Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

diumenge, 3 de desembre del 2017

Via Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep

Via Nubiola-Picazo-Dori o Blave d'entrada de la Dori a la Miranda del Pas del Príncep (Frares Encantats, Montserrat)
V, 180m

26/11/17

El Pol m'havia proposat d'anar a fer alguna via llarga, després d'haver coincidit alguns cops fent esportiva, i accepto encantat. Quedem d'acord per un diumenge i li proposo unes quantes vies. Després de remenar i descartar algunes per diferents motius, acaba triant aquesta, ja que el temps estava dubtós (possibilitats de vent) i per fer una via tranquil·leta tenint en compte que és el primer cop que fem tàpia junts.

La via Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep en realitat és una variant d'entrada de la via Dori, que s'anomena també Blave d'entrada i el resultat és aquesta via. Pel fet que està equipada i la seva dificultat és baixa es considera una "via blava".



Característiques i informació general

Oberta per J. Nubiola i A.G. Picazo el maig del 1996
Dificultat: V (IV+ obligat)
Llargada: 180 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 6 cintes exprés, recomanable llargues
Orientació: Sud-est
Grau d'exposició i compromís: Mitjà-baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.



Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al pàrquing del Vermell del Xincarró, i de seguida ens desviem cap a la dreta pel camí que duu al sector de la Desdentegada. En un desviament a la dreta seguim pel camí que va a la cova de l'Arcada, hi passem just pel costat i seguim en direcció nord. Seguim el corriol sense desviar-nos fins a trobar un desviament a la dreta que més endavant veurem que duu al Coll del Porc (marca). Seguim fins que trobem un gran bloc amb un sostre (foto). En aquest punt ens desviem i s'han de buscar unes marques blaves que hem de seguir fins al peu de via. Nosaltres no l'hem trobat i hem seguit amunt fins que hem pogut girar a l'esquerra. Aproximadament 1 hora.



Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs i a El col·leccionista de vies, entre d'altres.


Descripció de la via

La via Nubiola-Picazo-Dori ascendeix a la Miranda del Pas del Príncep per terreny tombat majoritàriament, fent ziga-zagues entre les grans baumes característiques d'aquesta paret, per enllaçar el camí més fàcil fins al cim. Són sis tirades, de les quals podem enllaçar les dues últimes sense problemes. Possiblement la segona i la tercera també es podrien enllaçar per distància, però la línia fa masses corbes. La via té la majoria de les xapes pintades amb esprai blau, cosa que la fa molt fàcil de seguir, però això va en detriment de la roca.

Quan hem arribat al peu de via, abans que ens comencéssim a preparar, i quan no ens esperàvem veure ningú per aquí, han aparegut en Joan Prunera del bloc El col·leccionista de vies amb en Dídac, amb qui hem compartit conversa durant tota l'ascensió, i sobretot un cop al cim unes quantes impressions de l'escalada. Ells també ens han ajudat a trobar el camí de baixada. Des d'aquí donar-vos les gràcies i saludar-vos. Ha estat un plaer!


1a tirada (IV, 40m): comença el Pol. Grimpada fàcil i molt assegurada fins arribar a sota una gran bauma, després de fer un petit flanqueig cap a la dreta.

2a tirada (IV, 25m): segueixo jo, fent un flanqueig fàcil d'uns 6 metres fins trobar un parabolt, i després en diagonal a la dreta i de seguida ja trobem la reunió.

3a tirada (IV+, 20m): hi torna el Pol. La via segueix en diagonal a la dreta per anar a buscar el primer parabolt i superar un muret assegurat amb tres xapes i fàcil, després se'n va cap a l'esquerra per una petita bauma i arriba uns metres més amunt a una altra de més gran, on fem la reunió que hi ha més a l'esquerra.



4a tirada (IV+, 40m): segueixo per un petit flanqueig aeri cap a l'esquerra i després cap amunt en línia recta per terreny molt tombat i fàcil, fins arribar a un altre muret vertical.



5a tirada (L5+L6) (IV+, 50m): acaba la via el Pol, superant un tram vertical però fàcil, i després un llarg tram molt tombat, fins a la reunió, que passem i seguim després de superar fàcilment un petit ressalt, i uns quants metres més fins al cim. Nosaltres hem fet la reunió a una instal·lació, que deu ser d'una altra via, perquè l'altra cordada ens ha dit que la reunió de la via es fa normalment en un petit arbre que hi ha més amunt.


Arribem al cim i ens fem la foto de rigor, mentre mengem una mica i esperem que arribi la cordada d'en Joan i en Dídac, amb qui iniciarem el camí de baixada, després de contemplar l'espectacular visió de la zona dels Frares Encantats, dels quals el Joan es coneix moltes de les seves roques.



Descens: per baixar, primer hem d'acabar d'arribar al cim, i després baixar per un camí gens marcat, i després vorejar per la dreta una gran roca, i trobem el camí, que seguim cap a la dreta. Al cap de poc trobem un desviament a la dreta que indica la cova de l'Arcada. El seguim fins arribar al camí de pujada. Aproximadament una hora i quart de baixada.


Com que tenim gana i volem comentar la jugada, anem al Granada del Bruc a fer un cus-cus d'aquells que ens encanten. Salut!



Valoració general

La valoració que faig d'aquesta via és bona, trobo que és una via senzilla, fàcil, agradable, i per amants del love climbing, i que es pot fer amb tant sols 6 cintes. Una bona estona d'escalada i força metres, i també un mirador privilegiat de la zona de Frares, d'Ecos i d'Agulles que ens trobem un cop arribem a dalt. Gràcies Pol, i fins la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada