Viatge a Cantàbria

Viatge a Cantàbria

Viatge amb el Situ i el Bertu uns dies a escalar. Teníem diferents opcions en ment, però finalment la guanyadora va ser anar a la serralada cantàbrica. Allà teníem diverses possibilitats per escalar, i la previsió meteorològica era molt bona. La majoria de sectors que vam trobar gràcies a la guia Dónde escalar (edició 2014) de Desnivel estaven orientats al sud-oest, i per tant la intenció era escalar majoritàriament pel matí i evitar el sol. Però un cop allà vam veure que els matins eren molt assolellats i calorosos, i en canvi les tardes eren ennuvolades i més fresques, així que vam escalar més a gust a la tarda.

Dissabte - Los Cantos, Suances, Santander

De camí cap al Desfiladero de La Hermida parem a escalar en aquest petit sector, molt a prop de Santander. Una paret amb diferents parts, orientades majoritàriament a l'est i el sud-est, però amb força trams de peu de via a l'ombra. Vies curtes i amb algun pas més explosiu, en una roca de gres força particular, una mica rentada en alguns punts. Vies de placa i amb desploms. L'aproximació és mínima, ja que el cotxe es deixa en un pàrquing força gran just a sota de les parets.

Trobem croquis i informació del sector, així com informació de la ubicació al bloc Los Cantos Climbing, i també un altre croquis al bloc El Paso Clave. Gràcies!

He fet les següents vies:
Alpina (V): entrada a bloc seguida de canto i un altre pas de bloc a la meitat. EaV.
K2 aventura (V+/6a): diedre fàcil i sortida de panxa amb bona presa. EaV.
El seis A (6a): esperó fàcil i sortida de desplom amb degotall enorme. EaV.
La placa (6b/+): placa molt fina, sobretot a la meitat, i polida. Dura. EaV.
El cuchillo (6a+): via bastant rara d'escalar, que recorre un esperó. EaV.
Variante del Cuchillo (6c): placa fàcil amb un pas molt llarg a bloc. EaF.
Black-Anoz (6c): placa amb poca presa i polida en general, m'ha semblat dura. No E.

A la via El seis A

Diumenge - El Salmón, Desfiladero de La Hermida

Avui arribem a La Hermida, teníem intenció d'anar a escalar a un sector suposadament orientat al nord, los Zaborros de los Llanos, però arribem aquí i veiem l'ambient i decidim quedar-nos. Aparquem al poble i optem per anar a escalar al sector El Salmón, a un quilòmetre caminant del poble, per la carretera, i creuem el pont per anar cap al sector, visible des de la carretera. Hi trobem una trentena de vies, amb alçades entre els 15 i els 35 metres, des de 6b a 7b. Vies verticals o amb desploms, de roca calcària, amb varietat de preses i que ofereix una escalada molt entretinguda i fanàtica. Només ens hem creuat amb una cordada. Orientació sud-sud-oest.

Trobem croquis de les vies al bloc del guia de muntanya Fernando Zamora Valcarce, i també informació diversa a aquest web. També trobem les ressenyes a la guia Roca Verde i la concreta del Desfiladero.

He fet les següents vies:
Polivalente (6b, 19m): placa amb força canto, excepte un pas a la meitat. EaV.
Bejes (6b/+, 19m): via física i mantinguda, a la vegada que tècnica de cames. EaV.
Fisura del tendón (6b+/6c, 26m): llarga i variada, amb final molt dur de fissura. EaV.
La Cuadrona (6b, 21m): placa lleugerament desplomada amb canto i divertida. EaV.

Dilluns - Urdón, Desfiladero de La Hermida

L'endemà seguim al mateix lloc, però canviem de sector. Anem a l'Urdón, a dos quilòmetres de La Hermida, anant cap a Panes. Hi ha llocs per aparcar al costat de la carretera i de la central elèctrica, i el sector es veu imponent des de baix. Arribem a mig matí i ja hi ha forces cordades. Sector amb més de trenta vies, entre el V+ i el 8a, però amb predomini de sisens alts i setens. Vies verticals però sobretot desplomades, de roca calcària molt bona. Orientació sud/sud-oest.

Trobem croquis del sector al mateix bloc abans mencionat, així com a les guies també anomenades.

He fet les següents vies:
El pájaro momificado (6b, 30m): via molt llarga on tot el tomàquet està al final. EaV.
Nº 28 (6b, 17m): curteta i amb un pas més dur i llarg a la meitat, divertida. EaV.
Nº 8 (6c/+, 30m): diedre desplomat i diagonal amb paret llisa a la dreta, tècnica, física i mantinguda. EaV.
Nº 11 (6b+, 25m): placa amb força canto, amb passos més fins, divertida. EaV.

A la via Nº 8

Dimarts - Bejes

El Manu ens parla d'aquest sector, que és relativament nou, i que posseeix una roca molt bona i quasi verge. Així que l'endemà decidim anar cap allà. Hem dormit a un gran aparcament al costat de la carretera, abans d'arribar al poble, i s'hi està molt tranquil. El sector d'escalada es divideix en dos. Per una banda, Bejes Placas, a la part dreta de la paret, amb una quinzena de vies, majoritàriament verticals i de graus baixos (cinquens i sisens), amb molt de canto. Per l'altra banda, la part Bejes Pueblo, a l'esquerra, just a sobre del poble, amb set vies verticals i una mica desplomades, entre el 6a+ i el 7a. Orientació sud/sud-oest.

Trobem les ressenyes únicament a la guia Roca Verde, abans mencionada. No hem trobat cap croquis a Internet.

He fet les següents vies a Bejes Placas:
Llauma (IV), Milar (V), Pajolar (V+), Panizales (V+), Espenillas (V+), El Caleru (6a), El cabeza (6a/+) i La basná (6a+). Les millors les dues últimes, amb diferència.

He fet les següents vies a Bejes Pueblo:
Matañana (6c, 30m): via amb tres panxes successives, la més difícil la 1a, amb pas físic i tècnic. EaV.
Seiguera (7a, 32m): via molt llarga i variada, lleugerament desplomada, amb xorrera, pas tècnic i físic, i algun pas més llarg més amunt Ea2n.

Dimecres - El Sorval, Bejes

L'últim dia de la nostra aventura, decidim aprofitar el poc temps que tenim al matí per escalar una mica en aquest petit sector que té únicament sis vies, totes elles tombades i que ofereix una escalada en adherència principalment, amb graus baixos, tot quarts i un cinquè. El sector es troba tocant a la carretera. Practiquem aquesta tècnica d'escalada en tres vies, i comprovem que l'adherència d'aquest calcari és molt bona. Orientació nord/nord-est.

Les ressenyes, com sempre a la guia Roca Verde, i també trobem una referència en aquest bloc.

I fins aquí arriba el nostre viatge d'aquest estiu, molt contents i feliços, però una mica tristos també de tornar a casa, tot i que també en tenim ganes. El que és segur que en un moment o altre tornarem per aquestes terres, jo amb moltes ganes de fer via llarga. I ens retrobarem, Manu!