Via Núria a Sant Honorat

Via Núria a la serra de Sant Honorat (Peramola, Alt Urgell)

6a, 215m

9/9/18

Sant Honorat és un paradís de roca salvatge i autènticament únic. Des que hi vaig anar i vaig fer una excursió em van entrar moltes ganes d'escalar-hi. Però no he tingut ocasió de fer-ho fins avui, amb en Situ. Per començar volia fer una via fàcil i senzilla, i quina millor que la clàssica Núria.

Característiques i informació general

Oberta per J. Oliva, G. Arias, N. Closa, R.Ll. Closa i J. Solans el 1988

Dificultat: 6a

Llargada: 215 metres

Equipament: equipada amb parabolts

Material necessari: 14 cintes exprés

Orientació: Nord

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 3:30 hores

Aparcament i aproximació: hem d'aparcar a una esplanada al costat de l'ermita de Castell-llebre. La pista és una mica complicada per un cotxe baix. Un cop fora el cotxe hem de seguir per la pista que puja amunt fent esses i quan ens trobem una cadena cal seguir per la pista de la dreta que fa baixada i que no té cadena. Més endavant arribem a un revolt on hi ha una fita, i seguim pel corriol. Al cap d'una estona trobem un corriol poc marcat i difícil de veure amb una fita a mà esquerra, que puja recte superant un ressalt. Seguim pujant poc a poc en direcció a la dreta, i quan estem arribant a la paret rodegem un contrafort per la dreta i arribem a uns metres del peu de via. Només ens resta grimpar un tram fàcil fins al llavi on comença la via. Trigarem entre 50-60 minuts aproximadament.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya a Escalatroncs, i també a El col·leccionista de vies.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via Núria és una gran clàssica de Sant Honorat, potser una de les més repetides, i també una de les més fàcils possiblement. La via és un viatge per aquest mar ple de còdols al més pur estil montserratí.

1a tirada (6a, 35m): la via comença a un llavi i un pas de panxa, molt equipat i que faig en lliure sense massa problemes. Després trobem una placa plena de còdols amb dos trams més de panxa o més verticals, el més difícils del qual és el segon. La roca és excepcional.

2a tirada (6a, 35m): segueix una altra tirada de placa molt semblant a l'anterior. Per arribar a la primera expansió no tenim cap complicació especial, i la resta del llarg és molt bo i sense problemes. Només cap al final tenim un tram més vertical. La roca és genial, compacta i gens rentada.

3a tirada (IV, 35m): a partir d'aquí la paret comença a tombar-se. En aquest tirada hi ha una successió de ressalts, on trobem una xapa a cadascun d'ells. La roca segueix sent excepcional.

4a tirada (III+, 35m): semblant a l'anterior, més continuat i més fàcil.

5a tirada (III, 35m): més del mateix, però encara més ajagut i més fàcil si és possible.

6a tirada (V, 40m): finalment arribam a l'última tirada, on canvia totalment el panorama. La primera part segueix sent tombat i amb bona roca, però poc a poc es va posant vertical i passem per un tram de roca molt trencat, on hem d'anar amb compte on posem les mans i els peus. Tot i així, si escollim bé i anem amb compte podem passar sense masses problemes. Tram d'uns 10 metres que no li treu bellesa a la via. Finalment superem un darrer ressalt i arribem al cim.

Descens: per baixar hem de seguir un corriol que es veu des del cim, que va cap a l'est i que de seguida comença a baixar, i haurem d'estar atents de no perdre'l. Ràpidament arribem a una pista que seguim gairebé sempre en baixada fins a l'ermita. Baixant podem anar agafant mores a la gran quantitat d'esbarzers que trobem. 1 hora aproximadament.

Valoració general

La via m'ha encantat, és una escalada love climbing, tenint en compte que els passos més difícils es poden fer en A0 si no es pot fer en lliure. Si a més tenim en compte l'entorn solitari i salvatgement bell que són aquestes parets, i que la roca és d'una qualitat suprema (sense res a envejar a Montserrat), sense sobamenta, i que el paisatge és d'allò més bucòlic, tenim una via excepcional com poques. La única pega és que potser les tres tirades fàcils es fan una mica llargues i pesades, però això no li treu encant a la via.