Esportiva a Sadernes

Escalada esportiva a Sadernes (La Garrotxa)

Sadernes és un indret especial, per diversos motius. Hi vaig anar per primer cop el 2016 en dues ocasions durant l'estiu, i des de llavors cada estiu tinc moltes ganes de tornar-hi. La combinació de les seves nombroses parets orientades tant a oest com a est, la Riera de Sant Aniol que passa entremig de totes aquestes parets, formant una bona quantitat de gorgs molt bons per banyar-se, així com el cert "aïllament" del lloc, rodejat de natura, és el que el fa especial, i molt apte per escapades d'escalada a l'estiu. La única pega que li trobo, possiblement, és la gran quantitat de gent que s'hi troba normalment.

Un altre avantatge de l'indret és que es pot dormir al càmping, senzill i auster però amb allò imprescindible. Els últims anys, a diferència dels anteriors, la riera està molt seca, i només et pots banyar en aquells gorgs per on passa més aigua. Possiblement per això o per altres motius, no hem trobat la gran quantitat de gent que hi acostuma a haver, però tot i això el més normal és trobar-se força gent, sobretot en determinats sectors.

Croquis de la ubicació dels sectors de Sadernes

Pel que fa a les ressenyes dels sectors, es pot trobar una guia de la zona en forma de llibre, que podeu adquirir al càmping i/o al bar. També trobem les ressenyes a l'aplicació Climb Around, d'on les hem consultat nosaltres normalment, i ens van molt bé.

Cinglera de la Cova del Bisbe

Setembre 2018

Gairebé ha passat l'estiu i encara no he anat a Sadernes, no pot ser! La Sere i l'Edu m'ho proposen (i la Judit que també s'afegeix més tard), i veient que puc anar-hi no els puc dir que no, i a més en tinc moltes ganes! Evidentment, un parell de dies, mínim, per poder gaudir-ho bé. Hem fet el següent:


Dia 1 Matí: Cinglera de la cova del bisbe

Mortadelo i Filemon (6a+, 24m): la fem per escalfar, una mica tècnica amb algun pas més fi, prou entretinguda. Comparteix reunió amb la via Capità Enciam (6a). Recomanable.

Dolça agonia (6b, 28m): via força llarga que ja ens fa escalfar de veritat, amb dos trams més complicats que la resta. Molt recomanable.

Fernando Gando L1 + L2 (7a, 40m): L1 6a+ i L2 7a, primera part molt fàcil, i segona part un regal en safata, sense complicacions, els passos molt evidents tot i la panxa, sense lloc a dubtes. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Lliure (7a+, 35m): via molt variada i entretinguda, amb una mica de tot. Entrada física i a bloc, tram fàcil i petit desplom, descans en una repisa, pas difícil a vista i després un cantos i un altre descans. Segueix un tram fàcil fins arribar a la última xapa, on la cosa es complica una mica, sobretot si vas cansat, tot i que pots fer un últim descans abans d'atacar la part final. No aconsegueixo encadenar. Demà ho tornarem a provar. Molt recomanable.

* via nova a la dreta de la Lliure (City Folk, 7a+) que ens diuen que és molt recomanable.


Dia 1 Tarda: Castell s'Espasa Esquerre

Pornomania (6a): reescalfem amb aquesta via que ja havia fet, que és una successió de bons cantos sense parar, i algun pas llarg, molt motivant. Molt recomanable.

Eva (6c+): i de seguida ens posem en el projecte de la tarda, aquesta via tant xula i física que té una primera panxa fàcil, i un tram fi abans d'arribar al gran sostre, que es passa bé gràcies a les bones preses, tot i posar-nos els colors i fer-nos suar. Encadeno al flash. Molt recomanable.



Dia 2 Matí: Cinglera de la cova del bisbe

De'n Quico (6a+): via força llarga i entretinguda, amb ambient tot i el grau. Ja ens fa escalfar una mica. Recomanable.

