Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 29 de novembre del 2017

Via Cerdanyola a la Prenyada

Via Cerdanyola a la Prenyada (Sant Benet, Montserrat)
V+, 145m

12/11/17

Amb la Tam feia temps que havíem dit d'anar a fer una via llarga junts. Li havia ensenyat la meva llista de vies que volia fer, i coincidíem en moltes. Una d'elles era aquesta, i vam quedar d'acord per anar a fer-la. En dia abans ella ja havia decidit unilateralment que faria les tirades parelles, però a mi ja m'estava bé, i de fet, millor. Pel que sembla és una via poc repetida, possiblement pel seu caràcter d'exposada i compromesa, degut a que les assegurances es troben allunyades. Per contra, la Gómez-Xalmet, de la qual comparteix la primera tirada i les dues últimes, és molt més popular.

La Prenyada, al centre


Característiques i informació general

Oberta per E. Roca i J. Noguera el 1979
Dificultat: V+
Llargada: 145 metres
Equipament: restaurada el 2013 amb pocs parabolts
Material necessari: 7 cintes exprés i opcionalment el semàfor d'aliens
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores aprox.



Cordada a la part central de la Gómez-Xalmet

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i ens enfilem pel camí de les Escales dels Pobres, fins al Pla de Santa Anna, on seguim a la dreta cap al Refugi. Passem per darrera seu i seguim el camí fins que ràpidament trobem un desviament per un corriol poc marcat que va cap a la dreta i amunt, que ens durà directes a peu de via, en un marcat diedre.

Corriol que hem de prendre per arribar al peu de via


Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, però també a La Cordada Centenària i a Silencio mineral, entre d'altres.


Descripció de la via

La Cerdanyola és una via que guanya àvidament la Prenyada per una línia molt lògica, però a voltes fent ziga-zagues, amb alguns passos finets i on s'han de superar petites panxes, però majoritàriament per placa i terreny tombat a mesura que arribem al cim. Una escalada lleugerament compromesa, on les assegurances es troben lluny, cosa que ens obliga a escalar. En arribar hem trobat una cordada de tres que volia fer la Gómez-Xalmet, i amablement ens han convidat a començar a nosaltres primer, cosa que hem agraït molt.


1a tirada (V, 30m): tirada de placa i diedre, compartida amb la via Gómez-Xalmet, que seguim pràcticament per la banda dreta, però utilitzant també l'esquerra pel peu, i que després de la tercera expansió supera una part final on es canvia de paret en un pas de flanqueig cap a l'esquerra molt bonic i tècnic de col·locació, però amb presa bona. Les assegurances es troben una mica lluny, menys als últims metres. No m'ha costat massa, perquè tècnicament m'hi he sentit còmode.



2a tirada (V+, 35m): segueix la Tam, en una tirada llarga i amb passos delicats, de dificultats obligades, sobretot a la part final, amb assegurances força lluny, i que segueix una línia en diagonal cap a l'esquerra i fent esses, sempre per sota d'una fissura poc marcada, però en bona roca. Llarg una mica tècnic de placa i psicològic, on la Tam ha col·locat algun que altre alien. Genial!



3a tirada (V+, 30m): hi torno jo en una tirada que m'ha costat, perquè la primera assegurança és molt lluny, més de 10 metres, i la continuació és una successió de petites panxes, amb el grau obligat de V/+, i poc assegurades. Abans de la primera xapa he col·locat un alien groc, i diria que res més. Reunió sota la gran bola somital, amb un parabolt i un espit vell.




4a tirada (IV, 40m): hi torna la Tam, en un llarg que torna a la via Gómez-Xalment, i que resseguix per la dreta la gran bola, per terreny fàcil però altre cop amb les assegurances lluny, fent una gran corba. Ha xapat el primer pitó, una savina i a la part de dalt ha col·locat dos aliens a la fissura, a més de les xapes. Última part de travessa fàcil, però amb ambient.



5a tirada (IV, 20m): acabo jo la via amb aquesta tirada curta i ben fàcil, però amb tan sols dues expansions. Faig reunió i puja la Tam, i contemplem el paisatge que es veu, amb l'Elefant a l'oest en primer pla i la Mòmia una mica més lluny, on trobem diverses cordades.


Encara ens cal grimpar uns metres i desgrimpar uns quants més per trobar la instal·lació de ràpel. Fa molt de vent i decidim anar per feina.


Descens: amb un ràpel de 25 metres a la cara oest ens plantem a la canal. Un cop allà baixem cap al sud però no acabem de trobar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà, i seguim avall. Segurament ens hem passat i hem hagut de per un ràpel curt i sense assegurar per la canal, fins a trobar el camí i tornar cap al refugi.

Per celebrar la gesta del dia, en comptes d'anar a fer una birra, i aprofitant que ja era fosc i començava a fer fresqueta, hem anat a la plaça de Monistrol i ens hem fotut uns xurros amb xocolata a la salut de la Prenyada, que esperem que pareixi aviat, pobreta, que té una panxa que déu-n'hi dó! Salut i xocolata!



Valoració general

La Cerdanyola és una via molt bonica, que requereix cap, mans i peus, a parts iguals. Caràcter clàssic per una roca molt bona i gens rentada, amb molta lògica i ambient. T'obliga a escalar a pas ferm, per la qual cosa no és una via ràpida de fer, sinó d'anar a poc a poc i amb bona lletra. Tot i així resulta fàcil de seguir, inclús en els trams centrals. Molt recomanable, en definitiva, però amb soltura en el cinquè grau, i per escaladors no obsessionats amb trobar assegurances (parabolitis). Gràcies Tam!!

dimarts, 28 de novembre del 2017

Esportiva al Coll de la Barraca

Escalada esportiva al Coll de la Barraca o Roques d'en Salomó (Font-Rubí, Alt Penedès)

5/11/17

Coll de la Barraca és una zona d'escalada que tenia molt pendent, però esperava l'arribada de més fred per anar-hi, i també em costava trobar gent que hi volgués anar, per la seva fama de grau apretat. Finalment, però, va sortir l'ocasió d'anar-hi amb el Carles, l'Álvaro i l'Stephen, després que els ho proposés, un diumenge de bon temps.

La zona, també anomenada Roques d'en Salomó, es troba al municipi de Font-Rubí, i una mica més amunt de Font-Rubí de Dalt. Nosaltres, però, hi vam anar passant per Sant Joan de Mediona. La zona d'escalada compta amb una setantena de vies, repartits en 6 subsectors. Trobem alçades entre els 10 i els 22 metres, i el grau entre el IV+ i el 8a, tot i que hi ha un predomini important de sisens i setens. L'orientació és sud/sud-oest, i hi trobarem sol al matí i part de la tarda. És un lloc bastant elevat, per la qual cosa farà més fred que a cotes més baixes. La roca és calcària, i poc polida, degut a la poca afluència de gent en aquestes parets, que són verticals i desplomades, amb moltes regletes i alguns forats. També hi ha algunes parts amb estalactites. És un lloc on les graduacions tenen fama de concentrades, tot i que no sempre és així. La roca està en molt bon estat, gens gastada en general. Quan hi vam anar nosaltres, però, ens va sorprendre veure més gent del que ens pensàvem, entre 5 i 10 cordades. Tot i això el lloc és gran i hi ha molt per triar i remenar. L'equipament és a base de parabolts majoritàriament, però hem trobat algunes reunions una mica rovellades. Les altres estan en bon estat.

Podeu trobar les ressenyes a la guia Hotrock i més actualitzades a la nova guia de Barcelona y alrederores.



Per arribar-hi hem de deixar el vehicle a un marge del camí i prendre un camí marcat que indica les Roques d'en Salomó, aproximació curta però intensa, uns 15 minuts.

