Esportiva als Esqueis del Bagís

Escalada esportiva als Esqueis del Bagís (Santa Coloma de Farners, La Selva)

Havia sentit molt poc a parlar d'aquesta zona d'escalada, fins que un dia la Serena em va dir que hi havia anat i que li havia agradat, i que hi havíem d'anar. I a mi no em consta gens convèncer-me, al contrari, per conèixer un lloc nou, gens ni mica. Així que un dia ens ho hem fet venir bé per anar-hi. D'entrada tenia curiositat pel nom, ja que no havia sentit mai la paraula "esquei".Esquei: Massa de roca que presenta una superfície clivellada, plena de fissures, irregularitats i arestes cantelludes. Doncs ja ho tenim! I Bagís és el nom propi d'una masia que hi ha per allà.

L'escola d'escalada és de roca granítica, semblant a Solius, i té diversos sectors amb diferents orientacions, diferents tipus de vies (placa, fissures, diedres, esperons, etc), i diferents alçades. També trobem varietat d'escalades, des de vies equipades, vies clàssiques i de diversos llargs. Pel cap baix hi deuen haver una cinquantena de vies a la zona central, i altres petites zones més allunyades. La graduació pot ser una mica apretada. En definitiva, suposa un lloc força interessant, a tenir en compte per a eixamplar les possibilitats.

Totes les ressenyes han estat extretes i editades del bloc Guilleries Escalada, i les podeu descarregar aquí. Jo les he editat perquè en sigui més fàcil la lectura i consulta in situ.

Mapa de situació

Sectors centrals dels Esqueis del Bagís

Rock Ros (sud-oest) i Paret Vermella (oest/sud-oest)

Rock Ros (sud-oest) i Paret Vermella (cara nordoest)

Paret Vermella (sud-oest) i Paret Gris (sud)

Placa del Pi 1

Placa del Pi 2

Setembre 2018

Torno al Bagís amb l'Oriol i la Laia, i fem les següents vies a la paret central:

22. La policia es tonta (V/+): alguns passos més finets, i un final raro, fent oposició en una xemeneia molt ampla. Recomanable.

25. Dreta romaní (6a+): via amb panxes successives, força entretinguda, que fa que t'ho miris, i un final força fi.

14. Mar de verdet (6c/+): via que m'ha semblat molt complicada. Té un pas inicia força dur, amb pas de bloc i presa petita. Però això no és el més difícil, sinó que quan arribes a la gran repisa, hi ha un pas inhumà i molt exposat per xapar la següent cinta, i superar-la. No he sabut com fer-ho, així que he fet un A0 com una casa, i he seguit la via. Si algú sap com escalar aquest tram de placa llisa sense preses que m'ho digui, siusplau. Poc recomanable.

36 o 38. (Variant) Koala (6a): anem cap a baix, a la Paret Gris, i ens posem en aquesta via, que sembla força recent i poc escalada, i per conseqüència encara està bruta de sorra, molsa, etc. Tot i així es deixa escalar. No sé ben bé si he fet la línia original o la variant recte, no n'estic segur. Recomanable.

34. sense nom (6a+/b): via força llarga, amb un tram d'adherència, passos llargs i de navegar, i més amunt tècnics i d'equilibri no gens fàcils, per la qual cosa opino que és més que 6a+. Recomanable.

Oriol escalant la via Bavaresa (6a)

Maig 2018

Rock Ros i Paret Vermella

Avui hem anat a descobrir el sector, i hem escalat a la zona central, conformada pels sectors Rock Ros, Paret vermella i Paret gris. Hem fet les següents vies:

8. La rampa (entrada per Inventada + variant pel mig) (V+/6a, 20m): via amb trams de bona presa, trams de regletes i d'equilibri, i trams d'adherència. Una mica de tot. Es pot fer de diverses maneres, depenent per on s'entri (2 opcions: Inventada o La rampa) i per on se surti (3 possibilitats: Inventada, variant pel mig, o La rampa). Nosaltres hem entrat per l'esquerra i hem sortit pel mig. Apretada pel grau proposat. Recomanable.

9. Bavaresa (6a, 20m): via molt guapa amb dues bavareses, la primera fàcil, i la segona més difícil: amb desplom i presa més dolenta. Molt entretinguda i amb un pas dur per sortir de la última bavaresa. Apretada pel grau proposat. Molt recomanable.

13. Petit tresor (6a+, 10m): via curta de placa amb regletes, molt bona i entretinguda. Molt recomanable.

12. Hands clean crack (7a, 25m): em poso en aquesta via, esperonat per la Serena. Es veu uns primers metres durs i finets, però som-hi! Primera part de preses petites, amb passos equilibristes, on caldrà tècnica i precisió. Sortida més fàcil, arribem a un replà i la via segueix per uns esqueis on escalem fent bavaresa. Encadenada a vista (i primer 7a a vista!). Molt recomanable.

16. Gollum (6a, 20m): primera part d'adherència i equilibri, fins arribar al replà. Segueix un tram vertical amb preses invertides, i pas on s'ha de mirar bé què es fa, i que t'ofereix la roca. Apretada pel grau proposat. Molt recomanable.

15. Uluka (6b+, 20m): entrada dura i exigent, de preses romes i petites, i pocs peus. Continuació més fàcil i la última part una mica més vertical, però també assequible. Encadenada a vista. Apretada pel grau proposat. Recomanable.

19. Perfect crack (6a/+, 20m): per acabar em poso en aquesta via, que és talment com diu el seu nom: una fissura perfecta! Escalada atlètica a la vegada que tècnica, i que ens depara una sorpresa molt gratificant abans d'arribar a la reunió. Molt i molt recomanable.