Esbardellarà L1 + L2 (6c+, 40m): L1 6b+ i L2 6c+. Em poso en aquesta via pensant que estic fent la Escalibats (L1 6a+ i L2 6c+), perquè no he vist que hi havia una via nova no ressenyada a l'esquerra (*). Això fa que faci el primer llarg flipant una mica, perquè té un pas a la meitat molt fi, on he caigut. Després he seguit i no entenia perquè la reunió intermitja estava a la dreta, però he seguit amunt, lleugerament cap a l'esquerra, fins a la R2, bastant cansat. Quan he arribat a baix n'he tret l'entrellat, i he vist que he fet l'Esbardellarà. Tot i l'embolic, la recomano.

* via nova entre la Dolça agonia i la Esbardellarà (Cargol malababa, 6b+), d'uns 35 metres.

Lliure (7a+, 35m): acabem el matí amb el segon intent d'aquesta via, amb la memòria d'ahir quasi intacta. Aquest cop, però, em toca muntar la via a mi, i l'aconsegueixo encadenar al primer intent d'avui, posant cintes. La via és bastant factible si l'has provat un cop, i també perquè té tres bons reposos. Molt recomanable, no cal dir-ho.


Dia 2 Tarda: Castell s'Espasa Dreta

Liendre L1 + L2 (6c, 42m): L1 6b i L2 6c. mentre els altres fan la Serveis mínims, amb en Carles, que s'ha afegit a la festa, ens posem en aquesta via. Jo la faig fins a la R2, esdevenint una via molt llarga i bonica, sobretot la segona part, per unes xorreres d'escàndol. El més difícil són els últims metres, un flanqueig força raro i forçat. Encadeno a vista. Molt recomanable.

* via nova entre la Liendre i la Ei nas (Foc al rei, 6b+).


I fins aquí l'intens i fanàtic cap de setmana, al costat de gent (i gossos) tan maca i motivant. Gràcies!!

Juliol 2017 - Tres dies d'escalada a Sadernes


Dia 1 Tarda: Castell s'Espasa Esquerra

Aquest sector és el primer que trobem, a mà esquerra, després de passar el petit sector d'iniciació de Slabs. Una gran paret orientada a l'est, on trobarem ombra a la tarda, a partir de les 15 o les 16h aproximadament. Hi trobem una trentena de vies, algunes que comencen a la part de dalt, i altres que ho fan a la part de baix, just al peu del camí, algunes de les quals tenen dos llargs. Aquest sector és bastant concorregut, per tenir moltes vies i de graus fàcils, per la qual cosa trobarem alguns cantos polits.

Vistes des del camí del sector Castell s'Espasa Esquerre

Cul de got (V+): via amb bons cantos tipus bústies, però una mica sobats, algun pas més allunyat però assequible en general, i ràpida. Recomanable.

?? no ressenyada (V): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra via, que no apareix a les ressenyes, i com que no sembla molt difícil, ens hi posem. Inici fàcil per superar un ressalt i un cop a sobre una repisa pas de placa a buscar bones preses una mica munt. Fàcil i recomanable.

Aresta (6b): anem més cap a la dreta a buscar més grau, i em poso en aquesta via, el nom de la qual descriu el tipus d'escalada que ens trobarem. Personalment, és un estil d'escalada que em costa més del normal, i aquesta via no ha estat l'excepció. S'ha d'anar trobant el canto i buscar la millor col·locació, amb alguns trams lleugerament desplomats. Tot i això he aconseguit encadenar. Molt recomanable.

El perfum de les transparències (6b+): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra via, que baixant he vist que és més de placa amb diversitat de preses. Fer-la ha estat un plaer, molt semblant a les seves veïnes de l'esquerra, però més dura, i exigent pel seu grau. Molt recomanable.

Escletxa de tendresa (6a): em poso en aquesta altra per desmuntar-la, que ja havia fet l'estiu passat. Després d'un pas fi abans de la repisa, ataco el pas de placa de després per la dreta, anant a buscar unes bones mans ben amunt, a una fissura que queda al costat de la figuera. Passos atlètics de laterals excepcionals per acabar. Molt recomanable.

Diedre L1 (V+/6a): munto el Diedre, que ja havia fet, tècnic, exposat i una mica polit. La intenció és fer el segon tram de xemeneia, però un cop a dalt, no ho veig gens clar, i el parabolt és força amunt, així que ho deixo estar i baixo. Molt recomanable la primera part.

