Escalada esportiva a Fígols a l'Ombra (Alt Urgell)
 |
| Ressenya extreta d'Albert Castellet |
Setembre 2018
Dos anys després de la primera visita a aquesta zona d'escalada, hi torno amb el Situ, la Serena i l'Edu, buscant l'ombra del matí. Només hem escalat al matí, i hem fet les següents vies:
Mentre la resta escalfen amb les vies Del dos... i Militronchos, jo començo amb la via De tant en tant..
De tant en tant... (6a, 30m): via que ja havia fet però que no vaig encadenar, perquè llavors no tenia tanta soltura en el grau. Aquest cop l'he fet sense problemes, i sense notar els "alejes". Molt de canto i només algun pas més delicat. Molt recomanable.
Padrineta L1 + L2 (6b, 45m): també em poso en aquesta, que havia fet anteriorment però només fins a la reunió intermitja i sense encadenar. Avui he fet la primera meitat més tranquil, amb passos molt xulos, i he seguit fins a la R2, aprofitant que tenim una corda de 80m. De fet hem comprovat que la via no arriba als 50 metres, per la qual cosa hem arribat a baix amb 40m. La segona part és fàcil i té un pas abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.
25. sense nom (6b, 25m): via més a l'esquerra, amb un inici físic, uns passos tècnics de diedre a la meitat i presa roma per sortir, molt variada i entretinguda. Molt recomanable.
En aquesta visita hem vist que hi ha almenys dues vies noves entre la via Buscant l'Obaga (7a) i la Padrineta (6b), amb parabolts relluents. La de l'esquerra discorre per un diedre, i la de la dreta comença per una placa llisa molt vertical. No en sabem els graus i tampoc apareixen referenciades a cap web d'Internet. Per saber-ho les haurem de provar, però això serà en una altra ocasió...
Setembre 2016
El dissabte vam decidir anar a descobrir
l'escola de Fígols, i concretament el sector Fígols a l'Ombra, on hi
havia algunes vies assequibles per nosaltres. Fígols consta de tres
sectors de grau molt difícil, i dos de més baix, tot i que el sector
escollit té vies de V+ fins a 9a, per trobar les més fàcils s'ha d'anar a
la dreta de tot.
Fígols a l'Ombra és d'una roca calcària bastant bona, que on vam escalar nosaltres semblava del tipus blanc. El sector està orientat a oest/nord-oest, excepte les dues últimes vies, que tenen orientació sud-oest. Per aquest motiu vam començar a escalar per la dreta de tot, i ho vam clavar. L'aproximació des del cotxe, que deixem a un camp erm a l'esquerra de la carretera, resulta una mica perdedora. Ens hem de fixar en un trencall a la dreta que puja amunt, i no arribar al final del camí. Les ressenyes es poden trobar al llibre Lleida Climbs. La majoria de vies són llargues, entre els 25 i els 35 metres. Vam començar a escalar per les dues últimes vies, a uns 30 metres de la resta:
Del Dos (V+, 33m): Via bastant divertida que ens va servir per escalfar, però que et fa mirar-t'ho bé en algun pas, i a vegades et fa recol·locar-te cap a un costat fent una petita travessa. Bon canto calcari blanc molt maco.
Militronchos (6a, 32m): També vam escalfar amb aquesta via, que no vaig poder encadenar al primer pegue. La via és molt maca, 100% recomanable, es gaudeix molt i és molt variada. Canto bo i passos d'adherència et fan xalar de valent.
De tant en tant... (6a, 30m): Via molt maca d'anar fent, amb bones mans, però que no et deixa baixar la guàrdia, i en alguns punts requereix peus d'adherència. Les assegurances estan molt allunyades en alguns trams (com a mínim 3), cosa que et fa estar una mica insegur, però que es va fent amb calma i el cap fred.
Padrineta (L1 6b 30m, L2 V 20m): Via que a mi em va semblar molt dura pel seu grau, més aviat li posaria un 6b+ com a mínim. Potser era el cansament acumulat, però la vaig trobar de passos molt explosius un darrere l'altre, sense descans possible. No vam poder encadenar. Tot i això, evidentment recomanable. Té un segon llarg de V grau que no vam fer, però que sembla interessant.
Fígols a l'Ombra és d'una roca calcària bastant bona, que on vam escalar nosaltres semblava del tipus blanc. El sector està orientat a oest/nord-oest, excepte les dues últimes vies, que tenen orientació sud-oest. Per aquest motiu vam començar a escalar per la dreta de tot, i ho vam clavar. L'aproximació des del cotxe, que deixem a un camp erm a l'esquerra de la carretera, resulta una mica perdedora. Ens hem de fixar en un trencall a la dreta que puja amunt, i no arribar al final del camí. Les ressenyes es poden trobar al llibre Lleida Climbs. La majoria de vies són llargues, entre els 25 i els 35 metres. Vam començar a escalar per les dues últimes vies, a uns 30 metres de la resta:
Del Dos (V+, 33m): Via bastant divertida que ens va servir per escalfar, però que et fa mirar-t'ho bé en algun pas, i a vegades et fa recol·locar-te cap a un costat fent una petita travessa. Bon canto calcari blanc molt maco.
Militronchos (6a, 32m): També vam escalfar amb aquesta via, que no vaig poder encadenar al primer pegue. La via és molt maca, 100% recomanable, es gaudeix molt i és molt variada. Canto bo i passos d'adherència et fan xalar de valent.
De tant en tant... (6a, 30m): Via molt maca d'anar fent, amb bones mans, però que no et deixa baixar la guàrdia, i en alguns punts requereix peus d'adherència. Les assegurances estan molt allunyades en alguns trams (com a mínim 3), cosa que et fa estar una mica insegur, però que es va fent amb calma i el cap fred.
Padrineta (L1 6b 30m, L2 V 20m): Via que a mi em va semblar molt dura pel seu grau, més aviat li posaria un 6b+ com a mínim. Potser era el cansament acumulat, però la vaig trobar de passos molt explosius un darrere l'altre, sense descans possible. No vam poder encadenar. Tot i això, evidentment recomanable. Té un segon llarg de V grau que no vam fer, però que sembla interessant.
Inici dur de la via Padrineta (6b)
Amb aquestes 4 vies en vam tenir prou, ja que són totes molt llargues, i vam tornar cap a casa ben contents i satisfets. Ens mereixem una birra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada