Esportiva a Coll de Nargó, sectors Coll Piquer i Del Mig

Escalada esportiva a Coll de Nargó, Sector del Mig


Setembre 2018

Després d'escalar pel matí a Fígols a l'ombra, i després de refrescar-nos al gorg, venim a buscar la preuada ombra que té ben entrada la tarda la paret de Coll de Nargó a l'estiu. Anem al Sector del Mig per petició meva, perquè tinc pendent ressenyar les noves vies que vaig descobrir l'última vegada (veure croquis més avall). Hem fet el següent:

(2) Sikaldur (6a+, 25m): via amb una entrada exposada (sense xapa) i una panxeta just després, i més amunt una placa tècnica però d'anar fent. Molt recomanable.

(A) ?? (6b/+, 30m): via a la dreta de la Sikaldur, amb un començament molt vertical i una panxeta suau però amb un pas molt dur després de sortir d'unes bones preses, on de cop desapareix tot i només tenim un parell de nyapetes laterals per sortir en equilibri. L'he fet de segon i l'he encadenat, però l'hauré de provar de primer per confirmar el grau. Recomanable.

(B) ?? (V/+, 30m): via de ressalts successius fàcils, feta de segon també, però no em puc equivocar gaire amb el grau. Recomanable.

(C) ?? L1 (6a/+, 35m): via amb diverses panxetes amb pocs peus i pas una mica de bloc, la més difícil la segona. Feta de primer i encadenada. Té una segona tirada, i no l'he pogut fer, per la qual cosa desconec l'alçada i el grau. Recomanable.



Març 2018

Torno a Coll de Nargó, aquest cop amb el Cristian i la Soraya, i els proposo d'anar al Sector del Mig, on no hi he estat mai, i les vies tenen bona pinta sobre el paper. Per accedir-hi podem deixar el cotxe o bé al pàrquing del Dipòsit o al dels Gegants, o també podem buscar un petit espai al costat del camí més a prop. Llavors haurem de buscar un petit corriol que puja fent ziga-zagues fins al sector.

Només arribar-hi i buscar les vies de la ressenya, he vist que hi havia moltes vies noves, i m'he dedicat a localitzar-les a la foto per ubicar-les en una proposta de ressenya, però com que no en tinc més informació no puc informar dels graus ni aclarir si estan acabades ni on està la reunió, ni si tenen més d'un llarg. Hi hauré de tornar i fer-les per poder anar tancant aquestes mancances.

Llista de vies:

1- Memento mori (7b : 7b+)
2- Sikaldur (6a+)
A- 6b/+
3- Fissuteràpia (6a o 6b : 6a)
4- Pels pèls (V+ : V+)
B- V/+
C- 6a/+ : ??
D-
E-
5- Puck (6b)
6- Nokal Kagul (V+ : V+)
7- Puerto Vallarta (IV+) semi-equipada?
F-
8- Multimierda (V)
9- Lo Tamarro (V+/6a)
G-


Això és el que he fet avui:

(4) Pels pèls L1 (V+, 30m): via molt bona, llarga i divertida, vertical i amb bona presa. Només té un pas més complicat en una panxeta a l'inici. Fem només la primera tirada. Molt recomanable.

(3) Fisuteràpia variant esquerra L1 (6b, 30m): via que segueix tota l'estona una gran fissura, anant sempre per la seva esquerra, molt divertida d'escalar, amb les assegurances una mica més lluny, i algun pas obligat. Jo he fet la variant que va per l'esquerra, que surt 6b, molt bona, tècnica i de col·locació. Molt recomanable.

(6) Nokal Kagul L1 (V+, 25m): la primera xapa d'aquesta via no hi és, només queda queda l'espàrrec, jo he posat una baga savinera a un arbust i he seguit. La segona xapa queda bastant lluny, però s'escala bé. A partir d'aquí tenim una fissura i escalada vertical, amb bona presa, i un pas més dur cap al final de la fissura. Després se'n va a l'esquerra a buscar la reunió. Molt recomanable.

(5) Puck (6b, 25m): via a l'esquerra de l'anterior, amb la que comparteix la reunió, i que té un pas dur a la meitat, per superar una curta placa. Després apareix més canto i és més factible, fins arribar a la reunió. Recomanable.

(8) Multimierda (V, 30m): anem més cap a la dreta a fer aquesta via, més curta. Primer supera un ressalt, i segueix una placa amb bona roca i divertida d'escalar. Després ve un tram llarg ajagut, i un pas entre blocs per arribar a la reunió. Recomanable.

(9) Lo Tamarro (V+/6a, 30m): el començament d'aquesta via és de roca molt precària, i després la roca de la placa és de poca qualitat. Semblant a l'anterior, però més difícil i lletja d'escalar. Poc recomanable.

Escalada esportiva a Coll de Nargó, sector Coll Piquer

Desembre 2017

Dia fred i tapat a Coll de Nargó

Arribo a Nargó a les 10h, i em trobo amb el Toni al bar La Societat. No s'ha despertat un dia gaire bo, fa molt de fred, no acaba de sortir el sol, i ha nevat una mica durant la nit. De fer no és gens bo. Però decidim fer un cafè a veure si s'arregla una mica mentre esperem la Jenni. Quan arriba anem cap a les parets, i el dia segueix sent rúfol i gris, així que decidim fer una volta a peu pels Gegants, i després voregem per darrere la paret central, donant la volta i sortint altre cop per l'altra banda. Al cap d'una estona decidim provar sort i les condicions milloren una mica, així que escalem una mica. Això és el que hem pogut fer:

Després que la Jenni i el Toni escalin la via El hecho mero (V+), jo en faig una altra.

Montgrony (6a+, 38m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja, ja que no tenia una corda prou llarga. Però sortosament avui el Toni en duu una de 80 metres, i no m'ho penso i m'hi fico de cap. L'inici m'ha semblant aquesta vegada més dur i polit que l'anterior, i m'ha costat força. Un cop al replanet la fissura-diedre, un tros de placa, i segueixo pel segon llarg. Aquest amaga una roca molt bona, gens polida, i amb passos físics i atlètics, fins a una llastra brutal afilada com un ganivet, que supero una mica en bavaresa, fins que arribo a la reunió. Molt recomanable aquesta continuació, a pesar de com està l'inici de la via.

Ells fan la via Dinabolt Tahussà (6a+), i jo em poso en una altra.

Ke Watxi (6b, 32m): aquesta altra també l'havia intentat l'hivern passat, però no l'havia aconseguit encadenar, degut al pas difícil de resoldre que té a la meitat. No faré espolier, però aquest cop, amb una mica de memòria, m'ha sortit de manera intuïtiva, i el darrer sostret també l'he passat sense massa problemes. Molt bona via.

Ja és tard i torna a fer fred, i al sol no li queda massa per marxar, així que decidim marxar també, abans que es faci fosc. Hem pogut escalar poc, per culpa del mal temps, però què hi farem, no sempre plou a gust de tothom! Malgrat tot he pogut acabar dues vies pendents. Fins una altra Toni i Jenni!



Abril 2017

Avui tornem a Coll de Nargó, però aquest cop amb el Jordi, la Laura i el Sergi. Escollim el sector Coll Piquer per la proximitat i la poca aproximació.

Això he anat fent:

Estrella de dos Partes (2) (6a+, 28m): ja havia fet la variant esquerra d'aquesta via (Estrella de dos Partes 1), i em quedava fer la que va per la dreta. L'inici de la via està una mica polit, o és l'efecte de la crema solar que m'he posat. Superar la panxa amb bones mans i seguir més fàcil. La segona part, té un pas de panxa que costa de veure com resoldre. M'ho miro bé i finalment trobo la manera, una mica per l'esquerra. La feinada és xapar el següent parabolt, però és millor pujar una mica més fins a una mà dreta més bona. Recomanable.

Sanglas (L1+L2) (6b+, 28m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja (V+), i avui tocava acabar-la fins a dalt de tot. Els primers passos em semblen bé, però la part final la trobo bastant dura. El problema és de col·locació i de mans, que no són molt bones. Amb paciència i esforç aconsegueixo arribar a reunió. La R és comuna amb la via De Sabrina a Sabrina (6a+). Recomanable.

Babapresa (6a, 8m): via curta i explosiva amb una fissura per treballar la bavaresa, però bastant potent. Un parell de passos atlètics i de decisió. Reunió una mica precària. Recomanable.

Tuf de tu (6b, 18m): inici molt polit i relliscós, fa molta calor i les preses se'n van de les mans. Segona mitja part millor, però amb algun pas dur. Final sense peus amb un sol pont de roca per progressar. No és el dia per fer-la (fa molta calor) i és molt contínua i lleugerament desplomada. Un altre dia més fred s'intentarà encadenar. Recomanable.

El Gat amb Botes (6b, 28m): tota la via és boníssima i plena de cantells d'insomni, anant en diagonal a l'esquerra en lleuger desplom, excepte els últims dos metres, on hi ha un pas molt dur abans de xapar la reunió, de desplom i amb la presa bona molt allunyada, i pocs peus. He de descansar per mirar-m'ho bé. Molt recomanable, excepte el final, que li treu continuïtat.

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): la faig per desmuntar la via (mirar comentari més avall).

A la part desplomada de Dinabolt Tahussà (6a+)

Samanronsa (6a, 18m): inici una mica polit, però més amunt millora una mica. Escalada semblant a la paret de l'esquerra, que sembla calcari-conglomerat. Algun passet més fi, però sense problemes a reunió. Recomanable.

Jo a l'esquerra fent la Samanronsa (6a) i el Sergi a la dreta fent la Samanganxa (V+/6a)

Per desgràcia es posa a ploure i hem de marxar abans no caigui un xàfec. Un altre dia tornarem a acabar els deures pendents. Entre altres una via de 35 metres i V+ no ressenyada a la Lleida Climbs a la dreta de la via El canto del cerdo i a l'esquerra de la Nosvamus. Fins una altra!



Febrer 2017

Avui toca Coll de Nargó, que no defrauda mai. Escollim el subsector Coll Piqué, que té moltes vies per triar i remenar..

Això he fet:

Peus de Moix (6a, 18m): aquesta via ja l'havia fet fa temps, però no la vaig poder encadenar, per caure al pas clau, una mica més amunt del gran forat. Aquest cop ha anat sortint sense problemes, tot i la sobamenta.. Via de placa amb diversitat de preses. Molt recomanable.

De Sabrina a Sabrina (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra hi ha vies més llargues i atractives. Aquesta n'és una d'elles, amb diversitat de passos: placa, blocs, desplom, diedre, més placa..un gaudi d'escalada, i a més llarga.. La via permet combinar-la amb la part de placa de la via Sarabastall (6b+), ja que la creua d'esquerra a dreta. Molt recomanable.

Començant la via De Sabrina a Sabrina (6a+)

El Jordi no vol caure (6b, 20m): tornant a la placa de la Peus de moix hi ha aquesta altra via. Ja comença amb una entrada exigent de bloc, però més amunt la via resulta una escalada lletja i a més mal assegurada (hi ha un aleje de la parra a la 4 xapa). La via és rara i s'ha d'anar trampejant de costat a costat, o sinó no és el grau que està ressenyat (per mi). L'he acabat com he pogut.. Poc recomanable.

Ke Watxi (6b, 32m): canviem una mica de roca, i més a la dreta hi ha un tros de paret espectacular, amb una roca que sembla (o és) conglomerat. Aquesta via em sembla idònia per intentar un altre 6b. La via és molt maca, i té bàsicament un pas dur que s'ha de descobrir la solució (que l'he trobat després de provar-ho un parell de vegades, no veure-ho i descansar), i també una sortida de panxa una mica dura (millor per la dreta). Molt watxi i recomanable.

Montgrony (6a+, L1, 28m): segueixo a la mateixa paret, en aquesta altra guapíssima via, molt variada: placa, diedre, desplom...el que vulguis! Una escalada molt satisfactòria. Té una reunió intermitja perquè sinó tota la via surten uns 38 metres, i m'ha sabut molt greu no poder fer-la sencera. Molt recomanable.

Gaudint a la via Montgrony (6a+)

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): una altra via d'aquest espectacular tros de paret. Aquesta també és molt guapa, amb passos desplomats successius amb canto boníssim i moviments molt estètics. Genial, una passada. I tan llarga que et deixa ben satisfet. Molt recomanable.

Començant la via Dinabolt Tahussà (6a+)

Todo por la Cara (6b, 24m): m'he animat tant amb les últimes tres vies, que encara em veig amb energia per posar-me a aquesta altra, també amb el mateix tipus de roca. Però no he mesurat bé les meves forces. Aquesta via s'ha de fer ben fresc, perquè és dura, dura. Potser ha estat el cansament acumulat, però a mi m'ha costat molt. Té diversos passos desplomats amb canto tímid, i després té un pas molt fi que et complica molt el xapatge. Després de caure uns quants cops he aconseguit escapar-me cap a la dreta i xapar amb prou feines. M'he rebentat els braços, i especialment l'espatlla esquerra. He acabat la via com he pogut, i sort que el que continuava era fàcil.. Recomanable? No ho sé, quan la torni a fer fresc us ho diré..

Altres vies que s'han fet: El hecho mero (L1, V+).

Laura a la via El hecho mero (L1, V+)

Clàudia a la via El hecho mero (L1, V+)

Avui ha estat un dia molt diferent que ahir, perquè sí que ha estat el meu dia, en canvi el de la Maria no. Ens anem compaginant d'aquesta manera..i per això formem una bona cordada haha! Bromes apart, avui sí que m'he sentit millor, i he gaudit de l'escalada encara més que ahir, si cap! Però el toc negatiu l'ha posat el fort dolor que he sentit a l'espatlla esquerra després d'acabar la última via. Un cop a casa he fet recompte, i en total he fet uns 182 metres d'escalada entre 6a i 6b. És per això que no m'estranya gens que el resultat final hagi estat una sobrecàrrega muscular a l'espatlla esquerra... Tocarà descansar uns dies..

Tot i això, marxo contentíssim del cap de setmana, i ja penso en repetir aviat! Moltes gràcies per la companyia!!

Gener 2017

Després de dos intents frustrats de fer la via Bàlsam de Tigre, a la paret Bucòlica, per mal temps (massa fred i vent), i després d'abandonar la via des de la primera reunió, decidim provar a Coll de Nargó, a veure si hi fa més bon clima. I un cop arribem a peu de via, veiem que l'hem encertat, s'hi està molt bé al solet d'aquí, i no passa vent.

Ens trobem gent escalant a les vies de la dreta de tot del sector, i com que no portem ressenyes, els en demanem. Veiem unes quantes vies possibles, i ens hi quedem.

Samanrampa, 22m (6a+): veiem aquesta via, que sembla interessant i no gaire difícil. Això d'escalfar amb 6a+ comença a ser un costum.. El tipus de toca és molt curiós, ja que sembla conglomerat, amb tot de rocs petits arrodonits i conglomerats. La via comença facileta, amb bon canto i fàcil progressió, però poc a poc es va posant vertical i amb algun pas de desplom, però segueix sent assequible. La teca la trobo a dalt de tot, abans de xapar la reunió, ja que s'ha de fer en una posició incòmoda, i les preses per pujar fins a la seva alçada són petites. Em bloguejo i m'agafo a la reunió per poder xapar. Oh, quina ràbia! Tot i això, la via és força recomanable.

Capità Cosolae, 15m (7a): a la dreta de la via anterior hi ha aquesta altra, que la Clara veu possible xapar perquè la fem de top. Doncs vinga! És una via amb passos molt durs, de bloc, llargs i amb preses molt polides. L'acabem a l'estil pernil: tiba'm, tiba'm! Fora del meu abast.

Kundalini, 30m (6b): anem una mica més cap a la dreta, on hi ha unes quantes vies amb una roca semblant a la primera via, però més llargues i contínues, entre el 6a+ i el 6b, i escollim aquesta, que sembla bonica. Te un començament fàcil, amb un pas de panxeta sense problemes, i cap a la meitat es posa més dura, més vertical i amb canto menys generós. Té un parell de passets delicats, on t'has de col·locar bé i mirar atentament les preses de mans i peus. No ho acabo de veure clar i acero en un punt. Després segueixo la via amb més calma fins al final. Un cop l'ha acabat la Clara, hi faig un altre intent, i ara que ja em conec els passos, l'encadeno sense massa problemes, i em sembla una via maquíssima, entretinguda, contínua i exigent. Molt recomanable.

Al primer intent de la via Kundalini (6b)

Encadenament al segon intent de la via Kundalini (6b)

Fins aquí el dia, ja que es comença a fer fosc i fa fred. Pleguem els trastos i tornem a la vida real, s'acaben aquests dies d'escalades. Però fins a la propera, que com a mínim tenim pendent acabar la Bàlsam de Tigre i tornar al sector Xapat. Queda anotat!