Aquí terra deixo el jec L1 (6a+/6b): baixem al camí a fer alguna via més. Aquesta enganya, ja que té un pas molt fi al passar per una mena de ressalt invertit, ja que hi ha poques mans i peus. Després de trobar la mà esquerra, segueixo amunt fins a la reunió intermitja. Molt recomanable.

L'Escalipatxo (V+): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, que està reequipada però no han tret les xapes anteriors. I a més n'han afegit de més, no té sentit. La via m'ha agfadat molt, fàcil, contínua, ràpida de fer i molt divertida. Molt recomanable.

Via d'en Korbi (IV+): la Laura ha fet aquesta via, a l'esquerra de la Cul de got.

?? no ressenyada (IV): també ha fet aquesta altra, que no està ressenyada i que es troba a l'esquerra de la D'en Korbi.

Dia 2 Matí: Can Pixa

Aquest sector es troba més allunyat que la resta, una mica abans d'arribar al Pont d'en Valentí, orientat al nord-oest i oest, una gran placa ben visible des del camí. Per arribar-hi hem d'encarar un petit muret que grimparem fins a trobar el corriol evident, que transcorre entre pedres i ens mena bastant ràpid fins al mig del sector. No aneu pel canal que es veu a la dreta d'aquest muret, ja que alguns trams són impracticables. El sector té una vintena de vies, la majoria de 7è grau, però també hi trobem quatre sisens i dos cinquens. Vies força llargues en general.

Sector Can Pixa a la dreta de la foto

L'herba que em priva (V): via amb bona presa tipus bústies petites de forat, no gaire sobades. Molt entretinguda i ràpida. Recomanable.

Moon light (V+): a la dreta de l'anterior trobem aquesta altra, per la meva opinió un xic més difícil, ja que les preses i els passos no són tan evidents. Recomanable.

El camí de la tremolera (6a+): aquesta via té un pas dur a l'inici, on les mans són petites i desploma una mica. M'hi he hagut de penjar a mirar-ho bé. Després va flanquejant cap a la dreta en terreny vertical i més fàcil, fins a superar uns blocs amb una mica de mala pinta, on podem fer reunió per baixar. Recomanable.

Kantu de fang/sang (6b+): torno a la part de dalt a la dreta, per fer aquesta via, que és de placa dureta i fina, amb algun pas de mans i peus molt petits. Amb paciència, però, me la vaig traient i arribo a la R molt content. Molt recomanable.

Dia 2 Tarda: L'Aventura - Desploms

Aquest petit sector es troba just davant de Can Pixa, una llarga franja de roca orientada a l'est que s'eleva en diagonal oferint unes parets amb relleus i petits desploms. Hi arribem creuant la riera just per una bona zona amb gorgs, agafant un corriol que es perd entre la roca, llavors cal anar cap a l'esquerra i altre cop amunt, amb força inclinació. El nom li ve com l'anell al dit pel tipus d'escalada, però també per l'aproximació. Hi trobem poques vies, però: una desena a la part de baix, entre el V i el 6b+, i quatre a la part de dalt, més algun projecte, de grau més elevat.

Vistes de l'Aventura - Desploms des del sector Can Pixa

*Les vies no tenen nom o és desconegut, per la qual cosa fem servir les numeracions de les vies de la ressenya de Climb Around.

6. ?? (V+): via que fa la Laura per escalfar, amb un inici una mica tombat, i un final vertical i una mica desplomat, on es troba el pas dur de la via.

7. ?? (6a): via de placa una mica tombada i amb una part final un xic desplomada, en que has de buscar el canto i moure't bé. Recomanable.

8. ?? (6a+): comença en vertical fàcil, i supera un desplom on la sortida és complicada, ja que el bon forat no es veu i és molt amunt, cosa que m'ha aixafat l'encadenament. Recomanable.

16. ?? (6b): a la dreta de tot hi ha aquesta via, curta i explosiva, però també tècnica i de tibar de mans petites abans de la R. Molt recomanable.

15. ?? (6a): a l'esquerra trobem aquesta, més fàcil, amb arribada vertical però bon canto. Recomanable.

