Esportiva a Sant Llorenç del Munt

Escalada esportiva a Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Novembre 2018

Torno a la Mola, aquesta vegada amb l'Edu, que vol fer una matinal fins al migdia, així que tenim poc temps. Li proposo d'anar al sector dels Diedres, pensant (com diu a l'Aplicació Climb Around), que tindrem "sol fins a mig matí". Però a les 10:30h, quan hem arribat al sector, la majoria de les parets ja estaven a l'ombra. Així que després de fer una via i patir el tacte fred de la roca ens n'anem al sector Sardineta de Baix, on com a mínim tindrem sol.

Podem trobar les ressenyes al web Santllors, i a l'aplicació Climb Around.

Els Diedres

Orientació nord/nord-est (?). Per arribar-hi, abans de la Paret Gran de la Font Soleia. Menys de 30 minuts.
 

Ressenya de Santllors.com

Alcántara Molina (6b): via de diedre i placa lleugerament desplomada, amb bon cantell aquesta última part. L'inici es pot fer sense tocar l'arbre. Recomanable.

Sardineta de Baix

Orientació sud/sud-oest (?). Per arribar-hi cal prendre el camí que va cap a l'esquerra i cap a baix, a la bifurcació, enlloc d'anar a la dreta cap a la Font Soleia. Uns 30 minuts. Vies curtes i explosives, en general.

Ressenya de Santllors.com

El meu petit país (6c): via curta i amb una primera part molt explosiva i a bloc, difícil a vista. La segona part és més tranquil·la, però tampoc cal baixar la guàrdia. Recomanable.

Blackout / Ceguera temporal (6b): just a l'esquerra de l'anterior, via més continuada, agraïda i llarga que l'altra, amb algun parell de preses polidetes a l'inici. Molt recomanable.

Mirage (6b): primer tram vermell ens deixa a una placa amb passos interessants, superar un relleix i acabar atacant un sostre amb una bavaresa genial. Molt recomanable.

Juliol 2018

El Gruyère (Font Soleia, La Mola)

Feia temps que volia tornar a la Mola, i sobretot tenint en compte la major proximitat que hi tinc ara, és un bon lloc per anar-hi. Però és estiu i fa calor, així que no tenim massa opcions i la millor opció és anar al sector per excel·lència de l'estiu: el Gruyère. Del qual ja n'havia sentit a parlar, i molt bé. Així que toca anar a descobrir-lo. Hi vaig amb l'Alba i l'Oriol, en un matí bastant fresc i molt agradable.

Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

Ressenya de Sanllors.com

Hem fet això durant el matí:

26. Punt vermell (6a): via del mig de les tres que comparteixen inici, qua va per un diedre o esperó (depèn per on vagis), molt xula i amb prou canto, bastant contínua. Molt recomanable.

25. Ella es así (6b): inici conjunt amb l'anterior, i de seguida ja se'n va cap a l'esquerra per una línia de químics. Panxeta amb canto, i després placa amb forats i un pas més fi per sortir, que et fa navegar una mica. Molt recomanable.

24. Ganyon (6b+): seguim netejant cap a l'esquerra i fem aquesta altra. Pas raro al començament per xapar la segona (a més m'he trobat un munt d'aranyes), i tram de bon canto, fins arribar al pas clau, que s'ha de fer ràpid. Última part fàcil, tombada, acaba abans que la resta de vies de la paret. No he encadenat al primer intent, he hagut de fer un segon intent. Molt recomanable.

23. Esperó del Moru (6c): i em poso en aquesta, la que serà la de més grau del dia. Primera part de desplom amb molt bon canto, i al sortir ens trobem el pas dur, que es pot resoldre bé pujant peus i col·locant-te bé. Segueixo i ja la última part és molt fàcil, fins arribar molt content a reunió. Molt recomanable.

28. Quan farem grau? (6b): acabem "tornant a la calma" amb aquesta via, que té una primera part força desplomada, amb canto però física, i una segona part de ressalts verticals que a poc a poc es va tombant. Al principi té diversos cantos picats. Recomanable.

Juny 2017

El Diafragma (La Mola)

Avui accepto la proposta del Robe d'anar a Sant Llorenç del Munt a escalar, lloc on encara no hi he posat els peus de gat. Sembla increïble, després de quasi dos anys d'escalar, que encara no hagi tastat el conglomerat de Sanllors, però així és. Com que farem una escalada matinal, el Robe em proposa d'anar al sector d'El Diafragma, ja que altres sectors que estan a l'ombra ja se'ls coneix molt. Més tard han arribat reforços, en Marçal, que hem pogut comprovar que està molt fort.

Deixem el cotxe al carrer de les Boixaderes, i iniciem l'aproximació pel camí dels Monjos. Al cap d'uns 25 minuts de pujada ens plantem a peu de via. Durant el recorregut ens hem trobat formacions rocoses dignes de fotografiar, com la de sota, un bolet de conglomerat.

Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

Ressenya de Sanllors

Ens hi hem posat de seguida i hem fet això:

(23) Die-drosi (6a+): ens posem a aquesta via per "escalfar". I escalfar és poc...és una via física, de fissura i placa, i ben vertical. Ens posa a to i ens ofereix el grau de Sanllors. Tot i així, encadenem. Molt recomanable.

(24) Astènia (6b+): just a la dreta hi ha aquesta altra, i aprofitem per posar cintes. La via és duríssima, sobretot la primera meitat, amb passos molt durs de mans, que dificulten el xapatge, i el desplom es nota. Una mica més amunt pas fi, i ja a la meitat de la via la cosa es suavitza. He hagut de descansar a cada xapa de la primera meitat, i després anar fent fins a reunió. Flipa amb el grau! Recomanable de totes maneres!

(4) Sonrisas rotas (6a): anem més cap a l'esquerra, al principi del sector, a buscar vies més assequibles. Ens posem a aquesta, que ens crida l'atenció. És una via molt bonica, que et fa gaudir amb les seves bones preses, i una roca excepcional. Vertical i mantinguda en el seu grau. Molt recomanable.

(5) Los 5 contra el calvo (6b): amb un inici conjunt (3 primeres xapes) amb l'anterior, aquesta s'en va cap a la dreta. Justament aquest flanqueig és el pas clau de la via, i arribar a la següent xapa. Passos de col·locació i invertit, després cap amunt amb les preses justes i la segona meitat es suavitza. També he encadenat. Molt recomanable.

(8) Mai Askatu (6b): més a la dreta, hi ha aquest altre 6b. Després del tram vermell, un petit sostre, amb bones mans (que no he trobat i he descansat, tonto de mi), i després passos continuats amb bona presa, alguna excepció més fina, però opcions suficients per anar progressant, i l'última part és més fàcil. Queda pendent, quina ràbia. Molt recomanable.

(1) via KK (6a): a l'esquerra de tot, trobem aquesta primera via, que comença en un tram blanquinós amb forats molt grans. Més amunt els forats es van fent cada cop més petits, fins arribar a un tram abans de la última expansió que és molt finet, res de 6a. S'ha de fer un pas de dos foradets molt petits amb tibadeta a pujar els peus. I arribar a la reunió tampoc resulta senzill, les mans són molt romes. Finalment, però, arribo encadenant. Recomanable.

(2) Final de trajecte (6a/+): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta curta via, que té un començament senzill, sortida inicial d'un sostre senzill però més amunt la cosa es complica, just a l'alçada de la planta que hi ha a la dreta. Les mans són força dolentes, i les bones es troben molt amunt, haurem de pujar en equilibri estirant molt els braços, i quan trobem algo bo, tibar i amunt. Déu-n'hi-dó per ser un 6a! L'he pogut acabar, però. Recomanable.

 

Fins aquí la matinal d'avui, així en un pim-pam i sent 3 he pogut fer 7 vies, no està gens malament. La valoració que faig és (resumidament): grau molt apretat, vies físiques, molt bona roca, adherent i compacta exceptuant la primera part vermella, vies molt fanàtiques, i entorn espectacular. Queda tot un món per descobrir...

Esportiva a El Brull

Escalada esportiva a El Brull (Aiguafreda, Vallès Oriental)

Croquis del sector Torre de Guaita dreta fets per Bloc Empotrat:

Croquis del sector Torre de Guaita esquerra fets per Bloc Empotrat:

Croquis del sector Lolo:

Ressenya de Fernando, actualitzada per mi

Setembre 2018

Una altra visita de tarda però una mica d'hora, quan la majoria del sector Lolo encara estava al sol, amb el Javi, on hem fet les següents vies: 

El Brull Lolo

23. Jack Daniels (6a+): comencem a escalfar amb aquesta, que ja està a l'ombra. S'inicia a una panxeta i després apareix una fissura, que més amunt s'obre i està una mica brut i amb algunes herbes. Arribem a una placa fissurada i escalem molt a prop d'un esperó, fins al final de placa molt xulo. Recomanable.

25. Clara Picades (6c+/7a??): ens posem en aquesta via, molt propera a l'anterior, ja que llegim "6c (bloc)" a la ressenya, i pensem que no n'hi haurà per tant. La via té a la panxa fins a quatre o cinc passos seguits a bloc per presa petita i molt petita i peus ínfims. No encadenem i li augurem un grau més elevat. Poc recomanable.

29. ?? (6c): via a l'esquerra de la cova, sortint de la via per l'esquerra (variant dreta de 6a)+ amb uns passos a bloc, amb una reunió única, i no com diu a la ressenya. Recomanable.

35. Olivé Batllori (6c): via amb una primera part fàcil, i una panxa amb un pas una mica a bloc, amb sortida fàcil fins a la reunió. Molt recomanable.

37. Àriu-Vàif (6b+): via molt curta que ressegueix una fissura despolmada, amb bona presa i no tant física com sembla. Molt recomanable.

5. Somriure vertical (6b): acabo amb aquesta via, que va per la placa més propera a la gran fissura. En un moment determinat he posat un peu a la paret de la dreta, per salvar un pas una mica més finet. Recomanable.

Agost 2018

Visita de tarda amb la Mònica per fer vies fàcils:

Torre de Guaita dreta

19. (V+): bombet fissurat inicial i després panxeta i placa amb  bona presa. Reunió d'un sol punt. Recomanable.

21. (V+/6a): inici de desplom amb canto, pas explosiu per sortir i després placa fens una corba. Recomanable.

15. (V+): via curteta de placa, amb algun pas més fi cap a la meitat. Recomanable.

14. (6a): semblant a l'anterior, però amb una secció més fina, que fa que augmenti el grau. Comparteixen reunió. Recomanable.

Juny 2018

Torno a El Brull amb el Benoit, que gaudeix de la seva primera visita a aquest poc conegut sector d'escalada.

El Brull Lolo

15. Divertiment (V+): via molt fàcil i amb una roca espectacular, per les formes i l'adherència que té. Molt recomanable.

13. Cola-Cao touch (6b/+): després de xapar la segona expansió trobem un pas llarg per després superar una panxa per la fissura de l'esquerra, bastant físic i també tècnic, i continuació molt més fàcil. Molt recomanable.

17. China girl (6c): comença a l'esquerra de la cova, per una placa amb forats i regletes, fins a traspassar l'afilat esperó, i aquí continua en placa, on trobem el crux de la via, que no he pogut resoldre i m'he penjat. Ho hauré de tornar a provar. Recomanable.

19. Voguing (6b+): via molt forçada on trobem la roca molt fràgil en la seva primera meitat, plena de sika per intentar neutralitzar-ho, i en la última part un flanqueig en diagonal a la dreta a buscar la panxa amb passos molt llargs. Sembla que la via inicialment seguia recta per una part de roca negra i tombada. L'he pogut encadenar amb bastants esforços. Recomanable.

4. L'esperança es allí dalt (6b): acabo amb aquesta via, que té una primera placa de regletes fines i equilibri, i una segona de placa una mica desplomada però preses més grans. Molt recomanable.

Maig 2018


Torre de Guaita dreta

13. (6a+): via amb una panxa a l'inici amb bona presa, i després una altra amb bon canto i millor roca. Molt recomanable.

12. (6b): via que té la primera xapa bastant a l'esquerra, en un diedre, i la via se'n va després cap a la dreta (potser s'hauria pogut posar la primera xapa en la línia de la via?). Un cop al llavi, després de xapar la tercera cinta, hi ha un pas molt dur (penso que més del grau proposat) a un canto molt lluny. L'he trobat després d'estar buscant i intentant el pas. La resta de la via és més fàcil, amb continuïtat. Recomanable.

23. (6b+): anem més a la dreta, i començo aquesta via. Inici de curta bavaresa, continuació de placa tombada fàcil fins que arribes a la secció difícil de la via, de dues a tres xapes on es concentra la dificultat i on trobem presa molt petita i roma, i algun pas força tècnic. Els metres finals són més senzills. Encadenada a vista, i he baixat molt inflat d'avantbraços. Reunió d'un sol punt (en comptes de posar tres parabolts amb les seves respectives anelles a més de mig metre de distància s'haurien pogut posar dos parabolts fent una sola reunió per les vies 22 i 23). Molt recomanable.

24. (6a+): fem la via de la dreta per desmuntar l'anterior. Fem l'inici diferent, després placa fàcil en tendència a la dreta (fàcil) o més per l'esquerra (més difícil), i final més dur que la resta de la via. Recomanable.

4. variant dreta (6b): acabem amb aquesta via, que m'ha semblat més fàcil que les altres comparant els graus. Inici comú amb la via que va recta, i es desvia cap a la dreta, fins a un llavi on hi ha diversos rocs que sonen buit quan els toques, compte! Sortida de la panxa amb bona presa, i pujar peus. Després molt més fàcil. La reunió una llàstima, els parabolts estan a més de mig metre de distància. Tot i això, via recomanable.

El Brull Lolo (esquerra)

Un altre matí al Brull amb en Joan, aquest cop anem al sector de la part esquerra, i fem les següents vies:

sense nom (6a): número 41 en ressenya. Via amb una entrada de placa, i després una fissura molt guapa i molt bona que escalem en bavaresa, física i tècnica. Molt recomanable.

Txenkiu Crack (6b+): Seguim amb aquesta, que segueix una fissura durant tota l'estona. El primer diedre-fissura se'm fa difícil a vista, i paro, fins que trobo la manera. Segueixo i la cosa apreta, un desplom amb algunes preses, encastament de mans, però ja no paro. Repeteixo i encadeno al segon intent, molt més fàcil. Molt i molt recomanable.

sense nom (6c?): número 44 en ressenya. El Joan em parla d'aquesta via que no se sap el grau (a les ressenyes només diu 6è), i em motiva molt. Gairebé tota la via és de placa, menys els últims metres, que són de sostre, molt físics. Vaig descansant i la vaig traient. Després provo una segona vegada però estic massa cansat i caic al sostre. Un altre dia haurà de caure. Molt i molt recomanable.

sense nom (V+): número 39 en ressenya. Acabem amb aquesta via, curta, de placa una mica tombada amb presa petita i entretinguda. Molt recomanable.

El Brull Lolo

Tornem al Brull Lolo amb el Joan, i fem les següents vies:

Tallacordes (6b): via força llarga i amb un tram de panxa físic però amb presa, que li dóna el grau. Molt recomanable.

sense nom (6a+/b): via no ressenyada que és una variant de la Olivé Batllori, que va cap a la dreta a partir de la tercera xapa. Per cert, amb els parabolts col·locats d'una manera poc rectilínia. La via segueix una fissura poc evident lleugerament desplomada, amb bona presa i passos senzills, on els peus ajuden molt. El més difícil potser són els últims metres, amb presa més petita. Recomanable.

Gaia (7a+): ens posem en aquesta via, el projecte del dia. Al primer intent la placa de la part de baix se'm resisteix, són regletes molt i molt petites, i la panxa de sota no ajuda gens. Després he pogut seguir després de penjar-me de la corda i m'he pogut fer una idea de com fer els passos. La continuació és molt bona, amb preses poc evidents però que hi són, i una panxeta final que és la cirereta del pastís. L'he encadenat després de dos intents més caient a la part de la placa. El meu primer 7a+ al sac! Molt recomanable.

Pako sube tabaco (V+): acabem tornant a la calma amb aquesta via, molt curta però amb roca molt bona. Llàstima que sigui tan curta. Recomanable.

El Brull Lolo

Avui torno a el Brull, aquest cop a visitar el sector Lolo, que el Joan té moltes ganes d'ensenyar-me. Hi vaig amb la Serena i ens trobem allà també amb el Gil.

El sector té una quarantena de vies, en general d'uns 18-22 metres (una mica més altes que a la Torre de Guaita, i de graduacions molt variades, que van des del IV fins al 7b, amb predomini dels sisens. Vies i roca molt semblants a la Torre de Guaita: fissures, diedres, esperons, panxes i algunes plaques. El tacte, excel·lent. A la part de baix es pot trencar algun tros de pedra, cal anar amb compte. Això és el que hem fet:

sense nom (6a): a l'esquerra de la via Divertiment. Via amb un parell de panxes amb bona presa per superar-les, molt bona per escalfar. Té reunió pròpia. Molt recomanable.

Gas i xampany (6b): via amb un inici amb molta vegetació, però que no li desmereix interès.  Ràpidament ens ve el tomàquet: una placa fina, amb passos tècnics i de presa petita, fins arribar a una repisa i ja queden pocs metres fins a la reunió, que queda una mica a la dreta, i té mosquetó. Molt recomanable.

Borak-tit (6b/+): inici per una fissura, seguim i superem una repisa molt terrosa i incòmoda, i trobem el tram difícil de la via: una fissura desplomada amb presa més aviat petita. Després la paret es redreça i acabem la via per terreny més fàcil. L'únic inconvenient de la via és que les assegurances estan força mal col·locades, i genera molt fregament a la corda. Molt recomanable.

47 tacos (6b+): via que comença a l'interior de la cova, al costat dret, va a buscar una petita cova i supera el desplom sortint per la dreta, amb cantos boníssims. Després tenim un tram molt xulo de fissura i diedre més tècnic, fins a arribar a la reunió. Una via boníssima i molt variada, de 5 estrelles! Molt i molt recomanable.

Red rain (6a+): inici amb diferents ressalts, fins que arribem a un bloc on escalem en bavaresa molt divertida, i després hi ha un tram de fissura amb una sortida tirant a dura, física i que s'ha de mirar bé. Molt recomanable.

Aranya escocesa (6a): la primera part d'aquesta via és comuna amb dues vies més que hi a la seva esquerra. Aquest tram i la resta de la via és força fàcil, amb molta presa i generosa. La segona part evita la panxa anant per la dreta en terreny força vertical i amb molt bona roca. Molt recomanable.

Ensaborit me l'ha dit (6a/+): acabem amb aquesta via, quan sembla que comencen a caure algunes gotetes. La primera part és força apretona, sobretot els primers metres, pel grau proposat. En canvi, la segona part és fàcil i amb molta presa. Recomanable.

Febrer 2018

El Brull és un sector d'escalada poc conegut, situat a la serra de l'Arca, dins el Parc Natural del Montseny, i al terme municipal d'Aiguafreda. És un lloc allunyat, enmig de naturalesa i muntanyes, on trobarem una tranquil·litat aclaparadora. Hi ha dos sectors, el que es troba a prop i a sota de la Torre de Guaita, i el Brull Lolo.

Torre de Guaita dreta

Aquest sector té dues parets diferenciades, la part esquerra, amb unes 10 vies, i la part dreta, amb unes 30 vies, si arriba. Hi accedim baixant pel Grau del Llop, un cop deixat el cotxe a una petita explanada que ens deixa just al costat del corriol de descens. Les ressenyes es poden trobar al bloc de Bloc Empotrat: la part esquerra i la part dreta. La roca és calcària, i les vies són bastant variades, trobant plaques, panxes, fissures, etc, però moltes vies tenen algun pas a bloc que els dóna la dificultat. L'alçada no sobrepassa els 25 metres, essent entre 18 i 20 metres l'alçada que predomina. L'orientació és sud/sud-est, amb alguns canvis de paret que fan que algunes vies, bastantes, es trobin a l'ombra ràpidament, quedant al sol  fins a la tarda només dos trams de paret.

Els primers metres de roca són una mica fràgils, amb una roca calcària que sembla conglomerada, amb una balma, i després ja segueix una panxa o sostre que dóna lloc a una placa. El lloc és tranquil, per arribar-hi hem de fer un llarg recorregut en vehicle per una pista que es troba en un estat al límit de la comoditat per un cotxe esportiu, essent molt més recomanable accedir-hi amb 4x4, ja sigui des d'Aiguafreda, o des de Seva.

Avui hem fet les següents vies:

2. (6a): via amb una entrada de panxa fàcil, i després placa per molt bones preses i passos molt divertits. Reunió a l'esquerra amb mosquetó i recte amb anella. Molt recomanable.

3. (6a): via de placa amb bona presa en general i passos molt entretinguts, només un pas més fi a l'inici de petites regletes. Molt recomanable.

4. (6a+): via que dues variants, recta o per la dreta. Jo l'he fer recte, superant un pas de panxa amb bastant bona presa, i després placa. Molt recomanable.

5. (6a/+): via que comença en una espècie de diedre i ràpidament encara una placa, més llisa a la part central, i després la dificultat baixa. Molt recomanable.

6. (6b+/6c): via que supera un pas tens a l'inici, fins arribar a la panxa, que passem amb preses bastant bones però allunyades. Molt recomanable.

18. (6a/+): inici conjunt amb el cinquè que se'n va cap a la dreta, però se'n va de seguida cap a l'esquerra, passant per un tram una mica desplomat i amb preses més o menys bones, i ràpidament s'acaba. Recomanable.

20. (6a/+): comença amb un passet aeri de diedre, i de seguida busca una placa que té una petita panxa abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

28. (6b): última via del sector, amb un inici dur i físic, i després ja és anar fent per placa, amb la roca fràgil en algun punt. Molt recomanable.

Esportiva a la Cinglera del Folló

Escalada esportiva als Cingles del Folló (Tagamanent, Vallès Oriental)

Els Cingles del Folló són unes parets a sobre la població de Tagamanent, al costat est de la C-17, per la banda del Montseny, i com descriu la publicitat que en va fer l'ajuntament de Tagamanent, "els relleus estan formats per un declivi boscós que es precipita abruptament cap al Congost en el seu tram final en forma de petites cingleres. La més notable és la Cinglera del Folló, formada per materials dolomítics -calcari-, en la qual s'obren algunes coves naturals, com la Cova del Duc. Les vies de la Cinglera del Folló són d'escalada atlètica i estètica al mateix temps, verticals i de grans dificultats en alguns trams".

Setembre 2018

Avui he tornat a El Folló Nord-oest amb el Situ, encara buscant l'ombra, i he fet el següent:

Slap-Bororo (6b+, 30m): escalfo amb aquesta via, que s'inicia a la via Slap (V+/6a), en un bloc bastant llis, i segueix per un diedre una mica desplomat, fins a trobar la via Finestra al cel (V+) amb la que comparteix un parell de xapes, i després em desvio cap als químics de l'esquerra, que van per una placa fina i molt vertical, amb passos una mica a bloc de preses petites. Molt recomanable.

K. P. S. (6c+, 28m): segueixo amb aquesta, que té una estètica brutal, ja que va per una fissura molt vistosa i gran, que acaba en una agulla, on la cosa es torna placa fina, amb un pas bastant dur abans d'atènyer unes preses molt bones en bavaresa però que tenen pinta de caure a la mínima pressió. Al primer intent no ho he vist clar, però al final del matí, amb més confiança, l'he encadenat, posant cintes. Molt recomanable, però cal anar amb compte.

Moby Dick (6b, 18m): via més curteta que solca una fissura perfecta a la dreta de l'agulla, i que et deixa escalar en bavaresa quasi tota l'estona, fent passos atlètics de braços. Molt recomanable.

Via del Frare (6b): finalment faig aquesta via, desviant-me per la línia d'expansions de la dreta, en comptes de seguir recte (The wanderer, 6b), recorrent una placa amb regletes a la part central, i més amunt una fissura increïble. Preveure cintes llargues o molt llargues. Molt recomanable.



Juny 2018

Avui torno a El Folló amb en Lluís i en Pol. Jornada de migdia molt ben aprofitada, on hem fet aquestes vies:

Titanium (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que té un pas difícil a l'entrada i uns últims metres on la roca és molt fràgil i precària, has de vigilar tot el que toques perquè sembla que s'hagi de trencar. Molt de compte. Poc recomanable.

The Wanderer (6b): en Pol escalfa amb aquesta via i ens la deixa muntada. Inici per la via Del Frare, i després continua per una línia pròpia a l'esquerra, que passa prop del sostre. Molt bona via de fissura i bon canto, atlètica i espectacularment divertida, sobretot el tros Del Frare. Molt recomanable.

En Pol prova la via Magnètics Frenètics (7b), no l'encadena perquè se li travessa un pas entre la 3a i la 4a xapa, però finalment se'l treu.

Amarga (fins a la R1, 6c): el Lluís em proposa animat de provar aquesta via, que té moltes ganes d'encadenar. La fa ell primer i l'encadena. És una fissura en forma de quatre (inici recte per diedre, flanqueig a l'esquerra sota un sostre i altre cop recte per diedre). Després m'hi poso jo, la primera part fàcil, el flanqueig també vaig fent, gràcies als bons peus, fins a l'últim pas per xapar la cinta de la cantonada, que és fi i llarg, i la última part és física però la fissura és especialment bona, i arribo a reunió ben inflat d'avantbraços, però l'he encadenat! Viot! El Lluís i jo coincidim en graduar-la de 6c (mínim). Molt recomanable.

Ginseng a la vena (6b+): acabem amb aquesta via, que té una entrada una mica a bloc, i tota la via és una placa de gaudi constant, passos llargs (li dóna el +), tècnics i molt estètics. Molt recomanable.



Maig 2018

El Folló Free o Nord-oest

Pel que fa a la paret encarada a nord-oest (ombra tot el matí i fins al migdia), i on hi ha una trentena de vies esportives, equipades la gran majoria però també algunes vies clàssiques, s'escala sobretot per fissures, diedres, esperons, alguns sostres i també algunes plaques i panxes. L'escalada és física, una mica tècnica, i molt entretinguda. L'alçada no passa dels 30 metres, i l'equipament és amb parabolts. L'aproximació es pot fer de dues maneres: o bé deixant el cotxe a la casa rural El Folló (tot i que teòricament només és per clients) i pujar per un corriol amb marques groques (sector esquerra) i blanques (sector dret); o bé pujant fins a dalt de les parets per la carretera que va a Tagamanent, i baixar com si anéssim al sector sud, fins arribar al torrent i seguint cap a l'esquerra trobarem les primeres vies. Trobareu informació de l'aproximació a altres blocs (1, 2, 3). Avui hem fet la primera visita, amb poc temps, i hem fet això per tastar les vies:

11. Finestra al cel (V+): via amb una primera part on escalem en tècnica de bavaresa, i després superem diversos blocs, fins a seguir amb una fissura molt bona i fàcil d'escalar. Un mur final amb una repisa, i de seguida ja arribem a la reunió. Molt variada i divertida d'escalar. Molt recomanable.

13. Munalis (6a+): comença amb una fissura recta i força ampla, que fem servir amb les mans, però també tenim opcions d'utilitzar la placa, sobretot per als peus. Segueix un desplom amb una fissura, amb molt bon canto, atlètic però molt fàcil d'escalar. Uns metres més de placa i ja arribem a la reunió, compartida amb la via anterior. Molt recomanable.

15. Heura (6a+): inici de fissura i després blocs, i ràpidament arribem a la gran fissura que presenta la paret. La primera part d'escala fàcilment en bavaresa, i després la cosa es complica, oferint-nos únicament la possibilitat d'encastar part del cos a la fissura, que és ampla però no tant com per estar gaire còmode, amb dificultat per moure's anem pujant fins a xapar el següent parabolt. Un passet més i ja arribem a una fissura i al sostre, que flanquejem cap a la dreta, amb bona presa. A la última part s'ha de controlar la roca, ja que sembla que es pugui trencar. També hi ha algun aleje que altre. Molt recomanable.

Esportiva al Xaragall del Foió

Escalada esportiva al Xaragall del Foió (Castellar del Vallès)


Juliol 2018


Avui he tornat al Xaragall amb la Mònica, que fa poc que ha començat a escalar, i jo que estic una mica magullat. Hem fet les següents vies:

Hem escalfat amb la Josep Maria Torras (IV+), molt bona via.

Enfila't al pi (V+): primera part fàcil, i amb una panxa a la meitat més tensa, però el problema es troba al sortir d'aquesta, amb poca presa. Recomanable.

La via del Dani (V): més fàcil que l'anterior, amb algun rom i un pas més fi a dalt de tot. Recomanable.

Insumisión (V): via curta i vertical, amb bona presa en general, i un pas més a bloc al començament. Recomanable.

Baixa Tensió (IV+): via facileta, tombada i amb presa. Recomanable.

Hòstia puta (IV): via amb un inici vertical, i després es tomba oferint una escalada d'adherència, més difícil del que sembla pel grau proposat. Recomanable.

Juny 2017

Torno al Xaragall, aquest cop amb els "deixebles" del grup d'entrenament del Magnesi, a fer una altra sortida a la roca, i amb el Jordi i la Camille que s'hi afegeixen, i ens deixen el seu material. Gràcies! El meu objectiu és fer repòs actiu, ja que porto una setmana escalant com si s'acabés el món. Així que avui hi ha poca xixa:

Cares de felicitat :)

Truski (IV+): via fàcil però amb un pas més complicat a la segona xapa, d'adherència i mans no prou bones, però factible. En general adherència i poc canto. Recomanable.

Kolokal (IV+): via molt fàcil, amb inici de bon canto i gran, en general preses romes i lleixes. Segona meitat conjunta amb la via Bombo infierno, de placa tombada amb regletes grans. Recomanable.

El Foió (V): via amb començament fàcil, i meitat vertical i fineta, amb un pas clarament més fi que la resta. Un cop superat, placa tombada amb bones regletes. Recomanable.

Via Mari (6a): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, que amb un inici conjunt amb la via Hu, es desvia cap a l'esquerra, encarant de cara una placa molt llisa, que suposa una secció molt fina d'uns 4 metres, amb preses finíssimes per mans i peus, de confiança, equilibri i col·locació. Això la fa dura pel seu grau. Recomanable.

Surferos i Herbetes (V): anem més avall, que ja comença a tocar el sol a la part esquerra de la paret, i munto aquesta via, molt fàcil en general, i amb un pas de mantle a l'inici. Recomanable.

Akira (V+): just a l'esquerra de l'anterior i amb reunió compartida, hi ha aquesta altra, molt divertida i quasi que diria que més fàcil que l'anterior. Ressalts amb bon canto i pas més vertical a dalt, amb fissures bones per xalar. Molt recomanable.

Josep Maria Torras (IV+): per acabar em poso en aquesta via, que té una vista que promet, amb una llastra-fissura ben gran on fer una bona bavaresa, primer amb presa invertida i després lateral, on s'hi enganxen les mans, i molt fàcil per practicar aquest tipus d'escalada. Molt recomanable.

Un molt bon matí amb moltes experiències i molt bona companyia! Escalades i riures, la millor combinació! Després, per acabar d'arrodonir la jornada, birres i granissats ben frescos a un bar del poble. Se us trobarà a faltar, magnesiers i magnesieres! Molt bon estiu!

Un plaer guap@s!

Maig 2017

Avui torno a escalar amb el Jordi (quan de temps, ja!), i els dos coincidim en proposar d'anar al Xaragall del Foió, aprop de Castellar del Vallès, una bona escola, molt apte per a iniciació, amb moltes vies (gairebé una quarantena) però molt curtes (10-15m), i on no hi toca el sol fins ben entrat el migdia. És un lloc fàcilment accessible, amb una aproximació curta però intensa, i amb un peu de via molt còmode, ideal per a portar-hi la mainada. 

Hi vaig anar fa un any exactament, i des d'aleshores s'ha netejat molt més el peu de via (jo diria que massa i tot). Es poden trobar ressenyes diverses i cròniques a Internet (1, 2, 3, 4, 5, 6), però malauradament no trobem el croquis enlloc. De tota manera, és molt fàcil identificar les vies, ja que moltes estan marcades a l'inici de la via, i a més tenim fins a 3 ressenyes impreses repartides pel peu de via. Al final del post us poso una actualització de les vies, que ja arriben a 39.

Ressenyes del sector a peu de via

Així doncs, avui és un dia per fer moltes vies, i provar les vies difícils de la dreta de tot, ja que l'últim cop que hi vaig venir encara no tenia el grau per fer-les. Avui, però, ja són al meu abast. Això és el que he fet:

Sardanes i ranxeras (IV): via molt fàcil amb mans entre bones i romes, i trams d'adherència. Recomanable.

Pel centre del ventre (6a): via fàcil amb pas més complicat de col·locació i equilibri a la primera xapa, dur de pelar però si t'ho mires bé es fa. Recomanable.

Drac (V+): via fàcil que comença en un petit bombo, i la part de dalt és plena de regletes bones. Molt recomanable.

Nanu (6a): via fàcil amb un passet més fi a la meitat, de mirar-s'ho una mica més. Molt recomanable.

Posa't d'esquena que fas pena (6b): via dura de continuïtat sobre regletes en lleuger desplom, i una mica de bloc. Molt recomanable.

Rastafury (6c/+): semblant a l'anterior, amb un passet molt fi a la part de dalt. Aquí cal més pila i força explosiva, però es van trobant les preses (hi ha molt de magnesi). Molt recomanable.

Sin teta no hay paraíso (6a): via fàcil sense gaires problemes, com a molt al superar una panxeta, però s'arriba bé a les mans. Recomanable.

Carmeta (6b+): via dura amb un pas bastant fi a la part de dalt, on falten mans a l'esquerra. Jo no li veia el pas, fins que he decidit passar de presa a l'esquerra i directament he anat a la regleta lateral de la dreta, amb la mà esquerra, i després he canviat. Molt recomanable.

La vila del Pingüí (6b): via també dura, però es va fent, amb algun pas bastant llarg. Molt recomanable.

No és el que pareix (6a+): via més dura del que sembla (o potser és que ja estic cansat), sobre grans regletes però en lleuger desplom, va en diagonal cap a l'esquerra. Molt recomanable.

I fins aquí el matí, amb tot encadenat, i un fart de vies fetes. Salut!

Maig 2016

Quan vaig venir l'any passat amb en Marçal vam fer aquestes vies:

El quinto de al lado (V)

Bombo inferno (V+)

Puja els peus, cony!! (6a)

The Who (6a)

Calcetes liles amb encaix (6a)

Quin Tomàs (6a)

Aquelles meravelloses dones!! (6a+)

Posa't d'esquena que fas pena (6b) no encadenada




Llista de vies (actualització juny 2017) *vies encadenades en negreta



1) Hostia puta IV
2) Slap Attack V+
3) Viote's Truski IV/+
4) Pel centre del ventre V+/6a
5) Sardanes i ranxeras IV
6) Poder demente V+
7) El quinto de al lado V
8) Kolokal IV+
9) Bombo Infierno V+
10) Puja peus cony!!! 6a
11) Drac V+
12) Nanu V+/6a
13) El Foió V
14) Via Mari 6a
15) The Hu 6a
16) Via Anna V+
17) Sado V+
18) Akira V+
19) Surferos i Herbetes V
20) Calcetes liles amb encaix 6a
21) Quin Tomàs!!! 6a
22) Josep Maria Torras IV+
23) Enfila't al pi V+
24) La via del Dani V
25) Baixa Tensió IV+
26) Insumisión V
27) Sin teta no hay paraíso 6a
28) Balconlandia V+
29) Aquelles meravelloses dones!! 6a+
30) La vila del pingüí 6b
31) Carmeta 6b+
32) Picaferro A2 (fissura desequipada)
33) Rastafury 6c/+
34) Mossos go home A2 (fissura desequipada)
35) Posa't d'esquena que fas pena 6b
36) No és el que sembla V+/6a
37) No és el que pareix 6a+
38) No és el que és 6a

Esportiva al Sot del Bac

Escalada esportiva al Sot del Bac (El Figaró, Vallès Oriental)

Fa temps que vaig sentir anomenar la zona d'escalada del Sot del Bac, però la poca informació disponible i la característica del lloc havien fet que ho anés deixant per més endavant. Finalment he proposat d'anar-hi un diumenge i ha estat un gran encert i un bonic descobriment.

Les ressenyes que he recopilat i la informació estan extretes dels blocs Rotpunktholds, Espacio amor y locura, Bloc Empotrat i Grimpant en els Cingles.

El Sot del Bac és un sot, una vall fluvial estreta i feréstega, del terme municipal del Figueró, a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al territori del poble rural de Montmany de Puiggraciós. El forma el torrent dels Fondos del Bac, que procedeix del Bosc Negre, i està delimitat al nord pel Cingle de Castellar i la Solella del Sot del Bac, i a migdia per la Baga del Sot del Bac. A l'extrem de llevant, el més baix, hi ha la masia del Bac, i en el de ponent, el més elevat, hi havia hagut les de la Miquelona i el Prat. 

Vista aèria del Sot del Bac, extret de Viquipèdia

És una zona d'escalada amb molta història, i les vies han anat sofrint el pas del temps. Actualment hi trobem tant escalada esportiva, escalada artificial com també alguna via llarga. La roca és calcari dolomític, i les vies esportives tenen una alçada d'uns 20 metres aproximadament. L'orientació és variada, trobant una part orientada al nord i una altra al sud, i les agulles amb diferents orientacions segons la paret on s'escali. El tipus d'escalada és molt variada: plaques, fissures, panxes, sostres, així com el tipus de preses. Algunes vies poden estar una mica polides pel pas dels escaladors. Els últims anys hi ha hagut alguns canvis amb el reequipament d'algunes vies, així que cal estar a l'aguait amb les ressenyes.

Per accedir-hi podem seguir les indicacions dels diferents blocs: aparquem al final del carrer Ramon Mestre, allà seguir la pista, passar la via del tren, seguir el sender PRC-33 amb marques blanques i grogues en pilons de fusta, al cap de poc desviació a l'esquerra, i ja arribant al gorg seguir cap a la dreta, fins arribar al Gorg del Salt del Prat, travessar el riu i pujar pel corriol, seguint tots els subsectors. Aproximadament uns 25 minuts.

Gorg del Salt del Prat

Hi trobem les següents zones repartides a banda i banda del sot, per ordre:

Tap de Xampany: petita agulla amb 3 vies de diferents estils i equipaments.

La Bauma: placa a sobre una gran bauma amb onze vies esportives verticals i de grau mig-alt (6b a 7b+), que s'escalen des d'una estreta lleixa.

Paret de la Bauma

4. Santacana (6b/+): via que segueix una fissura en la seva major part, la qual comença força ampla i es va estrenyent. En un moment determinat la deixem i seguim per la seva dreta. Escalada de moviments molt xulos, i m'ha semblat més fàcil que els altres 6b's. Molt recomanable.

6. Cerdà (6b): inici físic per una fissura, on fem bavaresa molt guapa, amb la roca a controlar, placa més fàcil i una part final molt llisa on t'has d'estirar molt de cames i de braços, per poder arribar a la reunió. Molt recomanable.

7. Pokorski (6c): via molt guapa que recorre una placa amb una fissura poc evident, i amb algun tram amb la roca a controlar, sobretot a l'inici. Arribes finalment a una panxa, on trobem el pas clau de la via, atlètic, i després superem uns blocs i ja som a reunió. Molt i molt recomanable.

11. Navarro (6b/+): via força més difícil que els altres 6b's, on només començar trobem un pas a bloc molt llarg, la meitat és més tranquil·la, però quan arribem a una fissura que va en diagonal la cosa es torna a posar tensa, i hem d'escalar amb tècnica i amb força de braços, explosiu fins a la reunió. Recomanable.

Paret de la Cascada: placa llisa amb set vies de grau alt (6c+ a 7b+) i un 8a clean.

Sostre Laietana: impressionant placa amb degotalls penjant amb una via a cada banda de la paret, abans d'arribar a l'agulla del Salt.

Agulla del Salt: agulla força gran amb unes quinze vies, entre la cara est i les cares nord i oest (entre IV i 7b+), la majoria equipades però també alguna artificial o clean. Més informació aquí.

Agulla de la Papallona: agulla més petita al costat de la del Salt, amb vuit vies (entre V i 6c+), la majoria equipades.

Agulla de la Papallona

3/4. Fissura (6b): acabem amb aquesta via, molt disfrutona, apretada en els seus primers metres, i després fissura i diedre. Sembla que la via pot continuar després de la reunió, però no en tenim cap certesa.  Compte al desmuntar, la corda es pot enganxar a la fissura. Molt recomanable.

6. Lagarto Gaucho (6a): comença a l'esquerra d'un gran forat, i és molt bona de fer, tota la primera placa i després segueix cap a l'esquerra, i no cap a la dreta, i després de la gran repisa seguint les expansions fins al cim. Força interessant. Grau apretat a l'inici. Recomanable.

7. Sang i Roses (6b): em poso en aquesta, i només començar ja trobem molta dificultat, fins al segon espit, i a més la roca és precària. Em penjo sense saber molt bé què fer, però després acabo trobant la manera. Grau molt ajustat. Poc recomanable.

8. Flam Keig (6a+/b): via amb una entrada de presa petita i algun pas tècnic, després ja molt fàcil fins a una lleixa i continuació per l'aresta afilada d'una agulla que sembla que s'aguanti amb pinces. Recomanable.

Les Germanes (la Gran i la Petita): dues agulles amb vies en totes les seves orientacions, verticals i tombades i de graus fàcils (IV a V+, graduació antiga), i alguna via artificial. En total unes catorze vies.

Cinglera de les Germanes: paret a dalt de les Germanes, amb sis vies fàcils (IV a V+).

Paret de les fissures:  al costat de les agulles Germanes, hi trobem aquesta paret vertical amb sis vies clean (6a+ a 6c).

La Germana Gran

1. Normal (IV): entrada física de fissura on podem fer bavaresa molt divertida, i continuació fàcil. No feu gaire cas del grau. Molt recomanable.

2. Directa (V+): entrada una mica física però amb bona presa, i després molt fàcil fins a la reunió, amb una placa final interessant. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

3. SEDEG 1987 (V+): via amb una entrada força dura, pocs peus i a més amb les preses sobades. Difícil fins a la segona xapa, i després fàcil i un últim tram més delicat abans de xapar la reunió. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

5. Grau (V+): a la banda oest trobem aquesta via, a la dreta de tot, que ens ha semblat molt bona, amb passos molt divertits, i la roca molt bona (una mica polida al principi).

6. Aresta Grau (IV+?): més difícil que la de la dreta, i amb un allunyament perillós entre la primera i la segona expansió, però la roca molt bona també.

7. Aresta N.O. (V): veiem dues entrades diferents, just a cada costat del gran bloc caigut. La continuació comuna és prou interessant.

La Germana Petita 

9. Via Canuta (A1e/IV+): m'hi poso sense saber que té un tram d'artificial amb estreps, i no puc sortir del pas, que en realitat són dues seccions molt dures, sense peus gairebé. En lliure penso que podria sortir entre 7a i 7b.

10. Directíssima (IV+): via de l'esquerra a la cara sud, amb una entrada dura però assequible, podria ser un 6a ben bé. 

11. Via Normal (III+): a la cara oest trobem aquesta via, que suposadament va per l'esquerra d'un gran bloc llis. També l'he fet per la dreta, pel mig del bloc, i m'ha semblat molt interessant, i podria ser 6a+.

12. SEDEG (IV+): via molt fàcil i curta que supera dos ressalts. D'iniciació.

13. Rapel (IV+): semblant a l'anterior però amb un inici més vertical i algun pas llarg.

14. Aresta Curset (III+): via fàcil d'escaleta com les de la seva vora, però més senzilla.


Cinglera de les Germanes

15. SEDEG 1 (IV): via fàcil que discorre pel costat d'una gran roca en forma de nansa. Hi trobem algun tipus de material adherit a la roca per augmentar l'adherència, una llàstima..

16. SEDEG 2 (IV+): via també fàcil i més vertical, però assequible. També trobem material artificial que no té cap mena de sentit..

17. ?? (IV+): curta via fàcil i amb moltes possibilitats, prou entretinguda.

17a. ?? (V/+): via nova que no està ressenyada, a la dreta de l'anterior, que va a buscar la mateixa reunió, i que podem escalar en placa únicament, o bé fer servir el bloc de darrere escalant en diedre. Segons com l'escalem podria ser V/V+.

18. SEDEG 3 (V): via per roca que a simple vista sembla mediocre però que ens ofereix una curta escalada prou interessant.

19. ?? (V): semblant a l'anterior però amb un tram bastant sorrenc abans d'arribar a reunió.

La Roca Plana: hi trobem alguna via clàssica (no disposem de gaire informació).

Esportiva al Sot de la Guillota

Escalada esportiva al Sot de la Guillota (Torrent del Torn, Tagamenent, Vallès Oriental)

10/1/18

Sector Totxo del Pi

Avui toca conèixer un lloc nou, i em sorgeix la possibilitat d'anar-hi amb compis del curru, el Cristian i el Jaume, que no escalen gaire i en tenen ganes. Aquest lloc em ve genial perquè és un petit sector amb vies sobretot d'iniciació. Es troba a la població de Tagamanent, i és una petita escola amb una vintena de vies, repartides entre una paret anomenada el Totxo del Pi (on hi ha la majoria de traçats), els sectors Manel Fina i GAF 1, i també trobem a prop l'agulla del Vidre, amb algunes vies per fer en lliure i altres en artificial.

Al sector principal, el Totxo del Pi, hi ha 19 vies, la majoria de grau fàcil, i amb una alçada d'uns 10-15 metres, entre tombades i verticals, i amb un sostre al mig. El tipus d'escalada és sobretot per regletes planes de diferents mides, i també fissures verticals. L'orientació deu ser sud/sud-est, però els arbres fan una mica d'ombra a determinades parts de la paret. Trobem alguna informació a Internet, amb les respectives ressenyes, sobretot al  blog Grimpant en els Cigles. A partir de la informació d'aquest blog, he adaptat una ressenya amb les diferents graduacions proposades:

Nosaltres hem anat al Totxo del Pi, on hi ha la majoria de vies, i hem estat provant aquestes vies:

Esperó (V): via que va per un esperó poc marcat, en general amb regletes planes, i que es va posant vertical poc a poc, fins arribar a la reunió, a la dreta d'un arbre tallat. Recomanable.

Greenpeace (V+): ens posem en aquesta altra, que té bona pinta, ja que després de superar una entrada exigent, va per una placa amb regletes grans, i ens posa sota el sostre, que superem anant cap a la dreta amb una bavaresa. Molt recomanable.

Fissureta (IV+): acabem el matí amb aquesta via, que va per una placa una mica tombada, després de superar un ressalt vertical, però que està molt bruta de sorra, que cau de dalt a la zona on hi ha l'arbre. Poc recomanable.

Avui hem fet una visita d'inspecció d'un lloc nou, i bàsicament perquè els companys escalessin una mica i coneguessin aquesta activitat tant apassionant que és l'escalada. A mi m'ha servit per descobrir un lloc nou, a prop de casa i prou interessant com per tornar-hi una altra vegada per fer la resta de vies. Fins llavors, doncs!