolls i esbarzers (s'haurien de treure), i se'n va cap a la dreta passant per un gran bloc una mica desplomat, per la dreta de l'arbre. Un cop a l'enorme repisa, seguim la línia de l'esquerra a la placa, amb un pas a bloc, i després anem cap a la reunió de l'esquerra. Recomanable desmuntar la via en top rope. Poc recomanable en conjunt.

La cólera de Akiles (6b): via curta i que només té un pas difícil a dalt, una mica a bloc, de panxeta suau, i amb bones preses. Molt recomanable.

San sien (6b+): via força dura, de passos continuats a bloc i presa petita, fins a la tercera expansió, on afluixa fins a la R. Encadenada a vista. Recomanable.

40 de fiebre i neumonía (6b): via que ja havia fet fa molt de temps, i tenia pendent. Aquest cop l'he encadenat, mirant bé els passos del crux. Recomanable.

24/1/93 (6b+):  volem fer la fissura de la seva esquerra, però la distància fins al primer parabolt (3 metres?) em fa entrar per aquesta via (xapant el segon parabolt fent Ae, perquè la roca està rentadíssima i la presa és molt petita). Després he continuat per la mateixa via, que té alguns passos interessants a la segona meitat. Poc recomanable en conjunt.

Sólo sin Manolo (6b): després he fet la fissura, amb la segona cinta xapada, i m'ha anat sortint a poc a poc, i m'ha semblat molt interessant, una mica sobada la primera part, però factible d'escalar. Força recomanable.



Després de molt de temps, i en una època de l'any diferent, torno al Pic de l'Àliga, amb la Melina, a fer vies faciletes perquè s'animi a fer vies de primera i també a fer reunió per netejar la via. Fem les següents vies:

Pic de l'Àliga (NO)


Pruden (V): via amb una entrada més dura que la resta, però amb bona presa. Recomanable.

Currito (IV/+): via tombada i molt fàcil, la faig descalç. Recomanable.

No más contaminación... (6a): via amb una entrada una mica desplomada, i algunes preses petites, passos una mica atlètics. Passada la fissura la cosa es torna més fàcil, però l'hem trobat dura pel grau proposat (grau una mica de bloc). Recomanable.

Eros (V): via de placa amb moviments llargs però bon canto, sobretot la primera part. Una mica dura pel grau proposat. Recomanable.

Calle Tomás Vives (6a+): via amb una primera part de diedre tombat i que va en diagonal cap a l'esquerra, bastant fàcil, i una última part curta vertical i amb un pas de bloc molt llarg i obert, on t'has d'espaterrar de cames i de braços per passar-lo. Recomanable.



La Torre de l'Àliga (NE)

La antigua (V): via fàcil però amb roca una mica relliscosa, el més difícil ho trobem entre la primera i la tercera xapa. Recomanable.

Tibia y peroné (V+): via molt xula que discorre primer per una panxa amb bona presa, i després per unes plaques fissurades que ofereixen una escalada molt entretinguda. Molt recomanable.

Ariadna (7a): aprofitant la via anterior munto aquesta via per fer-la de segon. Trobo que té un pas molt dur i llarg de la segona o tercera xapa fins a la següent, o no he sabut com fer-lo (potser fent un lance?). Un cop agafat els cantos de la fissura de dalt ja superem fàcilment la panxa, i després passos sobre placa més amables. Recomanable.



Octubre 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop amb l'Haizea, que ha tornat amb ganes d'escalar. Li proposo aquest lloc perquè avui fa calor i tenim intenció d'escalar fins a la tarda.

Pic de l'Àliga (NO)

Thanatos (6a): comencem per aquesta via, curta però intensa, sobretot els primers passos. Després ja es suavitza una mica. Recomanable.

Ketama existe (6a+): segueixo per aquesta altra, que és bastant física i mantinguda, almenys la primera part de fissura, a més de tècnic. Abans de sortir del desplom se'm resisteix i m'he de penjar, perquè no veig com fer el pas. Ho miro millor i trobo la manera, i acabo la via. Després li faig un altre intent i encadeno, era qüestió de fer el pas correctament. Recomanable.

Angelito Junior (6b): anem una mica a l'esquerra i faig aquesta altra via. Tota ella fa una gran travessa en diagonal, que des de baix no es veia. Algun pas més físic, però anar fent. Molt recomanable desmuntar en top rope. Recomanable.

Pedro Cuenca (??) (6b, segons criteri propi) (segons Bcn y alrededores: Pedro Cuenca, nº 5, 6c) (segons Hotrock: Ojo con la laja, nº 26, 6a+): tercera via començant per l'esquerra, i la última que em quedava per fer del tros de paret mal ressenyat a les dues guies on apareix. És un 6b en tota regla, com a molt 6a+, però el fet que estigui lleugerament desplomada i tenint en compte les graduacions del sector, li escau millor 6b. Via molt bona, física i divertida. Molt recomanable.

40 de fiebre y neumonía (6b): via física i dura al principi, amb un pas molt fi, de tibar i d'equilibri, que no m'ha sortit a vista i he hagut de penjar-me. Després de descansar i mirar-m'ho, l'he resolt, però ja no he tingut ganes de fer un segon intent, així que queda pendent. Recomanable.

És migdia i ja comença a tocar el sol a la paret, així que fem un mos i anem a l'altra banda.


La Torre de l'Àliga (NE)

Yo no, fueron otros / La hicieron otros, yo no (6b): em poso en aquesta via, que es veu vertical i xula. Començo des de la part de dalt, i vaig fent, la primera una mica fent ziga-zagues, fins a la gran respisa, quan s'ha d'atacar la part final desplomada. Atenció aquí que hi ha un bloc que es mou, i és justament on ve millor agafar-se amb les mans, i després penjar-se amb els peus! L'últim pas abans de xapar la reunió és complicat, jo l'he fet lleugerament per la dreta. Recomanable.

Modestia aparte (6b+): per acabar el dia, em poso en aquesta via, que ja havia intentat anteriorment. Veig que a la nova guia de Bcn y alrededores la graduen de 6b+, i hi estic totalment d'acord, i afegiria que és una via completament a bloc, amb passos durs, físics, i almenys un d'ells llarg. Així que és una via dura. A la primera no m'ha sortit, i m'he penjat, però l'he acabat després de veure la seqüència. He descansat una mica i ho he tornat a provar, però el cansament acumulat m'ha impedit encadenar-la, ja estava ben fos, així que l'he acabat i ho he deixat estar, per la propera vegada que torni. Recomanable.


Així que marxem, després d'un dia molt ben aprofitat, amb algunes sorpreses, però és que el Pic de l'Àliga sempre et fot alguna hòstia que altra, és així!



Juliol 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop de sortida, un dia més, amb el grup de whatsapp. Quedem a les 10h allà i el primer a venir és l'Alfred, amb qui comparteixo les escalades del matí, i poc a poc va arribant la gent, que es va repartint per la paret.


Pic de l'Àliga (NO)

Rodolfo Quinto Volldamm (V): anem bastant cap a la dreta, i comencem a escalfar amb una via que no està ressenyada a la guia Hotrock, i que es troba a la dreta de la via Ketama existe (6a). A la seva dreta encara n'hi ha una altra, que té pinta de IV. Bon canto i després de 4 xapes ja som a reunió. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Barcelona y alrededores i confirmem el grau de V.

Nieve (de) polvo (??) (6c, en ressenyes 6a = error): anem per petició meva a aquest tros de paret, on ja havia fet la via nº 24 (6a). A la seva dreta hi ha una línia que va per una placa que sembla fina. A la guia està ressenyada de 6a, però estic gairebé segur que hi ha un error. La graduació estaria canviada amb la de la via Pedrito C (que diu que és 6c però no passa de 6a). Així doncs, us podeu imaginar que m'he estat arrossegant per la via, que tot i encertar amb la hipòtesi seria un 6c molt difícil, amb preses moolt petites, i un parell d'alejes inclosos. Tot això ha fet que la via no m'agradés. Hauria d'haver provat la de la seva dreta, que se li veuen bones preses, però un altre dia.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 4 i es diu Ojo con la laja, i està ressenyada de 6b, així que segueix havent-hi un error. Com a mínim és 6c.

Santa Bárbara bendita (V): via facileta, però divertida, amb bon canto per xalar. Sense problemes, la placa de la segona part és molt bona. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.


Sense nom (variant cap a l'esquerra de la nº22 a Hotrock i nº1 a Bcn y alrededores) (V+/6a): començant per la via nº 22 hi ha una altra via que es desvia en el segon parabolt cap a l'esquerra, seguint per la paret o fent servir la roca de l'esquerra en diedre. Després en placa amb bones preses, molt gaudidora. Recomanable. * No surt ressenyada a cap de les dues guies.

Cap problema (6a+): via de diedre-fissura que comença al mig d'una figuera i que té una panxa final amb bon canto, que es pot fer amb un pas explosiu per la dreta. Molt recomanable.

Pedrito C (6a, en ressenyes 6c = error): el Chema em demana que l'asseguri en aquesta via, que vol comprovar si realment és un 6c, ja que no li ho sembla. Després de veure com flota per la via, la faig jo i comprovo que no en té res, no passa del 6a. Té una primera part de fissura cap a l'esquerra, i després superar una panxeta amb molt bones preses, i ja de seguida a la reunió. Com ja he dit, i coincidint amb el bloc del Skalatopi, tinc la teoria que s'han intercanviat els graus/noms (?) amb la via Nieve de polvo. Recomanable.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 6 i es diu Nieve polvo, i està ressenyada de 6c, així que segueix havent-hi un error. Màxim és 6a.

Ja fa una estona que ha començat a tocar el sol, així que pleguem i anem cap al subsector NE, a buscar l'ombreta. Aquest cop acabarem la jornada a La Torre de l'Àliga.


La Torre de l'Àliga

Va por ti (6a+/b): després de menjar una mica, segueixo amb aquesta via, que té una entrada amb cert desplom però amb bona presa, passar a l'esquerra i superar una repisa, i a partir d'aquí continuació de placa fina molt xula fins a un sostret i ja acaba. Em decanto més per 6a+. Molt recomanable.

Sergio (esquerra) a la via Va por ti (6a+)

+ turbados (6a/+): m'espero una mica per poder fer aquesta altra via, que resulta ser una via molt bonica, de les millors del sector, que va tota l'estona sobre fissures de totes les orientacions, amb presa molt bona, que et fa flotar per la paret vertical amb moviments variats. Igual de fàcil que de divertida, però una mica polida a la primera xapa. Molt recomanable.

Ruth (esquerra) a la via + turbados (6a/+) i Julia (dreta) barallan-se amb la Maron (7a)

Diedro amarillo (6a): més a la dreta, fem aquesta altra, que té una entrada una mica més dura, però continuació fàcil i final una mica més exigent. A la nova guia de Barcelona y alrededores la línia de la via al croquis és més clara. Molt recomanable.

Ruth al Diedro amarillo (6a)

Revuelta en el frenopático (6b+): finalment, per acabar el dia, em poso amb aquesta via, és molt guapa. Té un inici de desplom dur i un final també una mica dur, però la resta és fàcil i tota la via és un gaudi constant, amb bona presa la major part d'ella. Molt recomanable.

Tot controlat a peu de via

I fins aquí el llarg dia, fins a 10 vies, tirant a fàcils, però molt content i amb molt bona companyia! Però la jornada no acaba aquí, ni molt menys, sinó que ens n'anem a la Casa Pepe a fer unes bones birres acompanyades de divertides i interessants converses! Un plaer colla! Fins a la propera!

Juny 2017

Torno altre cop al sector nord-oest del Pic de l'Àliga, que al matí està totalment a l'ombra, i ara és el que busquem. Aquest cop, però, anem més cap a la banda esquerra, amb l'Estel i el Robert, a ratllar vies.

Com a novetats a ressaltar, caldria dir que un tros del camí d'aproximació amb cotxe es troba perfectament asfaltat, des del pont fins al desviament a la dreta. També cal dir que hem aparcat al davant dels sectors, i al baixar del cotxe una parella ens ha informat que està prohibida la circulació per la pista, i que suposadament han arrancat la senyal que hi ha just a l'entrar al desviament a la dreta (a la tronada ens hi hem fixat i hi ha el pal sense la senyal), així que aneu amb compte. Hi hem trobat més gent escalant, i no hi havia cap cotxe, així que la gent deu venir caminant. I tercera, ara també trobem les ressenyes a l'app Climb Around.

Pic de l'Àliga esquerra (NO)

Sancho Panza (V/+): via que comença en una petita xemeneia, amb un inici dur de xemeneia-diedre, després es va fent amb bon canto i la part final és una grimpada. Recomanable.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Aquí no pintamos nada (6a+): via feta en l'última visita, però no encadenada. Aquest cop no se'm resisteix, i torno a gaudir d'aquesta variada i divertida línia. Molt recomanable.

Ay, pobrete (V+): via molt bruta i lletja... Només començar has de trepitjar el terra, pujar a un roc i ja et punxes amb fulles de boix. Pas a la paret a buscar un bloc, i la via està plena de plantes, fins i tot un esbarzer amb punxes en una presa de mans. Passat l'esperó se'n va a la dreta, i el terreny és molt discontinu i brut de terra i vegetació. Gens recomanable.

Los peore (6c): línia molt llaminera, on es veu una placa fina fina amb alguna fissura. Començament fàcil amb la primera assegurança una mica lluny, però sense problemes, fins a col·locar-te a la placa blanca. Passos de regletes i ajudant-se amb la paret negra de la dreta pel peu dret, després crux amb fissura diagonal, sense pensar-s'ho gaire, i part final més fàcil, amb més canto. Molt fanàtica i molt recomanable.

Bé de preu (6a+): aquesta via és bonica, però té una pega: de la primera xapa a la segona és molt dur i perillós, ja que en una caiguda de la primera cinta resulta caiguda al terra assegurada o sobre l'assegurador. El pas és ben dur, i no és pas de 6a+. Xapada la segona cinta, ja podem tranquil·litzar-nos, és més fàcil i la part final és de IV compartint amb la via de l'esquerra. Recomanable, però ull.

A les 15:30h aproximadament ens comença a tocar el sol, i anem al sector del davant a recuperar la preuada ombra.

La Sombra (NE)

La estrecha (V+): via de tall clàssic, de xemeneia-diedre poc assegurat (només 3 xapes en uns 13 metres, però molt divertida. Es pot fer completament encastat a la xemeneia, o més per fora buscant la tècnica de diedre. Molt recomanable.

Placa de los Pioneros (NE)

Pioneros (6a/+): provo aquesta via a l'esquerra de tot d'aquesta curiosa placa. Començament tombat i fàcil però amb poca presa, fins arribar cap a la meitat on trobem uns blocs molt grans que fan molt mala pinta, sembla que s'aguantin amb pinces, amb el perill que té agafar-s'hi i col·locar-s'hi a sobre, cosa que és imprescindible per escalar la via. Aneu molt amb compte, o directament no us hi fiqueu. Jo els he evitat una mica per fora i per l'esquerra, però després t'hi has de ficar a sobre per seguir la via. Final de fissura mantingut. Poc recomanable, pel perill potencial que amaga.



Setembre 2016

Volem fer una matinal divendres, i com que encara fa força calor, busquem un sector a prop de Barcelona d'orientació N o similar. Ens decidim per Sant Andreu de la Barca, el sector Pic de l'Àliga, que ja hi vaig estar fa poc i s'hi està molt bé al matí. Té orientació O-NO, al matí hi ha ombra i a la tarda hi toca una mica el sol. Es troba a 30 minuts de Barcelona, ideal per fer una escapada ràpida i poder tenir temps per fer unes quantes vies.

La roca és calcària, no gaire adherent, molt compacta, on l'escalada és principalment sobre regletes i fissures, però també alguns cantos i bústies. Ens trobem parets de fissures, plaques i esperons, i les vies són sobretot de caràcter tècnic, entre els 10 i els 25 metres, amb alguns passos de bloc i a vegades de poca continuïtat.

El sector Pic de l'Àliga és una ampla franja rocosa que disposa d'una cinquantena de vies equipades amb material divers, des de parabolts fins a espits, alguns d'ells molt antics. Els "despenjos" són de tot tipus, des d'anelles fins a mosquetons, alguns també força antics.

L'aproximació és difícil amb un turisme, però a poc a poc es pot arribar fins al pàrquing, a 5 minuts de les vies a peu. Si tenim un 4x4 molt millor! hehe

Les ressenyes les podeu trobar a la guia Hotrock, però també (desactualitzades) a Internet. Les vies que vam fer van ser:

Entre dos aguas (6a): Comencem aquesta via d'aresta per escalfar, pensant-nos que és un V+ (però després descobrim que és un 6a). Via sense gaires problemes, amb una entrada una mica dura, però després de continuïtat en blocs a l'aresta. Simplement s'ha de mirar on es posen les mans i els peus, ja que n'hi ha algun de dubtós.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Llanero solitario (6a+): Via molt bona de placa, de mirar-se bé la posició del cos i anar fent, amb algun pas d'equilibri. Algunes preses petites i que fan mal a les mans.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Nº 28 / Maderiño (??) (6a): Via bastant bona de fissura-diedre, fins a un balcó on es perd la continuïtat i de placa fàcil fins a la R. Compte al xapar l'assegurança d'aquest pas, ja que hi ha molt de fregament. Nosaltres hem posat una baga de 60cm.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores. 

(?) nº 29 (6b): Via amb una entrada dura de bloc (a sobre una figuera), on s'han d'anar a buscar dues mans força amunt, i després ja és d'anar fent amb bon canto. S'ajunta amb la via de l'esquerra i acaben a la mateixa reunió. * Per sorpresa nostra no apareix ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Otis (6a+): Via molt entretinguda, amb un pas al principi força explosiu i mantingut, que t'ho fa mirar bé. Més que res ens ha fet patir per l'equipament, uns espits que es veuen molt vells i rovellats. Hi ha una placa que marca que la via és de 1995.

Aquí no pintamos nada (6a+): Comparteix reunió amb la Otis, i és una via bastant divertida, amb una meitat de placa molt fina que et fa tibar, i una segona meitat de panxa amb molt bones mans.

Un dia bastant rodó, gaudint d'aquesta roca que, tot i no ser de la millor, tampoc s'ha de desmerèixer. Salut i Roca!

Setembre 2016

Pic de l'Àliga esquerra (d'esquerra a dreta)



Ferro avall (6a+): molt dura pel seu grau. No encadenada.

Improvisando (V+): via rara i molt sobada, sobretot el començament.

Dónde está la trampa? (V): placa fàcil amb bona presa.

La llevé / La jove (V): discontinua i fàcil fins a dalt d'una agulla.

Hincha la picha (V): placa fina i tombada, pas de panxa final.

Pat Wuinter (V): molt semblant a l'anterior. Comparteixen reunió.

Trenca cordas (III+): rampa fàcil.



Juliol 2016

La Sombra (d'esquerra a dreta)

Modestia aparte (6a+ a Hotrock, 6b+ a la nova guia de Bcn y alrededores): desplomada i dura, de presa petita. No encadenada. És 6b+ a bloc.

Tic tac, ya falta poco (6a/+): placa a l'esquerra d'un esperó, finet.

Es la hora de la revolución (IV/+): xemeneia-diedre fàcil.

Ke mal rollo (IV+/V): placa amb fissures i molta presa, fàcil.

Fear, no fear (6a): placa amb fissures i bona presa, que té un pas més fi a la meitat, poc assegurada. 

Noche de luna (V+/6a): via fissurada i de placa, amb sortida una mica més atlètica.

La floja (IV/+): més a la dreta hi ha aquesta rampa ben fàcil.