9. ?? (6a+): finalment em poso en aquesta per acabar, semblant a la de la seva esquerra (i amb la qual comparteix reunió), però amb els passos més clars. Molt recomanable

Dia 3 Matí: Iniciació

Sector d'iniciació per excel·lència, com el nom indica, però també amb algunes vies dures per tibar una mica. Orientat a l'oest, és una petita paret amb una desena de vies, entre el IV i el 6c, amb una vintena de metres màxims d'alçada. El trobem després de passar un pont, abans de l'aparcament 3, a mà dreta, pujant per un corriol una mica pedregós.

Correfoc (6b): via que faig per escalfar, ja que les altres més fàcils ja les he fet. La primera part és fàcil, i té un parell de passos una mica desplomats però amb bon canto i un de mirar-s'ho i estirar-se una mica més. Recomanable.

Tormenta tropical (6b+): em poso en aquesta altra, que tinc moltes ganes d'encadenar, ja que l'estiu passat em vaig quedar a pocs metres de fer-ho, fallant en el pas dur de la via. Té un inici de placa amb bona presa, un pas més fi però assequible, després seguir fàcil i una mica més amunt de la meitat es troba el pas, que t'obliga a navegar primer cap a l'esquerra i després altre cop a la dreta, amb preses una mica dures, laterals, alguna regle, i finalment un encastament. Vaig fent mirant bé els peus i el passo, arribant ja a la darrera xapa i finalment a reunió, molt content. Molt recomanable.

Goku (6c/7a): aquesta via es troba a l'esquerra de l'anterior, i té una secció uns tres metres abans d'arribar a la reunió que són molt i molt durs: polits, amb mans molt dolentes, peus no massa bons, físic, de bloc i el més important, un xapatge incomodíssim. Per tot això el grau s'hauria de decotar com a mínim a 7a, ja que amb el pas del temps i de les tibades s'ha polit tant que ara segur que és més difícil. La resta de la via és molt fàcil, no passa de 6b. No l'he pogut encadenar, ja que m'ha estat impossible fer el pas, ni tan sols descansant i provant-ho diverses vegades. Recomanable.

Dia 3 Tarda: Castell s'Espasa Dreta

Sector que es troba una mica més amunt que el seu veí "Castell s'Espasa Esquerre", amb una paret impressionant, imponent, orientada a l'est. Hi arribem pujant per la roca, i al cap d'uns metres podem seguir per un corriol poc marcat a mà esquerra. La gran paret disposa d'unes 20 vies força llargues, més 4 segons llargs, la majoria de 6è grau elevat i de 7è grau, però també hi ha un V+ de 40 metres espectacular.

Vistes de Castell s'Espasa Dreta des del camí

Ei nas L1 (6a+): comencem per aquesta via, la segona més fàcil del sector, per tornar a posar-nos a to. La via és un viatge de preses de molts tipus diferents, però en la seva majoria laterals, preses inclinades, planes, que et fan navegar i bellugar-te a un costat i a l'altre, movent els peus constantment, i amb molta verticalitat i fins i tot lleuger desplom en la part final, sense pràcticament descans, molt contínua en els seus vintillargs metres que té. Molt recomanable.

La puça (6b+): contents amb l'anterior via, ens posem en aquesta, a la dreta del cinquè, per seguir tibant. La línia és una continuïtat de passos amb bona presa de 6a+/6b molt bonics i divertits, amb un parell de passos més durets, però que no passen del grau ressenyat. Uns quasi trenta metres molt entretinguts i plaents, que et fan gaudir de ple de l'escalada. Molt recomanable.

Serveis mínims L1-L2 (V+, 40m): per acabar el dia, i com no podria ser d'una millor manera, em poso en aquesta via després que l'hagin fet tots els altres, en una espectacular excursió per la roca amb canto boníssim, passos molt divertits, pels seus llargs 40 metres de viot per xalar i gaudir de valent. Molt recomanable.

 

I fins aquí arriba aquest llarg i aprofitadíssim cap de setmana en aquest racó de la Garrotxa digne dels millors llocs per escalar, banyar-se i caminar a l'estiu, amb una companyia excepcional i molta roca per gaudir com poques vegades ho fem. Fins una altra, fanàtics i fanàtiques de la roca!