Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dissabte, 8 de setembre del 2018

Esportiva a Tres Ponts

Escalada esportiva a Tres Ponts (Organyà)


El Congost dels Tres Ponts, al terme municipal de Fígols i Alinyà, i a prop de la població d'Organyà, és una extensa zona d'escalada, tant de clàssica com d'esportiva. En aquesta entrada ens referirem bàsicament al sector principal d'escalada esportiva. Aquest es troba davant de l'antiga carretera, al costat oest del riu Segre, a prop del quilòmetre 167 de la C-14. 


Tal com diu el bloc Alt Urgell "quan es va inaugurar el túnel de Montant de Tost (carretera C-14 P.Q. 167), que desviava la sorollosa carretera d'Andorra de l'estret congost dels Tresponts, els escaladors de la Seu i rodalies van organitzar la "setmana del parabolt" per equipar-hi algunes vies. Segurament no s'esperaven l'èxit que tindria el sector". 


Tant èxit que actualment compta amb més de 70 vies. La graduació d'aquestes és sobretot del setè i vuitè grau, però també hi ha força sisens en les parts de la paret menys desplomades. L'escalada és principalment sobre parets desplomades i algunes verticals, i sobre preses de diferents tipus: regletes, bidits, monodits, fissures, romos, etc. L'alçada de les vies és força llarga, entre 20 i 50 metres, i hi ha moltes vies amb segones tirades, normalment més difícils. El peu de via és molt còmode i ample, però una mica sorollós degut a la proximitat i cabal del riu, i a vegades es fa difícil la comunicació entre la cordada. L'orientació de les parets és est predominantment, i tot i que la millor època per escalar-hi és durant la primavera i la tardor, a l'estiu també hi trobarem ombra a partir de les 15h aproximadament. Així doncs, s'ha convertit en un sector força freqüentat per escaladors amb grau.


Cal dir també que hi va haver una restricció i desequipament de vies a causa de la detecció d’una falguera d’una espècie amenaçada a Catalunya, l'asplenium seelosii subs catalaunicum (com passa també a Riugréixer), i les vies afectades són de la 18 (Segre, 8a) a la 23 (Catacrac, 8a), i la 29 (7c+). A l'entrada del sector hi ha un cartell indicatiu.


Per arribar-hi, des d'Organyà, cal seguir la C-14 cap al nord, i desviar-se per la carretera LV-4001 cap a Montan de Tost, i després de creuar el riu girar a l'esquerra cap a un cul de sac, i podem aparcar al costat d'un transformador elèctric. Després cal creuar la carretera (compte!!) davant del túnel, i anar a buscar cap a l'esquerra l'inici del camí cap al sector, amb un cartell indicatiu força gran i un pal indicador.

Mètode d'assegurar dels "locals"

Les ressenyes del sector les podem trobar bastant actualitzades a la guia Lleida Climbs, i també a la guia Roques, parets i agulles de l'Alt Urgell de Miquel Blanco. A Internet només trobem un croquis, una mica antic, que presentem a continuació:


Ressenyes de Miquel Blanco


Setembre 2018

En la nostra primera visita amb el Situ, hem fet les següents vies:

Camilo Sesto L1 (6a/+, 25m): via que va per una fissura en forma de S, i que té un inici més dur, desplomat, i un final raro de preses romes. Recomanable.

via nova (6c, 20m): entre la via Pan de Puta i la Rock Tea hi ha una via nova, no ressenyada, que comença en un bloc taronja molt gran. Després l'hem trobat al web UKClimbing amb proposta de 6c, i hi estem d'acord. Comparteix reunió amb la via Rock Tea. Força fina, sobretot en un tram. No encadenada. Recomanable.

Rock Tea (6b, 20m): via vertical i amb cantell en general, excepte un pas d'equilibri força tècnic No l'he sabut veure i no l'he encadenada. Recomanable.

Santa paciència (6b, 20m): via fàcil en general, i molt divertida. Només té un tram curt de panxa on la cosa es posa més tensa, però es passa ràpid i bé. Molt recomanable.

Antrax (6b/+, 18m): via més mantinguda en el seu grau i de presa més petita a diferència d'altres vies del mateix grau. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Rat penat putejat (6b, 25m): acabo amb aquesta via, que m'entra pels ulls absolutament, doncs descriu una gran diagonal seguint grans preses en forma de fissures sobretot. No obstant, li resta una mica d'encant el fet que les seves preses estiguin tant polides. Encadenada a vista. Recomanable.


Després d'aquesta primera visita hem comprovat que hi ha unes quantes vies noves no ressenyades, ni tan sols a altres pàgines d'Internet. Són les següents:

- via nova entre la Pilier i la Camilo Sesto
- via nova entre la Camilo Sesto i la Pan i Haus (va per l'esquerra de la cova)
- via nova entre la Pan de Puta i la Rock Tea (6c), comentada més amunt
- via nova entre la Rock Tea i la Antrax
- La Reina de la Noche, a la dreta de la Santa Paciència (7b/+)

Si teniu més informació no dubteu en compartir-la!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada