Esportiva a la paret de Vallberdina i Totxo dels Corbs (Gelida)

Escalada esportiva a la paret de Vallberdina i Totxo dels Corbs (Gelida)

Octubre 2018

Després de l'estiu, és hora de tornar a Gelida. En un dia on hi ha probabilitat de pluja i tothom et diu que es queda a casa perquè plourà, l'Edu i jo anem a gaudir de la bona temperatura matinal. El triomf és per a les valentes que arrisquen. Hem anat primer a la Font Freda, i després, ja al sol, hem anat a la paret de Vallverdina. Hem fet això:

The B-52's (6b, 22m): via gorila amb diverses panxes amb cantos increïbles, per xalar. Molt recomanable.

?? diedre fissurat (V+, 20m): ens posem en aquesta via, per equivocació (volíem fer la Sultains of swing), i que es troba a la dreta d'un esperó força marcat, anant per un diedre fissurat que s'escala molt fàcilment, fins sortir per la dreta fins a una curta placa. Recomanable.

*Via no ressenyada ni a la guia de Barcelona y alrededores ni a la Hotrock, malgrat no semblar nova.

Sultains of swing (6b, 22m): ara sí, acabem amb aquesta via, que té un pas força dur a l'inici, al voltant de la tercera xapa, i després va a buscar una fissura molt oberta que es pot escalar en diedre. Molt recomanable.

 

Agost 2018

Després de molt de temps torno a aquest altre sector de Gelida, molt menys visitat que la clàssica paret de la Font Freda, però amb vies igual de xules. Millor, així estarem més tranquils.. Per cert, tenim ombra fins a les 13 hores a l'estiu. Fem les següents vies: 

No woman, no cry (6a+): via amb una mica de panxa però molt fàcil, amb canto per tot arreu, boníssima per escalfar. Tirant a fàcil del grau que proposo. Molt recomanable.

*Hi ha un error molt greu en la guia de Barcelona y alrededores, ja que al croquis no hi consta la via Bastarda (6b), tot i que si que hi figura a la llista de vies, però està equivocada, la que diu que és la Bastarda és la No woman no cry (nº 17), i aquesta última és la Diedre (nº18). Falta, doncs la via Bastarda entre la 18 i la 19. No s'entén gaire aquest error, ja que a la guia Hotrock ja estava ben ressenyat. També cal dir que a la nova guia tampoc surt ressenyada la Variant de la via Killer... (6b+), que ja sortia al Hotrock, ni tampoc una Variant més recent de la via Pitbull (6b+), que va per la dreta de la original.

I love rock & roll (6b): al mig de dues vies hi ha aquesta, que també va per una panxa a la meitat, justament on es troba el crux de la via, un pas de bloc, i la resta és molt més fàcil. Molt recomanable.

Pa amb oli i sal (6c): via de desploms successius, fins a tres, atlètica i apretona. Sobretot el que m'ha costat més ha estat sortir del segon desplom, ja que no és clar per on s'ha d'anar, i la part de dalt no té bones preses. Cal equilibri i força de dits. L'última panxa m'ha resultat més fàcil, si encertes bé per on anar. Molt recomanable.

Variant Pit bull (6b+): ens posem en aquesta via pensant-nos que estem fent la via original, però després hem vist que no, aquesta segueix recte en comptes de seguir la fissura. I ha sortit una via molt guapa, que ens atrevim a opinar que pot ser un 6b+. Molt recomanable.

Variant de la via Pitbull, cap a la dreta

Killer kranki diamond (6c): anem cap a l'esquerra, i amb la quantitat de parabolts ens costa identificar aquesta via, però finalment la trobem. Va a buscar una fissura poc evident a la part de dalt, on comença el tomàquet de la via. Alguns passos tensos però amb bona tècnica es resol sense problemes. Molt recomanable.

Pit bull (6c): m'he quedat amb ganes de fer la via original, i l'he encartat perquè ofereix una escalada de moviments molt xulos, atlètics, de fissuretes i col·locar-se bé. Molt recomanable.




Octubre 2016

Avui tenim la sort de gaudir d'una d'aquestes sortidetes de diumenge en gran grup en que s'ajunta gent maca amb qui fem noves coneixences. Decidim anar a Gelida, on hi fa 9 mesos que no hi poso els peus de gat. Una eternitat, gairebé! I sobretot tenint en compte la qualitat de la seva roca i dels seus sectors. Podeu trobar les ressenyes actualitzades a la guia Hotrock, i algunes també a Internet.

Doncs bé, amb una mica de dificultats de rumb, aconseguim arribar i ens trobem que hem de deixar els cotxes en un pàrquing una mica abans d'on es podia deixar el cotxe abans (almenys fa 9 mesos). Cap problema, no ens fa res caminar una mica més. Després descobrim que han farcit els vorals del camí de fustes (uns vorals que per altra banda, a cap persona amb una mica de sentit comú se li hagués acudit deixar el cotxe, però entre els escaladors hi ha de tot..). Tot i així, encara hi ha un espai prou ample on es podria deixar el cotxe, i on no hi ha cap senyal de prohibició d'aparcament.

Característiques del sector Paret dels Corbs: roca calcària, orientació sud/sud-oest, predomini de vies de sisè grau, amb parets verticals i lleugerament desplomades o desploms ocasionals, amb línies que segueixen la lògica de la paret buscant els trams més llargs, continus i de millor roca, sempre entre els 15 i els 22 metres.

Aproximació: Agafem el camí de la Font Freda, i al trobar un camí que puja, després de 5 metres n'agafem un altre que s'enfila directe cap al sector de la Paret dels Corbs, el nostre objectiu. Arribem sense problemes, però ens costa orientar-nos a quina zona del sector ens trobem. De fet comencem a escalar pensant-nos que estem a un altre lloc, i no ens n'adonem fins després de fer la primera via. Ai las!

 Abans de començar a escalar ens trobem un amic a peu de via

Això ha estat el que ha donat de si el dia:

Del Riki (6a): Via bastant durilla que no resulta gaire recomanable per escalfar, almenys pel nostre grau. Va sortint amb certes dificultats de mans. Al segon "pegue" aconsegueixo encadenar-la sense tants entrebancs. Et fa tirar bastant d'avantbraços, però si et vas col·locant amb consciència i ho aconsegueixes t'estalvies una mica d'esforç addicional. Molt recomanable.

Marc (esquerra) i Clara (dreta) a la via Riki (6a)

Bastarda (6b): Via amb una major part de placa fàcil (V) que acaba en una impressionant panxa amb bones mans, però atlètica, que es pot superar pujant molt un peu dret a l'aresta que sobresurt més. Un cop superat això ja la tenim encadenada.

 Clara superant el desplom de la via Bastarda (6b).

Capvespre (6a+): Via amb una entrada bastant explosiva que et fa tibar ja per xapar el segon parabolt, i que després et fa seguir per la fissura de la dreta. Després d'un important desgast d'energia, es segueix per una placa una mica fina però d'anar fent. Seguint lleugerament cap a l'esquerra s'arriba a una altra zona de blocs que sobresurten i una espectacular fissura doble de forma triangular molt xula. Ja es va arribant a la R cap a la dreta i arribes amb una gran satisfacció. Recomanadíssima.

Dels corb (6b): Aquesta línia resulta ser, segons la meva opinió, una via de 6b sostingut en tot moment, que no et deixa descansar pràcticament gens i que no baixa en cap moment del seu grau. Impossible encadenar, doncs, i em limito a descansar uns quants cops després de xapar. Té un pas especialment difícil cap a la meitat amb una mà més "sobada" que els dits llisquen com si fos el marbre de la cuina. Té també en el mateix pas unes esquerdes també molt relliscoses. Una llàstima, però que no li treu interès a la via. Amb cada cop menys forces aconsegueixo arribar fins a la reunió, i ja sense ganes ni energia per intentar encadenar-la. Un altre cop serà..

Babel (V+): Ja bastant satisfet d'escalada, segueixo fent la resta de vies de la zona. Aquesta, però, no és precisament un passeig, tot i que es va fent poc a poc i amb bona voluntat.

 Andrés a la via Babel (V+)

Big love (V+): Un xic més fàcil que la del costat, també té el seu interès, amb alguns passos entretinguts.

Diedre (V, orientada de V+): L'última via, però una de les més boniques i variada. Té un "aleje" important que s'hagués pogut solucionar amb una simple baga savinera. Tenim placa, diedre i fissura per gaudir amb alegria. Així haurien d'acabar totes les escalades!

Ben contents i tips de roca, deixem aquest racó fins a la propera! I esperem que no passi tant de temps! Salut!

Aquí podeu veure les ressenyes del blog del Fernando.

Esportiva a la Font Freda (Gelida)

Escalada esportiva a la Font Freda de Gelida


Octubre 2018

Després de l'estiu, és hora de tornar a Gelida. En un dia on hi ha probabilitat de pluja i tothom et diu que es queda a casa perquè plourà, l'Edu i jo anem a gaudir de la bona temperatura matinal. El triomf és per a les valentes que arrisquen. Hem anat primer a la Font Freda, i hem escalat a l'ombra amb una temperatura genial: escalant amb màniga curta, assegurant amb gersei; fins que ens ha començat a tocar el sol. I hem fet això:

Franc (6a+, 16m): comencem al subsector Mamá Cebolla, per escalfar una mica. Aquesta via va per la dreta d'una panxa, seguint una fissura, amb molt bona presa, tot i que una mica polida. Recomanable.

Laia (6b, 16m): seguim escalfant amb la via del costat, reunió compartida. Però aquesta va pel mig de la panxa, bona presa, i després ataca una placa, amb un tram molt polit que dificulta l'escalada i n'augmenta el grau. Última part més fàcil. Recomanable.

?? (7a, 23m): anem més a l'esquerra, ja amb idea de projectes. Aquesta via es troba a la dreta de la via Xapes negres. Via de continuïtat, que et fa navegar d'un costat a l'altre, i amb una segona part més apretada on et vas inflant, fins arribar a la reunió amb un tram final amb bon canto, per sort. Encadenada al primer intent. Molt recomanable.

Sarai (7a, 25m): més cap a la dreta ens posem en aquesta, quasi totalment de passos llargs, però bones preses i amb un final dur. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Març 2018

Avui tornem a Gelida, aquesta vegada amb el Carles, i també la Rosana i l'Álvaro. Per ells és el primer cop, i jo encara hi tinc moltes vies per fer. El Carles i jo hem fet les següents vies:

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Nº 1 (6a, 25m): via molt xula que recorre una curta placa vertical amb regletes a la meitat, i després segueix una fissura molt divertida d'escalar. Reunió pròpia. Molt recomanable.

Nº 2 (??, 25m): em poso en aquesta via, just a la dreta de l'anterior, i amb la qual comparteix entrada, pensant que és un 6b, com diu a la guia Hotrock i a la nova guia de Barcelona y alrededores. Arribo sense problemes a una petita repisa, i llavors veig una placa lleugerament desplomada, molt llisa i amb molt poques preses, i petites. El pas comença amb dos invertits, peus força petits i relliscosos, i no ho veig gens clar. Sembla que veig com es fa el pas, però em sembla impossible. Acabo posant la cinta de manera poc ètica, i acabo el tram agafant-m'hi, veig el què hi ha i com s'hauria de fer, però ni de conya penso que és 6b, ja que aquests els encadeno a vista sense problemes a Gelida. Penso que pot ser com a mínim un 7a. L'Álvaro la fa després, i sense poder encadenar-la, diu que podria ser més de 7a (ell n'ha fet uns quants més que jo). Caldria revisar la graduació d'aquesta via, a no ser que tingui una manera secreta o diferent de fer-la.

L'Álvaro intentant la via Nº 2 (esquerra) i el Carles fent la Nº 3 en top (dreta)

Nº 3 (6b+, 24m): una mica frustrat amb l'anterior via, em poso en aquesta esperant no trobar-me sorpreses. Però aquí no se'n troben, és una via amb trams desplomats, bona presa, passos atlètics, i un final de tibar, molt bonica tota ella. Encadeno a vista. Molt recomanable.

Sector Clàssic esquerra

Magnolia (6b+, 28m): anem més a l'esquerra, i fem aquesta, força llarga i molt entretinguda, amb alguns desploms suaus i amb bona presa, molt divertida de fer. Encadeno sense problemes, i em sembla menys que 6b+. Molt recomanable.

Mar L1 + L2 (6b/+, 30m): acabem el dia amb aquesta via, que comença a l'esquerra de la gran cova, segueix per sobre, i va seguint alguns ressalts i tombant-se, fins arribar a un relleix, on la roca es torna a posar vertical, on continua la segona tirada, amb fissures diagonals, i amb un tram final tens i incòmode a l'hora de xapar la reunió. M'ha semblat més difícil que la via anterior. Molt recomanable.

Gener 2018

Torno a Gelida, a buscar el sol d'hivern, aquest cop amb el Javi, que no ha estat mai a la Font Freda. Així que anem per feina.

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Nº 6 (6a, 15m): inici força polit, i continuació de dos desploms amb molt bona presa. Divertida i recomanable.

Font Freda

Els Vegetarians (6b+, 18m): primers passos de bidits durets i sobadets, i amb un pas llarg que costa de veure i de fer. La continuació és més fàcil, no sense abans trobar un altre pas de travessa després del començament. L'he encadenat al segon intent. Recomanable.

Pigsa (6c, 22m): via amb una presa artificial, un petit roc anclat a la paret amb un cargol (que per cert, es mou uns mil·límetres). No en tenia ni idea, i quan he arribat a la meitat l'he vist i m'he desmoralitzat una mica. No obstant, sort d'ell, perquè sinó la via no seria un 6c, sinó possiblement un 8è... L'he encadenat al segon intent. Recomanable, si no us fa res el pas "d'artificial".

Blonda / L'esquirol (6b+/6c, 20m) (nom i graduació segons guia): acabem amb aquesta via, que segueix en la seva primera part una fissura molt marcada, i també molt rentada, però molt... Tot i això, es pot fer la via si no tens fòbia a la roca polida, i val força la pena, ja que la segona part no ho està. Recomanable.

Ara que ha començat el fred, encara no he vingut a Gelida aquest hivern, així que, tot i que no era el pla inicial, hem acabat venint a aquestes preuades parets per a l'escalada. Hi he vingut amb el Javier, una nova coneixença, amb qui hem compartit un matí de bones tibades, i he escalat per primera vegada a la paret mítica de la Font Freda, a l'esquerra de tot del sector.

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Abans, però, ens hem dirigit a aquesta part de la paret, a la dreta de tot, que és on hi comença abans a donar el sol de ple, i hem fet aquestes dos vies per escalfar:

Nº 13 (6a, 15m): via amb un inici de placa fàcil, fins arribar a una zona una mica desplomada, i que resulta una mica dura pel grau proposat, però factible de fer si no t'ho penses gaire, com ha estat el nostre cas. Recomanable.

Nº 12 Mirall capgirat (6b+, 15m): ens posem a la de l'esquerra, que després de recórrer una placa en diagonal cap a la dreta, ataca un pronunciat desplom per una fissura que ofereix una petita aresta. Aquest tram és el dur de la via, amb passos molt físics de braços, i amb peus insipients. Després de xapar la cinta del pas, he descansat uns instants a la bona bústia de sota, i he atacat el desplom amb llançaments decidits de braços, fins a superar-la, no sense fer una bona tibada, encadenant la via a vista. Molt recomanable.

Font Freda

Anem cap a l'esquerra, a fer unes vies que em proposa el Javier:

Zona alta (6c/+, 21m): seguim per aquesta, que em diu que és factible i que només té un pas més dur. Començo per la primera part, que és fàcil, fins arribar al forat característic. A partir d'aquí em costa i no ho acabo de veure, li pregunto si és aquí el pas i em diu que sí. M'ofusco i em penjo, ruc de mi. Després veig el pas, força clar, i segueixo. Però les dificultats no s'acaben aquí, el que ve just després també costa, però segueixo fins passar el tram difícil, ben inflat, i ja a poc a poc i descansant de tant en tant per propis mitjans, arribo a la reunió. Després de fer-la ell, li faig un segon intent i l'encadeno, no sense liar-me una mica en el tram de sortida de la secció difícil. Molt recomanable.

Xapes negres (7a+, 22m): com que tenim aquesta via just a la dreta de l'anterior, aprofitem i li posem les cintes, per fer-la més relaxadament. Obro jo, i igual que l'altra, primera part fàcil, pas dur al mig, i continuació també amb algun pas dur, o almenys físic, cosa que s'ha de tenir pila per poder acabar en condicions. Al primer intent em penjo algunes vegades després de xapar, i el tram difícil em costa molt. Però arribo a la reunió, fet caldo. I quan acaba el Javier, li faig un pegue en top rope i per sorpresa meva "encadeno" sense penjar-me, i resolent el pas dur d'una manera diferent, més acrobàtica. El proper cop s'haurà de provar un altre cop per encadenar de primer. Recomanable.

