Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dijous, 20 de juliol del 2017

Esportiva al Coll de Merolla

Escalada esportiva al Coll de Merolla (Ripollès)

15/7/17

Feia molt de temps que teníem ganes de conèixer aquesta zona del Ripollès, i ho havíem provat més d'una vegada amb el Jordi. Aquest cap de setmana, finalment, i tot i que no és la millor època per venir-hi, ja que totes les parets es troben orientades al sud, ho hem aconseguit, amb la Clàudia i el Sergi també.

Coll de Merolla és una escola que es troba just al punt més alt d'aquest coll (a uns mil metres d'altitud aproximadament), i que es compon de dos sectors principalment. El primer, i més proper al Refugi (que trobem a peu de carretera), es tracta dels Totxos del Refugi, que té una part esquerra (més a prop) i una part dreta (just a darrere l'anterior), cadascuna amb una quinzena de vies més aviat curtes (entre 10-15m). L'altre sector es diu La Cot, i també es divideix en dos parts: la de l'esquerra, amb una paret amb una trentena de vies entre el V+ i el 6c; i la part dreta, amb unes 16 vies pel moment, entre 6a+ i 8c. Aquests sectors disposen de vies més llargues, la part esquerra de fins a 25 metres i la dreta de fins a 40m. Entremig d'aquestes dues encara hi ha una paret amb possibilitats d'explotar-se, però encara s'ha de comprovar, pel que ens han dit al Refugi.

Aquests sectors són de roca calcària blanca, i s'han equipat a base de parabolts pels equipadors propers al Refugi, com el Toti Valés, el Roger Pérez, entre d'altres. Des d'aquí, els donem les gràcies per la feina ben feta! Les ressenyes les podeu trobar a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà". Nosaltres l'hem fet servir i els números que posem a les vies corresponen amb les seves ressenyes.


Arribem al Refugi ben entrat el matí, i decidim fer una primera incursió als Totxos, que són més a prop, amb la idea d'escalar-hi durant el matí, i parar a dinar durant l'estona de més calor. Com que als Totxos de l'esquerra ja hi ha unes quantes cordades, decidim anar al de la dreta, i això és el que hem fet:


Totxos del Refugi dreta

ATENCIÓ!! Els noms als peus de via estan equivocats, des la via 8. U.P.A. a la  14. Erase the rictus. El problema és que estan moguts un lloc a l'esquerra, perquè la via U.P.A. està marcada sota un parabolt que sobra completament, entre la via 7. Jardineria vertical i la 9. Masovera caníbal. D'aquesta manera, la ressenya de la guia "Montgrony" és correcta, només que no heu de fer cas dels noms escrits a peu de via de la 8 a la 14.

8. U.P.A. (6a+, ressenyat de 6a): via amb un pas a la segona xapa molt complicat, sense bons peus i encara menys bones mans, que fa molt difícil el xapatge i la sortida del bombo. Després es suavitza i continua per una espècie de diedre fins a la reunió a l'esquerra. Recomanable, però difícil d'encadenar a vista.


9. Masovera caníbal (6a): via més agraïda, a la dreta de l'anterior (es veuen les cintes posades a la foto de dalt), que comença per una placa amb més canto i acaba per un desplom amb bones preses, que fem lleugerament cap a la dreta. Molt recomanable.

6. Barbacoa i tunning (6b?, ressenyat de 6a+): via amb un pas molt difícil, de bloc, per sortir d'una panxa enorme, sense peus i sense mans (encara els estic buscant). És un pas de bloc i amb mans i peus molt minsos, excessivament dur, que m'atreviria a dir que ni de 6b, sinó més dur encara. Al final l'he resolt fent un gran esforç i ja amb la corda xapada per dalt. Poc recomanable.

 


5. Bimbocàcia (V+): via molt divertida, amb inici molt fàcil i un pas més físic al final, per superar un petit desplom, però assequible. Molt recomanable.



14. Erase the rictus (6a+): via molt entretinguda i plaent, la millor de les que hem fet. M'ha encantat, molt contínua i que et fa pensar una mica també, ja que els passos no són totalment evidents. Molt i molt recomanable.



13. Diedre Woses (6b, ressenyat de 6b+): via molt bonica també, que segueix un diedre exigent i amb un pas més complicat bastant amunt, de col·locar-te especialment bé. Molt recomanable.



10. Dieta estricte de tapes i alcohol (6a, ressenyat de 6a+): via amb passos d'adherència però també bones preses per les mans, que flanqueja en diagonal per sota una panxa i finalment la supera amb un pas més exigent, però assequible pel seu grau. Molt recomanable.


Ja és hora de dinar i decidim baixar al refugi per dinar i descansar una mica sota l'ombra dels seus arbres, mentre juguem amb el rei de la casa.


Refugi del Coll de Merolla


La Cot esquerra (part dreta)

Ben entrada la tarda ens traiem la mandra de sobre i sant tornem-hi a escalar. Aquest cop pugem més amunt cap a La Cot, primer pel camí i després travessant unes feixes, fins que veiem la paret a sobre nostre. Anem fins al final del sector ressenyat, i ens enganxem les mans a la primera via que fem:

9. Vés que t'enxampo (6b+, ressenyada de 6a+): començo per aquesta via, que es troba, juntament amb la de la seva esquerra, en una franja de roca vermellosa. Des de baix es veu bé, fa bona pinta, amb moltes fissures i esquerdes, sobretot verticals. Però quan m'hi poso, ja després de xapar el primer parabolt, flipo amb el tema. No puc ni avançar mig metre més, no hi ha preses bones i la següent presa està llunyíssim. Ho intento diverses vegades i per diferents llocs, però resulta impracticable. Finalment segueixo per la fissura de la via de l'esquerra, i aconsegueixo xapar la segona. A partir d'aquí se succeeixen una sèrie de passos molt tècnics, molt físics i molt explosius per fissures verticals principalment, amb encastament de dits i preses laterals duríssimes. Conclusió: el que l'ha graduat de 6a+ és un bou que s'ha quedat més a gust que un arbust. M'he hagut de penjar en dos ocasions, i encara sort que està ben cosida. Poc recomanable.



8. Que tens 3 cames? (6a+, ressenyada de V+): la via de l'esquerra segueix la tònica de la primera, però una mica més amable. De V+ es converteix en 6a+, que he encadenat i que m'ha agradat molt. Passos de fissura vertical i col·locació de peus. Molt recomanable, però tingueu en compte el biaix del grau.

8. (part esquerra) Dru (6a/+): una mica escarmentats amb el problema del grau, marxem d'aquesta zona i anem a buscar el calcari més gris, que té més bona pinta. Aquesta via, graduada de 6a, és la víctima. Passos de continuïtat i algun pas aïllat de bloc sobre preses de diferents tipus, al volant del 6a/+, amb moviments bonics i preses  generoses en general. Molt recomanable.



2. Puputs (6b/+): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra, graduada de 6b, però duret. Passos majoritàriament de bloc per fissures verticals, encastaments, etc, per un viatge curt però potent, molt satisfactori haver-la encadenat. Molt recomanable.



1. Txomango (V+/6a): just a l'esquerra hi ha aquesta més facileta, amb la que comparteix reunió, que resulta fàcil però jo arrodoniria més dient que és 6a. Té un pas més dur cap al final, cosa que li marca la dificultat. Recomanable.



3. Este año no me hago daño (Zacarías) (6b/+): encara em queden forces i ganes, i em poso en aquest altre 6b, al qual jo li donaria el +, ja que és molt semblant al Puputs però amb algun pas més exigent encara. Se'n va en diagonal cap a la dreta i ràpidament ja som a reunió. Molt recomanable.


I fins aquí l'espectacular dia, ple de vies i d'experiències, ple de riures i de bones sensacions. Personalment m'ha agradat molt aquest racó del Ripollès, té una roca molt bona, amb moltes vies per explorar. Nosaltres ens hem quedat a dormir al Refugi, cosa que recomano molt a tothom, ja que l'indret és molt bonic, el tracte ha estat genial i molt proper, i les instal·lacions s'ho valen. És ideal per venir-hi a escalar dos dies, però si ho feu millor a l'hivern, a la tardor o a la primavera, perquè a l'estiu hi fa força calor, tot i que els sectors són a l'ombra a la tarda. El que és segur és que nosaltres tornarem!



A la dreta de la via Vés que t'enxampo hi ha com a mínim 9 vies noves, que ressenyem a continuació, ja que no apareixen a la guia (d'esquerra a dreta):

Hug (6b+)
Jos (6b)
Max (6b+)
Ewok (6a)
Txalaparc (6a)
La Fonda caníbal (V+)
Pagecidi (6a)
La xispa de l'espontaneïtat (?)
Arre so boche (?)

dissabte, 1 de juliol del 2017

Esportiva a Subirats

Escalada esportiva a Subirats


1/7/17

Avui hem tornat a Subirats a escalar, evidentment, en aquesta època de l'any, a la tarda a gaudir de l'ombra que ofereix aquesta escola orientada a l'est. Avui amb la companyia del nombrós grup d'escalada de les xarxes socials, i amb el Jordi com a company de cordada.

Aclariments: a l'esquerra de la via Hot dog (V) hi ha una altra via també molt llarga (25-30m) que comença en placa, i que no apareix ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes que trobem a Internet. El seu nom és desconegut i el grau seria un V/+.
També trobem una altra via no ressenyada, a la dreta de la Noche de frío (6a), que comentem en aquesta visita.


Hem anat directament al subsector Cinema i he fet les següents vies:


Destierro de un animal (V+): via fàcil per escalfar, amb bon canto i cert ambient, amb algun pas més fi a la meitat i al final. Compte que entre la 2a i la 4a xapa hi ha un parell de blocs que es mouen. La placa del final es pot fer per la dreta i també per l'esquerra. Recomanable.



Només pels teus ulls (6c): després d'escalfar poso tota la carn a la graella, a l'objectiu d'aquesta via. Comença en placa fina amb un passet de mirar-s'ho, després més fàcil fins arribar a la panxa, on s'ha de tibar de valent fins a sortir-ne, sobretot al principi. No està molt sobada, per sort. Abans d'atacar la panxa no ho he vist molt clar i he demanat que em pillessin, tonto de mi, perquè després el pas ha sortit sense problemes. Així que a la propera haurà de caure sí o sí. Després del desplom hi ha algun altre pas més exigent en un gran bloc, però la resta és anar fent. Molt recomanable.

The Class (7a): em poso en aquesta altra via, que m'han comentat que només té un parell de passos de 7a/+ a la panxa. I certament, és ben bé així, es concentra tot en dos passos per sortir de la petita panxa, però les mans són molt dolentes i els peus també, així que demana passos acrobàtics, dits de ferro i un bon equilibri. Ho intento diverses vegades, però em resulta impossible, el veig molt dur. Al final acero i tiro cap amunt, fins a la reunió sense més problemes. Recomanable.

Fitzcarraldo (6b): aquesta via la tinc creuada, ja que les dues vegades que l'he intentat no he aconseguit encadenar-la. Just quan volia fer-la avui han començat a caure algunes gotes, i com que ja estava muntada, he decidit fer-la de segon. I resulta que ha sortit genial, apretant de valent en el pas patinoski del mig, però sense caure ni que em tibessin. Una llàstima no haver-la provat de primer, perquè les quatre gotes s'han convertit en res. La propera sí o sí també! Recomanable.

Sense nom (6a+/6b): via a la dreta de la Noche de frio (6a), que no surt ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes, que comparteix reunió amb la citada via. L'inici és fàcil, té un pas de panxa amb bon canto, i allò complicat es troba al final, de la última xapa a la reunió, en que s'ha de fer una mica de flanqueig amb poc canto i en alguna posició incòmode. No l'he pogut encadenar ta poc perquè un compi estava fent la de l'esquerra, i hem coincidit abans d'arribar a R i l'he deixat que passés, penjant-me de la cinta. Potser estic molt cansat, però m'ha semblat com a mínim 6a+. L'hauré de tornar a provar. Recomanable.

I fins aquí l'escalada de tarda d'avui. La veritat és que ha estat prou productiva, tot i que els encadenaments de primer han estat ben pocs. Quants deures pendents! Tornarem!



13/11/16

Vistes del castell de Subirats des del sector

Aquest diumenge tornava a tocar Alt Penedès, i hem anat a Subirats la Clara, la Cris, el Marçal, la Raquel i jo. Feia un bon dia de sol, i quan hem arribat a quarts de dotze ja feia una bona temperatura, que ens ha fet escalar amb samarreta curta. El sector ja el coneixíem la majoria, calcari bastant bo, una mica polit en alguns trams. Vies de tot una mica pel que fa a la llargària, la inclinació, les preses i la diversió. El subsector El Triangle té algunes vies més que les que surten a la guia Hotrock, algunes d'elles força juntes. A l'aplicació Climb Around també les podeu trobar.

A l'hora que hem arribat (11h..) això començava a semblar les Rambles de Barcelona. Suposo que degut a que és un sector amb varietat de vies d'iniciació. Tot i així, no hem hagut d'esperar per cap via, hem anat al nostre ritme.


El nostre juganer i vigilant company Lluç, que ens ha entretingut i observat durant tota l'escalada


Hem començat pel subsector Triangle, i el dia ha donat això de si:


Partera acelera (IV+): En aquesta zona hi ha una mica d'embolic amb les vies, perquè sembla que hi ha més línies que a la ressenya. Hem començat per aquesta i la següent. Aquesta resulta una escalada senzilla per placa tombada que acaba en una paret vertical de blocs amb molt bones preses. Sense problemes. Recomanable.

Esquerra: la Raquel a Partera acelera (IV+)
Dreta: la Cris a Popurrí (V+)


Popurrí (V+):  A la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra via, bastant semblant però amb un final ben diferent. Aquest és una mica desplomat, i amb una fissura vertical al mig per posar-hi les mans. Resulta una mica explosiu per escalfar, així que ens ho hem de pensar una mica abans d'atacar-lo. Finalment, però, acaba sortint. Recomanable.

La Clara al pas final de Popurrí (V+)

Pan de higo (6a+): Aquesta via va per l'esquerra del característic sostre, atacant la part final per la dreta, posant-se a sobre del desplomat. Si es fa per la dreta resulta més senzill, però també es pot fer per l'esquerra, seguint la via No pas passaràs (6a), que d'entrada sembla més finet. Aquesta via ja té més d'encant. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Pan de higo (6a+)
Dreta: la Raquel a la via Senglars (6a+)


Senglars (6a+): Aquesta altra va per l'altra banda del sostre (per la dreta), superant-lo per un bon desplom amb mans molt bones. L'entrada no és gaire clara, ja que sembla que hi ha una línia no ressenyada. Resulta força interessant. Molt recomanable.


Tot seguit ens n'hem anat més a la dreta, al subsector Cinema:

Fitzcarraldo (6b): Aquesta via ja l'havia fet de segon fa 5 mesos, i avui volia provar d'encadenar-la de primer. És una línia divertida i maca, sobretot per les seves xorreres i els seus bonics passos. No obstant, està molt polida en alguns passos, sobretot el més dur d'ells (al lloc on estan fetes les fotos). Això la fa una via difícil, també tenint en compte el seu lleuger però continuat desplom, que et fa tibar molt de braços. Un cop superat el pas central, que ens ha fastiguejat l'encadenament, es torna molt més planer fins a la reunió. Tot i la sobamenta, una via molt maca i recomanable.

 El Marçal en dos moments seguits de la via Fitzcarraldo (6b).


Delicatessen (6a): A prop de l'anterior també trobem aquesta bonica i agradable via, que ens va de perles per acabar amb un bon regust de mans i peus i tornar a la calma abans de marxar. Molt divertida per la seva varietat de passos, molt assequibles, i també per la seva llargària. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Delicatessen (6a)
Dreta: el Marçal a la Fitzcarraldo (6b)

I fins aquí el dia d'avui, cap a casa que ja és ben fosc!