Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

divendres, 13 de juliol del 2018

Esportiva a Sorralta

Escalada esportiva a Sorralta (Roda de Ter, Osona)


Feia un parell de mesos que havia fet una visita a aquest sector d'escalada, que de fet és una mena de rocòdrom a l'aire lliure, més que una paret de roca, ja que la majoria de les vies estan fetes de manera artificial a base de forats i/o preses de resina. La visita va ser en motiu d'una activitat de Pirineu Infinit, on vam poder practicar l'escalada esportiva, l'escalada artificial, i el dry-tooling. Tenia ganes, però, de venir a escalar una bona estona, ja que alguna via que vaig fer em va agradar molt.

A Sorralta trobem una setantena de vies en diferents parets amb diferents tipus d'escalada, des de plaques verticals amb forats de diferents mides, fins a parets desplomades amb forats i/o preses artificials, fins a parets tombades on cal escalar en adherència, i també trobem algunes fissures i diedres naturals. Pel que fa a la graduació, hi ha vies des de IV fins a 8b, passant per la gran escala dels cinquens, els sisens i els setens. És per això que les parets de Sorralta conformen un lloc molt variat per escalar a mode d'entrenament i per practicar diferents tipus d'escalada i maniobres com la col·locació de peces flotants (algunes vies amb fissures), i fins i tot el dry-tooling.

L'orientació de les parets és principalment a l'est, però hi ha algun gir que ens dóna la possibilitat de trobar ombra des del matí a algunes vies, i finalment trobem ombra a tota la paret a partir de les 14 hores aproximadament. Les ressenyes es troben actualitzades a  Internet, en un PDF, fetes per l'Enric Domènech.

Per altra banda, el pàrquing es troba just davant de les parets, i el peu de via és a peu pla de la carretera, i per tant molt còmode. L'equipament és variat: espits, parabolts, químics, i moltes reunions amb mosquetó (no totes). L'indret és tranquil, al costat del riu Ter, i per aquí vénen pescadors i hi passen força cotxes, aneu amb compte.


Juliol 2018

Avui he vingut amb el Situ i he fet les següents vies:


Pirineus (6a+): via que va per un diedre natural i una fissura, amb el pas clau cap al final. Molt recomanable.

Caçoletes (6a): via d'enormes forats amb canto al principi, uns primers passos de campus, meitat tranquil·la i final més fi. Recomanable.

Sargantana (6b+): via de preses molt xula, desplomada, amb bon cantell i que et fa escalar aixecant les cames a l'alçada de les mans, amb un final tens. Recomanable.



No t'encantis (6c): via de forats en desplom contínua, de resistència, sense cap pas més difícil que els altres, molt fanàtica. No E. Molt recomanable.

Burra (6c): via de forats en desplom que té un pas clarament més difícil que la resta de la via, on s'ha de fer un dinàmic-lance. No E. Molt recomanable.

Pau (6b): via molt xula, placa amb forats al principi, i després en roca natural per una fissura i superació de panxa fàcil amb forats. Molt recomanable.



Diedre (6c): diedre tècnic amb poca presa, on el treball de peus i d'equilibri és imprescindible. Al principi trobem fissura, un pas raro abans d'arribar al diedre, i després diedre molt tècnic. No E. Molt recomanable.

Que guapa!!! (6b): via de placa i forats amb un pas difícil a vista a la meitat, bastant xula. No E. Molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada