Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell o Roc d'en Dui (Vall de Núria, Ripollès)

6b, 240m

28/7/18

Li havia parlat al Joan d'aquest indret tan bonic, i que m'agradaria fer aquesta via, i es va animar de seguida, fins que vam trobar el dia per anar-hi.

Característiques i informació general

Oberta per Patu, Fonts i Sergi (2014)

Dificultat: 6b

Llargada: 240 metres

Equipament: molt equipada amb parabolts

Material necessari: 20 cintes exprés i bagues per reunions o llaçar arbres

Orientació: Est

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 4:30 hores

Aparcament i aproximació: pugem cap a Queralbs i després cap a Fontalba, deixem el cotxe on comença el camí que va a Núria, i seguim l'antic traçat del cremallera durant tota l'estona (trobarem dues tanques que ens barren el pas), fins creuar el segon pont, on trobem uns esgraons i unes cordes fixes per pujar fins al peu de via. Trobem la via a les cordes fixes que pugen per l'esquerra. Aproximadament uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog dels equipadors, i a d'altres (1, 2, 3, 4, etc).

Descripció de la via

La Doctor Neret és una via totalment equipada per escalar sense patir, força llarga però ràpida de fer, que busca el camí més lògic a l'esquerra de la La Història Inacabable. Gneiss de qualitat en un paratge immillorable.

1a tirada (6a, 20m): comença el Joan en aquesta primera tirada curteta i fàcil, de placa lleugerament tombada i algun pas més vertical. De seguida trobem la reunió a la dreta, molt còmoda.

2a tirada (6b, 35m): segueixo jo cap a l'esquerra, per superar un primer pas més complicat amb poques opcions. Segueix placa més fàcil i algun ressalt fins arribar finalment al tomàquet de la via, just abans d'atènyer la reunió. Tal com està col·locat l'últim parabolt sembla que s'ha d'anar per la dreta, i així ho he intentat jo. Però realment és més fàcil per la fissura de l'esquerra, tal i com ha fet el Joan al recuperar el llarg. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 15m): en Joan fa aquesta tirada ràpida i fàcil per placa tombada i passar pel costat d'un arbre. La reunió no es fa a l'arbre, sinó 3 metres més amunt (2 parabolts), molt còmoda.

4a tirada (V, 35m): i em toca a mi aquesta preciosa tirada, que és un llarg flanqueig una mica en diagonal per una placa tombada molt fàcil sota un enorme sostre, i amb una entrada a la reunió d'escàndol. La millor de la via possiblement. Reunió còmoda.

5a tirada (6a, 30m): segueix en Joan en un llarg també molt bonic, llarg i amb alguns passos acrobàtics i amb molts blocs i bon canto. Molt agraït! Reunió còmoda.

6a tirada (L6 + L7, 6a, 45m): vaig jo en un sisè llarg curt i amb ambient, sobretot al principi, travessant un esperó amb bon canto i després una fissura boníssima que et fa gaudir dels passos. Arribo a la reunió ràpidament i veient les cintes decideixo seguir enllaçant el setè llarg, una mica raro i a la part de dalt amb alguns arbres solts i finalment un jardí per entrar a reunió. Però no tant desastrós com diuen algunes cròniques, no n'hi ha per tant. Reunió a un arbre, comodíssima, al costat dels nerets.


7a tirada (L8, V+, 40m):  després de l'últim tram no ens esperàvem gaire cosa, però pel contrari, aquesta tirada sorprèn per bona i divertida, i llarga a més. Un gaudi final molt agraït. Reunió còmoda.


8a tirada (grimpada, III, 20m): finalment només ens queda una curta grimpada, sense assegurances i on no col·loquem res, fins arribar a un replà a sobre uns blocs, on espero al Joan que arribi i celebrar l'agradable gesta d'avui.

Un cop feta la via, penso que es podrien enllaçar els llargs 2 i 3, i el 6 i 7 (com ja hem fet), i el 8 i 9, evidentment, amb cordes dobles i cintes llargues per evitar al màxim el fregament.

Descens: des de la última reunió ja veiem un corriol traçat que va cap a la dreta, el seguim. De seguida comença a baixar, creua un tros amb pedres grans, i torna a baixar per corriol, fins arribar al camí de l'antic cremallera. Ara només ens faltarà desfer el camí de pujada i ja serem al pàrquing. Aproximadament una hora i mitja, màxim.

Valoració general

Aquesta via m'ha sorprès gratament, no m'esperava una via tan bonica i agradable de fer. Una via per no patir gaire ni gens, totalment equipada, però que si ho vols es pot practicar amb els flotants. En un entorn i unes vistes privilegiades, llàstima dels sorolls que hem sentit del barranc. La gent no sap anar a la muntanya sense cridar? La roca molt bona, molt netejada, passos molt bonics i variats, bé val una visita i fins i tot una repetició en el futur. Gràcies als equipadors per la feina feta i fer-nos gaudir de l'escalada en aquest indret del Pirineu.