Esportiva a Torrelletes

Escalada esportiva a Torrelletes (Pantà de Foix, Alt Penedès)

L'escola de Torrelletes es tracta d'una petita paret de roca calcària, amb una quarantena de vies, la majoria entre el V+ i el 6b+, orientada al sud-est, el tipus de roca és calcari adherent i l'escalada és sobre preses d'adherència, preses petites, regletes i forats. La majoria de vies són de placa, i demana una escalada tècnica, tant pel que fa als moviments com al tipus de preses. L'alçada és entre els 10 i els 20 metres. La majoria de vies tenen el nom escrit a peu de via. L'equipament és bastant bo en la majoria de vies, on trobem espits, parabolts i químics, i en general ben assegurades. Podeu trobar les ressenyes a Internet i a la guia Escalades a 20 minuts de Vilanova i la Geltrú. Actualment també es poden trobar les ressenyes a la nova guia de Barcelona y Alrededores.

Aquí es pot veure una ressenya (no actualitzada) trobada a Internet:

Ressenya extreta de Skalatopi

6/12/17

Tenia ganes de Tornar a Torrelletes, ja que l'hivern passat hi vaig anar per primer cop i el lloc em va agradar molt: solet, tranquil·litat, vies tècniques i plaqueres, roca bastant adherent, i en una zona molt bonica del Penedès. Aquest cop hi he anat només amb el Carles, i entre els dos hem tibat bastant:

Subsector El Foradet

La tonta (6a, 15m): via fàcil que fem per escalfar i que et posa en ambient del tipus d'escalada que ens trobarem: regletes petites, algun pas de bloc aïllat, i una part superior una mica tombada i amb canaleres punxegudes. Molt recomanable.

Torrelletes (6a+, 18m): seguim amb aquesta altra via, que té un pas a la meitat dur. No he volgut anar massa cap a la dreta i envair la via Rocasana, però no veia gaire clar per on seguir, així que he descansat i m'ho he mirat. Després de provar he resolt el pas, atenció spoiler: agafant un lateral amb dreta, pujant els dos peus a una petita repisa i fent una bicicleta llarga fins a trobar una mà esquerra molt amunt, i xapo! Després he seguit i he acabat la via. Li he fet un altre intent i l'he tret sense més problemes. Molt recomanable.

Cap i cua (6b, 15m): aquesta és la última via del dia, i m'he endut una sorpresa en trobar un pas molt difícil a la segona xapa, en que s'ha d'anar a un foradet petit però que està molt lluny, i costa molt pujar els peus. El pas, però, és evitable anant una mica per la dreta, a prop de la via J.R. (6a), i així ho hem fet. Poc recomanable.

Subsector La cachonda

Foc foll (6b, 20m): ens posem en aquesta altra, una via amb una secció mitja molt dura, que hem fet anant una mica per l'esquerra, a prop de la via G.M.S. L'entrada també té una mica de tela, que hem fet lleugerament per la dreta, uns passos durs i ja arribem a la segona xapa. Recomanable.

Tripinosi (sortint per Mai no diguis mai a un volae) (6c, 20m): ens posem en aquesta, per tibar més, i ens trobem amb un inici molt i molt dur, de miniregletes. Després de provar de diferents formes aconsegueixo treure-me'l i arribo a una mà a dalt, algun altre pas dur amb mals peus i segueixo amunt. Té un altre pas dur entre la 3a i 4a xapa, tirant a finet (sense anar cap a la dreta). Després arribo a una bifurcació de xapes (pots triar per on acabar la via), i segueixo cap a la dreta en comptes de l'esquerra (Mastersitu), per acabar a la reunió de la via Mai no diguis mai a un volae. Encadenada a vista!! Molt recomanable.

La cachonda (6b+, 20m): anem una mica a l'esquerra i em poso en aquesta via, que per resumir-ho descriuré de sobada i dura. L'hem fet entrant per la via La gorda, que a l'inici té unes preses que fan mal. Després seguim cap a l'esquerra a buscar la via, que té una secció mitja de fissures una mica polides i una sortida dura a un replà. Aquí he hagut de descansar, perquè estava fos. He seguit passant el replanet i ja més fàcil i tombat fins a la reunió. Després l'ha provat el Carles, però s'ha quedat a la quarta xapa, i no ha pogut seguir. Jo no en tenia la intenció, però li he hagut de fer un altre intent per poder desmuntar-la, i aquest cop ha anat sortint molt millor, i he aconseguit encadenar-la: felicitat màxima. Recomanable.

Avui hem tibat molt, fent vies bastant dures, en total 6 vies, però jo amb dues segones repeticions per encadenar, així que són 8 pegues. Molt content, però amb els dits fets caldo per les punxegudes preses que té en abundància aquesta paret. No pain, no gain, diuen. Per celebrar-ho, acabem la jornada amb una birreta en un bar italià del Poble Sec. Salut!

29/1/17

Després de molts dies sense poder escalar per mal temps, teníem moltes ganes acumulades de tocar la roca i fer unes quantes vies. Entre un dels sectors nous que volíem conèixer estava Torrelletes, i sembla que era el dia idoni per descobrir-lo: bon temps, un bon grupet, i moltes ganes de passar-ho bé! Repetim amb la Clàudia, el Sergi, l'Andrea i l'Haizea, i també ve l'Adri, i evidentment el Jordi. Arribem, doncs, sense problemes al pàrquing, però l'aproximació se'ns creua una mica. No trobem les fites que menen al passamà que s'ha de descendir per arribar a peu de via, i donem algunes voltes abans d'arribar a peu de paret. L'orientació no és massa el nostre fort.. Però finalment ho trobem i ens disposem a escalar.

Subsector Danmesi

La majoria de vies que hem fet són d'aquest subsector, que està cosit de vies. Avui el dia ha donat per molt, com podeu comprovar:

La Fosca (V+, 15m): via molt maca, on comencem a veure les característiques del sector: placa fina, amb foradets, regletes, mans d'adherència, escalada tècnica, etc. Aquesta és molt disfrutona i mantinguda, un plaer d'escalada. Molt recomanable.

D'esquerra a dreta: Sergi a El trencall (V), Andrea a Pica'm l'ullet (V),

Jordi a La Fosca (V+) i escaladora a la Tela marinera (V+)

Reventa calderes (6a+, 15m): entrada de bloc en desplom bastant dura, amb foradets de dos o tres dits com a molt, per xapar la primera cinta. Un cop sortim d'aquí amb pas explosiu i llarg, la cosa es tranquil·litza, però ens queda encara un passet fi una mica més amunt, més que res dificultós per posar la cinta, abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

Haizea a la Reventa calderes (6a+)

Samberi (6b, 15m): aquesta via no m'ha agradat, per diversos motius. Primer, la col·locació de les expansions, sobretot al principi. Per xapar la segona et jugues una caiguda amb una més que probable hòstia contra el terra, i després una altra contra la lleixa. L'entrada és molt dura, ni de bon tros de 6b, i el final és tan fàcil que li treu color. No la recomano gens (opinió personal).

La Xunga (6b, 10m): amb ganes de fer un altre 6b més atractiu, hem anat més a l'esquerra a buscar aquesta curta via, que bàsicament és un pas de bloc per superar la panxa, atlètic i explosiu, però fàcil, sobretot si arribes a l'esperó de la dreta. Molt recomanable. Per cert, està assegurat amb fins a 3 expansions (a la guia indica només 1).

Danmesi (6a, 15m): via amb una entrada de bloc una mica desplomada, una mica dura, però més assequible que la de la Reventa calderes (6a+), després de sortir la cosa agafa el seu grau adient, i surt una via de placa molt bonica i agradable. Hem fet un vídeo. Via molt recomanable.

Jordi descansant el braç a la Danmesi (6a)

El Trencall (V): via amb un pas més fi que els altres, a la tercera expansió, però la resta de la via és fàcil, i surt una escalada agradable i entretinguda. Recomanable.

Jo a El trencall (V) i Andrea partint-se de riure mentre baixa

Tivali Murtró (6a, 10m): via de placa vertical amb passets fins d'equilibri i algunes mans d'adherència, que et fa pensar els moviments. Curta però exigent. Recomanable.

Jordi a Tivali Murtró (6a) i jo a la Damnesi (6a)

Ja ho veurem (6a, 10m): molt semblant a l'anterior, amb algun pas més llarg al principi. Jo me n'he anat una mica cap a la dreta, perquè no he vist una bona presa esquerra per xapar la tercera cinta. Recomanable.

Iniciant la via Ja ho veurem (6a)

?? (V+, 10m, químics): via que es veu més nova, equipada amb químics, entre la Pitu Canals (V) i la Tivali Murtró (6a), i que segueix un diedre molt llis que es va verticalitzant ràpidament, fins superar el tram final amb bones mans. Recomanable.

Baixa si vols fumar (6a, 12m): molt semblant a les del costat, però amb un pas de panxa amb pocs peus, i després més fàcil i vertical fins a la reunió. Última del dia i es nota, estic molt cansat i he de descansar en un punt. Recomanable.

Els altres també han fet la Pica'm l'ullet (V) i la Pitu Canals (V). Per cert, aquesta última està assegurada amb parabolts, i no és clean com diu a la guia.

Clàudia a la Pica'm l'ullet (V) i Jordi a la Pitu Canals (V).

La valoració personal que faig del sector és d'un lloc on es practica una escalada interessant, que et fa aprendre i treballar molt la tècnica gestual, i també la varietat i tipus de les preses, que et fa aprendre a utilitzar de diferents maneres les mans i els peus. En general considero que el grau està una mica apretat, comparat amb altres escoles, i possiblement s'hauria d'esperar una graduació de mig grau més en algunes vies. Però ja sabem que això és molt subjectiu, sobretot tenint en compte si no estàs acostumat a aquest tipus d'escalada. Les vies bastant curtes pel meu gust, però igualment interessants perquè tenen passos molt entretinguts i bonics. 

Per això, de segur que tornarem algun altre dia, per conèixer les vies del subsector El Foradet, com a mínim! Gràcies per la companyia i les escalades!