Setembre 2017

Feia molt que no venia a Gelida, i ja venia essent hora, ara que comença a baixar la calor. Així que ens n'anem cap allà a fer una escalada de tarda amb la Olga, el Robe, l'Ivan, la Carme i els seus, i la Eli. Anem a la dreta de tot, i fa bastanta calor, però tot i així ens hi posem.

Clàssic dreta / El Torrent

El aquest subsector hi trobem 16 vies entre el V+ i el 6b+, de diferents estils: placa, diedre, desplom. Les vies de la dreta fan uns 15 metres d'alt, i les de l'esquerra uns 25 metres. Els números abans del nom de la via corresponen als de la guia de Barcelona y alrededores nova, però també als de la guia Hotrock. Més avall també podeu trobar les ressenyes que hi ha a Internet.

Els companys escalfant amb els cinquens

(16) sense nom (6a/+): escalfo amb la via del final de tot, que té un inici bastant dur, finet i amb pocs peus. Després és aprofitar fissures i altres preses en millors condicions. Pel començament li posaria un plus més del que marca. Recomanable.

(11) Figuerete (6a+): segueixo amb aquesta, que comença en placa, i a la meitat té una xapa molt separada a l'esquerra, que suposo que indica per on va la via, però tot i això està excessivament desviada. Després una petita panxa que superem per la dreta, entre les dues panxes. Recomanable.

(10) By me side (6b): just a l'esquerra hi ha aquesta, més picanteta, amb inici de placa fina, pas de panxa atlètic i d'equilibri i gairebé ja hi som. Molt recomanable.

(5) sense nom (6b): veig aquesta altra, amb les preses blanques de magnesi, i m'hi poso. De seguida comença a posar-se lleugerament desplomada, però les preses, encara que una mica sobades, es deixen agafar. Cap a la meitat hi ha un pas que no veig a la primera, intento trobar-ho però no ho veig, així que em penjo. Però de seguida el veig, i segueixo, fins a la reunió. Després li faig un segon intent i l'encadeno sense problemes. Molt recomanable.

(14) sense nom (6b): comença a fer-se fosc (que ràpid ja) i demano que m'assegurin en una via que hi ha més a la dreta, que vaig fer fa més d'un any pensant-me que era un 6a, i llavors no feia 6b's. M'hi poso i de seguida ja apareixen els passos d'equilibri, amb preses més aviat finetes. Després es va desplomant una mica i cal apretar, amb algun pas físic, però aconsegueixo superar-lo i arribo molt content a reunió. 

Ja és ben fosc, així que hem de marxar, molt content pels encadenaments, i poc a poc recuperant el ritme. Som-hi!!

Febrer 2017

Torno a Gelida després de 3 mesos, quines ganes en tenia..!

Clàssic esquerra

Cris (V+): entrada una mica atlètica, però continuació de placa amb bones mans i regletes grans. Té una reunió intermitja, perquè el tram que continua és de 6b. Jo no h he vist clar però el Lau l'ha fet. Recomanable.

Del Antonio (V+) + segon llarg Clàssica (6a/+): la primera part ja l'havia fet, però el segon llarg (que normalment es fa des de la via de l'esquerra) és molt guapo, finet, amb regleta, d'anar fent però exigent. Molt gaudidora. Molt recomanable, sobretot el segon llarg.

Nº 11 o "Travessa pel sostre" (6b+): molt guapa, guapíssima, començament de fissura sobat però fàcil, pas de flanqueig per sota el sostre fàcil, i final de placa, amb una primera part fàcil i una segona bastant dura, on està el grau de la via. Mans molt petites i pas molt dinàmic a buscar una bona mà. Encadenament a vista. Molt recomanable.

Línia de la via nº 11

Nº 12 o "Extraplom de la parra" (6b/+): aquest cop l'he aconseguit encadenar, fixant-me més amb el pas de desplom, col·locant bé els peus. Continuació més fàcil i un passet més fi abans de xapar la R. Molt recomanable.

Nº 16 o "Black & White" (6b/+): aquesta altra també estava pendent, i s'havia de treure. No ha estat possible a la primera, però després de veure el pas, a la segona ha sortit sense més problemes. S'ha d'anar ràpid, agafar un bidit amb dreta i anar a buscar una bona presa amb esquerra, i després sortir del desplom amb pocs peus. M'he trobat un maillon just en aquest pas, i ha estat el premi per encadenar-la. Molt recomanable.

Mamá Cebolla

De mates un dos (V+): via de fissura bastant sobada però que no impedeix escalar-la. Bastant recomanable.

Mamá cebolla (6a): via de regletes entre mitges i grans una mica o bastant sobada, però que es pot anar fent, amb un pas de desplom. Bastant recomanable.

El descans del guerrer de la roca

Novembre 2016

Clàssic esquerra

Avui ens llevem amb ganes de tibar. Necessitem roca, roca, roca. No anar al lavabo, eh...no us confongueu. Busquem un sector apropet de pixapilàndia, amb moltes vies i encarat al solet, que ja fa fred. El resultat del cercador és el següent: Gelida, sector Font Freda dreta, o com surt a la guia Hotrock, Clàssic. Apa, doncs som-hi, que hem de fer cas del que diuen les noves tecnologies...

No fa gaire que vam venir per aquí, concretament al subsector Paret dels Corbs, però aquest cop volem tastar aquest altre racó de la Font Freda, on es veuen vies més llargues. Però aquest cop, més espavilats, deixem el cotxe a la vora del camí, ben a prop de la Font Freda, hi ha espai de sobres, i som dels primers en fitxar. La roca, la mateixa calcària generosa (mentre no estigui sobada), i vies per tots els gustos, de placa, de desplom, de diedre, etc.

Avui hem sigut 3, la Maria, jo mateix, i el senyor Bola de Fum. Encara l'esperem... ;)

 Ambient d'escalada "dominguero" a la Font Freda

Ja tenim la guia Hotrock, però per si és del vostre interès, podeu trobar les següents ressenyes a Internet:

Ressenyes de Groinket (originals)

Així doncs, ens disposem a escalar, amb una mica de fred encara, però que aviat se'ns passarà. Hem fet aquestes vies, per ordre (noms de vies corresponents als números de la guia Hotrock). Les vies que no tenen nom (mira que no costa gens, si ets mínimament original), me n'he inventat un, que podeu trobar al peu de foto (hehe):

Del Antonio (V+): Triem aquesta via per escalfar, a l'esquerra del subsector. Comença amb una placa no gens fàcil, on has d'estar "al tanto". Després millora però torna a fer-t'ho mirar, en un pas de panxeta divertit. Un cop superat, poc a poc fins a la reunió, amb poques mans. La reunió queda molt a la dreta de la línia. Recomanable.

P.D. La via té un segon llarg, de 7a, que evidentment, no fem. Massa fàcil pel nostre gust..

La Maria sembla un àngel / L'àngel, una mica més amunt (via Del Antonio, V+)

Nº 13 (6a+): Com que la resta de vies de la vora estan ocupades, anem més cap a la dreta. La via que volem fer també està ocupada, així que ens fiquem a aquesta via de formes curioses, que també ens fa gràcia (sobretot a mi). Resulta ser força divertida, mig de placa mig de diedre, una mica rentada en algun punt, però entretinguda. Té un passet dur després d'atènyer una bona banya de dreta. Després placa xula fins a la R. Molt recomanable.

Maria, en dos moments a la via nº 13 (6a+) o "Gran Esperó"

Nº 12 (6b+, orientat de 6b): Des de l'anterior veiem aquesta via, d'entrada un 6b, que al ser de desplom ens pensem que no serà per tant...però oi tant que ho és! Des de baix no es veu ben bé per on va la via, però un cop a dalt ja ho crec que ho veus! Pas molt i molt dur d'extrapolm, que a més al sortir la posició et dificulta molt el xapatge. Impossible no "acerar", m'he d'agafar a la cinta per poder xapar. Una rebentada de braços completa. Després del pas segueixo com puc, però sense parar, ja que millora molt. Final molt guapo de fissura on es pot encastar una mà sencera. Molt recomanable, si ets Robocop. Queda pendent per quan ho siguem. Recomanable.

Descansant a la via nº 12 (6b+) o "Extraplom de la parra"

Nº 16 (6b): Intentem buscar una via per tibar una mica més, però plaquera, i trobem aquesta molt a prop. Resulta ser una via molt maca, pel meu gust, amb un parell de passos de panxa sense gaire peus. Tot i que la trobo una via assequible pel meu grau, després del "tute" que m'he fotut, no la puc encadenar. Les forces, i en conseqüència, la psique, comencen a decaure. Però caurà (la via), espero, el proper cop. Molt recomanable.

 Lluitant com puc a la via nº 16 (6b) o "Black & White"

Dinem una mica i aprofitem per descansar just quan surt el sol de darrere els núvols, i s'hi està de categoria. Acompanyat d'un bon te i una conversa filosòfica ben interessant.

Després de recarregar energia, com que el sol es torna a tapar, ens posem a escalar un altre cop, ja per tornar a la calma, que "el horno no está para bollos". Busquem, ara sí, un parell de vies més faciletes, que abans estaven ocupades.

Nº 15 (V+): Primer aquest quintet fàcil però entretingut, amb bonics passos i ben vertical. Preses de diferents tipus, que et fan gaudir d'una escalada variada. Encadenem sense problemes. Recomanable.

P.D. Ens hem trobat uns companys d'escalada molt simpàtics que ens han fet unes quantes fotos en aquesta via. Des d'aquí, moltes gràcies i fins una altra! ;)

 Nàdia a la via nº 14 (6a) o "Genoll encastat" (esquerra)

Maria a la via nº 15 (V+) o "Suau trepar" (dreta)

Nº 14 (6a): I ja per acabar, que la cosa no dóna per a més, aquesta altra, just a l'esquerra. Però no ens dóna treva, i cap a la meitat t'ho has de mirar bé, en un pas més dur del normal, sense bons peus i amb mans laterals en fissures. També trobem, just abans de fer aquest pas, una minicova on es pot fer un descans entaforant el genoll a sota i fent oposició. Divertit, si més no. Un cop superat el pas, no sense certes dificultats, ja directe cap a la reunió.

I fins aquí el dia d'avui. Resumint (per si no us heu llegit la descripció de les vies ;) ), una tibada important, que ens ha deixat rebentats, però amb molts aprenentatges i ben contents, i amb ganes de tornar!

A reveure, "Gèlida"!

Esportiva a Torrelletes

Escalada esportiva a Torrelletes (Pantà de Foix, Alt Penedès)

L'escola de Torrelletes es tracta d'una petita paret de roca calcària, amb una quarantena de vies, la majoria entre el V+ i el 6b+, orientada al sud-est, el tipus de roca és calcari adherent i l'escalada és sobre preses d'adherència, preses petites, regletes i forats. La majoria de vies són de placa, i demana una escalada tècnica, tant pel que fa als moviments com al tipus de preses. L'alçada és entre els 10 i els 20 metres. La majoria de vies tenen el nom escrit a peu de via. L'equipament és bastant bo en la majoria de vies, on trobem espits, parabolts i químics, i en general ben assegurades. Podeu trobar les ressenyes a Internet i a la guia Escalades a 20 minuts de Vilanova i la Geltrú. Actualment també es poden trobar les ressenyes a la nova guia de Barcelona y Alrededores.

Aquí es pot veure una ressenya (no actualitzada) trobada a Internet:

Ressenya extreta de Skalatopi

6/12/17

Tenia ganes de Tornar a Torrelletes, ja que l'hivern passat hi vaig anar per primer cop i el lloc em va agradar molt: solet, tranquil·litat, vies tècniques i plaqueres, roca bastant adherent, i en una zona molt bonica del Penedès. Aquest cop hi he anat només amb el Carles, i entre els dos hem tibat bastant:

Subsector El Foradet

La tonta (6a, 15m): via fàcil que fem per escalfar i que et posa en ambient del tipus d'escalada que ens trobarem: regletes petites, algun pas de bloc aïllat, i una part superior una mica tombada i amb canaleres punxegudes. Molt recomanable.

Torrelletes (6a+, 18m): seguim amb aquesta altra via, que té un pas a la meitat dur. No he volgut anar massa cap a la dreta i envair la via Rocasana, però no veia gaire clar per on seguir, així que he descansat i m'ho he mirat. Després de provar he resolt el pas, atenció spoiler: agafant un lateral amb dreta, pujant els dos peus a una petita repisa i fent una bicicleta llarga fins a trobar una mà esquerra molt amunt, i xapo! Després he seguit i he acabat la via. Li he fet un altre intent i l'he tret sense més problemes. Molt recomanable.

Cap i cua (6b, 15m): aquesta és la última via del dia, i m'he endut una sorpresa en trobar un pas molt difícil a la segona xapa, en que s'ha d'anar a un foradet petit però que està molt lluny, i costa molt pujar els peus. El pas, però, és evitable anant una mica per la dreta, a prop de la via J.R. (6a), i així ho hem fet. Poc recomanable.

Subsector La cachonda

Foc foll (6b, 20m): ens posem en aquesta altra, una via amb una secció mitja molt dura, que hem fet anant una mica per l'esquerra, a prop de la via G.M.S. L'entrada també té una mica de tela, que hem fet lleugerament per la dreta, uns passos durs i ja arribem a la segona xapa. Recomanable.

Tripinosi (sortint per Mai no diguis mai a un volae) (6c, 20m): ens posem en aquesta, per tibar més, i ens trobem amb un inici molt i molt dur, de miniregletes. Després de provar de diferents formes aconsegueixo treure-me'l i arribo a una mà a dalt, algun altre pas dur amb mals peus i segueixo amunt. Té un altre pas dur entre la 3a i 4a xapa, tirant a finet (sense anar cap a la dreta). Després arribo a una bifurcació de xapes (pots triar per on acabar la via), i segueixo cap a la dreta en comptes de l'esquerra (Mastersitu), per acabar a la reunió de la via Mai no diguis mai a un volae. Encadenada a vista!! Molt recomanable.

La cachonda (6b+, 20m): anem una mica a l'esquerra i em poso en aquesta via, que per resumir-ho descriuré de sobada i dura. L'hem fet entrant per la via La gorda, que a l'inici té unes preses que fan mal. Després seguim cap a l'esquerra a buscar la via, que té una secció mitja de fissures una mica polides i una sortida dura a un replà. Aquí he hagut de descansar, perquè estava fos. He seguit passant el replanet i ja més fàcil i tombat fins a la reunió. Després l'ha provat el Carles, però s'ha quedat a la quarta xapa, i no ha pogut seguir. Jo no en tenia la intenció, però li he hagut de fer un altre intent per poder desmuntar-la, i aquest cop ha anat sortint molt millor, i he aconseguit encadenar-la: felicitat màxima. Recomanable.

Avui hem tibat molt, fent vies bastant dures, en total 6 vies, però jo amb dues segones repeticions per encadenar, així que són 8 pegues. Molt content, però amb els dits fets caldo per les punxegudes preses que té en abundància aquesta paret. No pain, no gain, diuen. Per celebrar-ho, acabem la jornada amb una birreta en un bar italià del Poble Sec. Salut!

29/1/17

Després de molts dies sense poder escalar per mal temps, teníem moltes ganes acumulades de tocar la roca i fer unes quantes vies. Entre un dels sectors nous que volíem conèixer estava Torrelletes, i sembla que era el dia idoni per descobrir-lo: bon temps, un bon grupet, i moltes ganes de passar-ho bé! Repetim amb la Clàudia, el Sergi, l'Andrea i l'Haizea, i també ve l'Adri, i evidentment el Jordi. Arribem, doncs, sense problemes al pàrquing, però l'aproximació se'ns creua una mica. No trobem les fites que menen al passamà que s'ha de descendir per arribar a peu de via, i donem algunes voltes abans d'arribar a peu de paret. L'orientació no és massa el nostre fort.. Però finalment ho trobem i ens disposem a escalar.

Subsector Danmesi

La majoria de vies que hem fet són d'aquest subsector, que està cosit de vies. Avui el dia ha donat per molt, com podeu comprovar:

La Fosca (V+, 15m): via molt maca, on comencem a veure les característiques del sector: placa fina, amb foradets, regletes, mans d'adherència, escalada tècnica, etc. Aquesta és molt disfrutona i mantinguda, un plaer d'escalada. Molt recomanable.

D'esquerra a dreta: Sergi a El trencall (V), Andrea a Pica'm l'ullet (V),

Jordi a La Fosca (V+) i escaladora a la Tela marinera (V+)

Reventa calderes (6a+, 15m): entrada de bloc en desplom bastant dura, amb foradets de dos o tres dits com a molt, per xapar la primera cinta. Un cop sortim d'aquí amb pas explosiu i llarg, la cosa es tranquil·litza, però ens queda encara un passet fi una mica més amunt, més que res dificultós per posar la cinta, abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

Haizea a la Reventa calderes (6a+)

Samberi (6b, 15m): aquesta via no m'ha agradat, per diversos motius. Primer, la col·locació de les expansions, sobretot al principi. Per xapar la segona et jugues una caiguda amb una més que probable hòstia contra el terra, i després una altra contra la lleixa. L'entrada és molt dura, ni de bon tros de 6b, i el final és tan fàcil que li treu color. No la recomano gens (opinió personal).

La Xunga (6b, 10m): amb ganes de fer un altre 6b més atractiu, hem anat més a l'esquerra a buscar aquesta curta via, que bàsicament és un pas de bloc per superar la panxa, atlètic i explosiu, però fàcil, sobretot si arribes a l'esperó de la dreta. Molt recomanable. Per cert, està assegurat amb fins a 3 expansions (a la guia indica només 1).

Danmesi (6a, 15m): via amb una entrada de bloc una mica desplomada, una mica dura, però més assequible que la de la Reventa calderes (6a+), després de sortir la cosa agafa el seu grau adient, i surt una via de placa molt bonica i agradable. Hem fet un vídeo. Via molt recomanable.

Jordi descansant el braç a la Danmesi (6a)

El Trencall (V): via amb un pas més fi que els altres, a la tercera expansió, però la resta de la via és fàcil, i surt una escalada agradable i entretinguda. Recomanable.

Jo a El trencall (V) i Andrea partint-se de riure mentre baixa

Tivali Murtró (6a, 10m): via de placa vertical amb passets fins d'equilibri i algunes mans d'adherència, que et fa pensar els moviments. Curta però exigent. Recomanable.

Jordi a Tivali Murtró (6a) i jo a la Damnesi (6a)

Ja ho veurem (6a, 10m): molt semblant a l'anterior, amb algun pas més llarg al principi. Jo me n'he anat una mica cap a la dreta, perquè no he vist una bona presa esquerra per xapar la tercera cinta. Recomanable.

Iniciant la via Ja ho veurem (6a)

?? (V+, 10m, químics): via que es veu més nova, equipada amb químics, entre la Pitu Canals (V) i la Tivali Murtró (6a), i que segueix un diedre molt llis que es va verticalitzant ràpidament, fins superar el tram final amb bones mans. Recomanable.

Baixa si vols fumar (6a, 12m): molt semblant a les del costat, però amb un pas de panxa amb pocs peus, i després més fàcil i vertical fins a la reunió. Última del dia i es nota, estic molt cansat i he de descansar en un punt. Recomanable.

Els altres també han fet la Pica'm l'ullet (V) i la Pitu Canals (V). Per cert, aquesta última està assegurada amb parabolts, i no és clean com diu a la guia.

Clàudia a la Pica'm l'ullet (V) i Jordi a la Pitu Canals (V).

La valoració personal que faig del sector és d'un lloc on es practica una escalada interessant, que et fa aprendre i treballar molt la tècnica gestual, i també la varietat i tipus de les preses, que et fa aprendre a utilitzar de diferents maneres les mans i els peus. En general considero que el grau està una mica apretat, comparat amb altres escoles, i possiblement s'hauria d'esperar una graduació de mig grau més en algunes vies. Però ja sabem que això és molt subjectiu, sobretot tenint en compte si no estàs acostumat a aquest tipus d'escalada. Les vies bastant curtes pel meu gust, però igualment interessants perquè tenen passos molt entretinguts i bonics. 

Per això, de segur que tornarem algun altre dia, per conèixer les vies del subsector El Foradet, com a mínim! Gràcies per la companyia i les escalades!

Esportiva a la Font de l'Ametlló

Escalada esportiva a la Font de l'Ametlló (Vall d'Olèrdola, Alt Penedès)

La Font de l'Ametlló és una petita i curiosa escola d'escalada, força antiga, on podem veure l'evolució de l'escalada de les últimes dècades. Es tracta d'una formació rocosa de poca alçada, entre 10 i 18 metres màxim, amb formes molt diferents i curioses. Trobem des de vies de placa, amb passos tècnics i/o allunyats, fins a vies desplomades amb bona presa en general. Pel que he apreciat, és una escalada molt bloquera, amb alguns passos explosius i tècnics, i difícil d'encadenar a vista les vies de grau més elevat. La roca és calcària de tipus tou, l'orientació és sud-est, i tenim sol fins a les 16:30h aproximadament i depenent de l'època de l'any. Hi trobem una cinquantena de vies equipades a base d'espits sobretot, però també moltes vies reequipades amb parabolts i químics. En general el material es troba en bon estat, i les reunions són segures.

Les vies van del IV grau fins al 7a, amb força predomini dels IV's, V's i 6a's, però també trobem alguns 6b's i escassos 6c's. Pel que fa a la graduació de les vies, segons la meva opinió és una mica apretada, i cal anar amb el grau molt consolidat. Si ho comparem amb graduacions d'altres escoles la d'aquí és picantona i d'èpoques anteriors, i en general i per experiència ens costarà encadenar a vista vies de graus que ja tenim consolidats. Les ressenyes més actualitzades les he trobat i imprès del bloc d'en Passarell, que també és un dels que ha contribuït a conservar i expandir el sector. Ara també teniu les ressenyes a la nova guia de Barcelona y alrededores, i també en podeu trobar piades a altres blocs. 

L'aproximació des del pàrquing és curta i fàcil, havent de desgrimpar un tram amb cordes fixes, per la qual cosa no serà recomanable venir-hi amb gossos i nens. El peu de via és variat, i trobem parts còmodes i altres de no tant còmodes.

Inici del camí d'accés

3/12/17

Avui volíem anar al Revolt de l'Àliga (Moià), però el fred ens ha fet canviar de destinació, i jo he proposat la Font de l'Ametlló (Moja), recordant la calor que hi feia quan hi vaig anar per primera vegada, tot i que era una altra època de l'any. Després de mirar el pronòstic del temps ens hem reafirmat en la decisió: preveu una temperatura agradable de 10º de màxima. Doncs no ens ho pensem més! Jo he quedat amb el Carles, i la Laura i el Javi vindran per la seva banda, i hem tingut dues baixes inesperades. Però les ganes d'escalar són altes i la companyia és grata, així que som-hi! Avui hem fet això, i el dia es podria resumir en temperatura molt agradable al sol i "el sector on has de fer una segona repetició per encadenar una via amb el grau que ja tens assolit":

(29) Gemma (V+): via fàcil i curta, que fem per escalfar. Té un final més tècnic, però amb bona presa. Recomanable.

(31) Polvo ancestral (6a+ segons criteri propi, 6a en ressenyes): via ja feta l'anterior vegada, però no encadenada, de desplom pronunciat amb bona presa una mica polida i pas tècnic de flanqueig a l'aresta per canviar de paret. Una de les difícils d'encadenar a vista, però avui ha sortit més problemes. Molt recomanable.

(33) Columna Durruti (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via curta però molt explosiva, amb passos successius de bloc gairebé tota ella i amb la primera part desplomada. Al primer intent m'he quedat a un metre de la reunió, perquè m'he cansat i no trobava la mà de sortida. Després l'he repetit i m'ha sortit ràpid i fàcil. Molt recomanable.

(13) Lluna vermella (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via que té una entrada xunga, per la dificultat i per la perillositat, ja que es fa difícil col·locar la primera i segona cinta. L'entrada és claríssimament per la dreta, i després de xapar la segona expansió és més fàcil. Al primer intent no l'he pogut encadenar, però un cop amb les cintes posades no ha donat gaires problemes. Recomanable.

(7) Massana canela (6b segons criteri propi, 6a+ en ressenyes): acabem amb aquesta via, que també és difícil a vista, ja que té dos passos més complicats, a bloc i difícils de veure. T'hi has de fixar força amb la roca, i encertar-la, sobretot després del gran forat i al desplom. La resta sense problemes. Li faig un altre intent i la trec sense problemes. Molt recomanable.

I fins aquí el llarg dia, que hem aprofitat fins a l'últim raig de sol, i a les 16:30h hem acabat la jornada. Bastantes vies fetes, però en realitat més esforç per les tres dobles repeticions que he fet, per poder encadenar aquestes vies tan a bloc i exigents, tant físicament com tècnicament. Tot i això, un plaer escalar en aquest petit i encantador racó del Penedès, un cop més. A reveure!

12/5/17

Feia molt de temps que tenia ganes de visitar aquesta escola d'escalada, perquè me l'havien recomanat i perquè per les ressenyes que havia vist, em picava la curiositat. No ha estat fins avui, però, que hi he pogut anar. Tot i que la paret està orientada a Sud, la previsió meteorològica era de temps tapat i temperatures fresques, i per això li proposo a la Laura d'anar a descobrir aquest sector, i accepta encantada. 

Hem arribat fàcilment a l'aparcament, i l'aproximació és molt lògica, si has mirat abans altres blogs on en parlen. Finalment arribem a peu de via i comencem a flipar amb les formes de la roca, és espectacular, i digne de sorpresa. Un racó esplèndid, amb unes formacions rocoses molt curioses, que en alguns llocs recorden als tafonis corsos (que encara no coneixem en directe).

Així doncs, sense dilacions, comencem a escalar. Això no obstant, la previsió meteorològica no l'ha encertat molt, i pràcticament no hi ha núvols, de manera que fa una calor bastant bèstia, i això dificulta molt l'escalada, i ens ha passat factura. No hem escalar a gust fins que el sol ha marxat per darrere la paret, cap a les 16h de la tarda.

Això és el que he pogut fer (o la calor m'ha deixat fer):

Roser (6a):  via vertical amb bona presa, amb una entrada de bloc i després de continuïtat, bastant bona. Degut a la calor, la roca rellisca molt, però tot i així he pogut encadenar. Recomanable.

Mata-Hari (6a): just a l'esquerra de l'anterior, i compartint reunió, hi ha aquesta altra, molt semblant a la seva veïna. Entrada de bloc també força dura, i després continuïtat amb algun pas més finet. Degut a la calor no l'he pogut encadenar. Això és insuportable..! Recomanable.

Sense nom (nº 19 en ressenyes d'en Passarell) (6a+): via espectacular pel tipus de paret per on va, desplom bestial amb bon canto i per formacions d'insomni. Tot i el desplom, es va fent bé, fins a la part final en que has de sortir per una mena d'aresta. No resulta gens fàcil, i no he vist el pas correctament. Tot i això, la via és molt recomanable.

Samba (V+): una altra formació rocosa de desplom, semblant a l'anterior. Aquesta via, però, evita el desplom anant per l'esquerra, seguint una fissura i després per placa fins a sota un sostre. Després se surt i un altre tram final ben fàcil. Recomanable.

Polvo ancestral (6a/+): aquesta, a diferència de l'anterior, si que ataca directament el desplom. L'inici és més fàcil, però la sortida es complica una mica, per la falta de bones mans. Un cop a la placa, uns metres més fàcils. Molt recomanable.

Directa dels Mogencs (V+/6a): tornem a l'esquerra, i ara amb ombra, ens animem a seguir escalant. Escollim aquesta via que sembla més fàcil, d'escalada vertical. Ara el tacte és genial, i l'escalada resulta molt agradable. Continuïtat sobre preses més aviat fines, però agraïdes. Molt recomanable.

Bavaresa (V+): per acabar, ens posem a aquesta altra, cridats pel nom de la via (com m'agraden les bavareses!). De bavaresa, però, només en té un curt tram final, i la resta és per placa i diedre poc definit. Recomanable.

Ens hem quedat amb moltes ganes d'escalar en millors condicions en aquesta espectacular, tot i que, baixa paret, i només espero que comenci a fer fred per poder tornar-hi.