Nosaltres ens hem mogut entre els subsector Totxo de la Paca i Hawai, i hem fet les següents vies:

Coll de vent (6a): començo a escalfar per aquesta via, després que la faci l'Álvaro. Té una entrada curiosa, desplomada però en bona presa, i que podem fer des de sobre el bloc o des de la fissura de la dreta. Un parell de passos de bona ganda i ja sortim a la repisa de l'esquerra. La continuació és un passeig molt senzill i amable, en bona roca i lleugerament tombat. Molt recomanable.



Si te dicen que caí (6a+): ens posem en aquesta altra, mentre els companys segueixen a la Dinar calent (6a). L'entrada també és un xic complicada, doncs s'han de fer passos llargs per pujar a la repisa, el més complicat pujar-s'hi, i un cop a dalt més fàcil, i la resta de la via és una escalada de continuitat, amb dificultats mantingudes i en un lleuger desplom, però amb bones preses en general i molt bona roca. Molt recomanable.



Quatre corbs (6b/+): deixem el tros de paret i anem més cap a l'esquerra a buscar vies de més grau. Trobem aquesta i la de la dreta i ens hi posem. Després de la primera xapa hi ha un bon allunyament, encara que fàcil, i després segueix fàcil fins a una repisa, on hi ha un parell de blocs solts. Després hi ha un pas molt i molt dur, just abans de xapar la següent, on has de pillar dues preses petitíssimes, i amb els peus venuts. Ni a mi ni a l'Álvaro ens ha sortit, i hem xapat com hem pogut. Després es suavitza, però amb passos també durets. Recomanable. La reunió està molt rovellada, tant que he deixat un maillon per baixar.



Ícaro (6b): aprofitem i fem la que va més a la dreta. Primera part de placa amb bon canto, fins que arribem a una xapa on hi ha un tros de corda penjant, i just després un bon allunyament. És fàcil, però, si trobes els passos, i després un pas de sortir a una repisa que es fa bastant complicat. Però ha sortit i finalment uns metres més fàcils amb fissura fins a la reunió. Recomanable. La reunió està una mica rovellada, però en estat acceptable per baixar.



Quo vadis rapaciño (A0/7a+): l'Álvaro ha insistit en posar-se a aquesta via, tot i que a mi no em feia gaire gràcia, doncs té un sostraco que flipes, i fins i tot han col·locat una presa a sota per agafar-s'hi i ajudar a sortir. Per tant, d'entrada ja és A0. L'Álvaro ho ha estat provant unes quantes vegades, després de la presa, anar a buscar una bona presa a l'esquerra, ajuntar mans, agafar una presa petita i dolentota amb la dreta...i caure. Així desenes de vegades. Quan no ha pogut més m'ha dit si volia provar-ho jo. Poc convençut he acceptat i he provat, el mateix: anar a buscar la bona esquerra, ajuntar mans, pujar peus com es pugui, agafar la dolenta amb la dreta i llançar-se...al buit. Així unes quantes vegades fins que me n'he cansat. Aquests passos no m'agraden. Després s'hi ha tornar a posar l'Álvaro, i per insistència al final s'ho ha tret, fins a agafar les bones mans de dalt i xapar. I la continuació de la via, més fàcil, segons a dit. Jo ja no en volia saber res..



Dinar calent (6a): mentre l'Álvaro acabava el 7a jo m'he posat en aquesta, que tenia ganes de fer perquè els companys han dit que tenia un pas molt fi a dalt. M'hi poso primera part placa fàcil, cap a la meitat es posa més fi i arribo al pas, que faig molt per la dreta, perquè no he vist que també es podia fer pel centre. Xapo i segueixo, uns metres més de placa fina i ja a reunió. Molt recomanable.



La valoració general que faig de la zona és molt bona, la roca és excel·lent, les vies que hem provat són bones o molt bones, i tenim un munt per descobrir que s'obre davant les nostres mans. Un lloc tranquil, amb molt bones vistes d'un paisatge engrescador, allunyat de la ciutat. Per passar un bon dia escalant i apretant de valent. Les graduacions les he trobat apretades en alguns casos, però no excessivament com m'esperava. En definitiva, m'enduc una molt bona impressió del lloc i que fa que tingui moltes ganes de tornar.

divendres, 10 de novembre del 2017

Esportiva al Faraó de Baix

Escalada esportiva al Faraó de Baix (Montserrat)

Mapa de Kpujo







1/11/17



Tornem al Faraó de Baix, a proposta del grup amb qui he quedat, el Pol, la Olga i el Rubén. Jo els parlo del sector del Columpi, on ja hi he estat dues vegades, i els sembla genial. Així que deixem el cotxe a l'aparcament i anem cap allà. A sota us torno a copiar les ressenyes (també les trobem a la guia de Montserrat Sud):

columpi columpi
 Ressenyes de Kpujo


Això és el que he fet avui:

El pivotante (6a): començo aquesta via, que encara no he fet, per escalfar. L'entrada és un xic fina, però poc a poc millora. Una placa divertida que a voltes se'n va cap a l'esquerra buscant l'aresta poc marcada. Curta i bona per escalfar. Recomanable.



Boicot (6a): anem cap a l'altra banda de la roca, on hi ha dues vies en una placa amb un diedre a la dreta. En aques diedre, que és invertit, hi ha una fissura espectacular, del terra fins a dalt de tot, que va en diagonal cap a l'esquerra, amb una línia d'una lògica acollonant. Sembla més, però diuen que només és 6a, així que m'hi poso sense pensar-m'ho. És totalment una escalada tècnica de fissura, però a la vegada física, ja que la paret dreta desploma, i en algunes parts la roca està una mica polida. També cal coco, per tot plegat, però la vaig traient a poc a poc, amb alguna dificultat que altra a l'hora de posar els peus. Vaig tota l'estona fer la fissura, sense treure-hi les mans en cap moment, i a poc a poc arribo a dalt, molt divertit i content. Una escalada dura, pel grau proposat, però que no deixarà indiferent. Molt recomanable.



Sestao 0 - Baracaldo 6 (6b): i toca la de placa, que promet. És una placa amb dues parts molt diferenciades: la primera meitat, fins a la tercera expansió aproximadament, és fàcil, amb bons forats i preses; i la segona part, és bastant més difícil, doncs la roca canvia i els forats són molt més petits i els peus es tornen gairebé inexistents, però si ens fem servir bé ens podem ajudar molt. L'he anat fent i l'he tret, els últims metres anant ben bé per l'esquerra, sense repetir la seqüència de la via Boicot. Molt recomanable.



(?) Torerillo al ruedo (6c+): ben motivat, em poso en aquesta altra, molt diferents a les altres. Aquesta és la típica via de placa montserratina, llarga, tècnica, fina i exuberant. Un gaudi de via, com totes les de la seva dreta. Ara bé, aquí hi ha un batibull, perquè sembla que hi ha una via nova que és una variant d'aquesta (com bé apunta Skalatopi), i no sé del cert quina he acabat fent, la veritat. L'altra va molt a prop per l'esquerra de la via que he fet, i a la dreta del 7a d'aresta. Per tant, si la nova via és la que va a l'esquerra de l'Antonio (6b+), he fet la via nova. El grau seria 6c/+.  Amb el dubte, és un viot molt recomanable.



Anarquia (6b+) + Alta traïció (6a+?): tornem a l'altra banda, per fer alguna via més. Jo provo aquesta, que tampoc tinc feta. Té una entrada dura, que sembla que es pot fer una mica més fàcil per la dreta, i després és mirar-s'ho bé però cal apretar. Passos fins amb peus no sempre com esperem. Després més fàcil fins a la lleixa. Com que no hi ha reunió em veig obligat a seguir per la via Alta traïció, una via que ja he fet i que no m'agrada gens, perquè està mal equipada i provoca un fregament a la corda que espanta i no et deixa escalar. La via en si també és prou difícil per ser 6a+, així que la faig amb desgana. L'Anarquia recomanable. haha



Diedre (V): i per acabar, també faig aquesta, que és una via molt però que molt fàcil, curta i per passar-ho bé sense patir gens ni mica. Recomanable.


I fins aquí l'escalada d'avui, amb molt bones sensacions i tornant a encadenar un 6c/+ a vista! Aquí us deixo amb una última foto que descriu perquè el sector es diu el Columpi.




9/6/17

Avui he tornat a anar a Montserrat amb l'Alba, i busquem un sector a l'ombra al matí. Fa temps que no vaig al Faraó de Baix, així que som-hi! Avui l'objectiu és fer vies sense preocupar-se del grau, ja que la preferència és que ella torni a agafar confiança a fer-les de primera. Així que aquest sector ens va de perles per això, precisament.


Bloc del camí

columpi
Ressenya de Kpujo

Hem arribat al bloc el camí, amb l'objectiu de fer les tres vies de l'esquerra, i encara estava una mica mullat de la pluja d'anit. Tot i això s'està assecant ràpid i ens hi posem.

(1) Núvol blau (V): via fàcil amb bones preses, bastants forats oberts, i curteta. Ràpidament fins a reunió. Recomanable.

(2) Martina (6a+): a continuació fem aquest esperó, aprofitant que comparteix reunió amb l'anterior. Té una entrada una mica més dura i un pas cap a la meitat (de col·locació en aquest tipus d'escalada en esperó), però la resta és plaent. Molt recomanable.

(3) Gat mesquer (V+): via a la dreta, més curta encara, de placa una mica més fina que la primera que hem fet, però tot i això molt evident el que s'ha d'anar fent, i molt entretinguda. Recomanable.


Placa Dakota

columpi
Ressenya de Kpujo

Anem a buscar l'ombra i en comptes d'anar al sector més gran de la dreta, ens crida l'atenció la placa Dakota, una mica més separada, cap amunt i a l'esquerra, i ens dirigim allà. Ens plantegem anar fent les seves cinc vies fàcils i curtes (entre 13-15 metres), pràcticament una darrere l'altre, sense descansar (el que ens donin de si les cintes que portem).

(1) Apache pass (V): a l'esquerra de tot, via molt fàcil i ben assegurada, amb bon cantell, ideal per començar. Recomanable.

(2) Del heavy comú (V+): via marcadament més difícil que la resta, amb alguns passos més fins i delicats, però res que no surti d'aquest grau. La última xapa està força lluny de la reunió, que la lògica ens diu que és la mateixa de l'anterior via, cap a l'esquerra. Recomanable.

(3) Pachamama (V): via una mica més curteta amb reunió pròpia, entremig de les altres dues de la placa. Va força recta i amb passos senzills i agradables. Recomanable.

(4) Nez percée (V): aquesta va en tendència a la dreta, amb passos fàcils i entretinguts. Recomanable.

(5) Soldat gos (IV+): per acabar les vies d'aquesta placa, he fet aquesta via, que és la més fàcil, descalç. No és senzill, i alguns recolzaments de peus poden punxar i fer una mica de mal, però és una experiència molt divertida. Recomanable.

Escalant descalç, tota una experiència
Aquest tros de paret m'ha agradat especialment perquè la roca és diferent, ja que té un tacte diferent, a causa d'una roca coberta d'una fina pel·lícula de no sé què és, que la fa més aspre. Una senyal també que no hi deu venir gaire gent.


Faraó de Baix Dreta

columpi
Ressenya de Kpujo
Finalment anem cap al sector de la dreta, on hi comença a tocar el sol una mica, que ja és migdia. Faig un parell de vies per completar el dia.

(2) sense nom (6a): via amb inici de xemeneia-diedre (més diedre que xemeneia), molt entretinguda i divertida. Passos d'anar fent però sense baixar la guàrdia, després passar a la paret de la dreta amb bon cantell i quan superem la part vertical es comença a posar tombat i molt fàcil, perdent interès. Recomanable.

