Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 19 de setembre del 2018

Esportiva a la Cinglera del Folló

Escalada esportiva als Cingles del Folló (Tagamanent, Vallès Oriental)


Els Cingles del Folló són unes parets a sobre la població de Tagamanent, al costat est de la C-17, per la banda del Montseny, i com descriu la publicitat que en va fer l'ajuntament de Tagamanent, "els relleus estan formats per un declivi boscós que es precipita abruptament cap al Congost en el seu tram final en forma de petites cingleres. La més notable és la Cinglera del Folló, formada per materials dolomítics -calcari-, en la qual s'obren algunes coves naturals, com la Cova del Duc. Les vies de la Cinglera del Folló són d'escalada atlètica i estètica al mateix temps, verticals i de grans dificultats en alguns trams".



Setembre 2018

Avui he tornat a El Folló Nord-oest amb el Situ, encara buscant l'ombra, i he fet el següent:

Slap-Bororo (6b+, 30m): escalfo amb aquesta via, que s'inicia a la via Slap (V+/6a), en un bloc bastant llis, i segueix per un diedre una mica desplomat, fins a trobar la via Finestra al cel (V+) amb la que comparteix un parell de xapes, i després em desvio cap als químics de l'esquerra, que van per una placa fina i molt vertical, amb passos una mica a bloc de preses petites. Molt recomanable.

K. P. S. (6c+, 28m): segueixo amb aquesta, que té una estètica brutal, ja que va per una fissura molt vistosa i gran, que acaba en una agulla, on la cosa es torna placa fina, amb un pas bastant dur abans d'atènyer unes preses molt bones en bavaresa però que tenen pinta de caure a la mínima pressió. Al primer intent no ho he vist clar, però al final del matí, amb més confiança, l'he encadenat, posant cintes. Molt recomanable, però cal anar amb compte.

Moby Dick (6b, 18m): via més curteta que solca una fissura perfecta a la dreta de l'agulla, i que et deixa escalar en bavaresa quasi tota l'estona, fent passos atlètics de braços. Molt recomanable.

Via del Frare (6b): finalment faig aquesta via, desviant-me per la línia d'expansions de la dreta, en comptes de seguir recte (The wanderer, 6b), recorrent una placa amb regletes a la part central, i més amunt una fissura increïble. Preveure cintes llargues o molt llargues. Molt recomanable.



Juny 2018

Avui torno a El Folló amb en Lluís i en Pol. Jornada de migdia molt ben aprofitada, on hem fet aquestes vies:

Titanium (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que té un pas difícil a l'entrada i uns últims metres on la roca és molt fràgil i precària, has de vigilar tot el que toques perquè sembla que s'hagi de trencar. Molt de compte. Poc recomanable.

The Wanderer (6b): en Pol escalfa amb aquesta via i ens la deixa muntada. Inici per la via Del Frare, i després continua per una línia pròpia a l'esquerra, que passa prop del sostre. Molt bona via de fissura i bon canto, atlètica i espectacularment divertida, sobretot el tros Del Frare. Molt recomanable.

En Pol prova la via Magnètics Frenètics (7b), no l'encadena perquè se li travessa un pas entre la 3a i la 4a xapa, però finalment se'l treu.

Amarga (fins a la R1, 6c): el Lluís em proposa animat de provar aquesta via, que té moltes ganes d'encadenar. La fa ell primer i l'encadena. És una fissura en forma de quatre (inici recte per diedre, flanqueig a l'esquerra sota un sostre i altre cop recte per diedre). Després m'hi poso jo, la primera part fàcil, el flanqueig també vaig fent, gràcies als bons peus, fins a l'últim pas per xapar la cinta de la cantonada, que és fi i llarg, i la última part és física però la fissura és especialment bona, i arribo a reunió ben inflat d'avantbraços, però l'he encadenat! Viot! El Lluís i jo coincidim en graduar-la de 6c (mínim). Molt recomanable.

Ginseng a la vena (6b+): acabem amb aquesta via, que té una entrada una mica a bloc, i tota la via és una placa de gaudi constant, passos llargs (li dóna el +), tècnics i molt estètics. Molt recomanable.



Maig 2018

El Folló Free o Nord-oest

Pel que fa a la paret encarada a nord-oest (ombra tot el matí i fins al migdia), i on hi ha una trentena de vies esportives, equipades la gran majoria però també algunes vies clàssiques, s'escala sobretot per fissures, diedres, esperons, alguns sostres i també algunes plaques i panxes. L'escalada és física, una mica tècnica, i molt entretinguda. L'alçada no passa dels 30 metres, i l'equipament és amb parabolts. L'aproximació es pot fer de dues maneres: o bé deixant el cotxe a la casa rural El Folló (tot i que teòricament només és per clients) i pujar per un corriol amb marques groques (sector esquerra) i blanques (sector dret); o bé pujant fins a dalt de les parets per la carretera que va a Tagamanent, i baixar com si anéssim al sector sud, fins arribar al torrent i seguint cap a l'esquerra trobarem les primeres vies. Trobareu informació de l'aproximació a altres blocs (1, 2, 3). Avui hem fet la primera visita, amb poc temps, i hem fet això per tastar les vies:

11. Finestra al cel (V+): via amb una primera part on escalem en tècnica de bavaresa, i després superem diversos blocs, fins a seguir amb una fissura molt bona i fàcil d'escalar. Un mur final amb una repisa, i de seguida ja arribem a la reunió. Molt variada i divertida d'escalar. Molt recomanable.

13. Munalis (6a+): comença amb una fissura recta i força ampla, que fem servir amb les mans, però també tenim opcions d'utilitzar la placa, sobretot per als peus. Segueix un desplom amb una fissura, amb molt bon canto, atlètic però molt fàcil d'escalar. Uns metres més de placa i ja arribem a la reunió, compartida amb la via anterior. Molt recomanable.



15. Heura (6a+): inici de fissura i després blocs, i ràpidament arribem a la gran fissura que presenta la paret. La primera part d'escala fàcilment en bavaresa, i després la cosa es complica, oferint-nos únicament la possibilitat d'encastar part del cos a la fissura, que és ampla però no tant com per estar gaire còmode, amb dificultat per moure's anem pujant fins a xapar el següent parabolt. Un passet més i ja arribem a una fissura i al sostre, que flanquejem cap a la dreta, amb bona presa. A la última part s'ha de controlar la roca, ja que sembla que es pugui trencar. També hi ha algun aleje que altre. Molt recomanable.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada