Esportiva a Camarasa

Escalada esportiva a Camarasa (La Noguera)

26/10/17

Dos dies lliures entre setmana, s'ha d'aprofitar per fotre el camp i respirar una mica d'aire fresc. Li proposo a la Laura d'anar a la Noguera a fer complet d'esportiva + llarga, i li agrada molt la idea. Recentment m'han parlat molt bé del sector Crestes del Conill, així que anem cap allà!

Crestes del Conill - Sud

Les Crestes del Conill té, almenys que jo sàpiga, una paret sud, on hem anat, i una paret nord que té una trentena de vies entre el V+ i el 7b+, amb predomini dels sisens alts i els setens, d'entre 12 i 30 metres d'alçada. La pared sud, que és la que ens interessa aquest primer cop, té també una trentena de vies, en general més fàcil, entre el V i el 6c, amb predomini dels 6a's i 6b's, d'alçades entre els 15 i els 30 metres, i amb algunes vies amb segons llargs enllaçables, normalment més difícils que els primers. Es tracta d'una placa ben vertical, orientada completament al sud, i amb predomini de l'escalada tècnica sobre regletes, forats, i fissures.

Després d'escalar-hi, la valoració que en faig és que l'escalada és bastant bona, la roca és molt bona, i els cantos no estan gaire polits, i he trobat alguna via amb el grau una mica ajustat. Escalada tècnica, d'anar fent, de col·locació, molt plaent, amb algun pas de bloc molt aïllat.

Les Crestes del Conill es troben a una part diferent dels sectors principals d'escalada a Camarasa. Concretament, a l'altra banda del riu Segre, just al davant del poble, i per arribar-hi haurem d'anar en direcció a Sant Llorenç de Montgai, i un cop passat el pont que creua el riu, girar a la dreta per agafar una pista de terra. Després d'1.7km de pista trobem el pàrquing, just on la pista es torna més inaccessible. Des d'aquí cal seguir el camí que va cap a dalt i seguir gairebé fins al peu de la paret, on puja un corriol molt marcat fins al peu de via, que per cert és bastant bo. Uns 15 minuts màxim.

Això és el que he fet:

Alfa + Yang (6a, 30m): començo a escalfar amb aquesta via, que té la primera part de V+, fàcil, però amb un pas raro abans de la repisa, i després d'aquesta comença el 6a. I quin canvi! La primera part té un pas de bloc bastant difícil, i després és més anar fent, però amb passos sense descans. Recomanable.

Omega + Yin (6a+, 30m): segueixo amb aquesta altra via, que també té dues parts. La primera, 6a de placa d'anar fent, mantingut però assequible. S'arriba a la repisa i la continuació és molt semblant, però una mica més difícil. El vaig fent a poc a poc, sense presses, i surt fins a la reunió. Molt recomanable.

Dream Climb (6a+, 18m): segueixo amb aquesta via, ja que el grau en aquesta paret em sembla bastant pujat de to. I encerto de ple, aquesta via és boníssima, un gaudir constant, des del primer metre a l'últim. Passos molt variats i bonics. Més curta, però genial. Molt recomanable.

Kaputnik (6b, 28m): anem més cap a l'esquerra, on s'acaben les vies de la guia Lleida Climbs, i veiem un batibull de vies que no ens aclarim. La Laura pensa que potser hi ha vies noves, i proposa mirar si hi ha alguna actualització a Internet, i la clava. De fet hi ha 4 vies noves, i les dues que hi ha s'han reequipat i la que fa la Laura (Sputnik, V+) fins i tot se n'ha fet una extensió. Podeu veure la ressenya a sota. Jo trio la Kaputnik, a veure si tinc sort amb el 6b.. M'hi poso i vaig fent, a poc a poc, placa de continuïtat, fina en alguns punts, que et fa gaudir a cada metre. I en té 28! Així que tenim metres per xalar de valent. Una via boníssima, molt fanàtica. Molt recomanable.

Ressenya actualitzada a Lleidaclimbs

Sundari (V+, 15m): tornem a la dreta, per fer alguna via més, i la Laura tria la Cati Sali (6a), però després de xapar la segona expansió, la roca no li agrada gens i decideix baixar. Ho prova una altra vegada, però aquest cop per la via que hi ha just a la dreta, la Sundari. Però el resultat és més o menys el mateix, la roca no li dóna confiança i baixa. Així que m'hi poso jo per desmuntar-la, i de seguida veig el que diu. La roca és, per dir-ho ràpidament i breu, patètica. No apte per a escalar, bàsicament. Des del peu de via no es veu, sí que es detecta un color de la roca diferent, marró, en comptes de gris, però no es percep la mala qualitat d'aquest tros de paret. La roca es desprèn, és terrosa, i les mans s'hi aguanten tan malament que pateixo i tot per escalar la via. Tot i així vaig a poc a poc cap amunt i acabo la via, que per acabar-ho d'adobar, té un petit terraplè, és a dir, ple de terra. Un despropòsit. Un cop baixant, veig que la via de l'esquerra (Cati Sali) és més o menys semblant, així que personalment no recomano gens fer cap de les dues vies. Els segons llargs desconec com estaran, però almenys la roca no és marró. Per tant, vies gens recomanables (adjunto -sense permís- croquis de les dues línies a sota, per coneixement dels escaladors).

Croquis de les vies Cati Sali (6) i Sundari (8)

Plakistan (6a, 30m): encara queda una estona de llum, i tinc ganes de treure'm el mal gust de mans de la última via, i em poso en aquesta, un xic més a l'esquerra, que és ben llarga. La línia és bona, no té la qualitat que les altres vies que hem fet, però almenys la roca és acceptable. No sé si és que estic cansat, però em costa força. Tot i així, l'acabo encadenant, a poc a poc i amb esforços. Recomanable.

I fins aquí el dia, d'escalades plaqueres i llargues, per gaudir d'una bona jornada escalant, a ple sol i en un indret molt bonic i tranquil. El grau l'he trobat una mica pujat en algunes vies, tot i així la roca és molt bona (amb excepcions), i amb vies molt bones. També m'han recomanat el sector d'orientació nord, però les vies tenen més grau en general, així que queda pendent per una altra visita, que haurà de ser a l'estiu que ve. Deixarem que arribi, doncs..