(3) sense nom (6b): just a la dreta de l'anterior, gairebé a tocar d'un petit arbre, comença aquesta altra, amb una entrada dura de dos passos, després anar fent fins a passar la part vertical i últims 15 metres de terreny tombat molt fàcil, com l'anterior. Recomanable.

Paco, el gos-cabra


21/4/17

Avui tornem a Montserrat, terra somniada de l'escalada, aquest cop per primera vegada amb la Emma, que ja tocava! Li proposo d'anar a la part esquerra del Faraó de Baix, concretament al subsector El Columpi, ja que l'última vegada havia vist la impressionant paret de la part dreta, i havia llegit posteriorment algunes ressenyes que recomanaven molt les seves vies. Accepta encantada. I us asseguro que aquestes recomanacions es queden curtes. Vies espectaculars, llargues i fanàtiques, de placa principalment, tècniques a més no poder, i amb alguns passos guapíssims! Aquí teniu el resultat.

El Columpi (1-2)

Això és, doncs, el que hem fet:

*Tea's crack (V+/6a) + Alta traïció (6a+): comencem a escalfar per aquestes dos vies, que empalmem. El Vè, gens fàcil, ja et posa a to, fent-te escalar per una fissura no gaire bona, en alguns punts una mica polida, però on pots anar posicionant bé els peus. Sense problemes, fins a dalt i sortim per la dreta entre els arbustos. Cal dir que aquestes vies de la part de baix no tenen reunió, per la qual cosa t'obliga a seguir escalant per l'Alta traïció (6a+). Les dues primeres xapes queden molt a la dreta, i faran que la corda fregui molt en la progressió (millor posar llargues i desxapar posteriorment). La cosa no es presenta fàcil. Em costa arrencar i no veig molt bé per on va la via. Has de flanquejar cap a l'esquerra i un cop xapada la següent, tirar recte amunt. Ambient i alguns passos delicats, que em fan parar i descansar. Llàstima. La resta es va fent poc a poc, fins a la reunió a 35 metres del terra (compte amb la corda!). Molt recomanable, la propera visita caurà. *Ressenya a la visita anterior, més avall.


columpi
Ressenya de la part dreta del Columpi, de Kpujo

Antonio (6b+, 30m): anem cap a la dreta, a l'altra paret, la nostra víctima d'avui, i continuem per aquesta altra via. Té una entrada exposada, però es pot pujar per la dret i flanquejar a l'esquerra pel llavi. Via principalment de placa tota ella, amb passos tècnics i fins, algun més dur que altre, però que és bastant contínua i vertical. Una guapada de viot, que avança per l'esquerra dels petits sostres, encadenada a vista, molt i molt recomanable. 

 Emma en dos moments a la via Antonio (6b+)


Insubmissió (6b+, 30m): via a la dreta de l'anterior, més bona encara que aquella, que és ben diferent. Et fa superar dos minisostres i una panxa, el primer i la última per unes magnífiques fissures, desplegant la nostra millor tècnica en aquest tipus d'escalada, i per placa la resta entre cantos més o menys fins. Via de 5 estrelles, cent per cent recomanable. O 200%. Els dos també encadenem a la primera.

Emma progressant per la fissura superior i passant a la placa dreta a la via Insubmissió (6b+)


Amnistia (6c+, 33m): l'objectiu d'avui serà aquest 6c+, per pujar encara més el llistó. Cap dels dos hem encadenat mai un 6c+. Però probablement és perquè encara no n'hem escalat mai cap de primer (almenys jo). En realitat m'he confós i he començat la via pensant que era un 6c, i un cop a baix he comprovat que és un bon 6c+. La via en qüestió és espectacular, finura on la hi hagi. El començament ja et posa a to, superant un petit ressalt, segueix recta amunt i de sobte et fa flanquejar cap a la dreta amb passos força fins, fins que es torna a redreçar cap amunt, passant un hipòxic allunyament entre xapa i xapa, per terreny no regalat, i seguidament una contínua progressió en vertical amb canto més o menys bo. Els dos ens l'hem anat traient a poc a poc, però sense pausa, amb una adrenalínica grandíssima alegria. Recomanadíssima!


Emma encadenant la via Amnistia amb veritable mestria (6c+)

I ja podem marxar cap a casa, ben contentes i orgulloses del magnífic dia al major i millor conglomerat de casa nostra, i amb escalades d'infart! Fins moolt aviat!



15/1/17

Avui també em proposen d'anar a Montserrat, aquest cop al sector del Faraó de Baix, totalment desconegut per mi. Quan es tracta de descobrir llocs nous, no poso cap mena d'objecció, així que som-hi! Hi anem amb el Jordi, l'Andrea i l'Haizea, i a Collbató ens trobem amb la Clàudia, el Sergi, la Camille i el Florian. Avui també som una bona quadrilla, i avui també tinc el plaer de conèixer gent nova i molt agradable.

Arribem al pàrquing després d'un petit contratemps de trajecte, i ens plantem a peu de via abans de les 11h. Es proposa començar pel sector Dreta, i a poc a poc anar cap a l'esquerra visitant els altres subsectors. Podem trobar les ressenyes del Faraó de Baix al web de Kpujo, així com a la guia de Montserrat Sud.


Això és el que ha donat de si el dia:

Dreta - Placa de l'Estevet

columpi
Ressenya de Kpujo

Arribem al sector Dreta, que sembla farcit de vies bones per escalfar, però atenció si hi aneu a primera hora hora del dia, perquè no hi toca el sol fins ben entrat el matí. Nosaltres hem passat una mica de fred.

Vistes del sector Dreta des del Columpi
(4). ?? (V+): via fàcil, llarga, que comença vertical però a poc a poc es va tombant fins a la reunió, amb bon canto i molt assegurada. Ideal per escalfar. Recomanable. 

A l'alçada de la primera reunió hi ha una feixa on hi ha instal·lada una corda fixa que uneix l'inici de diversos segons llargs, on podrem assegurar-nos còmodament i fer reunió per escalar les segones tirades (i els posterior ràpel), que pel que he llegit són força recomanables.


Jordi fent la via 4 (V+) i Andrea la 7 (V)

(5). ?? (6a): via a la dreta de l'anterior, bastant semblant, però amb una entrada més difícil, amb passos una mica de bloc, i a partir de la tercera expansió la cosa es torna molt més fàcil i tombada, semblant a l'anterior via. Recomanable.

Jordi fent la via 5 (6a) fotografiat des de la reunió

També s'han fet les vies Aresta Escofi (IV+), 4 (V), 5 (V) i 6 (V).

 Sergi (esquerra) i Andrea (dreta) a l'inici de la via 7 (V)




Bloc del camí

columpi
Ressenya de Kpujo

Tenim molt de fred, així que decidim anar a buscar els rajos de sol més a l'esquerra del sector. Arribem al bloc del camí, que malgrat tampoc hi toca pràcticament el sol a peu de via, perquè els arbres el tapen, s'hi està millor, perquè a la roca sí que hi toca.

(4). Maleïda pluja (6a+): la via es pot començar per on marca la ressenya de Kpujo o per l'inici de la via Mal de cul (6a), fent un itinerari més recte. Jo la començo per l'esquerra, amb un pas inicial de bloc on per fer-lo més fàcil et veus temprat o d'utilitzar l'arbre o la paret de l'esquerra, però que en realitat es pot fer sense cap de les dues. Passos llargs i amb bon canto en general, algun pas més fi, fins arribar a la panxa. Superar-la em sembla el més interessant i divertit de la via, ja que pràcticament tot es fa amb pedretes que sobresurten tipus "mugró" típic montserratí. Just al sortir et trobes la reunió a la cara. Molt recomanable.

 Iniciant la via Maleïda pluja (6a+) per la variant esquerra

Jordi a la Maleïda pluja (6a+) immortalitzat des de dalt
 
La Haizea iniciant la via Maleïda pluja (6a+) per la variant dreta

Observant darrera el gri-gri

(*No ressenyada) ?? (6c+): aquesta via no està inclosa a la ressenya de Kpujo ni a la guia-llibre, però es veu interessant des de baix, i em diuen que és un 6c+, evidentment per sobre el meu grau, però em sembla divertit intentar passar el pas de desplom. Va recta tot començant per la via Maleïda pluja (6a+), amb un pas intermig de placa una mica desplomada molt entretingut, fent un zig-zag per anar a buscar les mans de sota el minisostre, que no són gaire bones. Xapar el parabolt de dalt em resulta impossible, una mà no aguanta suficient, així que tiro de l'artificial i poso una baga a mode de pedal per superar el pas fins a quedar-me a sobre la fissura, i ja es veu la reunió. Interessant.

 



A l'inici del 6c+ (a dalt) i al pas de placa abans del sostret (a sota)



També s'han fet les vies Gat mesquer (5+), Mal de cul (6a) i Martina (6a).

Haizea a la via Gat mesquer (V+)

Clàudia a la via Gat mesquer (V+)

I també l'Andrea a la via Martina (6a)

Sergi iniciant la via Martina (6a)

 El Columpi (1)

columpi
Ressenya de Kpujo

Ens movem una mica fins a aquesta altra zona, on desgraciadament a peu de via no hi toca gaire el sol, però alguns rajos trobarem. Tot i això, si la temperatura és bona s'hi està bé. Després de menjar una mica, ens hi tornem a posar.

Vistes de la part superior del Columpi 1

(3). Killdafly (6a): veig aquesta via tan llarga i m'hi poso de pet. Resulta ser una línia molt llarga i bonica, mantinguda en el seu grau, d'anar fent sense pressa però sense pausa, que et fa gaudir de l'escalada. Molt aconseguida, llàstima que no continuï, perquè arribes a la reu amb ganes de més. Molt recomanable.

 Jo iniciant la via Killdafly (6a) i la Clàudia acabant-la

(2). Ruland Guarrós (6a+, orientada de 6a): aquesta resulta per mi una via més dura que l'anterior, sens dubte, amb passos molt més fins, i a més amb un aleje considerable, que et demana estar confiat, però s'acaba arribant bé a la reunió. Si la via anterior era una via bonica, aquesta és una via guapa (en l'argot escalador haha). Per tot això li poso un plus de 6a. Recomanable.

La Camille a la via Ruland Guarrós (6a+), i jo a la R de la Lleno de Rabia1

(5). Lleno de Rabia L1 (6a+, orientada de 6a): aquesta també resulta ser una via més fineta, amb un pas inicial de bloc, que si ets llarg surt fàcilment. Aquí t'has d'anar mirant bé les coses, i en tendència a l'esquerra anar progressant per preses més aviat petites (regletes i forats sobretot) fins arribar a la reunió, no gaire amunt i al costat d'una savina seca. Estic més d'acord amb la graduació que li posa la guia-llibre (6a+). La via té un segon llarg de 7a. Molt recomanable.

El Jordi aprofitant el diedre a la via Lleno de Rabia1 (6a+)


També s'han fet les vies El pivotante (6a), Diedre (IV+) i Tea's crack (V+).

Camille a la via Tea's crack (V+) i Florian al Diedre (IV+)



Ja comença a marxar el sol, i portem moltes hores grimpant per aquí, així que comença a ser hora de marxar, i pensar en la propera quedada per tornar i fer les vies que ens han quedat pendents, que són moltes! El que he trobat especial d'aquest lloc és que no hi ha gent. No ens hem trobat més escaladors en tot el dia, així que és un lloc ideal si volem evitar les aglomeracions de certs llocs de Montserrat.



Ha estat un dia molt xulo, on he gaudit molt de l'escalada, però sobretot de la bona companyia. Segur que tornarem a compartir cordada i escalades. Fins molt aviat!