Esportiva al Sot del Bac

Escalada esportiva al Sot del Bac (El Figaró, Vallès Oriental)

Fa temps que vaig sentir anomenar la zona d'escalada del Sot del Bac, però la poca informació disponible i la característica del lloc havien fet que ho anés deixant per més endavant. Finalment he proposat d'anar-hi un diumenge i ha estat un gran encert i un bonic descobriment.

Les ressenyes que he recopilat i la informació estan extretes dels blocs Rotpunktholds, Espacio amor y locura, Bloc Empotrat i Grimpant en els Cingles.

El Sot del Bac és un sot, una vall fluvial estreta i feréstega, del terme municipal del Figueró, a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al territori del poble rural de Montmany de Puiggraciós. El forma el torrent dels Fondos del Bac, que procedeix del Bosc Negre, i està delimitat al nord pel Cingle de Castellar i la Solella del Sot del Bac, i a migdia per la Baga del Sot del Bac. A l'extrem de llevant, el més baix, hi ha la masia del Bac, i en el de ponent, el més elevat, hi havia hagut les de la Miquelona i el Prat. 

Vista aèria del Sot del Bac, extret de Viquipèdia

És una zona d'escalada amb molta història, i les vies han anat sofrint el pas del temps. Actualment hi trobem tant escalada esportiva, escalada artificial com també alguna via llarga. La roca és calcari dolomític, i les vies esportives tenen una alçada d'uns 20 metres aproximadament. L'orientació és variada, trobant una part orientada al nord i una altra al sud, i les agulles amb diferents orientacions segons la paret on s'escali. El tipus d'escalada és molt variada: plaques, fissures, panxes, sostres, així com el tipus de preses. Algunes vies poden estar una mica polides pel pas dels escaladors. Els últims anys hi ha hagut alguns canvis amb el reequipament d'algunes vies, així que cal estar a l'aguait amb les ressenyes.

Per accedir-hi podem seguir les indicacions dels diferents blocs: aparquem al final del carrer Ramon Mestre, allà seguir la pista, passar la via del tren, seguir el sender PRC-33 amb marques blanques i grogues en pilons de fusta, al cap de poc desviació a l'esquerra, i ja arribant al gorg seguir cap a la dreta, fins arribar al Gorg del Salt del Prat, travessar el riu i pujar pel corriol, seguint tots els subsectors. Aproximadament uns 25 minuts.

Gorg del Salt del Prat

Hi trobem les següents zones repartides a banda i banda del sot, per ordre:

Tap de Xampany: petita agulla amb 3 vies de diferents estils i equipaments.

La Bauma: placa a sobre una gran bauma amb onze vies esportives verticals i de grau mig-alt (6b a 7b+), que s'escalen des d'una estreta lleixa.

Paret de la Bauma

4. Santacana (6b/+): via que segueix una fissura en la seva major part, la qual comença força ampla i es va estrenyent. En un moment determinat la deixem i seguim per la seva dreta. Escalada de moviments molt xulos, i m'ha semblat més fàcil que els altres 6b's. Molt recomanable.

6. Cerdà (6b): inici físic per una fissura, on fem bavaresa molt guapa, amb la roca a controlar, placa més fàcil i una part final molt llisa on t'has d'estirar molt de cames i de braços, per poder arribar a la reunió. Molt recomanable.

7. Pokorski (6c): via molt guapa que recorre una placa amb una fissura poc evident, i amb algun tram amb la roca a controlar, sobretot a l'inici. Arribes finalment a una panxa, on trobem el pas clau de la via, atlètic, i després superem uns blocs i ja som a reunió. Molt i molt recomanable.

11. Navarro (6b/+): via força més difícil que els altres 6b's, on només començar trobem un pas a bloc molt llarg, la meitat és més tranquil·la, però quan arribem a una fissura que va en diagonal la cosa es torna a posar tensa, i hem d'escalar amb tècnica i amb força de braços, explosiu fins a la reunió. Recomanable.

Paret de la Cascada: placa llisa amb set vies de grau alt (6c+ a 7b+) i un 8a clean.

Sostre Laietana: impressionant placa amb degotalls penjant amb una via a cada banda de la paret, abans d'arribar a l'agulla del Salt.

Agulla del Salt: agulla força gran amb unes quinze vies, entre la cara est i les cares nord i oest (entre IV i 7b+), la majoria equipades però també alguna artificial o clean. Més informació aquí.

Agulla de la Papallona: agulla més petita al costat de la del Salt, amb vuit vies (entre V i 6c+), la majoria equipades.

Agulla de la Papallona

3/4. Fissura (6b): acabem amb aquesta via, molt disfrutona, apretada en els seus primers metres, i després fissura i diedre. Sembla que la via pot continuar després de la reunió, però no en tenim cap certesa.  Compte al desmuntar, la corda es pot enganxar a la fissura. Molt recomanable.

6. Lagarto Gaucho (6a): comença a l'esquerra d'un gran forat, i és molt bona de fer, tota la primera placa i després segueix cap a l'esquerra, i no cap a la dreta, i després de la gran repisa seguint les expansions fins al cim. Força interessant. Grau apretat a l'inici. Recomanable.

7. Sang i Roses (6b): em poso en aquesta, i només començar ja trobem molta dificultat, fins al segon espit, i a més la roca és precària. Em penjo sense saber molt bé què fer, però després acabo trobant la manera. Grau molt ajustat. Poc recomanable.

8. Flam Keig (6a+/b): via amb una entrada de presa petita i algun pas tècnic, després ja molt fàcil fins a una lleixa i continuació per l'aresta afilada d'una agulla que sembla que s'aguanti amb pinces. Recomanable.

Les Germanes (la Gran i la Petita): dues agulles amb vies en totes les seves orientacions, verticals i tombades i de graus fàcils (IV a V+, graduació antiga), i alguna via artificial. En total unes catorze vies.

Cinglera de les Germanes: paret a dalt de les Germanes, amb sis vies fàcils (IV a V+).

Paret de les fissures:  al costat de les agulles Germanes, hi trobem aquesta paret vertical amb sis vies clean (6a+ a 6c).

La Germana Gran

1. Normal (IV): entrada física de fissura on podem fer bavaresa molt divertida, i continuació fàcil. No feu gaire cas del grau. Molt recomanable.

2. Directa (V+): entrada una mica física però amb bona presa, i després molt fàcil fins a la reunió, amb una placa final interessant. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

3. SEDEG 1987 (V+): via amb una entrada força dura, pocs peus i a més amb les preses sobades. Difícil fins a la segona xapa, i després fàcil i un últim tram més delicat abans de xapar la reunió. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

5. Grau (V+): a la banda oest trobem aquesta via, a la dreta de tot, que ens ha semblat molt bona, amb passos molt divertits, i la roca molt bona (una mica polida al principi).

6. Aresta Grau (IV+?): més difícil que la de la dreta, i amb un allunyament perillós entre la primera i la segona expansió, però la roca molt bona també.

7. Aresta N.O. (V): veiem dues entrades diferents, just a cada costat del gran bloc caigut. La continuació comuna és prou interessant.

La Germana Petita 

9. Via Canuta (A1e/IV+): m'hi poso sense saber que té un tram d'artificial amb estreps, i no puc sortir del pas, que en realitat són dues seccions molt dures, sense peus gairebé. En lliure penso que podria sortir entre 7a i 7b.

10. Directíssima (IV+): via de l'esquerra a la cara sud, amb una entrada dura però assequible, podria ser un 6a ben bé. 

11. Via Normal (III+): a la cara oest trobem aquesta via, que suposadament va per l'esquerra d'un gran bloc llis. També l'he fet per la dreta, pel mig del bloc, i m'ha semblat molt interessant, i podria ser 6a+.

12. SEDEG (IV+): via molt fàcil i curta que supera dos ressalts. D'iniciació.

13. Rapel (IV+): semblant a l'anterior però amb un inici més vertical i algun pas llarg.

14. Aresta Curset (III+): via fàcil d'escaleta com les de la seva vora, però més senzilla.


Cinglera de les Germanes

15. SEDEG 1 (IV): via fàcil que discorre pel costat d'una gran roca en forma de nansa. Hi trobem algun tipus de material adherit a la roca per augmentar l'adherència, una llàstima..

16. SEDEG 2 (IV+): via també fàcil i més vertical, però assequible. També trobem material artificial que no té cap mena de sentit..

17. ?? (IV+): curta via fàcil i amb moltes possibilitats, prou entretinguda.

17a. ?? (V/+): via nova que no està ressenyada, a la dreta de l'anterior, que va a buscar la mateixa reunió, i que podem escalar en placa únicament, o bé fer servir el bloc de darrere escalant en diedre. Segons com l'escalem podria ser V/V+.

18. SEDEG 3 (V): via per roca que a simple vista sembla mediocre però que ens ofereix una curta escalada prou interessant.

19. ?? (V): semblant a l'anterior però amb un tram bastant sorrenc abans d'arribar a reunió.

La Roca Plana: hi trobem alguna via clàssica (no disposem de gaire informació).