Esportiva a La Cascada (Vallirana)

Escalada esportiva a La Cascada (Vallirana)
3/2/17

Avui repetim a escalar a prop de Vallirana, però aquest cop a un lloc diferent, desconegut per nosaltres, i que ens hi fixàvem cada cop que tornàvem d'escalar a Les Casetes, una interessant paret que s'aixeca a dalt de tot del poble, i que tant ens ha picat la curiositat. Avui, finalment, ens hem decidit d'arribar-nos fins a aquest racó de roca calcària dolomia, que representa una paret de dimensions mitjanes bastant abandonada en l'oblit de la història de l'escalada.

Vistes de les parets de La Cascada, El Mirador i La Placa d'en Ramón

Característiques del sector: compta amb poques vies (una trentena màxim), distribuïdes en diversos subsectors, com són La Cascada (al centre), El mirador (a l'esquerra i amb vies de diversos llargs), La Placa d'en Ramón (a sobre de La Cascada), i El Soldat Romà (a la dreta, i amb algunes vies desequipades). També trobem el Cap de la Serp, més amunt a l'esquerra (que s'hi accedeix per un altre pàrquing). Per arribar a La Cascada l'aproximació és pràcticament nul·la, i des d'aquest sector es pot accedir a La Placa d'en Ramón escalant alguna de les seves vies. Vies entre 15 i 45 metres, majoritàriament verticals però amb estils d'escalada diversos: fissures, diedres, de placa, i desploms, entre el V+ i el 7b+. La qualitat de la roca és bona excepte en alguns trams més trencats, però es pot escalar bé. L'orientació és sud-est, i si toca el sol a l'hivern s'hi està molt bé. Les ressenyes es poden trobar per Internet (parcialment), i també a la guia Hotrock.

Això és el que hem fet:

El Mirador

Metropolis (L1, V+): hem començat per aquesta, de les més fàcils del sector, que es comença bé, però a la meitat té un pas una mica atlètic de fissura, i després una petita travessa cap a la dreta amb poques mans per anar cap a la reunió. Ens ha posat a to per començar. Recomanable.

L'Antiga (6a): després tenim aquesta altra via, amb inici conjunt amb l'anterior, però que segueix recte fins a superar un petit desplom, on cal mirar-se bé els peus i d'aquesta manera es pot fer bé. Després plaqueta fina fins a la reunió. Molt recomanable.

La Cascada

?? (núm. 2) (V+): una mica més a la dreta tenim aquest altre 5è, que ens ha agradat molt i molt. De placa però amb mans i peus bons, que ajuden a la progressió amb passos molt bonics, algun més exigent que altre, però en el seu grau. Arriba a una petita palmera i fem reunió a sobre la feixa. Molt recomanable.

Bavaresa (6a): una via que des de baix sembla espectacular, però amb això em sembla que em quedo curt. Una fissura guapíssima que recorre la via de dalt a baix et fa escalar amb bavaresa, amb els dos peus a la placa però més fàcil amb les cames obertes, i anar progressant i fruint dels moviments. Fins arribar a un sostret que es ressegueix en travessa a la dreta amb bones mans i peus i se supera per la dreta (on es pot fer un descans encastant genoll), i ja fàcil fins a la reunió. Molt i molt recomanable.

Josemite (L1, 6b/+): un poc a l'esquerra tenim aquesta altra, amb un sostre que fa respecte, però té una fissura que li dóna força interès. L'entrada és força dura, però mirant bé es troben coses. Arribes a sota el sostre i la cosa ja es complica. Per xapar el parabolt ja té el seu què, però per sortir d'allà has de fer mans i mànigues, perquè no saps què fer amb els peus. Jo ho he provat diverses vegades i de diverses maneres, i al final me n'he sortit no sé com, trobant unes bones mans i pujant molt els peus en un pas atlètic a més no poder. Després, ja respirant, fàcil fins a la reunió, una mica a l'esquerra. Recomanable.

 

La veritat és que ens hem endut una agradable sorpresa, perquè les expectatives que teníem amb aquest sector no eren molt altes, però ens han agradat molt algunes de les vies que hem fet. El lloc té pinta d'estar una mica abandonat, i de fet està molt brut i ple de brossa des de fa molt de temps, així que fa una mica de pena. També trobem algunes vies desequipades, però les del sectors on hem escalat es troben en bon estat. El punt negatiu ha estat aquest, i hem posat el nostre granet de sorra enduent-nos una bossa plena de deixalles. Però l'escalada val la pena la visita i la nova descoberta. Potser ens podem deixar caure un altre dia a fer algunes vies de La Placa d'en Ramón, o alguna llarga d'El Mirador. A reveure!

Esportiva a Les Paparres

Escalada esportiva a Les Paparres (Olesa de Montserrat)
31/1/17

I seguim amb l'afany de descobrir sectors nous on escalar. Aquest cop, toca Les Paparres, que no podia esperar més. Les seves parets ens criden l'atenció, amb les imatges de la guia. Tot i haver-hi poques vies del nostre grau, bé ha de valdre una visita d'expedició investigadora. Així que trobem un forat entre setmana i som-hi! El camí fins al pàrquing no és fàcil, cal tenir la ubicació i orientar-se amb un GPS, si és possible. S'ha de recórrer uns 5km de pista que en alguns trams està en mal estat, i és possible que el cotxe toqui el sòl. Millor anar amb 4x4, si teniu la sort de tenir-ne. Finalment arribem al pàrquing i gaudim d'unes espectaculars vistes a Montserrat. Hi ha molt lloc per aparcar. Atenció: el camí d'aproximació comença just darrere una escultura de metall i un cartell indicador de mapa de la zona. Deu minuts i ja som a peu de via, per camí fàcil.

Part central de la paret, amb desploms molt pronunciats

Característiques del sector: es tracta d'una petita paret de roca calcària, que fa una forma de W, amb una quarantena de vies màxim, la majoria entre el 6a i el 7b, orientada al sud-oest, el tipus de roca és adherent i l'escalada és sobre bons cantos, preses petites, regletes i esquerdes horitzontals. L'escalada és vertical i tècnica als dos extrems de la paret, i atlètica i molt desplomada a la part central. L'alçada és entre els 10 i els 25 metres. La majoria de vies tenen el nom escrit a peu de via (alguns esborrats). L'equipament és entre bo i regular, ja que trobem espits i alguns parabolts una mica deteriorats i reforçats amb sika. Podeu trobar les ressenyes a Internet i a la guia Hotrock.

Vistes del massís de Montserrat des del pàrquing de Les Paparres

Aquí es pot veure una ressenya trobada a Internet:

Ressenya extreta del bloc Vinga Bou

Les Rampes

En aquesta zona hem trobat una confusió de noms i graus en relació a la ressenya de la guia Hotrock, i també de la que hi ha a Internet, perquè no correspon amb el que indiquen els noms de la paret. Caldria una revisió per posar una mica de llum. La majoria de vies són força curtes.

Verd Quiròfan (núm. 3) (V+/6a): escalada de placa vertical amb fissures diagonals, que són una mica incòmodes d'escalar i això et fa sentir insegur. No obstant, té la seva gràcia per practicar coses diferents. Es va fent a poc a poc. Recomanable.

Paco (núm. 4) (V/+): semblant a l'anterior en la seva segona part, però amb un començament desplomat de blocs però amb molt bona presa. Recomanable.

Grry (no ressenyada) (V): paret tombada i fina, que va per la dreta dels blocs, que et fa fer moviments i passos entretinguts. Després s'ajunta amb la via Paco a la meitat, i ja de seguida s'arriba a la R. Recomanable.

Els Desploms

Mas guay (V+/6a): entrada polida, primera expansió bastant amunt, però s'hi arriba bé, via de continuïtat molt divertida i entretinguda. Després de l'entrada podem fer diedre, però també ens en podem anar per la placa. Més amunt té un pas de panxa que se supera bé per l'esquerra. Via més llarga, té un aleje. Molt recomanable.

Negro paparroso (6a/+): via semblant a l'anterior, amb una entrada molt desplomada però amb cantos molt bons, tot i que una mica sobats també. Continuació en placa més fina, i pas de desplom delicat. Et fa fruir de l'escalada. Recomanable muntar les dues primeres cintes. Molt recomanable.

La Placa

Panolis (6a/+): via molt guapa, amb un començament més fàcil en diedre, però una segona part més dura i fina, amb algun pas espectacular de regleta i finura. Molt recomanable.

El Jordi també ha fet la via Vuelo sin motor (V) per acabar la jornada.

La valoració personal que en faig és que és un sector mig interessant, que té avantatges i inconvenients. Per una banda, la part de Les Rampes no és gaire atractiva pel que fa al tipus d'escalada, i en les altres zones (sobretot als desploms) les preses, sobretot a l'inici de la via, estan força polides. A més a més, el començament està poc assegurat (primera expansió molt amunt). Tot i això, l'escalada de certes vies és molt atractiva, amb plaques boníssimes i verticals, que fan gaudir de l'escalada. En aquest sector trobo que el grau també està una mica apretat, a la vella escola, i potser cal tenir en compte que en algunes vies se'ls podria pujar mig grau, així que és recomanable anar amb el grau consolidat. Si es té grau de 6a consolidat - 6b es pot encadenar a vista les vies per sota el 6b, com ha estat el meu cas. Per altra banda, la part dels desploms sembla molt interessant, però el grau és molt elevat i les preses semblen molt polides. En algunes vies trobem algun aleje aïllat, però podem mirar de posar alguna assegurança flotant.

Per tot això penso que aquest sector podria valdre la pena per una segona visita en el meu cas, per acabar de fer les vies que no hem pogut fer. Però poc més. Val la pena fer-hi una visita, pel lloc on es troba, la qualitat d'alguna de les seves vies, i perquè sembla un lloc tranquil. Fins una altra doncs!