V+, 100m
12/9/18
Després d'escalar un dia amb l'Ana fent esportiva, vam buscar l'ocasió per anar a fer tàpia, que és el que li agrada de veritat. Li vaig fer algunes propostes, i va triar la de l'Esperó Màgic, perquè li sonava el nom. Doncs resulta que va fer una molt bona elecció, si senyora!
Característiques i informació general
Oberta per V. Viciana i E. Mora el juliol de 1982
Dificultat: V+
Llargada: 100 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 7 cintes exprés, opcional algun friend mitjà o alien i bagues per merlets.
Orientació: Nord
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Boníssima
Temps emprat: 2:30 hores aprox.
Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i ens enfilem pel camí de les Escales dels Pobres, fins al Pla de Santa Anna, on seguim a la dreta cap al Refugi. Seguim cap al camí de la dreta cap a l'est, passant per la porta de pedra, i a la bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Entre tres quarts d'hora i 1 hora.
Ressenyes
Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, i al d'Arañita Escaladora, entre d'altres.
Ressenya d'Escalatroncs |
Descripció de la via
L'Esperó Màgic és una via curta, equipada però intensa i amb ambient, amb un rocam excel·lent i aire entre xapa i xapa. Una delícia que s'acaba ràpid però que val molt la pena, sobretot quan busquem l'ombra a l'estiu, i si tenim més temps podem combinar amb alguna altra via de la paret o la zona.
1a tirada (V,
30m): compte a l'inici, doncs després de xapar la primera expansió, a uns 8m del terra, no s'ha de seguir recte (via Espejo), sinó flanquejar a sac cap a la dreta fins trobar una altra expansió, i a partir d'aquí seguir la fissura xapant els dos claus que hi trobem i una altra expansió abans d'arribar a la reunió.
Flanqueig de l'inici |
2a tirada (V+,
30m): seguim cap a la dreta, amb la primera expansió una mica lluny. També podem xapar la que veiem recte més a prop, però després seguirem cap a la dreta. A partir d'aquí la via pren un caire particular, per dir-ho d'alguna manera. Es tracta d'una placa ben vertical farcida dels millors còdols que us pugueu imaginar, i tot i l'ambient de verticalitat i l'alegria entre xapa i xapa, es passa considerablement bé si dominem el grau, doncs en cap moment deixen d'haver-hi boníssims còdols per les mans i els peus, tot i que s'ha d'anar navegant una mica buscant les poques expansions que hi ha pel millor terreny possible fins a la reunió, una mica penjada. Un gaudi.
3a tirada (V, 20m): es repeteix una mica les característiques de l'anterior tirada, però lleugerament més fàcil i més curt, i amb les mateixes excursions entre assegurança i assegurança. Nosaltres hem posat un alien vermell just al sortir de la reunió.
4a tirada (V+, 20m): en aquesta última tirada m'he saltat un pont de roca que hi ha després de la reunió, ja que no l'he vist, i he anat directament a la expansió, lleugerament cap a la dreta, mercès als bons còdols que hi segueixen havent, i poc a poc la paret es va tombant, fent més fàcil la progressió, fins a la reunió-cim.
Descens: ràpel d'uns 25 metres per la cara nord-oest que ens deixa a un canal. I a partir d'aquí la cosa es complica, perquè suposadament després del coll s'ha de seguir un corriol cap a l'esquerra que nosaltres no hem vist, i hem seguit canal avall fins a trobar una destrepada perillosa on hem acabat fent ràpel sense assegurar-nos, i després hem seguit el canal fins a trobar un corriol cap a l'esquerra que ens duu fins al refugi. D'aquí només cal desfer el camí de pujada. Més d'una hora de tornada.
Valoració general
M'ha semblat una via molt guapa d'escalar, plena de còdols inimaginablement fantàstics, i amb molt ambient vertical i que et fa escalar entre assegurances. Un gran plaer de via, sobretot les tres últimes tirades, i on cal anar amb el grau ben posat.
Bon tarda, volia fer un comentari sobre la orientació de la paret. Ahir vam anar a fer-la pel matí i ens vam trobar que li donava el sol de ple , no li toca ombra fins les 14:00 .En moltes resenyes diu que es nord , jo diria que es est.
ResponEliminaHola, podria ser que l'orientació més adient fos nord-est, i a aquesta època de l'any el sol puja tan amunt que segurament li toca el sol, almenys a la part de dalt de la paret. Us va agradar la via, per això? Salut!
Elimina